O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi


bet23/291
Sana27.09.2021
Hajmi
#187097
1   ...   19   20   21   22   23   24   25   26   ...   291
Bog'liq
Psixologiya (E.G'oziyev)

M alakaning  tuzilishi.  H arakatning  q ism an  a v to m a t­
lashuvi  tufayli  un ing  tuzilishida  ayrim  sifat  o ‘zgarishlari 
yuz_beradi  va  u lar  quyidagilardan  tashkil  topadi:
f Birinchidan,  s a 'y -h a r a k a tla m in g   ijro  etilishi  usullari 
o ‘zgaradi.  Blinda  b ir  q a t o r   sodda  sa’y -h a r a k a tla r   bilan 
yago n a jarayonga kiruvchi  ba'zi sodda sa’y-harakatlar o ‘rta- 
sida  t o ‘siq  va  uzilish  r o ‘y  berm agan  bitta  m urakkab   sa ’y- 
h a ra k a t  o 'z a ro   bir-biriga  q o ‘shilib  ketadi,  ortiqchalari  esa 
b a r t a r a f  e tiladi.j
M a sa la n ,  bola  v e lo s ip e d n i  uchishga  o ‘rg anay otg an 
pay tid a  bir  q a n c h a   o r ti q c h a   harakatlar  qiladi:  o ‘zini  erkin 
tu ta   olm aydi,  c h u n o n c h i,  pedalning  birini  bosib,  ikkin- 
chisini  bosmaydi,  rulni  q a ttiq   tutadi,  y o ‘lga  diqqatini  taq- 
sim lay   olm ay di, 
0
‘r in d iq q a   noqulay  o ‘tiradi,  birovning 
y o r d a m ig a   tayanadi.  M alakali  velosiped  haydov chi  esa 
ha ra k a tn i  silliq  bajaradi,  o rtiqcha  urinishlarga  yo*l  q o ly- 
m a y d i J S h u   tufayli  u  harakatlarni  o ‘zlashtirish jarayonida: 
a)  s a ’y - h a r a k a t l a r   t a r k i b i;   b) s a ’y - h a r a k a tl a r   izchilligi; 
d)  s a ’y - h a r a k a tla r   u y g ‘unlig i;  e ) u l a r n i n g   tezligini  rejali 
am alga oshiradi.
ik k in c h id a n ,  h a ra k a tn i  hissiy  nazorat  qilish  usullari 
o ‘zgaradi.  D a s ta w a l,  sa 'y -h a rak a tla r amalga oshishini  ko‘-
www.ziyouz.com kutubxonasi


rish  organi  orqali  nazorat  qilish  kinestetik  n a z o ra t  m u - 
shaklar  yordam ida  h a ra k a t  bilan  almashadi.  C h u n o n c h i ,  
c harxchi  asbobning  tczligiga  em as,  balki  k o ‘p r o q   p ich o q  
tig ‘iga  e 'tib o r   q a r a t a d i / S a 'y - h a r a k a t l a r n i n g   xususiyatini 
a n iq l o v c h i   h a r   xil  o M c h a m la r n in g   n is b a tin i  b a h o l a s h  
im konini  vujudga  kcltiradigan  sensor  sintezlar  ( y u n o n c h a  
sy n th e sis  —  uyushm a  d e m a k d i r )   hosil  b o ‘ladi.  l n s o n d a  
harakat  mahsullarini  nazorat qilishga alohida a h a m iy a t  kasb 
e ta d ig a n   m o ‘ljallarni  f a rq la s h   va  ajratish  u q u v c h a n li g i  
rivojlanadi.
U c h in c h id a n ,  harakatn i  m arkazdan  turib  bo sh q a rish  
usullari  o ‘zgarib  boradi.  D iq q a t  harakat  usullarini  idrok 
etish d an  xoli  b o l i b ,   u  h arak at  usullari  m ahsuliga qaratiladi. 
T o p s h i r i q n i n g   y e c h i m l a r i ,   a q liy   f a o liy a t  j a r a y o n l a r i  
tezk o rlikd a,  h a m k o rlik d a   bajarila  boshlaydi.  J u m l a d a n .  
u c h u v c h i   sa m o ly o t  d v i g a te lin in g   o r t i q c h a   k u c h   b ila n  
ishlayotganini  tovushidan  fahmlaydi.  Narsalarni  a n iq la s h - 
ga  s a r f l a n a d i g a n   v a q t  k a m a y a   b o r a d i . / Q o M l a n i s h g a  
m o'ljallangan  usullarning  tu rk u m   tarzda  o n g   y o r d a m id a  
old in d a n   sezish,  fahm lash  jara y o ni  antisipatsiya  (lo tin c h a  
a n tic ip a tio   —  o ld in d a n   f a h m l a s h ,   s e z is h   m a ’n o s i n i  
anglatadi)  deyiladi.
S h u n in g   u c h u n   h a ra k a t  usullaridagi  m a z k u r   o ‘zga- 
rishning siri  nim ada va u la r  q a n d a y  psixologik  m e x a n iz m g a  
ega, degan savolning tug‘ilishi tabiiydir.  Psixologik m exanizm  
( ta 'm in la s h )  o ‘z  ichiga  izlanish  urinishlari  va  ta n la s h n i 
oladi.  Shaxs  u  yoki  bu  h a ra k a tn i  bajarishga  u r in ib   k o ‘radi, 
h atto   ushbu  jarayonni  n a z o ra t  qilib  h am   tu ra d i.  Bu,  o ‘z 
n a v b a t i d a ,   n iu v a f f a q iy a tli  u r i n i s h l a r ,   s a ’y - h a r a k a t l a r  
o ‘zini  oqlagan  cha m a la sh lar,  m o'ljallar  inson  t o m o n i d a n  
tanlanadi va asta-sekin m ustahkam lanadi.  Q o ‘lla n g a n d a   n a f  
berm a g an   harakatlar  samaralilari  bilan  a lm ashtiriladi.  Bu 
holat  m uayyan  davr  d a v o m id a   takrorlanadi  yoki  m a s h q  
q ilin a d i.  A n a  s h u n d a n   kelib   c h iq q a n   h o l d a   m u a y y a n  
harakatlarni  o ‘zlashtirish  m aq sad id a  ularni  ongli  ravishda 
nazo rat qilish va o'zgartirishga  harakat qilinadi.  A m a liy   ish 
harakatlari  takrorlanm ay   turib,  turli  xususiyatli  m a la k a -  
larni  shakllantirib  b o l m a y d i .
www.ziyouz.com kutubxonasi


M a l a k a n i   s h a k l l a n t i r i s h   j a r a y o n i d a   b a j a r i l a y o t g a n  
h a r a k a t l a r n i n g   n u tq   fa o liy a tid a   s o lz  bilan  ifo d ala n ish i  va 
h a r a k a t n i n g   t i m s o l i n i   x a y o l d a   m u j a s s a m l a n t i r i l i s h i  
m u h i m d i r .   S h u   y o ‘sin  i n s o n n i n g   m alak a si  a n g la s h ilg a n  
t a r z d a   a v t o m a t l a s h g a n   x a t t i - h a r a k a t   sifatida  s h a k lla n a d i. 
M a l a k a l a r n i   s h a k l i a n t i r i s h   m e x a n i z m i g a ,   p r i n s i p i g a ,  
m u a y y a n   o d a t iy   j a b h a l a r g a ,   usul  va  v o s ita la r  t a n l a s h g a  
a l o h i d a   e ’ti b o r   qilish  u n i n g   m uvaffaqiyatli  hosil  b o l i s h i n i  
t a ’m i n la y d i .   B u n in g   u c h u n   quyidagilarga  a h a m i y a t   berish 
m a q s a d g a   m uvofiq:  a )   u s u l l a r n i   ta n la s h g a ;  b)  h a r a k a t d a  
o n g n i n g   n a z o ra t  fu n k siy a s in i  kam aytirishga;  d)  m a q s a d n i  
o y d i n l a s h t i r i s h g a ;   e)  s h a r t - s h a r o i t n i   t a s a v v u r   e t i s h g a ;
0   m a l a k a n i   s h a k l l a n t i r i s h   m o d e l in i  x a y o ld a   y a r a t is h   va 
h o k a z o l a r .
P six o lo g iy a  fa n id a   m a la k a n i   s h a k lla n tiris h n in g   asosiy 
b o s q i c h l a r i   sxemasi  ish lab   c h iq ilg a n ,  b u n d a   asosiy  e ’t i b o r  
m a l a k a n i n g  xususiyatiga,  m a l a k a n in g   m aqsadiga ,  h a r a k a tn i 
b a j a r i s h   usullariga  q a r a tila d i.  S h u n in g d e k ,  m a la k a la rn in g  
o ‘z a r o   t a ’siri  n i u a m m o s i g a   h a m   a h a m iy a t  beriladi,  c h u n k i  
i n s o n   m a l a k a l a r   tizim i  a s o s i d a   yangi  m a la k a   o ‘zlashtiradi. 
O l d i n   e g a l l a n g a n   m a l a k a   k e y in g is in i  t a r k i b   t o p i s h i g a  
y o r d a m l a s h a d i ,   g o h o   u n g a   xalaqit  berishi  h a m   m u m k in .  
H a r a k a t n i n g   a v t o m a t l a s h u v i   u n i n g   m a q s a d i ,   o b y e k t i ,  
v a z iy a ti  v a   s h a r t- s h a r o i t la r i   bilan   belgilanadi.  H a r a k a tn in g  
m uvafTaqiyati,  s a m a r a d o rlig i  k o ‘p ji h a t d a n   hissiy  n a z o ra tg a  
h a m d a   u n i n g  yangi  s h a r o it g a   k o kchishiga b o g ‘liq.
M a l a k a la rn in g   n o t o ‘g ‘ri  yoki  teskari  ko‘chirilishi  inter- 
fe re n s iy a   hodisasini  v u ju d g a   keltiradi.  Faoliyat  k o ‘n ik m a , 
m a l a k a ,   usul,  h arakat,  s a ’y - h a r a k a t,   operatsiya  kabi  tarkibiy 
q i s m l a r   tufayli  m u a y y a n   n atijalarga  erishiladi,  m o d d iy   va 
m a ’na v iy   o q ib a tla r  h a m d a   b ilim lar vujudga  keltiriladi.
P s ix o l o g ik   m a ' I u m o t l a r n i n g   k o 'r s a t i s h i c h a ,   fa o liy a t 
s h a x s l a r a r o   m u n o s a b a t l a r   t i z i m i   ta r i q a s i d a ,   h a m k o r l i k  
t a r z i d a   n a m o y o n   b o 'l a d i .   F a o liy a td a   inson  shaxsi,  u n i n g  
x u su s iy a tla ri  aks  eta d i  v a   a y n i  b ir  p ay td a   faoliyat  o d a m  
s h a x sin i  tark ib  toptiradi.  O n g  bilan  faoliyat birligi  prinsipiga 
a s o s l a n i s h   orq a li  shaxs  k a m o l   to p a d i,  shaxslararo  m u n o s a -  
b a t g a   kirish ila d i,  ijtim o iy   ta jrib a la r  o ‘zlash tirilad i,  b u l a r  
60
www.ziyouz.com kutubxonasi


o 'z a r o  t a ’sir y o r d a m i d a   ijtim oiy a h a m i y a t   k a s b  e ta d i.  I n s o n  
s h a x s i n i n g   s h a k l l a n i s h i   o ‘y i n ,  t a ' l i m - t a r b i y a ,   m e h n a t ,  
s p o r t   v a   b o s h q a   f a o l i y a t n i n g   t u r l a r i d a   a m a l g a   o s h a d i .  
F ao liy atn i  a m a l g a   osh irish   ja ra y o n i  faollik  tufayli  yuza g a 
k e la d i,  x u l q - a t v o r ,   m u o m a l a   v o s i t a s i d a   e h t i y o j ,   is ta k , 
ijtim oiy  t a l a b l a r   q o n d i r i l a d i ,   turli  x u s u s iy a tli  a x b o r o t l a r  
o 'z la sh tirilish i  n atijasid a  shaxs  k a m o lg a   y e ta d i.
0 ‘yin  fa o liy a ti.  F a o liy a tn in g   o d d i y   s h a k l l a r i d a n   biri 
o 'y i n   h iso b lan ad i,  lekin  u  to b o ra  t a k o m ill a s h ib , s o d d a   h a r a - 
k a tla r d a n ,  k e y in c h a lik  sujetli,  rolli  o 'y i n l a r g a ,   h a t t o  s p o r t -  
g a c h a   m u r a k k a b l a s h i b   b o ra d i.  I n s o n n i n g   b o r l i q n i  i n ’ikos 
etishidagi dastlabki  urinishi  harak at  orq a li  n a m o y o n   b o 'la d i. 
H a r a k a t la r   b o l a n i n g   tab ia tg a ,  uni  q u r s h a b   t u r g a n   kishilik 
dunyosiga  n isb a ta n   m u n o s a b a tin i  bildiradi.  U l a r t o 'g 'r i s i d a g i  
ilk  ta a ss u ro tla r,  s o d d a   t a s a w u r l a r   e sa   b i l im l a r n i   o 'z l a s h -  
tirganligidan d a lo la t  beradi.  K eyinchalik  b u   o d d iy   h ara k a tla r 
m uay y an   m a ’n o   kasb etib,  sujetli  va  rolli  o ‘y in la rg a  aylanadi. 
0 ‘y i n l a r   m illiy   va  u m u m b a s h a r i y   t u r k u m l a r d a n   t a r k i b  
t o p g a n   b o ‘lib,  ijtim oiy  h a y o t n i n g  b a r c h a  j a b h a l a r i n i   o 'z i d a  
aks  ettiradi.  0 ‘y i n l a r   t a k o m i ll a s h a   b o r i b   s p o r t   turlarig a , 
s p o rt  faoliyatiga  o ‘sib o ‘tadi.  J u m l a d a n ,   s h a x m a t ,   d o m i n o ,  
fútbol, shashka va hokazo.  O 'y in  faoliyati  sifatida sport b archa 
yoshdagilarga  mosdii*
O 'y i n   fa oliya tida  bola  ijtim oiy v o q e lik n i  ta q lid   qilish va 
rol  o rq a li  ijro  e tish g a   h a r a k a t   q i l a d i ,  s h u   y o ‘sin  a tr o f -  
m u h itg a   d o ir,  ijtim oiy  t u r m u s h d a g i   s h a x s l a r a r o   m u n o s a -  
b atlarn i  o 'z la s h ti r a   b o ra d i.  Ijtim oiy  t u r m u s h d a g i   u  yoki  bu 
hodisani  rol orqali  ijro qiladi.  S o 'z b i l a n   h a r a k a t n i n g b i r i k u v i  
natijasida o 'y i n   faoliyat  tusini  oladi  h a m d a   m u a y y a n   m a ’n o , 
axborot berish  va uzatish  im koniyatiga eg a  b o 'l a d i .  Dastlabki 
o 'y i n   a y n a n   k a t t a l a r   x a t t i - h a r a k a t i n i   t a k r o r l a s h ,   u la rg a  
ta q lid   qilish  b ila n   ifo d ala n ad i.  Sujetli  o ' y i n l a r   b o rliq n i  go h  
an g la g a n ,  g o h o   a n g la m a g a n   h o ld a   u   yoki  b u   t o m o n l a r i n i  
egallashga x iz m a t  qiladi.
O 'y i n  d a s t a w a l   bola  u c h u n   vaqt o 't k a z i s h ,   u n i  m a s h g 'u l 
qilish   fu n k s iy a s i n i  b a ja r s a ,  k e y i n c h a l i k   i j t i m o i y - t a r i x i y  
ta ra q q iy o t  n a m u n a l a r i n i   ifodalash  d a r a ja s ig a   o 's i b   y etad i.
www.ziyouz.com kutubxonasi


R o lla r,  m a ' n o l i   h a r a k a tla r,  ibratli  im o - i s h o r a l a r ,  t u s h u n -  
c h a l a r  b o l a  shaxsini  shakllantirishda  faol  ishtirok ctadi.  Bola 
t u g 'i l g a n i d a n   t o   m a k ta b   t a ’lim ig a c h a   b o 'l g a n   d avrida  u n i n g  
u c h u n   o ' y i n   faoliyati  avval  y e ta k c h i  faoliyat  b o 'lib   h is o b - 
lansa,  k e y i n r o q   u  d id a k tik   o ‘yin  tu sin i  oladi.

Download

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   19   20   21   22   23   24   25   26   ...   291




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish