M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


O rq a k o lp o to m iy a si



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet203/220
Sana19.03.2022
Hajmi7,92 Mb.
#501155
1   ...   199   200   201   202   203   204   205   206   ...   220
Bog'liq
Гинекология, Зияева, 2008 (1)

O rq a k o lp o to m iy a si
D u g la s b o ‘sh lig ‘ida yiringli e k ssu d a t 
to ^p la n g a n id a , s h u -
n i n g d e k , b a c h a d o n d a n t a s h q a r i d a g i h o m i l a d o r l i k d a v r i d a
b a c h a d o n o r q a s i d a g i
q o n l i o ‘s m a y i r i n g l a g a n d a
D u g l a s
b o lshlig‘ini o c h is h u c h u n o r q a k o lp o to m iy a si o ‘tkaziIadi.
254


O r q a k o lp o to m iy a s id a n a w a l o r q a g u m b a z p u n k siy a qilinib, 
u y e r d a yiring yoki q o n t o ‘p l a n g a n - t o ‘p la n m a g a n lig i bilib 
o lin a d i. O rq a g u m b a z ingichka t r o a k a r bilan p u n k s iy a qilin a d i, 
t r o a k a r orq a li suyuqlik y a x s h iro q s o ‘rilib chiqishi (aspiratsiya) 
u c h u n u n g a shpris u la n a d i.
14-BOB.
JINSIY YO‘L BILAN YUQADIGAN 
KASALLIKIAR
J in s iy y o ‘I bilan yu q ad igan k asa llik la rn in g turlari
Jin s iy y o ‘l bilan y u q a d ig a n kasalliklar (JY B Y K ) jin s iy y o i
infeksiyalari (JY I) d e g a n d a quyidagi 4 xil infeksion kasalliklar 
t u s h u n ila d i:
1) jin siy a 'z o l a r n i z a r a r la n tir u v c h i, jin siy a lo q a y o ‘li bilan 
y u q a d ig a n kasalliklar;
2) jin s iy a lo q a y o ‘li b ila n y u q m a y d i g a n a y o lla r jinsiy 
a ’z o la r in in g in fek sio n kasalliklari, q i n n i n g n o r m a l tlorasini 
ta s h k il q ilu v c h i m ik r o o r g a n i z m l a r n i n g k o ‘pa yishi (b a k te ria l 
v a g in o z va k a n d id o z ) ;
3) r e p r o d u k tiv tra k tla rn i v a b o s h q a a ' z o va sistem alarni 
z a ra r lo v c h i kasalliklar ( V I C H infeksiyasi v a z a x m ) ;
4) t u g ‘u r u q a so r a tla ri va a b o r tla r , b o s h q a g in e k o lo g ik
m u a m m o l a r n atijasida a y o lla r jin siy a ’zolari kasalliklari.
Jin siy y o ‘l infeksiyasi (JY I) va jin siy a lo q a y o ‘li bilan 
y u q a d i g a n kasalliklari B u t u n d u n y o S o g ‘liq n i s a q la s h ta s h -
kilotlari ( B D S S T ) ning d iq q a t m a r k a z id a b o ‘lib, h a r k u n i Yer 
s h a r id a

m i ll i o n g a y a q in J Y B Y K la r r o ‘y x a tg a o lin a d i. 
A y n iq sa, yu q o ri d a r a ja d a fertil yosh d ag i a y o lla r n in g a k u s h e r -
g i n e k o l o g g a m u r o j a a t q ilish i b u m u a m m o l a r n i n g k o ‘la m i 
n a q a d a r kengligini bildiradi. JY I va J Y B Y K tashxisli b e m o r la r
V I C H - in f e k s i y a l a n g a n yoki y u q tir u v c h ila r xavfi y u q o ri g u ­
ru hga kiradi.
0 ‘z b e k i s t o n d a J Y B Y K n i n g k o ‘p a y i s h i g a a s o s iy s a b a b
a h o lin in g tibbiy y o r d a m g a o ‘z v a q tid a m u r o ja a t qilmasligi
kasallik p rofilaktikasi h a q id a t u s h u n c h a g a ega em asligi va 
b ir la m c h i tibbiy m u a ssa sa la rd a sifatli y o r d a m k o krsatm asligidir. 
B u n d a n ta sh q a r i, J Y B Y K , JYI tashxisi b ilan k o 'p g i n a ay o llar 
z a r u r tibbiy y o r d a m o lolm asliklari sababi q u y id ag ich a :
— e r k a k va a y o lla r d a k a sa llik n in g b elgilarsiz k ec hishi 
(70% a y o llard a, 30% erk a k la rd a );
255


— m a ’lu m s i m p to m , belgilar p a y d o b o ‘lg a n d a h a m b e m o r
in fe k s io n k a s a llik k a c h a lin g a n lig i h a q i d a t u s h u n c h a g a ega 
boMmaganligi u c h u n a h a m i y a t berm asligi ( h a tt o a y r im ay o llar 
bu belgilarni tabiiy h o i d e b bilishadi).
J Y I, JY B Y K la r g a g u m o n i b o r - u , a m m o tibbiy m u a s s a - 
salarga quyid ag i s a b a b la r b o ‘y ic h a m u r o ja a t q ilishm aydi:
— J Y I , J Y B Y K a s o r a t i n i n g o q i b a ti n a q a d a r o g ‘irligi 
h a q id a t u s h u n c h a g a eg a em asligi;
— klin ik a g a m u r o ja a t qilishga uyalishi;
— J Y B Y K tashxisi j a m i y a t d a y o m o n o tliq q a egaligi;
— tib b iy m uassa sa la rg a kela olm aslik;
— m o d d i y j i h a t d a n d a v o la n is h g a q u rbi yctm aslik.
Jin siy y o ‘l bilan y u q a d ig a n kasalliklar y a q in v a q tla r g a c h a
„ ta n o s il k a sa llik la ri"
n o m i b ila n a t a l a b k elin d i. S o g ‘liqni 
saqlash ta sh k ilo ti tasnifiga m u v o fiq jin s iy y o ‘l bilan y u q a d ig a n
kasalliklar r o ‘yxati q u y id ag ich a :
1. B akterial vaginoz.
2. K a n d id o z .
3. T r ix o m o n io z .
4. G e p a t it B.
5. G e n it a l gerpes.
6. Z a x m .
7. S o ‘zak.
8. C h o v g ra n u le m a s i ( D o n o v a n o z ) .
9. I c h a k infeksiyalari.
10. V e n e rik lim f o g ra n u le m a .
11. 
Q o v biti.
12. 
K o n ta g io z m ollusk.
13. 
G o n o k o k k a l o q a d o r m a s
uretrit.
14. O 't k i r u re tr a l s in d ro m .
15. 
O rttirilg a n i m m u n i t e t tanqisligi s in d r o m i ( O I T S ) .
16. Intra ep itelia l servikal neoplaziya.
17. 
U ro g e n ita l x lam id io z .
18. S ito m a g a lo v ir u s infeksiyalari.
19. 
Q o ‘tir.
20. 
S h a n k ro id .
21. K ich ik c h a n o q a ’z o la r n in g yalligManish kasalliklari. 
Y u q o r id a q a y d etilgan k a sa lliklarning h a m m a s i jin s iy y o ‘l
b ilan y u q a d i g a n k a sa lliklar b o ‘lib, jin siy a ' z o l a r va siydik 
y o ‘llarini z a ra rla y d i. 
Bu k a sa llik la rn in g o ‘ziga x o s t o m o n i
256


s h u n d a k i, u la r e n d i b o s h la n ib k e la y o tg a n d a u n c h a belgi b e r- 
m a s d a n , z i m d a n avj olib b o ra d i.
J in siy y o ‘l bilan y u q a d ig a n kasalliklarga u c h r a g a n b e m o r -
larni d av o lash quyid ag ilarg a asoslanadi:
d ia g n o s tik vositalar;
— x o d im la r n i m a x su s ta y yorla sh;
— q ish lo q sh ifo k o rlik p u n k tla ri ishini b e m o r la r n i a n iq la s h , 
d av o lash v a ularga m a s la h a t b e r a d ig a n qilib tashkil etish;
— b e m o r la r n i a n tib io tik la r bilan t o ‘g bri d a v o la b b o ris h va 
b u p r e p a r a tla r n in g d o r ix o n a la r d a b o ‘lishini t a ’m in la sh .
T ib b iy x o d im q u y id ag ilarn i bilishi lozim:
— o d a m n i n g o ‘ziga x o s y u ris h -tu ris h i q a n d a y x atarg a olib 
k e lishini;
— jin s iy y o ‘l b ila n y u q a d ig a n k a sa lliklarning a lo m a tla ri
va belgilarini;
— a h o l i n i n g m a z k u r g u r u h i o r a s id a jin s iy y o ‘l b ila n
y u q a d ig a n k a sa lliklarning qaysi biri k o 'p r o q u c h r a s h in i;
— jin siy y o ‘l bilan y u q a d ig a n kasalligi b o r d e b
g u m o n
q ilin g a n kishini tek sh irib k o ‘rishi va o ‘tk a z ilg a n a n a liz natija- 
lariga 
q a r a b u n g a t o ‘g ‘ri b a h o berishni.
Jin s iy y o ‘l bilan y u q a d ig a n k asa llik lar skrin in g i orqali 
quyidagi savollarga ja v o b to p ish zarur:
1. 
S izda q i n d a n a jra lm a la r kelib tu ra d im i?
2. S o ‘nggi yilda jin siy j i h a t d a n , y a ’ni jin siy a ’z o la r d a yara 
p a y d o b o ‘lgani yoki terisi z a ra rla n g a n in i k u z a tg a n m isiz ?
3. S iz n in g ju ftin g iz jin s iy a ’z o la r in in g b ir o r - b ir illati b o r- 
ligi, m a s a la n , u r e tr a d a n a jra lm a kelib tu rish i yoki qovdagi 
lim fa tu g u n la r in in g sh ish ib qolishi tufayli s o bnggi u c h oy 
d a v o m i d a d a v o la n g a n m i? D a v o la n g a n b o ‘lsa, q a n d a y kasal- 
lik d an d a v o la n g a n ?
4. S iz n in g ju ftin g iz b o s h q a kishilar b ila n y a q in lik qilishi 
m u m k i n m i ?
5. Q ila y o tg a n ishingiz — siz n in g kasbingiz s izd a yoki 
ju f tin g iz d a jin siy y o ‘l b ila n y u q a d ig a n kasalliklar p a y d o b o ‘lish 
xavfini t u g ‘d ira d im i?
6. S o ‘nggi ikki oy d a v o m id a o ‘z ju f tin g iz d a n b o s h q a kishi 
b ila n yaq in lik q ilganm isiz ?
7. 0 ‘z in g iz d a jin siy y o ‘l bilan y u q a d ig a n kasalliklar b o r
d e b g u m o n qilasizm i?
Q u y id a q i n d a b o l a d i g a n a jra lm a la r s x e m a tik ta rz d a kelti- 
rilgan.
17 — G i n e k o l o g i y a
257


Q in d a g i a jra lm a la r
J Y B Y K
x a v f i
y o ‘q
J Y B Y K
x a v f i
b o r
4
3L
K o ' z g u d a t e k s h i r i s h
\
K o ' z g u d a t e k s h i r i s h
A j r a l m a
y o ' q
Q i n d a n
k o ' p
\ A j r a l m a y o ' q
Q i n d a n
k o ' p
a j r a l m a
k e l a d i
a j r a l m a
k e l a d i
O q i s h
q u y u q ,
i p i r - i p i r a j r a l m a
k e l a d i
B a c h a d o n
b o ' y n i d a n
O q i s h
q u y u q ,
y i r i n g l i
s h i l l i q
a j r a l ­
i p i r - i p i r a j r a l m a
m a
k e l a d i
k e l a d i
f r i x o m o n o z ,
b a k t e ­
G o n o r e y a ,
G o n o r e y a ,
x l a m i d i o z ,
r i a l v a g i n o z
x l a m i d i o z
k a n d i d o z
J u f t i
o g o h l a n t i r i l a d i
G o n o r e y a ,
x l a m i ­
d i o z ,
t r i x o m o n o z ,
b a k t e r i o l o g i k v a g i n o z

k u n d a n
k e y i n
q a y t a t e k s h i r i s h
D a v o k u r s i
y a k u n l a n a d i
S o g ‘a y i s h
y o k i
d i n a m i k a n i n g
y a x s h i l a n i s h i
Y a x s h i
d i n a m i k a n i n g
y o ‘q l ig i
M a x s u s d a v o
m u a s s a s a l a r i g a y u b o r i s h
Q is h lo q sh ifo k o rlik p u n k tla r in in g tibbiy x o d im la ri a h o lig a
jin s iy y o ‘llar o rq a li y u q a d i g a n kasa llik larn in g q a n d a y o q i ­
bati a rga olib kelishi m u m k in lig in i tu sh u n tirish la ri kerak. B u n d a y
o q ib a tla r q u y id a g ila rd a n ib o rat b o i i s h i m u m k in :
— k ic h ik c h a n o q a ' z o l a r i n i n g y a llig ‘la n is h k asa lliklari 
tufayli b a c h a d o n d a n ta sh q a r i h o m ila d o rlik ;
— yiring a r a la s h sh ilim s h iq c h iq ib tu r a d ig a n su ru n k a li 
servisit va b a c h a d o n b o ‘yni e ro ziy asid a b a c h a d o n b o ‘yni raki 
b o s h la n is h xav fin in g m avjudligi;
258


— k ich ik c h a n o q s o h a s in in g su ru n k a li o g ‘rib turishi;
— h a y z siklining izd an chiqishi;
— b ep u sh tlik ; d a v o la b boM masa, e r k a k la r d a x la m id iy a va 
s o ‘z a k k a sa llik la ri 2 0 —4 0 % h o l l a r d a v a a y o l l a r d a k ic h ik
c h a n o q o r g a n la rin in g yallig‘lan ish kasalliklari 5 5 —8 5% h o l ­
lard a b e p u s h tlik k a sab a b b o ‘ladi;
— jin siy yoMlarning d av o bilan y o ‘q q ilin m a g a n surunkali 
infeksiyalari o d a m g a g en ital g erp es virusi va V I C H ( O I T S )
y u q ib q olish xavfini oshiradi.
B u n d a n t a s h q a r i , j i n s iy y o ‘lla r in fe k siy a si h o m i l a d o r
a y o lla r d a h o m i la d o r l i k n in g o ‘tis h id a p a to lo g iy a r o ‘y b erish ig a
olib kelad i (b o la tu s h is h , v a q tid a n ilgari t u g l s h , q o rin d a g i 
h o m i l a g a i n f e k s i y a y u q i b q o l i s h i ) .
B u n d a y c h a q a l o q l a r
k o ‘p i n c h a p n e v m o n i y a b ila n o g ‘rib q o la d i, u l a r d a markctziy 
n e rv s iste m a si z a r a r la n is h i, k o ‘zi k o ‘r b o ‘lib q o lis h i, b o la 
ilk g o ‘d a k lik d a v r id a o ‘lib ketish i m u m k in .

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   199   200   201   202   203   204   205   206   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish