Ensiklopediyasi

KASALLIK VA DORILAR
J a z ira m a issiq kuni h a ro ra tin g iz n i o 'lc h a b
k o 'r in g - c h i. T e r m o m e tr 3 6 ,6 d a r a ja n i 
ko 'rs a ta d i. E ndi q a h ra to n q ish d a , k o 'c h a d a n
sovqotib kelganingizda ham shu tajribani qay- 
ta rib ko'ring. T e rm o m e tr ya n a o 's h a ra q am ni 
k o 'rs a ta d i.
S iz s o g 'lo m lig in g iz d a , g a v d a h a ro ra tin g iz
bir xil bo'lib, u o 'zg a rm a yd i. O d a m n in g bir o z 
to b i q o ch sa , h a rora ti ko 'ta rila d i yoki p a s a y a - 
di. M ana sh u n in g uchun boshingiz, q o rn in g iz 
yoki to m o g 'in g iz o g 'rid im i, vra ch , e ng a vv a lo
te rm o m e tr q o'yadi. K asai b o 'lg a n in g izd a n or- 
g a n iz m in g iz y a n a b o sh q a y o 'lla r bilan ham
d a ra k b e ra d i. M a s a la n , s iz o v q a tla n g a n i 
o 'tird in g iz , biroq is h ta h a n g iz yo 'q . O g 'z in g iz
ham karash. K e ch q u ru n o 'rin g a yo td in g iz, le­
kin u y q u n g iz q a y o q q a d ir q o ch ib ketadi. G oh 
q izib, g oh s o v iy siz. E rta bilan tu rish kerak, 
h e c h o 'rn in g iz d a n tu ra o lm a y s iz , h a m m a
y o g 'in g iz z irq ira b o g 'riya p ti.
K asalliklarning turi ko'p (m asalan, ichki ka ­
sallikla r, yu q u m li kasallikla r, a sa b ka salliklari 
va h o k a z o ). U la rn in g h a m m a s i to 'g 'ris id a
h iko ya q ilm o q c h i b o 'lsa k, h a tto q o 'lin g iz d a g i 
m a n a shu q a lin kito bg a ham s ig 'm a y d i. S iz- 
ning nega xa sta b o 'lg a n lig in g izn i a n iq la sh va 
kerakli d o rin i y o z ib berish u chun h am v ra c h - 
likka b ir n e ch a yil o 'q is h a d i. K a s a llik la rn i ja ­
hon sog'liqni saqlash tashkiloti m a ’lum tasnif- 
da ifod a la b bergan. U larga ta s h h is q o 'yis h d a
h a m m a v ra c h la r shu ta s n ifd a n fo y d a la n is h a - 
d i. B e m o r la r q a n d a y k a s a llik b ila n
o g 'rig a n lig ig a q a ra b d o ri-d a rm o n la r, b io lo g ik 
m a h s u lo tla r (q o n, z a rd o b va h o ka zo ), fiz ik
o m illa r (m a x s u s c h a s to ta li e le k tr to ki, la z e r 
nuri, u ltra to v u s h , q u yo sh , h a vo v a n n a la ri va 
m in e ra l su v la r), g ip n o z , ish o n tirish , uyqu va
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

b o s h q a la r, p a rh e z ta o m la r h a m d a ja rro h lik
usuli bilan d a volaniladi.
D o rilar esa kasallikdan ham k o ‘p. Bitta ka- 
sa llik k a b ir e m a s, b a lki b ir n e ch a xil d o ri k e ­
rak. E ng q a d im g i dori q a y s ilig in i b ila s iz m i?
K a n a k u n ju t m oyi! U ni k o ‘xn a M isrd a b u n d an
u c h y a rim m in g y il o ld in k o 'p o v q a t y e b
qo 'yg a n bolalarga ichirishgan.
Q adim gi m isrliklar, o ssuriylar ham ko'pgina 
shifobaxsh dorilarni bilishgan. A rxeologlar bun­
da n ta x m in a n uch m ing yil ilgari o s s u riy ta b ib
to m o n id a n re tse p t q ilib yozilg a n o'ttizta sopol 
jadvallarni topishgan.
Y a n a ta la y d o rila r bo rki, u la rn i to p is h g a
h a yvo n la r yo rd a m bergan. Ja n u b iy A m e rik a
x a lq la rin in g a fs o n a la rid a n birida h iko ya qili- 
nishicha, to g ' e ch kila ri q a n d a y d ir d a ra x tn in g
bargini y e g a n d a n keyin bala nd s a k ra s h a r va 
g ijin g la b o 'y n a s h a r e k a n . O d a m la r o 's h a
d a ra x t m e va sin i q a y n a tib ich ish g a n d a , ch in - 
dan ham ch a rch o q n i ta rq a tishig a ishonch ho­
sil qilishdi. M e va s id a kofein m o d d a si b o 'lgan 
kofe daraxti shu tariqa ka shf qilingan edi.
B o s h q a ta la y d o rila rn i h am b iz g a ta b ia t 
ta yyo rlab beradi. D o rivo r m o ych ech a k yo'talni 
tu za ta d i. V a le ria n a o 'sim lig i ildizidan asabni 
tin chla n tiru vch i dori tayyo rlan a d i. M arvaridgul 
o'sim ligi g ulidan ta yyorlangan da m la m a yurak 
faoliyatini yaxshilaydi.
T a r ix iy m a ’lu m o tla r g a q a r a g a n d a v a
a rxe o lo g la rim iz olib b o rga n q a z is h m a la rd a n
m a ’lum ki, hozirgi O 'rta O siyo hud u did a , ju m ­
ladan B u xo ro d a e ra m iz bo sh la rid a xu d d i z a ­
m onaviy dorixonalarga o'xshash dori tayyorlay- 
d ig a n m a x s u s x o n a la r b o 'lg a n . B u n i b u yu k 
hakim Ibn S ino asarlari ham tasdiqlaydi.
K e y in g i p a y td a o d a m k o 'z g a k o 'rin m a s
m ik ro b la rn i dori ta y y o rla s h d a q a tn a s h is h g a
m a jb u r etdi. B irinchi b o 'lib ingliz d oktori F lem ­
m ing s h u n d a y qildi. S iz balki, p e nitsillin h a q i­
da e sh itg a n d irsiz. U ilgari o 'lim bilan tu g a yd i 
deb, h is o b la n g a n ka sallikla rn i b ir n e cha ku n ­
da davolaydi. M asalan, penitsillinni bizga m ax­
s u s m ik r o b la r ta y y o r la b b e r a d i. B u
zam burug'larning koloniyalari ko'rinishiga ko'ra 
o d d iy m o g 'o r dog'ini eslatadi. Biroq bu m o g 'o r 
shifobaxshdir.
E n d ilik d a k im y o g a rla r z a v o d la rd a m u ­
rakkab apparatlar yordam ida turli-tum an su n !iy
dorilar tayyorlashni o'rganib olishgan. S hunday 
bo'lsa ham ko'pgina dorilarni tayyorlash uchun 
a w a lg id e k sh ifo b a x sh o 't va g iy o h la r kerak. 
Y ozda ularni m aysazor va o'rm onlardan terila- 
di. Bu ishda ham ka tta la rga b o la la r ya q in d a n
yordam beradilar.