O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi

I k k in c h i  b o ‘lim 
S H A X S  
V  b o b
S H A X S   T O ‘G ‘R I S I D A   U M U M I Y  
T U S H U N C H A
S h a x s   nima?
P sixologiya  fanida  i n s o n   z o tig a   xoslik,  y a ’ni  in d iv id  
m asala si  (l o t i n c h a  
individ —  ajralmas,  alohida  zo t
  d c g a n  
m a ’n o n i   a n g l a t a d i )   s h a x s ,   i n d i v i d u a l l i k   ( y a k k a h o l l i k )  
t u s h u n c h a l a r i   orqali  aks  e tti r il a d i .  K a tta  y o s h d a g i  r u h i y  
s o g 'l o m   (e s -h u sh i  jo y id a )  o d a m l a r   h a m ,  c h a q a l o q   h a m ,  
n u tq i  y o ‘q ,  o d d iy   m a l a k a la r n i  o ‘zlasfhtira  o l m a y d i g a n   aqli 
za iflar  h a m   individ  h is o b l a n a d i.  Biroq  b u l a r d a n   b i r i n c h i -  
sin ig in a   shaxs  d e b   atash  a n ' a n a   tusiga  kirib  q o l g a n ,  c h u n k i  
o ‘s h a   z o t g i n a   ijtím oiy  m a v j u d o t ,   ijtim o iy   m u n o s a b a t l a r  
m a h s u l i ,   ijtim oiy  t a r a q q i y o t n i n g   faol  q a t n a s h c h i s i   b o l a  
oladi.  Individ sifatida  y o ru g '  d u n y o g a   kelgan  o d a m   i j ti m o i y  
m u h i t   t a ’s ir i d a   k e y i n c h a l i k   s h a x s g a   a y l a n a d i ,   s h u n i n g  
u c h u n   bu  ja r a y o n   ijtim o iy -ta rix iy   xususiyatga  e g a d ir .  llk 
bolalik c h o g 'id a n o q   individ  m u a y y a n   ijtimoiy  m u n o s a b a t l a r  
tizim i  d o i ra s id a   boMadi,  b u n d a y   s h a x sla ra ro   m u n o s a b a t l a r  
tarzi  tarixiy  sh ak llan g a n   b o l i b ,   u  y o s h lig id a n o q   s h u   t a y y o r  
( a j d o d l a r   y a r a t g a n )   i j t i m o i y   m u n o s a b a t ,   m u o m a l a ,  
m u l o q o t   tizim i  bilan  t a n i s h a   b o r a d i.  Ijtim o iy  q u r s h o v   ( o ila  
a ’z olari,  m a h a lla   ahli,  j a m o a t c h i l i k ,   ishlab  c h i q a r i s h   j a -  
m o a s i),  ijtim oiy  g u ru h   i c h i d a   (k is h ila r  o g ‘u s h id a ,  u l a r n i n g  
q a lb   t o ‘rid a)  o d a m n i n g   b l i n d a n   keyingi  riv o jla n ish i  u n í  
sh a x s   sifa tid a   s h a k lla n is h ig a ,  u n i n g   ongi  va  i r o d a s i n i n g  
x ususiyatlariga  m u tla q o   b o g ‘liq  b o l m a g a n   h a r   xil  x u s u -  
siyatli  m u n o s a b a t l a r   m a j m u a s i n i   v u ju d g a  keltiradi. 
^ 7 J a h o n   psixologiyasi f a n id a  o n d a - s o n d a  b o ‘lsa-da ,  a n i m o  
u c h r a b   tu ra d ig a n   shaxsni  ijtim o iy   m u h i tn i n g   su s t  m a h s u l i  
d c b   tu s h u n t ir is h   va  u n d a   fa o llik n i  i n k o r   etish   o ‘t a   b a h s l i  
m a s a l a d ir .  S luini  a l o h i d a   t a 'k i d l a s h   l o z im k i,  s h a x s n i n g
5  Psixologiya 
65
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

Ÿ 
£
  / ■   e  
^
i j ti m o i y   tajribani  o ‘z l a s n ti r i s h   ja ra y o n i  o d a m n i n g   o 'z i c h a  
a m a lg a  oshirayotgan faoliyatiga va uning bilan q a n d a y  m aqsad 
k o 'z la y o tg a n i g a   n i s b a t a n   m u n o s a b a t i n i  aks e ttiru v c h i  ruhiy 
d u n y o s i   orq a li  n a m o y o n   b o ‘ladi.  O d a td a ,   faollik  shaxsga 
x o s   x u lq -a tv o r,  fa o liy a t,  m u o m a l a   m o tivlarida,  y o l l- y o ‘riq- 
l a r d a ,  a m a liy   k o ln i k m a l a r i d a   k o ‘zga ta s h la n a d i.  B o sh q a c h a  
a y t g a n d a ,   fa o llik   s h a x s n i n g   a t r o f - m u h i t d a g i   v o q e l i k n i  
e g a lla s h g a   intilgan  s a 'y - h a r a k a t l a r d a  vujudga  keladi.  S h a x s­
n i n g   faolligi  o ‘z  istiqboli  u c h u n   y o ‘l-yo*riq  t a n l a s h d a ,   uni 
o 'z la s h ti r i s h d a ,   h a y o t d a   o ‘z  mavqeyi  va  o ‘rn in i  to p i s h d a  
g av d a la n a d i.
B ir xil  tu rm u s h   s h a r o itla r i  shaxs  faolligining  turli  shakl- 
l a r i n i   y aratish   h a m d a   h a r   xil  h ayotiy  v a z iy a tn i  v u ju d g a 
k e l t i r i s h   i m k o n i y a t i g a   e g a .   H a y o t d a   b i r o n - b i r   t a n b e h  
b e r i s h n i n g   o kzi  k i m d a d i r   ru h iy   hisni  u y g 'o ts a ,  b o s h q a   bi- 
r o v n i n g  sirtiga  h a m  y u q m a y d i.   S h u n d a y  qilib  „ s h a x s “  deg a n  
t u s h u n c h a ,   o d a m g a   t a ' s i r   qilu v ch i  b a r c h a   ta s h q i   q o ' z -  
g 'a t u v c h i l a r   ijtim oiy  s h a r t- s h a r o i tl a r g a ,  fa o liy a tn in g   ichki 
t a r b i y a v i y   q ism la ri  ( t o m o n l a r i ,   j i h a t la r i ,   j a b h a l a r i ,   ta r- 
k ib la ri),  tuzilishi,  yig*indisi  bilan  boyitilishi  evaziga  hosil 
b o 'l a d i .
y S h a x s n in g   e n g   m u h i m   xususiyatli  j i h a t la r i d a n   biri  — 
b u   u n i n g   individualligi,  y a ’ni  yakkaholligidir.  Individuallik 
d e g a n d a ,   i n s o n n in g   s h a x s i y   psixologik  x u s u siy a tla rin in g  
b e t a k r o r   b i r i k m a s i  t u s h u n i l a d i .   In d iv id u a llik *  ta r k i b i g a  
x a r a k t e r ,   t e m p e r a m e n t ,   psixik  ja ra y o n la r,  h o la tla r,  h o d i- 
s a la r ,  h u k m r o n   x u s u s i y a t l a r   yig‘indisi,  iro d a ,  fa oliyatlar 
m o tiv la r i,  inson  m a s la g i,  d u n y o q a r a s h i,  iq tid o ri,  h a r   xrl 
s h a k ld a g i  reaksiyalar,  qobiliy a tla ri  va  s h u   k a b ila r  kiradif 
P sixik  x u susiyatlar  b i r i k m a s i n i  a y n a n   o 'x s h a s h   t a r z d a   aks 
e t t i r u v c h i   inson  m a v j u d   e m a s .  M asa la n ,  y a q in   o d a m d a n  
ayrilg a n lig i,  q a y g ‘u - a l a m ,   u n in g   bilan  birga  esa  h a y o td a  
t i k l a b   b o l m a y d i g a n ,   a m m o   b o s h q a l a r î a   ta k r o r la n u v c h i  
fa z ila tla rn i  m u r a k k a b   v o q e lik n in g   m a n g u lik k a   y o ‘nalishi 
b il a n   iz o h la sh   m u m k i n .   S haxs  o ‘zin in g   q a d r - q i m m a t i   va 
n u q s o n l a r i   bilan  i jtim o iy   t u r m u s h d a   faol  ishtirok  qilishi, 
t a ’lim  va tarbiya y o r d a m i d a  yuzaga kelgan  o ‘zin in g  kuchli va 
k u c h s i z   jih a tla ri  b ila n   y a q q o l,  b e ta k r o r  oliy  zotdir.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

O d a m   ja m i y a t d a   turli  g u r u h l a r   fa o liy a tid a   q a t n a s h a r  
e k a n ,   k o kp in c h a ,  u l a r d a   b a r   xil  vazifalarni  b a j a r a d i ,   b ir- 
biriga  o 'x s h a m a g a n   ro lla rn i  ijro  e tadi.  M a s a la n ,   o t a - o n a   va 
o i la n i n g   „ e g o v i“ ,  injiq,  , ,z o ‘r a v o n “  b o la   o ‘z  t e n g q u r l a r i  
d a v r a s i d a   e h t i y o t k o r o n a   h a r a k a t   qilib,  o ‘z i n i   t a m o m a n  
b o s h q a c h a   tu tadi.  S h u n in g d c k ,   jid d iy ,  t a l a b c h a n ,   x i z m a t  
v a q t i d a   b o s h q a l a r g a   q o ks h i l m a y d i g a n ,   s a y o h a t   d a v r i d a ,  
m e h n a t   faoliyatida,  h a s h a r   v a   h a m k o r l i k d a ,  u l f a t c h il ik d a  
h a z i l k a s h   va  q i z i q c h i g a   a y l a n i s h i   m u m k i n .   Y u q o r i d a  
k e ltirilg a n la rd a n   k o ‘rin ib   tu r i b d i k i,   b i t ta   o d a m n i n g   o ‘zi 
t u rli  v a z iy a t la r d a   m a z m u n a n   b i r - b i r i g a   q a r a m a - q a r s h i  
ro l l a r n i   b a ja ra d i.  A k s a r i y a t   h o l l a r d a   o d a m   t u r l i - t u m a n  
v az iyatlarga,  sh a ro itla rg a   m o s ,   ularga  m u t a n o s i b   b o ‘lgan 
j i h a tla r n i ,  ja b h a la r n i   n a m o y o n   qiladi,  u n in g   o i l a d a ,   x i z m a t  
vazifasida, j a m o a tc h ilik   o r a s id a ,   sp o rt  m u s o b a q a s i d a  v a   shu 
singarilarda  o kz z im m a s ig a   o ig a n   rollarni b i r - b i r i g a  q a r a m a -  
q a rs h i  e m a s ,  balki  o ‘z a ro   h a m o h a n g   ta r z d a   o ‘y n a y d i .   A n a  
s h u   in s o n   fazilatla rin in g ,  xislatla rin in g ,  s if a t l a r in i n g   bir- 
biriga  mosligi  shaxsning yaxlitligini  k o ‘rs a tu v c h i  a l o m a t l a r -  
d a n   biri  b o l i b ,   a y n i  c h o g ‘d a   u n d a g i  q a r a m a - q a r s h i l i k ,  
z i d d i y a t   va  s h a k l l a n i b   u l g u r n i a g a n   x u s u s i y a t l a r n i n g  
k o ‘rsatkichi  u n in g  turli v a z iy a tla rd a   b a jarila d ig a n   r o lla rn in g  
o ‘z a ro   bir-biriga  zidligi  y o k i   n o m u t a n o s ib li g i n i   k o ‘rs a ta d i.
Inson j a m iy a tn in g  turli  g u ru h la r id a  o ‘z z i m m a s i g a   oigan 
v az ifalari,  rollari  q a n c h a l i k   r a n g - b a r a n g   b o l m a s i n ,   t u r -  
m u s h d a g i  m avqeyi  k o ‘p   m a ' n o   va  k o kp  q irra li  x u s u s iy a tg a  
eg a   b o 'lis h id a n   q a t 'i   n a z a r ,   u n d a   in so n   s h a x sig a   t o ‘la  m o s  
k elad ig a n   h aqiqiy  tav sif b e r i s h   im k o n iy a ti  s a q l a n i b   q o la d i. 
U n g a   b e r ila d ig a n   ta v s i f   f a q a t   u n in g   o ky n a y d i g a n   a so siy  
rollari,  egallagan  m a v q e y i n i n g   in d iv id u a llig in i  n a m o y o n  
qilu v ch i  m otivlari  bilan  e m a s ,   balki  u n i n g   is h l a b   c h i q a -  
rishga,  m o d d iy   bo y lik la rn i  o ‘z la s h tirish g a   n i s b a t a n   m u n o -  
s a b a tin i  o 'r g a n i s h   orqali  a n i q l a n a d i / 0 ‘z b e k i s t o n d a   i n s o n  
s h a x s i g a   b e r i l a d i g a n   a s o s i y   t a v s i f   u n i n g   g u m a n i s t i k ,  
m u s t a q i l ,   h u q u q i y   j a m i y a t   q u r i s h   j a r a y o n i g a   n i s b a t a n  
h a m d a   bu  ijtim oiy j a r a y o n d a   faol  q a t n a s h i s h i   k ab i  m u h i m  
m e z o n la rg a  asoslanadi.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

J a h o n   p s i x o l o g i y a   f a n i n i n g   i l g 'o r ,   t a r a q q i y p a r v a r ,  
g u m a n i s t i k   t a d q i q o t c h i l a r i n i n g   ta jrib a s i  k o ‘r s a t i s h i c h a ,  
s h a x s n i n g   p s ix o lo g ik   t u z i l i s h i ,   p six o lo g ik   x u s u s i y a tl a r i 
( x a r a k t e r   x is la ti.  t e m p e r a m e n t   x u s u s i y a t l a r i .   ir o d a v i y  
s ifa tla r i,  a q liy   q o b iliy a tla ri,  i s te 'd o d   darajalari,  b a r q a r o r  
q iz iq is h la ri,  h u k m r o n   m o tiv la ri,  hissiyoti  va  sh u   kab ilar- 
n i n g   m a jm u a s i   h a r   b i r   y a q q o l ,  a lo h i d a   o d a m d a   b e ta k r o r, 
b a r q a r o r u t u r g ‘u n   b irlik n i  tashkil  etadi.  Bu  esa,  o ‘z  nav- 
b a t i d a ,   sh a x sn i p s ixologik  tu zilish in in g   nisbiyligi,  qat'iyligi. 
s te r e o tip lig i  t o ‘g ‘risidagi  fikrni  q a t 'i y   tasdiqlash  im k o n in i  
y a r a t a d i .
P six ik   h o la tla r,  h o d is a la r,  hissiyot,  x o h is h ,  o r z u ,  ta - 
f a k k u r   v a   s h u   k a b iia r  u z lu k s iz   ravishda 
0
‘zgarib  turishi, 
i j ti m o i y   g u m h l a r d a ,   h a y o t i y   vaz iy a tla rd a  o d a m   o ' z   z im - 
m a s i g a   o lg a n   rollariga  a l o q a d o r   x u lq -a tv o rn in g   o ‘zgarishi, 
y o s h i  u lg ‘ayib  borishi  h a m   sh ax sn in g   psixologik  qiyofasi 
(m illiy lik ,  e t n i k   t a ’sir  a s o sid a )  m u a y y a n   d a r a j a d a   b a r q a -  
r o r l i k n i   s a q la y d i.  M a z k u r   nisbiy  b a r q a r o r i i k   o d a m n i n g  
y a s h a s h   s h a r o itla r i,  j i s m o n i y   xu su siy atlarin in g   k o 'r in is h i  
b i l a n   u y g ‘u n lik d a   s h a k l l a n t i r u v c h i   ijtimoiy  m u n o s a b a t l a r  
y i g ki n d i s in in g   d oim iyligi  b ila n   uzviy  b o g 'liq d ir.  Biroq  biz 
q a y d   q ilib  o ‘tgan  d o im iy lik   nisbiy xususiyatga ega.  C h u n k i ,  
sh a x s n i  psixik tuzilish in in g   o ‘zgarishi j a h o n   psixologlarining 
b i r   q a t o r   t a d q i q o t l a r i d a   o ‘r g a n i l g a n .   Bu 
0
‘z g a r i s h l a r  
o d a m n i n g   y ash a sh   m u h i t i ,   a m a lg a   o sh irad ig an   fa oliya tida 
n a m o y o n   b o i a d i   va  u l a r   ijtim oiy  ta 'sir,  tarbiya  sh aro itig a 
b e v o s ita  a lo qadordir.
D e m a k ,   sh a x s n in g   n i s b a ta n   b a r q a r o r   va  o kz g a ru v c h a n  
x u s u s i y a t l a r i   i n s o n   x i s l a t l a r i n i n g   y a x l i t li g i   v a   o ' z a r o  
b o g ‘liq ligidan  tarkib t o p u v c h i   n iu rak k a b  birlikdan  iboratdir.