O. T. Alyaviya, s h. Q. Q o d ir o V, A. N. Q o d ir o V, s h. H. H a m r o q u L o V, E. H. H a u L o V

motor soha
 d e b  
ataladi.  A na shu sohaning hosil qilgan h u ja y ra la m in g  xarakterli xususiyati  sh u k i, 
Besning gigant piram idal hujayralari bor, b u  h u jay ralam in g  uzun o ‘siklari p iram id al 
y o ‘l tarkibida o rq a m iyaningoraliq v a h arakatlantiruvchi neyronlariga yetib b o ra d i. 
O dam da m o to r sohaning fazoda jo y lash u v i  q u y id a g i 38-rasm da k o ‘rsatilgan.
Harakatlantiruvchi nuqtalar
 (ya’ni yarim sharlar p o ‘stlog‘ining ta’sirlanib, m uayyan 
muskullami harakatga keltiradigan nuqtalari) p o ‘stloqqa bir tekis joylashm aganligi 38- 
rasmdan ko‘rinib turibdi. Bu nuqtalaming oldingi m arkaziy pushtada jo y  lashishi sensor 
vakillikning orqadagi markaziy pushtada joylashishiga m os keladi.
O y o q n in g   h a ra k a t  n u qtalari  b o s h q a   h a m m a   n u q ta la rd a   y u q o r iro q d a ;  b u  
n u q ta la rd a n   p a s td a   ta n a   m u sk u lla rin i  h a ra k a tla n tiru v c h i  n u q ta la r,  u la r d a n  
p a s tro q d a   q o ‘ lni  h a ra k a tla n tiru v c h i  n u q ta la r ,  h am m ad a n   p a s td a   e s a   b o s h  
m uskullarini harakatlantiruvchi nuqtalar jo y la sh g a n . T ushuvchi h arakatlantiruvchi 
y o ‘l!ar  k esish g an i  uchun  y u qorida  ay tilg a n   h a m m a   n u q ta lam in g   t a ’s irla n is h i 
gavdaning qaram a-qarshi tom onidagi m u sk u lla m i qisqartiradi.
S ensor s o h a k abi, m otor sohada ham  q o ‘ 1 p a n ja si, yuz, lab, til m u sk u lia rin in g  
vakilligi  k o ‘p ro q   m aydonni,  tana  va  oy o q   m u sk u liarin in g   vakilligi  esa  k a m ro q  
m aydonni  e g a lla y d i.  G avdaning  shu  q is m id a g i  h a ra k atla m in g   aniq  v a   n o z ik  
boshqarilishi katta yarim  sharlar p o ‘stlog‘ining m o to r sohasidagi harakatlantiruvchi 
n uqtalam ing egallagan m aydoniga m os k eladi.
O dam dagin katta yarim sharlari p o ‘stlo g ‘ ining m o to r sohasiga q o ‘ I b arm o q larin i 
harakatlantiruvchi n uqta sohasidan elektr to k i b ila n  ta ’sir etilsa, bir qancha h o lla rd a  
ayrim   m uskullar va  hatto  ayrim  m o to r  b irlik la r  qisqaradi.  Bunga  q a ra m a -q a rsh i 
o ‘laroq, ham m a m uskullam i harakatlantiruvchi n u q ta lar ta ’sirlansa, 3 0 -5 0  sin e rg ist 
muskul biryoM a qisqaradi.
123
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

3 8 - r a s m .  O ldingi  m a rk a ziy  p u s h ta d a  jo y lash g an   h arak at  fu n k siy alarin in g  vakilligi 
(U . P e n fild  b o 'y ich a ,  1956).
O ldingi va orqadagi m a rk a z iy  p ushtaiam i ajratib turadigan R oland egati m otor 
s o h a   b ila n   se n so r  s o h a n in g   f a q a t  sh a rtli  ch eg arasi  h is o b la n a d i.  G isto lo g ik  
ta d q iq o tla m in g   ko ‘rsatish ic h a,  m o to r  sohada  b ir  talay  sezuvchi  elem entlar  bor; 
x u d d i shuningdek, se n so r h u ja y ra d a  g igant piram idal h u ja y ra lar topiiadi.
Penfildning m a ' lu m o tlarig a qaraganda, odam ning oldingi m arkaziy pushtasiga 
ele k tr toki bilan ta ’sir etilganda, 2 5 %  hollarda harakat bilan b ir qatorda yoki harakat 
o ‘m id a  sezgilar kelib c h iq a d i. O rq a d ag i m arkaziy p ushtaga shu n g a o ‘xshash ta ’sir 
e tilsa , 2 0 %  hollarda sezgi  o ‘m ig a  y o k i sezgi bilan b ir v aqtda harakat ham  yuzaga 
chiqadi.
M o to r   so h a  b ila n   s e n s o r   s o h a n in g   b ir-b irin i  q o p la s h i  o d a m d a n   k o ‘ra 
h ay v o n lard a k o ‘proq k o ‘rin ad i.
Y arim  sharlar p o ‘st!o g ‘id ag i sh u  ikki sohaning funksional yaqinligini nazarda 
tu tib ,  ulam i k o ‘p incha 
sensomotor
 degan umumiy nom  b ilan  birlashtirishadi.  f.P. 
P avlov bu sohaga kinestetik analizator (harakat analizatori) ning m iya po ‘stlog‘idagi 
uch i d e b  qaragan  edi.