Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet24/267
Sana19.04.2022
Hajmi11,34 Mb.
#563787
1   ...   20   21   22   23   24   25   26   27   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

Terining namligi.
T e r in in g n a m lig i t e r c h iq ib tu rish ig a b o g ‘liq. 
T e r in in g h a d d a n ta sh q a r i q u r u q b o l i s h i o r g a n iz m d a suv k a m c h il 
boMib q o lg a n in i ( m a s a la n , k o ‘p ich k e tg a n id a , q a n d li va q a n d s iz
d ia b e t d a ) , u n in g o z iq la n ish i iz d a n c h i q q a n i n i , o d a m n i n g u m u m a n
h o l d a n to y g a n in i, u n d a m ik s e d e m a borlig in i k o ‘rsatadi. Z o ‘r berib 
t e r c h iq is h i va t e r i n i n g o r t i q c h a n a m boMishi r e v m a t i z m , sil, 
B a z e d o v kasalligida, isitm a tu s h iru v c h i v o sitalar, m a s a la n , a s p i ­
rin (asetilsalitsilat kislota) ic h ilg a n id a k o 'r in a d i.
Terining turgori.
T e r in in g tu rg o ri d e y ilg a n id a u n i n g tara n g lig in i 
t u s h u n m o q kerak. T e r in in g b u xossasi, a s o s a n , p a y p a s la b k o ‘rish 
y o ‘li b ila n a n i q l a n a d i, b u n i n g u c h u n ikki b a r m o q b i l a n te rin i 
b u r m a qilib, u sh la b k o ‘rish va s o ‘n g ra u n i q o ‘yib y u b o ris h kerak. 
T u r g o r n o r m a l boMsa, b u rm a s i t e z yozilib k etad i. T e r in i n g turgori 
u n d a g i h u ja y ra ichi suyuqligi, q o n , lim fa m iq d o r ig a va teriosti y o g ‘ 
k le tc h a tk a s in in g nechogMiq rivojlanganligiga bogMiqdir.
T u r g o r n i n g p a s a y ib q o lis h i k l i n i k a d a a h a m i y a t g a e g a d e b
h isoblanadi, o d a m c h o ‘p - u s tu x o n boMib ozib k e tg an id a (kaxeksiya), 
k o ‘p s u y u q lik y o 'q o t g a n i d a ( ic h k etish i, p ilo r u s yoki q i z i l o ‘n -
g a c h n in g to ra y ib q o lish i) s h u n d a y boMadi. T e r i tu rg o ri pasayib 
k etg a n boMsa, q a lin yoki qoM p a n ja s in in g o r q a y u z a s id a n o lin g a n
teri b u rm a s i h a d e g a n d a y o zilav e rm ay d i.
Soch va tirnoqlarning ahvoli.
Q o v va qoM tiqda j u n boMmasligi 
yoki siyrakligi jin siy b e z la r fu n k siy a sin in g susayganligini k o ‘rsatadi. 
J u n l a r n i n g h a d d a n ta s h q a r i q a lin va j u n c h i q m a y d i g a n s o h a la r d a
boMishi, b a ’z a n e n d o k r i n k a s a llik la r b o r li g i d a n d a l o l a t b e r a d i. 
S o c h n i n g t o ‘kilib ketishi va m o ‘rt boMishi B a z e d o v kasalligida, 
b o s h d a g i s o c h n in g h a r y e r - h a r y e r d a n u y a - u y a boMib t o ‘kilishi 
z a x m d a kuzatiladi. S o c h n in g barvaqt t o ‘kilib ketishi oilaviy xususiyat 
tariqasida uch rash i h a m m u m k in . T ir n o q la r n in g m o ‘rt boMib qolishi 
va q a t l a m - q a t l a m boMib tu rish i v it a m in l a r a lm a s h in u v i b u z ilg a n id a
k o T ila d i.
Limfa, m uskul va suyak tizimlarini tekshirish.
Lim fa tu g u n larin in g
nechogMiq kattalashgani, konsistensiyasi, harak atch a n lig i va o g T is h -
o g T im a s lig in i k o ‘z d a n k e c h ir ish h a m d a p a y p a s la b k o ‘rish yoMi 
bilan a n iq la n a d i. Lim fa tu g u n la rin in g k attalashuvi re g io n a r ( m a h a l ­
liy) yoki b u t u n siste m a g a ta r q a lg a n boMishi m u m k in . L im fa o q ib
bo ra d ig a n yoM b o ‘yida infeksiya o ‘chogM yuzaga kelgan boMsa, limfa 
tu g u n la ri b u n g a reaksiya k o T s a tib k a tta la s h ib k etad i. M a s a la n , a n ­
g i n a , s t o m a t i t l a r d a j a g ‘o s ti v a b o ‘y in t u g u n l a r i k a t t a l a s h a d i .
L im f a d e n o z , l i m f o g r a n u le m a to z , silda b i r ta la y lim fa tu g u n la ri
38


k a tta la s h ib k etad i. R ak m e ta s ta z la r id a z ic h , g la d i r - b u d u r , o g ‘ri- 
m a y d ig a n , te rig a y o p ish ib k e tg a n lim fa tu g u n la ri qoNga u n n a y d i. 
L im fa t u g u n la r id a yallig‘lan ish ja r a y o n la r i avj olib, u la r yiringlab 
k e tg a n id a o ‘s h a tu g u n l a r s o h a s id a teri q iz a rib , tu g u n l a r n i n g o ‘zi 
liqillab tu ra d i (fly u k tu atsiy a). B u n d a y t u g u n l a r p a y p a sla b k o ‘rila- 
d ig a n b o ‘lsa, bezillaydi.
M u sk u lla m i k o ‘zdan kechirishda
u la rn in g nechogMiq riv o jlan ­
g a n lig i, s h u n i n g d e k , fa la jla r, a tr o f iy a la r , o g 'r i q l a r b o r - y o ‘qligi 
a n i q l a n a d i . S ogM om o d a m o r g a n i z m i d a b o ‘s h a s h g a n h o ld a g i 
m u s k u lla r h a m h a m i s h a b ir q a d a r ta ra n g lik h o la tid a tu r a d i. M a n a
sh u h o la t m u s k u lla r to n u s i d e b a ta la d i. M a r k a z iy n erv sis te m a - 
s in in g b ir q a n c h a kasalliklari (falajlar, n e v ritla r, p o l im iy e litjd a
m u s k u lla r t o n u s i n i n g pasayishi va k u c h a y is h i k o 'r ila d i.
S u y a k va b o ‘gMnlarni tek sh irish d a o g 'r iq la r , q a lin la sh g a n jo y lar, 
d e f o r m a ts iy a la r , b o kgM nlarning s h is h g a n i, s h u n i n g d e k , h a r a k a t -
la rin in g h a jm i singari s i m p to m l a r g a a h a m i y a t b e rish kerak.
S h ish .
N o r m a l m i q d o r i d a n k o lp a y i b k e t g a n s u y u q l i k n i n g
to 'q i m a l a r d a va t o ‘q im a y oriqlarida yig‘ilishidan shish p a y d o b o ‘ladi. 
S h i s h l a r t u r l i - t u m a n k a s a l l i k l a r d a p a y d o b o M ish i m u m k i n .
S u y u q lik n in g t o ‘p la n g a n jo y ig a q a r a b , s h is h n in g turli xillarini fa rq - 
laydilar: a g a r s u y u q lik b u t u n o rg a n iz m d a g i terio sti k le tc h a tk a s id a
t o 'p l a n s a - a n a s a r k a , q o r in b o ‘shligMda t o ‘p la n s a - assit, plevra 
b o ‘shligM dagi — g i d r o t o r a k s , y u r a k o ld i x a l t a s i d a t o ' p l a n s a -
g id ro p e r ik a rd iu m , m iy a q o r in c h a la r id a yoki o 'r g im c h a k u yasisim on 
q a v a t o stid a t o 'p l a n s a — gidro sefaliy a d ey ilad i. A y rim o r g a n la r d a
su y u q lik t o ‘p la n g a n h o lla r d a «shish» s o ‘zi ishlatiladi. O ' p k a shishi, 
m iy a sh ish i, m o y a k x a lta c h a si shishi va h.k.
T a n a n i n g sh is h g a n q ism la ri u s tid a teri ta ra n g la s h a d i, y altirab 
tu r a d i va o ‘z in in g n o r m a l h o la tin i y  q o ta d i. A g a r sh ish g a n yer 
b o s h b a r m o q b ilan bosilsa, u y e r d a b a r m o q n i n g o ‘rni q o la d i va u 
sekin-asta y o 'q o la boshlaydi. Shishlar turli kasalliklarda paydo boMishi 
m u m k in . Y u r a k kasalligi b ila n o g ‘riy o tg a n b e m o r l a r d a s h ish o 'z ig a
xos xusu siy atg a ega boMadi: u la r o y o q , b e l - d u m g ‘a z a sohasi va 
t a n a n i n g y u r a k d a n u z o q d a h a m d a p a s tr o q d a jo y la s h g a n b o s h q a
jo y la r id a p a y d o boMadi.
Q o n a y l a n i s h i b u z i l i s h i n i n g b o s h l a n g M c h b o s q i c h i b i l a n
o g T iy o tg a n b e m o r l a r n i n g o y o q la r id a sh ish k u n n i n g o x irid a p a y d o
b o M ib , k e c h a s i y o ‘q o l i b , y u r a k m u s h a g i d e k o m p e n s a t s i y a s i
k u c h a y g a n d a sh ish b u t u n t a n a g a a s ta - s e k in ta r q a la b o sh lay d i va 
b o ‘sh liq la rd a suyuqlik to 'p l a n a d i .
39


B u y ra k k a sa lliklarida sh ish o ‘z in in g jo y la sh ish ig a k o ‘ra, y u ra k - 
t o m i r kasalliklari b ila n o g ‘riy o tg a n k ishila rdagi s h is h la r d a n farq 
qiladi. Buyragi k a sa lla n g an lard a shish erta la b y u zd a , q o v o q s o h asid a 
p a y d o b o i a d i va k e c h g a b o rib y o ‘qolishi m u m k in : b a ’zi h o lla r d a
sh ish b e m o r l a r n i n g b u t u n ta n a s ig a ta rq a lg a n b o i a d i .
D istro fik sh is h la r u n c h a k o ‘p b o l m a y , fa q a t t o ‘p iq s o h asig a 
ta r q a la d i, lekin o g ‘ir e l e m e n t a r d istrofiya y u z b e r g a n h o lla r d a esa 
b u t u n ta n a g a ta rq a la d i. S h u n d a y d istro fik sh is h la r y o m o n sifatli 
o ‘s m a la r d a , silda, su ru n k a li yiringli ja r a y o n l a r d a , b a ’zi y u q u m li 
k asalliklar, m a s a la n , te r l a m a , d iz e n te r iy a , b e z g a k va b o s h q a la r d a
k u z a tila d i.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   20   21   22   23   24   25   26   27   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish