“biotexnologiya asoslari”

Aspergillus oryzae ni ozuqà muhiti yuzàsidà o’stirish usuli bilàn àmilorizin - pråpàràti olinàdi, bu àsosàn o’stirilgàn zàmburug’ning qurigàni bo’lib, tàrkibidàn α-àmilàzà, dåkstrinàzà, màl’tozà, glyukoàmilàzà và protåàzà bo’làdi. Glyukovàmorin - kåpàkdà o’stirilgàn Asp.awamori kul’turàsining qurigàni, tàrkibiy qismi α-àmilàzà, dåkstrinàzà, màl’tozà, glyukoàmilàzà, nordon protåinàzà và gåmisållyulozàdàn iboràt. Àmilosubtillin pråpàràti tàrkibidà α-àmilàzà, protåàzà, βglyukonàzà và lizis qiluvchi fårmåntlàr bo’làdi.
Mikrob fårmåntlàri tibbiyotning turli õil sohàlàridà tåràpåvtik vosità sifàtidà và klinik ànàlizlàrni olib borishdà qo’llànilàdi. yallig’lànish jàràyonlàrini và kuyishni dàvolàsh uchun protåinàzà pråpàràtlàri qo’llànilàdi. Odàm orgànizmidà àyrim fårmåntlàrni sintåzlànishi buzilgàndà, àlohidà và komplåks holdà fårmåntlàr istå’mol qilinàdi. Màsàlàn: oshqozon osti båzini funksiyasi buzilgàndà, tàrkibidà protåinàzà, àmilàzà và lipàzà komplåksi bo’lgàn pråpàràt qàbul qilinàdi.
Làktàzà và glyukoàmilàzà sintåz qilish qobiliyati yo’qolgàndà mikroorgànizmlàrdàn olingàn shu nomli fårmåntlàrdàn foydàlànilàdi. Ovqàt hàzm qilish jàràyoni buzilgàndà àyrim vàqtlàrdà komplåks fårmåntlàr (α-àmilàzà, sållyulàzà, lipàzà và protåinàzà) istå’mol qilinàdi. Mikrob fårmåntlàrini tibbiyotdà qo’llàsh judà istiqbollidir.

FÅRMÅNTLÀR ISHLÀB CHIQÀRISH TÅÕNOLOGIYASI

Fårmåntlàrning produsåntlàrini o’stirish ulàrni qàttiq và suyuq oziqà muhitlàrigà ekish usullàri bilàn olib borilàdi. qàttiq oziqà muhitlàrining yuzà qismidà fàqàt àerob mikroorgànizmlàrni o’stirish mumkin.
Suyuqlik ichidà o’stirish usulidà àsosàn mikroorgànizmlàr suyuq oziqà muhitlàridà o’stirilàdi và bundà hàm àerob hàm ànàerob mikroorgànizmlàrni o’stirish mumkin. Fårmåntlàrning àksàriyat produsåntlàri àerob bo’lgàn mikroorgànizmlàrdir và shuning uchun qàttiq và suyuq oziqà muhitlàridà o’stirilgàndà uzliksiz hàvo bilàn tà’minlàb turilàdi.

Fermentlar produsentlarini o’stirish jarayoniga ta’sir etuvchi omillar

Fårmåntlàrning hosil bo’lish jàràyonigà tàshqi muhit shàroiti, oziqà moddàlàri tàrkibi, ulàrning miqdori, måtàbolitlàrning chiqishi, muhitdà fàol kislotàning o’zgàrishi, hàroràt, muhitning erigàn kislorod bilàn to’yinishi, produsånt kul’turàsining holàti và o’stirsh muddàtlàri, shuningdåk boshqà omillàr tà’sir etàdi.
Bu omillàrning àhàmiyati và fårmånt biosintåzi jàràyonigà bo’lgàn tà’sir dàràjàsi turlichà bo’lib, ulàr àsosàn mikroorgànizmni o’stirish usuli và produsåntlàrning fiziologik õususiyatlàrigà bo’ysingàn holdà kåchàdi. Biroq bà’zi umumiy qonuniyatlàrgà e’tibor bårib o’tish kåràk.
Mikroorgànizmlàrni o’stirishdà qàttiq và quruq oziqà muhitlàrining nàmligi judà kàttà àhàmiyatgà egà. Àgàrdà muhitning nàmligi 11-20% àtrofidà bo’lsà, mikroorgànizmlàr umumàn o’smàydi. Birmunchà ko’proq o’sishni nàmlik 30% bo’lgàndà kuzàtish mumkin. Nàmlikning 4045% bo’lishi mikroorgànizm kul’turàsining mo’’tàdil o’sishigà và sporà hosil qilishigà judà qulày shàroit hisoblànàdi. Bu holàt sporà hosil qiluvchi fårmånt produsåntlàrining ekish màtåriàllàrini olishdà ishlàtilàdi. Muhitning nàmligi 53-58% bo’lgàndà hosil qilingàn fårmåntlàrning to’plànishi kuzàtilàdi. Nàmlik 60-68% bo’lgàndà fårmåntlàrning biosintåzi pàsàya boshlàydi và bu holàt oziqà muhiti ichigà kiràdigàn hàvoning yomon o’tishi bilàn tushuntirilàdi.
Kul’turàlàrni qàttiq oziqà muhitidà o’stirish nàtijàsidà uning tàrkibidà quruq moddàlàrning miqdori kàmàyib, SO₂ và suvgà àylànàdi. SHu sàbàbli, àgàrdà mikroorgànizmni o’stirish yopiq idishlàrdà (kolbà, màõsus kyuvåtàlàr và h.k.) olib borilsà, bug’lànish nàtijàsidà nàmlikning ortishi kuzàtilàdi. Àgàrdà o’stirish jàràyoni ochiq idishlàrdà olib borilsà, kul’turàni và oziqà muhitining qurib qolishi và hosil bo’lgàn màhsulot fàolligi kàmàyishi kuzàtilàdi. Nàmlikning dàràjàsi và mo’’tadilligi hàr bir o’stirilàyotgàn produsåntning fiziologik õususiyatlàrigà, oziqà muhit tàrkibi và boshqà omillàrgà bog’liq bo’lib, hàr bir omil tàdqiqot yo’li bilàn àniqlànàdi.
O’sàyotgàn kul’turàni hàvo bilàn tà’minlàsh dàràjàsi ko’pinchà o’stirish usuli và fårmånt produsåntlàrining fiziologiyasi bilàn bålgilànàdi. Bu jàràyon àsosàn uch màqsàdni o’z oldigà qo’yadi:

• 
  O’sàyotgàn mikroorgànizmlàrni o’sish và rivojlànishi uchun zàrur bo’lgàn kislorod bilàn tà’minlàsh;
  
• 
  Gàz ko’rinishidàgi moddàlàr bilàn ifloslàngàn hàvoni chiqàrib tàshlàsh;
  
• 
  Mikroorgànizmlàrning o’sish jàràyonidà hosil bo’làdigàn issiqlikni qismàn bàrtàràf qilish yoki chiqàrib yuborish.
  

Mikroorgànizmlàrni qàttiq oziqà muhiti sirtidà o’stirishdà vujudgà kålgàn issiqlikni chiqàrish màsàlàsi kàttà àhàmiyatgà egà.
SHuning uchun mikroskopik zàmburug’làrni o’stirishdà ulàrning o’sish bosqichlàrigà kàttà e’tibor bårish kåràk, chunki àynàn shu guruh mikroorgànizmlàr qàttiq oziqà muhiti sirtidà o’stirilàdi.
Birinchi guruh - zàmburug’ sporàsi yoki konidiyalàrini bo’kishi và rivojlànishidir. Uning muddàti 10-12 soàtgà cho’zilàdi. Bu bosqich àytàrli issiqlik àjràlishi bilàn kuzàtilmàydi và oziqà muhit komponåntlàri o’zgàrmàydi.
Oziqà muhiti sirtidà po’pànàk hosil bo’lishi bilàn ikkinchi bosqich (tropofàzà) misåliyalàrning fàol o’sish bosqichi boshlànàdi. U odàtdà 12-40 soàt và shu bilàn birgà oziqà muhitidàgi moddàlàrni ko’p miqdordà istå’mol qilishi, isssiqlik, is gàzi và suv àjràtishi bilàn dàvom etàdi. Bundà mikroorgànizm oziqàni misåliyalàri bilàn to’liq o’ràb olàdi. Àynàn mànà shu bosqichdà ko’p miqdordà issiqlik àjràlàdi và umumiy àjràlàdigàn issiqlikning 75-80% ini tàshkil qilàdi.
1 tonna, kul’turà bir soàt dàvomidà fàol o’sish bosqichidà 7,6 m³ gà yaqin kislorodni o’zlàshtiràdi yoki hàvogà bo’lgàn nisbàtdà esà 36,5 m³ ni o’zlàshtiràdi. Zàmburug’làrni mo’’tàdil o’sishi umumiy hàvoning sàrfi o’rtà hisobdà 1 tonna kul’turà uchun 600-650 m³ ni tàshkil qilàdi.
Uchinchi bosqich (idiofàzà) kul’turàni morfologik và biokimyoviy iõtisoslàshishi kuzàtilàdi, ya’ni bundà mikroorgànizmlàr konidiyalàrni và ikkilàmchi måtàbolitlàrni hosil qilàdilàr. Ushbu bosqichdà mikroorgànizmlàr hujàyrà tàshqàrisigà chiqàriluvchi fårmåntlàrni hosil qilàdilàr. Bundà o’stirish õonàlàridà hàroràtni 3-4⁰S gà tushirish và hàvo àlmàshtirishni 3-5 màrtàgà kàmàytirish zàrur.
Mikroorgànizmlàrni suyuq oziqà muhitlàridà o’stirish dàvomidà hàm hàvo bilàn tà’minlàshgà và is gàzi bilàn ifloslàngàn hàvoni fårmåntyordàn chiqib kåtish råjimigà e’tibor bårish kåràk. Màsàlàn, bir kul’turà hàr õil àeràsiya shàroitlàridà bir õil fårmåntni hàr õil õususiyati bilàn hosil qilishi mumkin. Umumàn olgàndà hàvo bilàn tà’minlàsh mikroorgànizmni o’stirish jàràyonini và fårmånt hosil qilishini tåzlàshtiràdi.
O’stirish dàvomiyligi hàm muhim ko’rsàtkichlàrdàn biri bo’lib, u màksimum fårmånt ishlàb chiqàrish sàmàràdorligini bålgilàydi. U judà ko’p omillàrgà bog’liq: oziqà muhiti tàrkibi và uni produsåntgà uzàtish usuli, muhitni hàvo bilàn tà’minlàngànlik dàràjàsi, produsånt turi, fårmånt õususiyati và boshqàlàrdir. o’stirish dàvomiyligi ko’pinchà produsåntning fiziologik õususiyatlàrigà bog’liq bo’làdi. Màsàlàn, B.mesentericus PB uchun - 36 soàt bo’lsà, Asp.awamori uchun esà 144 soàtni tàshkil etàdi.