I. H. Hamdamov, S. A. Abilova hozirgi zamon tabiiy fanlar konsepsiyasi

N = h \m , 
bu yerda 
A = 8 ,5 106' 
ga teng. Bu q o n u n iy a tn i sh u n d a y tu s h u n ti- 
rish m u m k in . H a r q a n d a y firm a o 'z in in g d a ro m a d in i oshirishga in tilad i, 
u ta 's ir doirasi va x iz m a tk o rla r so n in i oshirishga in tilad i, y a ’ni firm alarn i 
“ tabiiy ta n la sh s h a ro itid a " m avjud b o 'lg a n “ y irtq ic h la r” d eb tu sh u n ish
m u m k in b o 'la d i.
X uddi shu xildagi b o g ia n ish la rn i T ru b n ik o v ja h o n okeani m avjudotlarini 
k atta-k ich ik lig i b o 'y ic h a ham a n iq la d i, b u n d a a lo h id a -a lo h id a o lin g an
b aliq n in g kattaligi g o 'y o sh a r vositasida ifo d alan ad i. O d a m la rn in g soniga 
q arab sh a h a rla rn in g taq sim lan ish i h a m xuddi shu xildagi sxem a ta rz id a
ifodalanishi m u m k in b o 'la d i.
Antiilmiy tendensiyalar va zam onaviy dunyoqarashning shakllanishi.
F a n n in g erishgan y u tu q la rig a q a ram a y , k o 'p o d a m la r o 'z in in g k u n d alik
h a y o tid a a n 'a n a v iy q arash larg a asoslangan h o ld a ish k o 'ra d i. In so n u n c h a
o 'z g a rm a g a n d in iy q a rash la r, sehrgarlik o ldidagi t a ’zim bajo k eltirish lar 
jam iy a tn in g fanga ish o n ch i bilan to 'ld irild i. T a b ia tn i xususiy m a q sa d la r 
u c h u n foydalanish y o 'lid a g i to 'x to v siz x o h ish la r n afaq at ek o lo g ik m u ­
v o z a n a tn i izdan c h iq a rd i, balki in so n iy a tn in g rivojianishiga h a m g 'o v
b o 'ld i, u c h id a m liro q , q im m a tliro q va so g 'lo m ro q b o 'lg a n ic h a y o 'q . Real 
hay o td a a n ’a n a va o n g sim biozini q a n d a y am alg a oshirish m u m k in ? v
Karl Y ung o 'z in in g “ Ioga va F a rb ” asarid a g 'a rb d u n y o sid a sh arq iy
23

---

din iy -falsafiy b ilim la m in g k irib kelishi n a tija sid a y uz b e rg a n m a ’naviy 
o 'z g a ris h la r h a q id a fikr y u rita d i. S am arali d alillash tirish o d a m la r o 'z his- 
siy o tlarin i, n a z o ra t q o b iliy a tla rin i saqlash d araja sid a b o 'lg a n d a g in a t a ’sir 
qiladi. Ja m iy a tn in g “ K ritik h a ro ra ti” yu zag a k e lg a n d a ja m o a tc h ilik kayfi- 
yati v u lq o n sim o n ru h iy b u zilish g a olib kelishi m u m k in .
S .P .K a p itsa hozirgi d a v m in g krizisi “ h o z irg a c h a a llo m a la r o n g id a p i- 
shib y e tilg an , o d d iy la sh g a n , h a tto sotsial riv o jlan ish n in g m e x a n ik m o d e li 
tufayli yu zag a c h iq q a n ” d e g a n sab ab n i k e ltirad i. K o ‘p o d a m la rd a b ilim
m e x a n ik t a ’sir sh a k lid a t o ‘x tab q o lg an , u la r o ‘zlari u c h u n yangi b o ‘lg an
h o d isa la rn i tu s h u n ib y etish n i (k o 'p in c h a x o h ish lari b o 'lm a g a n i u c h u n ) 
x ohlam aydilar.
Y o m o n q ab u l q ilin ad ig a n yoki n o a n iq a x b o ro tla m in g k o ‘pligi, o d a t­
d a , h a r xil a fs o n a la r n i v a a s ta - s e k in ja m iy a td a o n g u c h u n e ris h ib
b o ‘lm a y d ig a n n arsa sifatidagi ish o n c h n in g hosil b o 'lis h in i k u ch ay tira d i.
F .V .V elich k o — z a m o n a v iy b a s h o ra tc h ila rd a n b iri, astro lo g iy a hozirgi 
k u n d a d in n in g dinga b o 'y su n u v ch i d o g m atizm i b ilan fan n in g sab ab -o q ib atli 
d o g m a tiz m i o ‘rtasid ag i v aziy atn i eg allad i, d e b u q tirib o ‘ta d i. A gar ilgari 
g o ro sk o p n i tu z ish u c h u n k o ‘p m e h n a t va b ilim la r ta la b q ilin g an b o 'lsa , 
hozirgi k u n d a shaxsiy k o m p y u te rn in g b o 'lis h i b u ishni a n c h a yen g illash - 
tird i, sh u n in g u c h u n u yoki b u b a sh o ra tn in g t o 'l a q im m a tli b o 'lis h u c h u n
o 't a b ilim d o n b o 'lis h ta la b q ilin ad i.
A stro lo g lar a m a liy o tid a sh u n a rsa ay o n k i, u la r g o ro sk o p tu z ish g a n - 
la rid a 12 “ o y lik ” (burjli y u ld u zli) tizim aso sid a ish k o 'ra d ila r, u sh b u t i ­
zim esa e ra m iz d a n oldingi I I I a srd a ishlab ch iq ilg an edi. L ek in b u d av r 
ic h id a y e m in g qiyosiy y u za o rb itasi b o sh q a say y o ra va y u ld u zlarg a n is­
b a ta n a n c h a o 'z g a ig a n , e n d i y e rn in g o 'z o 'q i atro fid a yillik ay lan ish i 13 xil 
y u ld u z la r o rq ali am alg a oshiriladi.
R ossiyadagi m a ’naviy v ak u u m n i u c h in c h i m in g yillik arafasid a h o z irc h a
k o 'p d a n - k o 'p an tiilm iy va a n tite x n o lo g ik q a ra sh la r va g 'o y a la r to 'ld ir ib
tu rib d i. U la r d av lat ijtim o iy o rg a n iz m b ila n (L e v ia fa n -T .G o b b s t a ’biri) 
b o g 'liq b o 'lg a n o 'z a r o b ir-b iri b ila n a lo q a d o r q o 'rq in c h tufayli yuzaga 
k e lg a n , u o d a m g a q a rsh i q a ra tilg a n , o 'z g a ris h la rn i k o 'r a o lm a y d ig a n , 
C h e rn o b ild a n keyingi o n g y u tu q la rin i in k o r qilishga y o 'n a ltirilg a n “sovuq 
u ru s h “ d a n y en g ilish kayfiyati b ila n to 'lg a n h issiy o tlar m ajm u asin i o 'z ig a
jo qiladi. J a m iy a tn in g krizisi x u ro fo t va g 'a y ritab iiy lik k a ish o n c h ta rzid a 
n a m o y o n b o 'la d i. G 'a y rita b iiy lik m a te m a tik m o d e lla sh d a o 'z aksini to p ib , 
k o 'p in so n la rg a g o 'y o ta b ia t va ja m iy a tn in g sirlarini tez o ra d a y echish 
im k o n iy a ti b o rd a y b o 'lib tu y ilish d a h a m n a m o y o n b o 'la d i. Bu y o 'n a lish
n a m o y o n d a la rid a n b iri N . V in n e r “ Biz q u lo q esh itm a g a n im k o n iy a tla rg a
eg a b o 'lg a n ijtim o iy k u c h la r o ld id a tu rib m iz ” , d eg a n edi.
24

---

Tirik va notirik tabiatdagi ochiq tizim dagi o ‘z -o ‘zidan tashkil etuvchi ja ra ­
yonlar ko ‘rib chiqiladigan b o ‘lsa entropiyaning kam ayishi tuzilm alam ing m os 
holdagi m urakkablashuviga, nom utanosiblikning chuqurlashuviga, b arq aro r- 
sizlikka va tarm o q lan ish (bifurkatsiya) ehtim olining kuchayishiga olib keladi.
T ashqi d u n y o t o ‘g ‘risida ax b o ro tg a ega b o ‘lish u n in g o ‘zgarishi o rq ali 
yuz beradi. O lin g a n ax b o ro t u c h u n to 'lo v esa, e n tro p iy an in g oshishiga 
s a b a b c h i b o 'l a d i . O ltg a n a s r n in g 2 0 - y illa r id a y o q A .A .B o g d a n o v
(M alinovskiy) o 'z in in g “ T e k to lo £ iy a ” asarid a h a r xil tizim lar, tu z ilm a la r 
va u la rn in g evolyutsiyasini ax b o ro t-b o sh q a ru v jaray o n lari sifatid a ta d q iq
qilgan edi. U tash k iliy jih a td a n m aq sad g a m uvofiqlik va m u n o sab atlard ag i 
n o m u ta n o sib lik n i a n iq la d i, sh u jih a td a n tiz im la rn in g u m u m iy nazariyasi 
q o id a la rin i o ld in d a n b a sh o ra t qildi. U p a y td a o 'z - o 'z in i tashkil qilish ja r a ­
y o n la ri faq at tirik ta b ia tg a xos d eb h iso b la n a r edi. H o z ir o 'z - o 'z in i tashkil 
qilish nazariyasi o c h iq tizim lard ag i h a m m a evolyutsion ja ra y o n la r u c h u n
tegishli deb tu sh u n ila d i. Ilm iy b ilim la rn in g o 'z i h a m o ch iq tiz im la r q o - 
n u n larig a m uvofiq ta rz d a rivojlanm oqda.
Ja m iy a tn in g o 'z i a x b o ro tla r o q im in in g o 't a k o 'p lig i tufayli x ilm a-x illik
bilan to 'lib -to s h ib yoki “ a x b o ro tlarn in g o shiqchaligi k rizisi” sifatida tavsi- 
flanadi. Jiddiy ijtim oiy m u a m m o ax b o ro tlar qabul qilish darajasining susay- 
ishi h iso b la n a d i. O lin g a n a x b o ro tla r va u la rn i ish latish im k o n iy a tla ri 
o 'rta s id a g i q a r a m a - q a r s h ilik in fo r m a ts io n m a k o n n i ta r tib g a s o lis h n i 
k u ch ay tirad i. B u n d a b iry o 'la a x b o ro tlar m iq d o rin in g yig'ilishi u c h u n y a n ­
gi sifatga, y a ’ni ja m iy a tn in g yangi in fo rm a tsio n tu z ilm a g a aylanishi u c h u n
asos solinadi.