Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet198/267
Sana01.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#727371
1   ...   194   195   196   197   198   199   200   201   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

10.9. Podagra
Y u n o n c h a
«podos»
— o y o q , 
«aura»
— tu tilg a n , y a 'n i « o yoq 
q o p q o n d a » m a ’n o s in i bildiradi. P o d a g r a s u r u n k a li kasallik b o ‘lib, 
o r g a n iz m d a s iy d ik -k islo ta a l m a s h in u v i buzilishi n a tija sid a kelib 
c h iq a d i. Bu k asallikda q o n z a r d o b id a siy d ik -k is lo ta m iq d o r i n in g
ortishi va siyd ik -k islo ta natriyli tu z la r i — u r a tla r n in g t o lq im a la rd a , 
b o ‘g ‘inold i t o ‘q i m a l a r i d a yig‘ilishi n atijasid a p a y d o b o ‘ladi.
P odagra 4 0 —55 yoshdagi o d a m la r d a u chraydi. P o d a g ra d a q o n d a
u ra t kislota m iq d o r i k o ‘ta rila d i va 5 — 18 m g % a tr o f id a o ‘zgarib 
t u r a d i — 
n o r m a d a 4 m g % g a c h a b o ‘ladi. Q o n d a u ra t kislota 
m i q d o r i n in g k o ‘payishi to N q in s im o n x a r a k te r d a boMadi. B u n d a y
b e m o r l a r d a u g lev o d , y o g 1, oqsil va asosiy a l m a s h i n u v , o d a t d a ,
buzilmaydi.
Etiologiyasida
irsiy - k o n s titu ts io n a l m oyillik, spirtli ic h im lik la r 
( s h a m p a n s k i y , p iv o ) , g o ' s h t va g o ‘sh t m a h s u l o t l a r i n i (lo v iy a ,
308


n o ‘xat, m o s h va b o s h q a dukkakli o ‘sim lik la m i k o ‘p iste’m o l qilish), 
k a m h a r a k a t q ilis h , k o ‘p o ‘tir is h , q o lr g ‘o s h i n d a n z a h a r l a n i s h ,
q an d li diabet, g ip o tire o z kabi o m illa r k atta o ‘rin egallaydi. A yollarda 
p o d a g r a kasalligi klim akterik d av rd a u chraydi.
Klinikasi.
Kasallik k a tta va kichik b o ‘g ‘in la rd a kuchli o g ‘riq bilan 
b o s h l a n a d i : b o s h b a r m o q n i n g kaft - f a la n g a b o ‘g ‘in i, t o v o n
b o bg ‘inlari, tizza va u m u r t q a p o g ‘a n a la rid a p a y d o b o i a d i .
O g ‘r iq la r v a q t-v a q ti b ila n , k o ‘p i n c h a k e c h a s i tu ta d i, b itta yoki 
b ir n e c h a b e g i n n i n g q izarishi va shishib chiqishi bilan o ‘tadi. T a n a
h a r o r a ti k o ‘ta rila d i ( 3 8 — 39°C). K asallik t e z - t e z va u z o q xuruj qilib 
tu r a d ig a n b o ‘lsa, shakli o lzgarib ketishi m u m k in . O g T i q xurujlariga 
q o r i n n i n g d a m b o l i s h i , ic h a k fu n k siy a sin in g buzilish i (q a b ziy at) 
h a m q o ‘shilishi m u m k in . Keyin o g lriq t o ‘xtaydi. Y ana qaytalanguncha 
b ir n e c h a k u n d a n 1— 2 y ilg a c h a m u d d a t o ‘tishi m u m k in .
K a sa llik k u c h a y i b b o r s a , x u r u j l a r t e z - t e z q a y t a l a n i b , u l a r
orasidagi m u d d a t q isq a ra b o ra d i va kasallik x ro n ik tu s oladi. B a ’z a n
k a s a llik o ‘t k i r x u r u j l a r s i z k e c h i b , b u n d a b o ‘g ‘i n l a r s h a k l i va 
fu nksiyasi b u z ila d i, h a t t o b e m o r o g ‘riy o tg a n b o ‘g binini q im ir la ta
o l m a y q o la d i. P o d a g r a n in g o ‘tk ir x u rujlari, a y n iq sa , x ro n ik shaklga 
o ‘tib k e tish in in g o ld in i olish u c h u n o ‘z v a q tid a sh ifo k o rg a m u ro ja a t 
qilishi kerak.
L aboratoriya tahlili.
Q o n t a r k i b i d a s iy d ik k i s l o t a n i n g
0
‘r- 
t a c h a m i q d o r i n o r m a d a 0 ,3 m m o l / l . g a t e n g , p o d a g r a d a esa 
0,84 ± 0 ,9 6 m m o l/l.g a c h a ko‘tarilishi m u m k in . Podagra xuruji paytida 
q o n n i n g u m u m i y a n a liz id a e r itr o ts itla r n in g c h o ‘kish tezligi soatiga 
2 5 —40 m m / s o a t g a y e ta d i, le y k o ts itla rn in g k o ‘pay ish i, S -re a k tiv
o q s iln in g m u s b a t d a ra ja si v a y allig‘l a n is h in in g o ‘tk ir d ara ja sin i 
k o ‘rs a tu v c h i re a k siy a la r kuza tilad i. Z im n its k iy s in a m a s i b u y ra k - 
la rn in g k o n s e n tra ts iy a la s h la y o q a tin i a n iq la s h m a q s a d id a o ‘tkazib
k o ‘riladi, siydik ko n sen tra tsiy a sin in g pasayishi b e m o r d a klinik k o ‘ri- 
nish siz k e c h a y o tg a n interstitsial n efrit va n e fro s k le ro z k e c h a y o t-
g a n i d a n d a lo la t b e rad i.
R e n tg e n o g r a f iy a d a b o ‘g ‘in o r a lig ‘in in g k ich ra y ish i, su y a k la rd a
y u m a l o q shakldagi n u q s o n , su y a k va t o g ‘ay q is m in in g destruksiyasi 
boNishi m u m k in .
Davolash.
Y engil j i s m o n i y m e h n a t b ila n s h u g ‘u llan ish tavsiya 
etilad i. S p o r t b ila n s h u g ‘u lla n ish , d o im iy g im n a s tik a , p iy o d a sayr 
e tis h la r o r g a n i z m d a siy d ik -k is lo ta ajra lish in i k u c h a y tir ib , p o d a g r a
k a s a llig in in g o l d i n i o la d i. K a sa llik b i r d a n x u ru j q ilg a n p a y t d a
309


q ilin a d ig a n d a v o - b e m o r n i o ‘rn ig a y o tq iz ib q o ‘yib, y a r im o c h
h o l a t d a s a q l a y d i g a n , a s o s a n , su tli o v q a t l a r d a n i b o r a t p a r h e z
b u y u ris h , k o ‘p su y u q lik berilishidir.
P u r i n m o d d a l a r g a b o y m a s a l l i q l a r (j»gar, m i y a , b u y r a k ,
q o v u rilg a n g o ‘s h t, b aliq , is m a lo q , sh o v u l, re d isk a , n o ‘x a t), y o g ‘- 
lar, q a n d li m o d d a l a r c h e k la n i b q o ‘y ila d ig a n p a r h e z b u y u r is h d a n
iborat.
D o ri vositalari sifatida e t a m i d , a llo p u r in o l, sin x o fe n , u r o d a n ,
i n d o m e t a t s i n , k o r tiz o n q o ‘llaniladi.
Fizioterapevtik davo m uo/ajalahdan
s h ik a s tla n g a n b o ‘g ‘in larg a 
e l e k t r o f o r e z , U V C h , U F - n u r l a n t i r i s h , u l t r a t o v u s h l i t e r a p i y a ,
re n tg e n n u r bilan d a volash, in d u k to te ra p iy a , balchiqli a p p lik atsiy a, 
p a r a f m li a p p lik a ts iy a , ra d o n li,
s o d a li, s e r o v o d o r o d l i v a n n a l a r
q o ‘llanishi m u m k in .

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   194   195   196   197   198   199   200   201   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish