M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya

G e n ita l g er p e s
Bu kasallik a y o lla r d a k r a te r s im o n b ir ta la y y a r a la r p a y d o
b o i i s h i bilan t a ’riflanadi, ayni v a q td a v a g in a d a n s u v sim o n
a jra lm a la r kelib turishi m u m k in . Bu y a r a la r 2 —4 h a f ta d a n
keyin bitib ketadi. K asallik 50% h o lla rd a q a y ta la n ib turishga 
m oyil b o l a d i va u m u m i y i m m u n i t e t n i n g susayib qolishi bilan 
d a v o m e tadi. B u n d a saprofit b a k te r iy a la r faolligi k u c h a y ib , 
ik k ila m c h i infeksiya y u q ish xavfi ortadi.
T ashxisi. 
K a sa llik n in g belgisi va a lo m a tla r ig a q a r a b , k o ‘- 
p i n c h a jin siy y o 1 bilan y u q a d ig a n b o s h q a kasalliklar (z ax m , 
s h a n k r o i d )
ni 
is tis n o q ilish y o ‘li b i l a n t a x m i n i y ta s h x is
q o ‘yiladi.
Jinsiy y o 1 b ila n y u q a d ig a n kasalliklarga d a v o qilish va 
u l a r n i n g o l d i n i o l i s h d a a h a m i y a t b e r ilis h i k e r a k b o l g a n
m u h i m n a rsa — quyidagi yoN-yo^riqlarni k o 'r s a t is h d a n iborat:
— shaxsiy gigiyena q o id a la rig a rioya qilish;
— d a v o la n a y o tg a n d a v r d a jin siy a lo q a q ilis h d a n v o z k ec h ib
t u r is h ;
— p re zirv ativ lard a n fo y d a la n ish n i m a s la h a t berish.
O IT S
O I T S
— o r t t i r i l g a n
i m m u n
t a n q i s l i g i
s i n d r o m i
— 
im m u n o d e f its it virusi V I C H bilan ifloslanish o rq a li rivojlanadi. 
Bu kasallikda o d a m i m m u n sistem asi z a r a r la n ib , o r g a n iz m n in g
infeksiyaga q arshi k u ra sh ish xususiyati pasayib ketadi. V I C H
b ilan z a r a r la n g a n id a n s o ‘ng o d a m b u t u n u m r V I C H tash u v - 
chisi b o l i b qoladi.
F aol tu rg a o l g a n d a turli a ’z o va tiz im la r (na fas olish, 
siydik c h iq a r ish , o v q a t h a z m qilish va b o s h q a la r ) za rarla n ish i 
kuzatiladi. O I T S j u d a k o ‘p belgilarga ega.
O I T S h a r d o im o ‘lim bilan tugaydi.
D a v o la n m a g a n JYI va JY B Y K aso ratla ri e rk a k , ayol va 
u lar b o la la r in in g s o g lig ig a p u t u r y e tk a z a d i va n a tija d a b e ­
p ushtlik, su ru n k a li kasalliklar, seksual disfu n k siy alar, infeksiya 
tarqalishi va b e m o r n i n g o l i m i g a sab a b b o l a d i . A y o llard a — 
bu h o la tla r k ich ik c h a n o q sohasi su ru n k a li og T iq larig a va 
h o m i l a d o r l i k n i n g o g ' i r k e c h is h i g a ( b a c h a d o n d a n ta s h q a r i
h o m i l a d o r l i k ) ,
a y n i q s a ,
h o m i l a d o r a y o l l a r d a v o l a n m a g a n
b o l s a , hali t u g l l m a g a n h o m ila g a h a m salbiy t a ’sir k o ‘rsatadi. 
N a tija d a b o la vazni k ichik, v a q tid a n o ld in t u g l s h va n e o n a ta l
262

---

davri infeksiyasi kuzatiladi. G o n o k o k k va xlamidiyali infeksiyalar 
c h a q a lo q q a yuqishi, k o ‘zini zararlashi va k o ‘rlikka sabab b o i i s h i
m u m k in .