N sadriddinov, A. Rahimov, A. Mamadaliyev, Z. Jamolova fizika 0 ‘qitish uslubi asoslari

Fotoeffekt tushunchasini shakllantirish.
R ux p lastin k a- 
sini e le k tr o m e tr g a o 'r n a t ib , uni sim obli la m p a bilan yoritsak 
e l e k t r o m e tr strelkasi buriladi. Bu tajribaga b i n o a n yo ru g 'lik
t a ’sirida m o d d a d a n (rux p lastin k asid an ) e le k tr o n la r uzilib 
ch iq ad i (tashqi fotoeffekt) degan xulosani c h iq aram iz. Keyin 
rux plastinkasiga ko'z ga ko'rinuvchi nurlarni katta o q im d a yu- 
b o rsa k h a m u n d a n e le k tr o n la r c h iq m asligini o q n u r y u b o - 
rish orqali ko'rsatam iz. Bu tajribani tushuntirish yorug'likning 
t o 'l q i n xossasi u c h u n b ir q iy in c h ilik t u g 'd i r g a n i n i aytib 
o 't a m iz .
S h u n d a n keyin tashqi fotoeffekt m o d d a jinsiga bogiiqligini 
tu s h u n tir a m iz . Buni esa mis, qalay, m etall e m a s p la stin k a - 
lari y o rd a m id a yuqoridagidek tajriba qilib ko 'rsa ta m iz (metall 
e m a s p las tin k an i m etall p lastin k a sirtiga t u t u n y o rd a m id a
q u r u m q o p la sh orqali hosil qilish m u m k in ) . H a r b ir plas- 
t i n k a n i n g r a z r y a d la n is h v a q tin i s e k u n d o m e r y o r d a m i d a
o 'l c h a b b o ra m iz . P la stinka la rning o 'l c h a m l a r i , ularga tu sh a - 
yotgan y o ru g 'lik oqim i b ir xil va u lard a hosil b o 'la d ig a n
b o s h l a n g 'i c h zaryad m iq d o ri o 'z g a rm a y d i, lekin ra z ry a d ­
lanish vaqtlari h a r xil b o 'la d i. B u n d a n q u y id ag ich a xulosa 
ch iqariladi: turli m o d d a l a r d a n e l e k tr o n la rn in g chiqish ish­
lari tu rlic h a b o 'la d i; c h iqish ishi q a n c h a kichik b o 'lsa , birlik 
vaqtda birlik yuzadan chiquvchi elektronlar soni s h u n c h a k o'p 
b o 'lib , razryadlanishi h am tez b o 'ladi.
51

---

T u s h u n c h a n i s h a k lla n tiris h n in g keyingi b o s q ic h id a fo to - 
e ffektning b o s h q a t u s h u n c h a la r bilan bogManishini (fo to to k - 
ning hosil boMishi, ’’qizil c h e g a r a ” ,...) tu s h u n tir a m iz . B uni 
esa savollar q o ‘yish orqali m u a m m o li vaz iy a tla r hosil qilib 
am alga oshiramiz: metall sirtidan uzilib chiqadigan elektronlar 
soni n im a g a b o g i i q ? F o to e l e k t r o n l a r n in g tezligi n i m a bilan 
a n iq la n a d i?
A w a l tashqi fotoefifektning intensivligi y o ru g ‘lik o q im ig a
b o g ‘liqligini k o ‘rsatam iz. Buning u c h u n y o ru g ‘lik m a n b a i b i­
lan plastinka orasidagi m asofani o ‘zgartirib (m asofa ortsa plas- 
tin k a g a t u s h a y o tg a n yorugMik o q im i k a m a y a d i), sh u n g a m os 
h o l d a u z ilib c h i q a y o t g a n e l e k t r o n l a r s o n i h a m o ‘z g a -
ra y o tg a n in i e l e k t r o m e tr k o ‘rsa tishidan a n iq la b b o ra m iz va 
u n d a n q u y id a g ic h a xulosa qilam iz: birlik v a q td a m o d d a n i n g
birlik y u z a sid a n c h iq u v c h i e le k tr o n la r soni, y a ’ni fotoeffekt 
intensivligi tu s h a y o tg a n y o ru g ‘lik o q im ig a t o ‘g ‘ri p r o p o r -
s io n a l d ir (S to le to v q o n u n i ) .
Bu ta jrib a fa q a t sifat t o m o n d a n k o ‘rsatib b e rila d i. M iq -
d o r i y t o m o n d a n k o ‘rsatish u c h u n m e ta ll p l a s t in k a o ‘rniga 
f o t o e l e m e n t o l a m i z va u n g a t o ‘g ‘rilagich o rq a li a n o d k u c h -
lanishi b e r a m iz . F o to e le m e n td a g i k u c h la n is h va to k k u c h in i 
o M cha sh u c h u n u n g a v o l t m e t r va a m p e r m e t r u la y m iz . 
YorugMik m a n b a i d a n fo to e le m e n tg a yorugMik tu s h i r a m iz va 
a n o d k u c h l a n i s h n i o r t t i r i b b o r i b t o ‘y i n i s h t o k i h o s i l
boM ganini k o ‘rs a ta m iz . K eyin yorugMik m a n b a i n i f o t o e l e ­
m e n t g a y a q in l a s h t ir i b , u n g a t u s h a y o t g a n yorugMik o q i m in i
o r t t i r a m i z va s h u n g a m o s ra v ish d a t o ‘y in is h t o k i n i n g h a m
kattalashganini k o ‘rsatamiz. T ajribadan tok kuchi (birlik v aqt­
d a u z i l i b c h i q a y o t g a n e l e k t r o n l a r s o n i ) t u s h a y o t g a n
yorugMik o q i m ig a t o ‘g ‘ri p r o p o r s i o n a l boMadi, d e g a n x u- 
losani c h iq a r a m iz .
Bu tajrib alarn i tahlil qilib quyidagi xulosalarga kelamiz:
1) yorugMik t a ’sirida m etall sirtidan birlik v aq td a ajralib c h i ­
q a d ig a n e l e k t r o n la r soni yorugMik o q im ig a t o ‘g ‘ri p r o p o r -
sio n ald ir; 2) fo to e le k tr o n la rn in g tezligi yorugMik oq im ig a 
bogMiq 
boM m asdan yorugMikning toMqin uzunligi orqali 
a n iq la n a d i.
52

---

0 ‘q itu v c h i c h iq a r ilg a n x u lo s a n in g ik k in ch isin i y o r u g ‘- 
l i k n i n g e l e k t r o m a g n i t n a z a r i y a s i a s o s i d a t u s h u n t i r i b
b o ‘lm asligini ay tib , keyin 1905-yilda E y n s h te y n t o m o n i ­
d a n b e rilg a n fo to e ffe k t n a z a riy a s in in g asosiy m a z m u n i n i
b a y o n qiladi. E l e k t r o n n i n g m e t a l l d a n c h iq is h ishini, fo to n
energiyasini va fotoeffekt te n g la m a sin i tu s h u n tir ib , bu ten g - 
la m a n u r l a n i s h n i n g m o d d a bilan o ‘z a ro t a ’sirida e n e rg iy a - 
n in g s a q la n is h va a y lan ish q o n u n i n i ifodalashi q ayd qilib 
o ‘tiladi.
F o to e ffe k tn in g qizil che gara sini tahlil qilish bilan birga 
o ‘qituvchi fo to n n in g energiyasi va massasi h aq id a tu s h u n c h a
berib, u tin chlikda gi massaga ega emasligini va tin c h h o la td a
b o ‘la olm asligini, hosil b o ‘lishi bilan y o ru g 'lik tezligida h a - 
ra k a tla n is h in i tu s h u n t ir ib o ‘tadi. F o to e ffe k t haqid ag i t u ­
s h u n c h a n i m iq d o riy va sifat m asala la rn i yec h ish , fo to ele - 
m e n tla rn i fan va te x n ik a d a q o 'lla n ish la ri bilan ta n ishtirish 
orqali aniq lash tirilad i. Bu esa tajribalar (f o to e le m e n t la r b i­
lan) va o ‘quv filmlari y o rd a m id a am a lg a oshiriladi.
Fizika t u s h u n c h a l a r n i n g sh akllanga nlik darajasini, k a m - 
c h i l i k la r i n i , u n i b a r t a r a f q ilish y o ‘lla rin i h a r b ir fizika 
o 'q itu v c h is i yaxshi b i lm o g ‘i lozim . S h u la rn i q i s q a c h a k o ‘rib 
chiqaylik.
0 ‘q u v c h ila r o n g id a fizik t u s h u n c h a l a r n i n g q a n d a y d a r a - 
ja d a sh a k llanga nligini a n iq la sh n in g asosiy m e z o n la ri quyi- 
dagilardir:
— t u s h u n c h a l a r n i n g asosiy belgilarini bilish, u la rn in g
t a ’riflarini e rkin shakllantirish;
— t u s h u n c h a n in g boshqa tu sh u n c h a la r bilan bog'lanishini 
va aloqasini bilish;
— tu sh u n c h a n in g m u h im belgilarini ikkinchi darajali belgi- 
laridan ajrata olish qobiliyatiga ega b o 'lish;
— t u s h u n c h a n i unga b iro r belgisi bilan o ‘xshash b o ‘lgan 
tu s h im c h a la rd a n ajrata olish m ah o ra tig a ega b o ‘lish;
— t u sh u n c h a n i turli xil fikrlashga va am aliyotda q o ‘llashga 
oid m a s a la la r yechishga q o 'lla y olish m a h o ra tig a ega b o 'lish 
(bu o ‘q u v c h i o n g i d a t u s h u n c h a j n u m u m l a s h t i r i s h n i va 
0
‘zlashtirishni m a ’lum darajada ifodalaydi).
53

---

T u s h u n c h a la r n i va u la r bilan turli a m a lla r bajarish m a - 
h o ra tin i o ‘zlashtirishni t o ‘rt darajaga ajratish m u m k in .
B irinchi darajali o ‘zlash tirish d a o ‘quvchi t u s h u n c h a l a r n i
b i r - b i r i d a n a j r a t a d i y u , le k in u l a r n i n g a so siy b e l g i l a r i n i
k o ‘rsatib bera olmaydi va tushunchani masala yechishga q o ‘llay 
olm aydi.
Ik k in ch i darajali o 'z la s h tiris h d a o ‘quvchi tu s h u n c h a n i n g
belgilarini k o ‘rsata oladi, en g s o d d a m asala la rn i y e c h a d i, 
lekin asosiy va ikkinchi darajali belgilarini b ir-b irid a n ajrata 
olm aydi.
U c h in c h i darajali o ‘zlashtirishda o ‘quvchi t u s h u n c h a n i n g
asosiy belgilarini biladi, u lar bilan turli a m a lla r n i bajara 
oladi (m a s a la la r y e c h a d i), lekin u n d a bilim u m u m l a s h m a -
g a n , bilim va u n in g qoMlanishlarini yangi v aziyatlarda k o ‘ra 
olm ay d i (ta tb iq e ta o lm ay d i).
T o 'r ti n c h i darajali o ‘z lashtirishda o ‘quv ch i t u s h u n c h a ­
n ing asosiy belgilarini biladi, bu haqdagi bilim i u m u m la s h -
g an b o 'l a d i , uni yangi vaziyatlarga tatb iq qila oladi.
T u s h u n c h a la r n i sh akllantirishda o ‘q u v c h ila rn in g bu h a q - 
da avvaldan b o 'lg a n hay o tiy tasavvurlarini t o ‘g ‘rilab borish 
k atta a h a m iy a tg a ega. 0 ‘q u v c h ila r a t r o f bo rliq h a q id a turli 
tu s h u n c h a l a r g a ega boMadilar. U la rn in g b ir qism i ilmiy tu - 
s h u n c h a bilan m o s tushsa, b ir qismi b u tu n la y teskari b o ‘lishi 
m u m k in . Oxirgi h o ld a o ‘q u vchilarning hayotiy tasavvurlarini 
qayta k o ‘rishga t o ‘g ‘ri keladi.
Ilmiy va hayotiy tu sh u n c h a la rn in g farqlanishi k o ‘p in c h a
hayotda q o ‘llaniladigan so‘zlam ing tush u n ch a m azm uniga mos 
tushm asligidan kelib chiqadi. M asalan, ishni fiziologik t u ­
s h u n c h a kabi qarab, uni o d a m n in g charchashi bilan bogMaydi. 
H a ro ratn i h a m fiziologik t u sh u n c h a kabi qarab, bir yerda tur- 
gan tem irn i sovuq, yog‘o c h n i issiq deb k o ‘rsatadi, vaholonki 
ularning h a r ikkisining h a m harorati bir xil.
H a y o tiy ta savvurla r j u d a k o ‘p ta k ro rla n ib , 
0
‘q u v c h ila r 
ongiga singib ketgan. S h u n in g u c h u n uni t o ‘g ‘rilash m u h im
uslubiy m asaladir.
0 ‘q u v c h il a r n in g n o t o ‘g ‘ri tas av v u rla rin i ikki g u ru h g a
b o ‘lish m u m k in . B irinchi g u ru h n o t o ‘g ‘ri tasavvurlar s h u n -

---

dayki, u n d a o 'q u v c h i fa k tla rn i k u z a tis h o rq a li n o t o ‘g ‘ri 
u m u m la s h tiris h la r qiladi. M asa la n , suv d o im 100°C d a q ay- 
naydi d egan xulosaga keladi. Ik kinchi g u ru h n o t o ‘g ‘ri tasav- 
vu rlar sh u n d a y k i, u n d a o ‘q u v c h ila r b a ’zi faktlarni m ustaqil 
ravishda tu sh u n ib yetmaydilar. M asalan, u lar o ‘zgarm as kuch 
t a ’sirida jism tekis h a ra k a t qiladi deb ishqalanish k u c h in i 
e ’t i b o rd a n c h e t d a qoldiradilar. N o t o ‘g ‘ri tasavvurlarni tu - 
shu n tirish u c h u n ularni ilmiy tasavvurlar b ilan solishtirib 
m u a m m o li vaziyat hosil qilish va ilmiy tasavvurlarning t o ‘g ‘ri 
ek a n in i k o ‘rsatish eng yaxshi sam arali uslubdir. M asa la n , 
tashqi b o s im n i pasaytirsak, s u y u qlikning q a y n a sh h a r o r a -
tining pasayishini tajribada osongina k o ‘rsata olamiz.
T u s h u n c h a l a r h a r a k a t c h a n d i r . F a n n i n g riv o jla n is h i va 
b i l i m l a r n in g c h u q u r l a s h i s h i n a tija s id a b a ’zi t u s h u n c h a l a r
a n i q l a s h a d i, y u q o r i r o q a b s tr a k t d a r a ja g a k o ‘ta ri l a d i ( m a ­
s a l a n , m a s s a , y a d r o s t r u k t u r a s i , . . . ) , b a ’zi t u s h u n c h a l a r
esa y o 'q o l a d i ( t e p l o r o d , m a g n i t m a s s a s i, .. .) , lekin ularga 
b o g ‘liq b o ‘lg an a t a m a l a r q o la d i (issiqlik s i g ‘im i, m a g n it 
q u tb la ri,...). Bu o ‘q i t u v c h i d a n a t a m a l a r n i va fizik k a t t a l i k ­
l a rn in g b irlik la ri n o m i n i t u s h u n t i r i s h d a m a x s u s e ’tib o r n i
t a la b qilad i.
T u s h u n c h a n i s h ak llan tirish n in g m u h i m bosq ich i ularni 
t a ’riflashdir. T u s h u n c h a n in g t a ’rifi fanda bo rliq n i bilishning 
natijasidir.
T a ’rifning m aq sad i t u s h u n c h a g a taalluqli b o ‘lgan asosiy 
va u m um iylarni yagona t a ’rifga birlashtirishdir.
M a n t i q d a t a ’rif tu s h u n c h a n i n g en g y aqin belgisi bilan 
k o ‘rinib tu rg a n belgilari orasidagi bogManishni o ‘rn a tis h d a n
iborat deb tu sh u n ila d i. M asa la n, “ k o 'c h is h n i shu k o 'c h is h
u c h u n ketgan vaqtga nisbati bilan o ‘l c h a n a d ig a n va h arakat 
holatini ifodalovchi vektor kattalik tezlik d e y ila d i” . Bu yerda 
fizik kattalik (a ta m a ) — tezlik, eng yaqin belgisi ( j i s m ) — 
vek to r kattalik, k o ‘rinib turgan belgisi, oMchash usuli — 
h arak at h o latini ifodalashi va k o 'c h is h n i n g shu k o ‘chish 
u c h u n ketgan vaqtga nisbati bilan o 'lc h a n is h i.

---

6. I J O D I Y Q O B IL I Y A T L A R N I 
R I V O J L A N T I R I S H
0 ‘q u v c h ila r n in g ijodiy qobiliyatlarini rivojlantirish m a - 
salasi u l a r n i n g fik rlash q o b i l iy a tl a r i n i r i v o j l a n t i r i s h n in g
ta rk ib iy q ism id ir. F iz ik a o ‘q u v p r e d m e t i sifatid a o ‘q u v - 
c h ila rn in g ijodiy qobiliyatlarini rivojlantirishda keng im k o n i- 
yatlarga egadir. V.G. Razumovskiy fizikada ilmiy ijodning fizik 
e l e m e n tla r in i sikl k o ‘rin ish id a tasavvur qilish m u m k in lig in i 
k o 'r sa ta d i. Sikl asosan quyid ag ich a d ir: faktlarni u m u m la s h ­
tirish — abstrakt m odel qurish (gipotezani t a ’riflash)— nazariy 
x u lo sa la r c h iq a rish — xulosalarni tajrib ad a sinab k o ‘rish.
Yangi m ateria lni o 'r g a n i s h d a siklning turli b o ‘g ‘inlaridan 
fo y d a la n ish d a tu rlic h a uslublar q o ‘llanilishi m u m k in .
Siklik p ri n s i p n i n g q o 'lla n ilis h in i gaz la rn in g xossalarini 
o ‘rganish m isolida k o ‘rib chiqaylik.
B o s h la n g ‘ich t u s h u n c h a la r: gaz o ‘zi tu rg an idishni t o ‘la 
egallaydi, u siqiladi, kengayadi va diffuziyalanadi (difFuzi- 
yani tajribada k o 'rsa ta m iz ).
M o d el g ip o te z a : e k sp e rim e n tal fa ktla rgaasosa n gaz d oim
tartibsiz harakatda b o ‘lgan m ayda elastik sharchalardan, m ole- 
k u la la r d a n tashkil to p g a n , d e b tasavvur q ilishim iz m u m k in . 
G a z n i n g bu m o d eli gaz b o s im in in g m avjudligini t u s h u n t i ­
rish va uni gaz p a r a m e trla r i orqali hisoblashga im k o n beradi. 
A g a r gaz