N sadriddinov, A. Rahimov, A. Mamadaliyev, Z. Jamolova fizika 0 ‘qitish uslubi asoslari

6. PREDMETLARARO BOG‘LANISHNI AMALGA
OSHIRISH NING DIDAKTIK ASOSLARI
P re d m e tla r a r o b o g 'la n is h n i a m a lg a oshirish pedagogika 
fani o ld id a tu rg an m u h i m m u a m m o la r d a n biridir. Yirik ilmiy 
ta d q i q o t la r va m u ra k k a b te x n ik a m asalalarini hal qilish bir 
n e c h a fa n la rn in g birgalikda k o m p le k s qidirish ishlari natija- 
sida am alg a oshiriladi. A m aliy o t ehtiyojlari natijasida fa n la r­
n in g integratsiyasi va differensiatsiyasi vujudga keldi. Bu esa 
yosh avlodni o 'q itis h m a z m u n i d a o ' z aksini topishi lo zim - 
ligini ko'rsatadi. Buni p re d m e tla ra r o bog'lanish orqali am alga 
oshiriladi.
P r e d m e t l a r a r o b o g ' l a n i s h n i a m a l g a o s h i r i s h o r q a l i
o 'q u v c h il a r n i n g bilim d a ra ja sin in g ortishiga, ilmiy d u n y o -
q a r a s h i n in g t o 'g 'r i shakllan ish ig a, fikrlash qobiliyatlarining, 
ijodiy qob iliy a tla rin in g rivojlanishiga, b u tu n o 'q u v j a r a y o ­
nini takom illashtirishga sharoit yaratiladi.
P r e d m e t l a r a r o b o g 'la n is h p o lite x n ik t a ’lim ni am alg a 
oshirishda ham katta rol o'ynaydi. C hunki ju d a k o 'p texnologik 
ja r a y o n l a r n i bir n e c h a fa n la rd a n o lin g an bilim lar asosida 
tu s h i n is h m u m k in . D e m a k , o 'q u v c h i l a r ishlab c h i q a r ish
t a m o y i l l a r i n i t u s h u n a d i g a n b o 'l i s h l a r i g a p r e d m e t l a r a r o
b o g 'la n ish n i am alga oshirish orqali erishiladi. M asalan, elek- 
troliz orqali elektrolitik sirlash ishlarini faqat fizika va kim yo- 
d a n o lgan bilim larn i k o m p lek s q o 'l la s h orqali tu sh u n is h va 
t u s h u n tir is h m u m k in .
G o ' s h t va sut m a h s u lo tla rin i k o 'p r o q olish h a y v o n la r 
fiziologiyasi va fizik o m illa r ( h a ra k a t, n am lik , yoritilganlik, 
e le k tr va m ag n it m a y d o n , e le k tr o m a g n it n u rla n is h ,...) h a ­
qidagi b ilim larni k o m p lek s q o 'l l a n i s h n i talab etadi.
P e d o g o g o lim la r n in g va m a k t a b o 'q itu v c h ila rin in g olib 
b o rg a n ishlariga a so sa n p r e d m e t la r a r o b o g 'la n ish la rn i quyi- 
dagi y o 'n a lish la rd a am alg a oshirish m aqsadga muvofiqdir:
1. 
O 'q u v p r e d m e tla r in in g s h u n d a y k e tm a -k e tlig in i t a n ­
lash lozim ki, b i r p r e d m e t n i o 'r g a n is h ikkinchisini o 'rganishga 
asos yaratsin.
62

---

2. T u s h u n c h a va m a h o r a t n i am alg a o shirishda izchillikni 
t a ’m inlash.
3. U m u m i y t u s h u n c h a l a r , q o n u n l a r , n az a riy a la rn i tu -
sh u ntirishda birlikni t a ’minlash.
4. U m um iy tushuncha va malakalarni shakllantirishda u m u ­
m iy y o n d o s h is h n i am a lg a oshirish. M asa la n , k o ‘p gina o ‘quv 
p re d m e tla rig a u m u m iy b o 'l g a n kitob bilan ishlash m alakasi, 
o l c h a s h , hisoblash, grafik va boshqa malakalarni o ‘quvchilarda 
shakllantirishga u m u m iy yondoshishni am alga oshirish.
5. 0 ‘q u v c h ila rn in g ilmiy d u n y o q ra sh la rin i shakllantirish.
6. Turli fanlarda q o ‘llanadigan tadqiqot uslublarining u m u - 
miyligini k o ‘rsatish (m a s a la n , fizika, xim iya va b io lo g iy a d a- 
gi t a d q i q o t d a kuzatish va tajribalar).
7. T urli p re d m e t la r d a b ir tu s h u n c h a n i n g ta k ro rla n is h in i 
y o ‘qotish (bu o ‘q u v c h ila r n in g o ‘qishga b o 'l g a n m u n o s a b a t -
lariga salbiy t a ’sir k o ‘rsatadi).
P redm etlararo b o g ‘lanishni am alga oshirish usullari asosan 
q u y id a g ila rd a n iborat:
1) b ir p r e d m e t d a o ‘rganilgan hod isan i b o sh q a p r e d m e t d a
avvalroq o ‘rganilgan hod isa bilan b o g ‘lanishini k o ‘rsatish;
2) b ir p r e d m e t d a o ‘rganilgan bilim ga b o s h q a p r e d m e t d a n
bilim olishda suyanish;
3) p r e d m e t la r a r o b o g ‘lanishga xos m asala la r yechish;
4) p r e d m e t la r a r o b o g ‘lanishga xos lab oratoriya ishlarini 
bajarish.
P r e d m e t l a r a r o b o g 'l a n i s h n i a m a lg a osh irish i m k o n in i 
tu g 'd i r u v c h i o ‘quv m a s h g ‘u lo tla rin in g shakllari q u y id a g i­
lard a n iborat:
1) p re d m e t la r a r o b o g ‘lanish ele m e n tig a ega boMgan dars;
2) p re d m e t la r a r o b o g ‘lanishga xos s e m i n a r va a n j u m a n -
lar;
3) k o m p lek s ekskursiyalar. M asa la n , fizika va biologiya- 
d a n tabiatga ekskursiya;
4) p re d m e t la r a r o b o g i a n i s h g a xos laboratoriya p ra k tik u -
mi;
5) ta d q iq o t e le m e n tig a ega b o 'l g a n m a k ta b u ch a stk a sid a 
tajriba va kuzatish ishlari.
63

---

K o ‘p g i n a t u s h u n c h a l a r b i r n e c h a o ‘q u v p r e d m e t l a r i
u c h u n u rn u m iy h iso b lan ad i. M asa la n , “ m o d d a ” va “ m a y ­
d o n ” tu s h u n c h a l a r i tabiiy ilmiy fa n la r u c h u n u m u m iy d ir. 
M o d d a fizika, k im y o va biologiyaning o ‘rganish obyektidir. 
M ay d o n m ateriyaning bir k o ‘rinishi sifatida fizikada o ‘rganilib, 
kim yo va biologiyada u n d a n foydalaniladi.
Turli fanlar bu tu sh u n c h a la rn in g turli jih atlarini o ‘rganadi. 
F iz ika m o d d a va m a y d o n n i n g tuzilishini, u l a rn in g fizik xos- 
s a l a r in i , u l a r d a s o d i r b o ‘la d ig a n j a r a y o n va h o d i s a l a r n i
o ‘rganadi; kim yo m o d d a n i kimyoviy b o g ‘lanish sifatida k o ‘rib 
c h iq ad i, kim yoviy e le m e n tla rn in g xossalarini, kimyoviy reak- 
s iyalarning q o n u n l a r i n i o ‘rganadi; biologiya a t o m va m o le - 
kulalarning tirik hujayra darajasidagi m u rak k a b birikm alarini, 
oqsil b irik m alarin i, y a ’ni tirik hujayralar hosil qiluvchi birik- 
m a l a m i va u larning xususiyatlarini o ‘rganadi. S h u n g a m o s ra­
vish d a “ m o d d a ” tu s h u n c h a s i m a k ta b fizika, kim y o va b i o ­
logiya kurslarida h a m o ‘z aksini topgan. Agar fizika, kim yo va 
biologiya kurslarini o ‘rganish j a ra y o n id a “ m o d d a ” va “ m a y ­
d o n ” tu sh u n c h a la rin i shakllantirish k etm a-ketligi t o ‘g ‘ri ta n -
lansa, turli p r e d m e t la r d a ularni tu s h u n tir is h n i n g b ir xilligi 
t a ’m i n l a n s a , b u t u s h u n c h a l a r o ‘q u v c h i l a r o n g i d a t o ‘g ‘ri 
s h ak llan ib boradi.
Bitiruvchi sinflarda bitirish im tih o n la r id a n o ld in “ m o d d a
va m a y d o n — m a t e r iy a n in g ikki k o ‘r i n is h id ir” m a v z u s id a
u m u m la s h ti r u v c h i m a ’ruza yoki u m u m la s h tiru v c h i s e m i n a r
o ‘tkazish m a q s a d g a m uvofiq. B u n d a o ‘q u v c h ila r n in g m o d d a
va m a y d o n haqidagi turli sinflarda turli predm etlarni o ‘rganish 
j a r a y o n i d a o lg an bilim lari u m u m la s h tirila d i va tartib g a kel- 
tiriladi.
P re d m e tla r a r o b o g ‘lanishni am alga oshirishga asoslangan 
s e m in a rn i o ‘tkazish rejasini shu m asala kiritilgan p r e d m e t l a r
o ‘qituvchilari birgalikda tu z a d ila r, o ‘tkazish vaqtini a n iq la y - 
dilar. 0 ‘q itu v c h ila r o ‘z d arslarida o ‘q u v c h ila rn i s e m in a rg a
tayyorla b b o ra d ila r, kon su ltatsiy a la r beradilar. 0 ‘q u v c h ila r 
m a ’ruza va referatlar tayyorlaydi. Agar sem inarga ikkita p re d - 
m e t b o ‘y ic h a b ilim n i u m u m la s h tir i s h m asala si k iritilgan 
b o 'ls a , h a r b ir p r e d m e t g a b ir s o atd an vaqt ajratiladi. D a rs
64

---

ja d v a lid a s e m in a rn i o ‘tkazishga ikki soat vaqt ajratiladi. S e ­
m i n a r rejasi ikki hafta avval e ’lon qilinadi. S e m in a r rejasi va 
tavsiya etilgan a d a b iy o tla r r o ‘yxati k o ‘rinadigan yerga ilib 
q o ‘yiladi. K onsultatsiya jadvali tuzib q o ‘yiladi.
S e m i n a r n i o ‘q i t u v c h i la r d a n biri olib b o ra d i. H a r bir 
o ‘qituvchi o ‘z p re dm e tiga yaqin m a ’ruza va chiqishlarga b aho 
q o ‘yib b oradi.
Bu sem inarda h a r bir p re d m e td a darsda o ‘tilganlar u m u m -
lashtiriladi va tartibga solinadi.