Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet29/267
Sana19.04.2022
Hajmi11,34 Mb.
#563787
1   ...   25   26   27   28   29   30   31   32   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

Qon aylanish tizim i a 'zolarini rentgenologik tekshirishda
b e m o r n i 
e k r a n g a q a r a t i b q o ‘y ib , u n i n g k o 'k r a k q afasi y o r i t i b k o 'r il s a ,
y u r a k n in g b a ’zi boMimlari so y asin ig in a k o 'r is h m u m k in : y u r a k n in g
b a r c h a boM imlarini k o ‘rish u c h u n b e m o r n i y o n b o s h h o la tla r d a , 
y a ’ni b i r in c h i qiya h o l a t d a — b e m o r n i n g o ‘n g y elk asin i e k r a n g a
q a ra tib q o 'y ib va ikkinchisi qiya h o la td a - b e m o m i n g c h a p yelkasini 
e k r a n g a q a r a tib q o ‘y g a n h o ld a te k sh iris h z a ru r.
T ekshirish b o sh id a b e m o r e k r a n g a q a r a tib q o 'y ila d ig a n holat — 
b u old h o la td ir. B u n d a y h o l a t d a sogMom o d a m d a o ‘ng t o m o n d a
ikki ra v o q n i k o ‘rish m u m k i n , b u l a m i n g ustkisini y u q o ri kovak 
venasi soyasi, pastd ag isin i y u r a k n in g o ' n g boMmasi soyasi hosil 
qiladi: c h a p d a n t o ‘rt ra v o q k o ‘rin a d i, u la r d a n b irin c h is i (ustkisi) 
a o r ta soyasiga, ikkinchisi — o ‘p k a a rte riyasi soyasiga, u c h in c h is i — 
y u r a k n i n g c h a p boM m asi q u l o q c h a l a r i s o y a s ig a v a e n g p a s tk i 
to 'r t i n c h i s i y u r a k n in g c h a p q o r in c h a s i soyasiga t o ‘g ‘ri keladi.
A gar b e m o r birinchi qiya h o la td a ( o ‘ng yelkasini ek ran g a q a ra tib ) 
tu rs a , y u r a k n in g o ‘ng k o n tu r i y u q o ri q is m i c h a p y u r a k boMmasi 
s o y a s id a n hosil boMadi. Bu h o l a t d a y u r a k soyasi b ila n u m u r t q a
p o g ‘o n a s i soyasi o ra s id a y o r u g ‘ yoM k o ‘r in a d i, u n i re tr o k a rd ia l 
b o 's h l i q deyiladi. Bu b o 's h l i q y u r a k n in g c h a p boMmasi k a tta la s h - 
g a n d a , to ray ish i yoki b u t u n l a y bekilib qolishi m u m k in .
46


Ik k in c h i qiya h o la td a ( c h a p yelka e k r a n g a q a r a g a n d a ) y u ra k n in g
o ‘n g pastki k o n tu ri o ‘n g q o r i n c h a hisobiga hosil boMadi. Y u ra k n in g
h a m m a boMimlari k e n g a y a d ig a n y u r a k k asa llik larid a y u r a k n in g
soyasi h a m m a t o m o n d a k a tta la sh a d i: b u n d a y u r a k boM m alarining 
h a m , q o r i n c h a l a r n i n g h a m p u ls a ts iy a s i s a q l a n i b q o l a d i . A g a r
p e r ik a r d b o ‘shligMda su y u q lik t o ‘p la n s a , u n d a y u r a k soyasi keskin 
k a tta la s h a d i, u n in g k o n t u r l a r i d a n ib o ra t ra v o q la r te k isla n ib , y u ra k
pulsatsiyasi z o ‘rg ‘a b ilin a d i yoki b u t u n l a y b ilin m a y q o ladi.
A o r t a a n e v r i z m i d a p u ls a ts iy a la n a y o tg a n va a o r ta b ila n bogMiq 
boMgan q o ‘s h im c h a soyani kuzatish m u m k in : a o r ta sklerozida unin g
soyasi k en g a y a d i va a n c h a te z k o r boMib q o la d i.
Ovqat hazm qilish tizim i a 'zolarini rentgenologik tekshirish.
Q o rin
b o ‘shligMdagi ichi b o ‘sh o r g a n la r r e n tg e n n u r la r in i b ir xil d a r a ja d a
u sh la b q o la d i, s h u n i n g u c h u n y o ritib k o ‘rilg a n d a ularn i b ir - b ir id a n
ajra tib boMmaydi. M e ’d a - i c h a k yoMini r e n tg e n o lo g ik te k s h iris h d a
b u o r g a n la r ich ig a k o n tr a s t m o d d a l a r d e b a ta lu v c h i va re n tg e n
n u r la r in i tu tib q o lish x u susiyatiga eg a boMgan m o d d a l a r kiritiladi. 
H ozirgi v a q td a sh u m a q s a d d a bariy su lfatdan ken g foyd a la n ilm o q d a.
R e n t g e n o l o g i k t e k s h i r i s h d a n o l d i n b e m o r b i r k u n ilg ari 
k e c h q u r u n va tekshirish oMkaziladigan kuni ertalab tozalovchi h u q n a
qilinadi. T ek sh irish ertalab b e m o r o v q a t y e m a s d a n o ld in oMkaziladi. 
M e ’d a n i te k sh irish d a b e m o r g a s h u y e r n in g o ‘z id a, re n tg e n a p p a ra ti 
e k r a n i o r q a s id a 5 0 — 100 g suv b ila n a r a la sh tirilg a n b ariy sulfat 
b e r il a d i. K o n t r a s t m a s s a n i y u t i s h p a y t i d a r e n t g e n o l o g u n i n g
q iz ilo ‘n g a c h d a n oMishi va m e ’d a g a tu s h ish ig a a h a m i y a t b eradi. 
Q iz ilo ‘n g a c h to r a y g a n h o lla r d a b ariy a r a la s h m a s i to ra y g a n y e r n in g
y u q o ris id a tu tilib q o la d i. M e ’d a b a riy a r a la s h m a s i b ila n toM ganda 
u n i n g shilliq p a rd a si relyefi a n iq la n a d i.
Shilliq p a r d a relyefi kislo ta k a m a y g a n gastrit b ila n o g ‘riyo tg an
b e m o r l a r d a a tro fiy a la n is h i o q i b a t i d a te k isla n ish i yoki kislotaligi 
y u q o ri boMgan gastritli b e m o r l a r d a shilliq p a r d a n i n g g ip e rtro f iy a - 
l a n g a n q a v a tla n is h i n a tija sid a d a g ‘a llanishi m u m k in . M e ’d a yarasi 
m a v ju d boMgan h o lla r d a k o n tra s t m o d d a m e ’d a n i toMdirish bilan
b ir v a q td a shilliq p a r d a d a g i n u q s o n li j o y n i h a m toMdiradi.
S h u n i n g u c h u n h a m r e n tg e n o l o g la r b u n d a y h o l d a , o d a t d a ,
«to k ch a» s i m p to m i n i , y a ’ni y a r a o ‘r n i d a m e ’d a soyasi b o ‘rtigMni 
topishadi. M e ’d a d a o ‘s m a boMganida kontrast aralash m a u n i butu n lay
toM dirm aydi, s h u n in g u c h u n h a m m e ’d a s o y asid a y e tis h m o v c h ilik
r o ‘y b e r a d i, u n i toMish n u q s o n i d e b a ta s h a d i. M e ’d ad a g i kabi o ‘n
47


ikki b a r m o q li ic h a k y a ra s id a h a m
« to k c h a » s i m p to m i n i sezish 
m u m k i n .
Y o ‘g ‘o n ic h a k n i te k s h iris h d a ir r ig o s k o p iy a d a n f o y d a la n ila d i. 
B u n d a k o n tr a s t a r a l a s h m a y o ‘g ‘o n ic h a k k a t o ‘g l ri i c h a k o rq a li 
kiritiladi. Y o ‘g ‘o n ic h a k n i r e n tg e n o lo g ik te k s h iris h b e m o r m e ’d a n i 
te k s h iris h d a g id e k ta y y o rla n a d i.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   25   26   27   28   29   30   31   32   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish