Ichki kasallikiar


BE M O R LA R N I T IB B IY A SB O B -U SK U N A L A R



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet28/267
Sana19.04.2022
Hajmi11,34 Mb.
#563787
1   ...   24   25   26   27   28   29   30   31   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

BE M O R LA R N I T IB B IY A SB O B -U SK U N A L A R
Y O R D A M ID A T E K S H IR IS H
3 .1 . Rentgenoskopiya va rentgenografiya
B e m o r n i r e n tg e n o lo g ik te k sh iris h q o ‘s h i m c h a te k s h iris h n in g
m u h i m u s u lla rid a n b irid ir, c h u n k i ichki o r g a n la r shakli va c h e g a ­
ra sin in g o ‘z g a rish in i, s h u n i n g d e k , o r g a n iz m t o bq i m a l a r i d a s o d ir
b o ‘lgan p a to lo g ik o ‘zgarishlarni u n in g y o r d a m id a kuzatish m u m k in . 
Bu te k s h ir is h la r 1 8 96-yilda R e n tg e n k a s h f e tg a n a p p a r a t , n u r la r
hosil q ilu v c h i n a y y o r d a m i d a a m a lg a osh irilad i. Bu n u r l a r turli 
yorugN ik n u rla ri k ira o lm a y d i g a n turli m o d d a l a r n in g ich ig a kirish 
xususiyatiga ega.
O r g a n i z m n i n g turli t o ‘q im a la ri re n tg e n n u rla r in i h a r xil o ‘t k a -
zadi. M a s a la n , k o ‘k ra k qafasi o rg a n la ri re n tg e n y o r d a m i d a te k s h i- 
rilg a n d a suyak, y u ra k , o ‘p k a n i a n iq k o ‘rish m u m k i n , c h u n k i suyak 
re n tg e n n u rla rin i t o ‘liq tu tib q o la d i, y u ra k u la rn in g b ir q ism in ig in a , 
o ‘p k a e sa h a v o t u tu v c h i o r g a n boMgani u c h u n n u r l a r n in g j u d a o z
q ism ini tutib qoladi. O r g a n iz m tobqimalarida re ntge n nurlari tutilishi 
darajasid ag i b u fa rq la r m a x s u s t a y y o r la n g a n nurli e k r a n d a b a ’zi 
o r g a n la r s h a k lla rin i k o ‘rish i m k o n in i b e ra d i. A g a r k o ‘k ra k qafasi 
o r g a n la r in in g re n tg e n su ra ti o lin s a , r e n t g e n o g r a m m a d a u la rn i bir- 
b irid a n o s o n fa rq la sh m u m k in .
R e n tg e n o lo g ik tek sh irish r e n tg e n o s k o p iy a yoki re n tg e n o g ra fiy a
shaklida o ‘tkaziladi. R en tg e n o sk o p iy a - ta n a b ir qism ini n u rlantirib, 
u n i nu rli e k r a n d a o lin g a n tasviriga q a r a b o ‘rg a n ish id ir; r e n t g e n o ­
grafiya — t a n a b ir q i s m in in g n u rg a sezgir (fo to g ra fik ) p la stin k a g a
o lin g a n tasviridir.
N afas olish tizim i a ’zolarini rentgenologik tekshirish —
s o g ‘lom
o d a m n i n g k o ‘krak qafasi r e n tg e n n u rla ri y o r d a m i d a te k s h irilg a n d a
e k r a n d a q o v u r g ‘a la r va y o r u g ‘ o ‘p k a m a y d o n la r i k o ‘rin ad i. 0 ‘pka 
m a y d o n i n i n g m a r k a z i d a y u ra k , yirik t o m ir la r , tra x e y a , q iz ilo ‘n - 
g a c h , limfa tu g u n la r i, s h u n i n g d e k , u m u r t q a p o g b o n asid an ib o rat 
o ‘rtadagi so y a k o ‘rin ad i. Bu o ‘rtadagi s o y a n in g c h e tla ri b o ‘ylab 
o ‘pka ildizi soyasi d e b a ta lu v c h i va o ‘ng h a m d a c h a p o ‘pk ag a 
b o ru v c h i yirik t o m ir la r d a n va lim fatik tu g u n l a r d a n ib o ra t u n c h a
45


ifodala nm a gan soya k o ‘rinadi. 0 ‘pka yoki plevra kasalliklarida o ‘ziga 
xos o ‘zga rish la rin i re n tg e n o lo g ik usul bilan a n iq la s h m u m k in .
M a s a l a n , o ‘p k a d a y a l l i g i a n i s h o ‘c h o g ‘i b o ‘lg a n h o l l a r d a
yalligN angan jo y d a g i t o ‘q i m a q a lin la s h a d i va y o n i d a jo y la s h g a n
sog‘lo m o ‘pka t o ‘qim asiga q a ra g a n d a re n tg e n nurlarini k o ‘p ro q tutib 
q o ladi. S h u n in g u c h u n , o ‘p k a y a l l i g la n g a n jo y d a e k r a n orqali u n d a
i f o d a la n m a g a n so y a k o ‘rinadi. Y angi o ‘s m a hosil boMgan h o lla r d a
m a s a la n , t o ‘q i m a tig ‘iz b o 'l i b q o la d ig a n va re n tg e n n u rla r in i j u d a
k a m oM kazadigan o bp k a ra k id a e k r a n d a ifo d a la n g a n so y a p a y d o
boMadi, c h e tl a r i n in g qingMr-qiyshiqligi va qattiqligi u n i xarkterli 
x u su siy atid ir.
0 ‘p k a n in g oMkir abssessida ek ra n d a shakli a n iq bilinib turadiga n 
soya k o ‘rinadi. A gar abssess o ‘m i d a k o ‘p i n c h a ichi suyuqlik bilan 
toMadigan b o bshliq hosil boMsa, ek ra n d a suyuqlik sathi va u n in g ustida 
havo tufayli paydo boMgan y o ru g 1 d o g 1 k o ‘rinadi. 0 ‘p k a d a hav o bilan 
toMgan sil kavem asi boMsa, e k r a n d a yorug1, y u m a lo q d o g 1 k o'rina di. 
O 'p k a d a e m fiz e m a to z kengayish yuz bergan hollarda e k r a n d a o ‘pka 
ildizlari yaxshi ifodalangan y o ru g 1 o ‘p k a m a y d o n i k o ‘rinadi.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   24   25   26   27   28   29   30   31   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish