O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V

a y ta rb o g 'la n ish
y o ’q, 
b u siz esa h a ra k atla rn i bo sh q a ris h , aniq va te k is h a ra k a tla rn i bajarish 
m u m k i n b o ’ lm aydi. S h u n in g uchun ham q o ’l te risig a so v u q t a ’sir 
etgan yoki rese p to rlarn i falaj qila d ig a n z a h a r - k okain teri ic hig a
97

---

k i r i t i l g a n s e z u v c h a n l i k n i n g k a m a y i s h i y o k i y o ‘q o l i s h i , y a ‘ ni 
a n e s te z iy a d a n keyin q o ‘ln in g aniq hara katla rini talab etad ig a n biror 
h a r a k a t l a r i , M a s a l a n , p i a n i n o c h a lis h y o k i x a t y o z i s h b u z i la d i . 
S e z u v c h a n l ik n in g y o ' q o l i s h i b u n d an ta s h q a r i, m u sk u l to n u s i n in g
s u s a y is h ig a sa bab b o 'la d i .
O ld in g i va o rq a ild iz la r to la la rin in g p e r ife r iy a d a taqsim lan ish i.
C h.Sherrin gton ildizlarni kesib q o ‘yib o ‘tkazgan tajribalarida ko'rsatib 
berilganid ek, orqa m iy a n in g har bir segm entidan har to m o n d a bittadan 
o r q a ildiz b o s h la n a d i , s h u s e g m e n t g a v d a n i n g u c h t a k o ‘n d a l a n g
b o ‘lagi - m e ta m e r in i in n e rv a tsiy a la y d i (bir m e t a m e r o r q a m iy a n in g
s e g m e n t ig a m o s keladi, ikkinchisi u ning ustida, u c h in c h is i ostida 
y ota di). Har bir m e ta m e r o rq a m iy a n in g u s tm a - u s t o ‘tu v c h i uchta 
ildizidan sezuvchi tolalar oladi. Shu sababli bir ildiz qirqib q o ‘yilganda 
h a y v o n n i n g tegishli m e ta m e r id a g i s e z u v c h a n l i k t o 'l a y o ‘qolm aydi. 
B ordi-yu, barc h a orqa ildizla rining bittasidan b o s h q a h am m as i orqa 
m iya b o ‘ylab qirqib q o 'y ils a , sezuvchanlik bir m e ta m e r d a em as, uchta 
m e tam erda saqlanadi, shu bilan birga o ‘rta m e tam erd ag i sezuvchanlik 
deyarli o ‘zg a r m a y turave ra di, q o 's h n i m e ta m e r d a g i s e z u v c h a n lik esa 
b i r m u n c h a p as ay a d i. Bu m aM um otlar s h u n d a n g u v o h lik bera d ik i, 
p e rife riy a d a a ffe re n t nerv to la la rin in g ta rq a lish zonalari bir-birini 
y o p ib o ‘tadi. Bu s o ‘nggi v a q td a e le k tro fiz io lo g ik ta d q iq o tla rd a isbot 
etildi. G a v d a n in g y o n m a -y o n uchta m e tam erid ag i teriga t a ‘sir etilgan 
h a d e b bir o r q a ildizda a f f e r e n t im p u ls la r o q im i k u z a tilis h i o ‘sha 
t a d q iq o tla rd a k o ‘rsatib berildi.
Rasm dagi h a r f va r a q a m la r orqa m iya se gm entlarini k o ‘rsatadi: S- 
b o ‘yin, T -k o ‘krak, L-bel, S - d u m g ‘aza segm entlari.
O d a m t e r i s i d a g i s e g m e n t a r s e z u v c h a n l i k i n n e r v a t s i y a s i n i n g
ta q sim lan ish sx e m asi k o ‘rsatilgan.
H a r a k a t s i s t e m a s i g a k e l g a n d a , s e g m e n t a r i n n e r v a s i y a f a q a t 
q o v u r g ‘a aro m u s k u l la r u ch u n isbot etilgan. Q o lg a n m u s k u lla r bir 
nec ha m e ta m e r g a m a n s u b boMib, bir n e c h a ildizdan o ‘tu v c h i toladan 
inn e rv a tsiy a la n ad i.