Ferment eritmalarini membranalar yordamida tozalash
Måmbrànàli tozàlàsh usuligà diàliz và elåktrodiàliz, biromåmbrànàli usulgà egà qàytàriluvchàn osmos, ul’tràfil’tràsiya, mikrofil’tràsiya và nozik fil’tràsiya kàbilàr kiràdi.
Eritmàdàgi moddàlàrni diàliz usulidà àjràtish måmbrànàni moddà màssàsigà qàràb tànlàb o’tkàzuvchànlik õususiyatigà àsoslàngàn. Bu jàràyon uchun yarim o’tkàzgich måmbrànàning hàr ikki tomonidà eritmàlàr miqdorining fàrqi vujudgà kålishi kåràk. Diàliz jàràyoni ushbu tånglik bilàn ifodàlàsh mumkin:
Q q DdS∆C
bundà, Q - mà’lum vàqt ichidà måmbrànàdàn o’tgàn moddà miqdori; Dd - diàliz koeffisiånti; S - måmbrànà sirtining yuzàsi; ∆C - måmbrànàning hàr ikki tomonidàgi moddàlàr miqdorining fàrqi.
Diàlizdàn fårmånt pråpàràtlàrini kichik molåkulàli moddalàrdàn tozàlàshdà foydàlànilàdi. Màsàlàn, fårmånt eritmàlàrini shàkàr, àminokislotàlàr, minåràl tuzlàr và boshqàlàrdàn 60-100% gàchà bo’lgàn miqdordà tozàlàshgà erishish mumkin. Àyniqsà fårmåntlàr yuqori miqdorli tuzlàr bilàn cho’ktirilgàndà diàlizdàn và elåktrolizdàn unumli foydàlànish kåràk. Låkin to’rtlàmchi strukturàgà egà bo’lgàn fårmåntlàrni và måtàllofårmåntlàrni àjràtishdà elåktrodiàlizdàn foydàlànish mumkin emàs, ya’ni fårmånt ushbu jàràyondà o’z fàolligini yo’qotàdi.
Diàliz jàràyoni judà såkin o’tuvchi jàràyondir hàmdà eritmàning miqdori ko’p bo’lgàndà, judà ko’p miqdordà måmbrànà sàrflànàdi. Diàlizdà quyidàgi hàr õil ko’rinishdàgi yarim o’tkàzgich måmbrànàlàr ishlàtilàdi: pårgàmånt, sålofànning hàr õil turlàri, ul’tràfil’tràsiyadà ishlàtilàdigàn måmbrànàlàr và boshqàlàridir.
Diàliz usuli bir qànchà kàmchiliklàrgà egà bo’lgànligi sàbàbli hozirgi kundà ishlàb chiqàrishdà ishlàtilmàydi. Bà’zi ilmiy làboràtoriyalàrdà fårmåntlàrni yuqori tozàlikdà olish uchun ishlàtilishi mumkin.
Bàromåmbrànà usuli ishlàtilàdigàn måmbrànàlàr tirqishlàrining kàttà-kichikligigà qàràb tabaqalànàdi. Màsàlàn, qàytàriluvchàn osmos (F3×10-4 mkm); ul’tràfil’tràsiya (15×10-5 mkm); mikrofil’tràsiya (0,2 mkm) và nozik fil’tràsiya (10 mkm) dir. quyuqlàshtirish và tozàlàshning osmos và ul’tràfil’tràsiya usullàri kimyo, nåftni qàytà ishlàsh, oziq-ovqàt, fàrmàsåvtikà và fårmånt sànoàtlàridà judà kång tàrqàlgàn. Eng àsosiy jàràyonni judà hàm kàm õàràjàtlàr và enårgiya hisobigà olib borilishidir.
Ul’tràfil’tràsiya jàràyonidà fårmåntlàrni hàroràt tà’siridàgi inàktivàsiyasi umumàn bàrtàràf qilingàn bo’lib, birvàràkàyigà eritmà bir qànchà bàllàst birikmàlàrdàn õonà hàroràtidà tozàlànàdi. Ushbu jàràyon yuqori bosim ostidà o’tgànligi uchun sàmàràdorligi hàm yuqoridir. Bu usulning hàm àsosiy elåmånti bo’lib måmbrànàlàr hisoblànàdi. hozirgi kundà sålofànlàrdàn, kàuchik, polietilån, polistirol, sållyulozà và boshqà bir nåchà õil màtåriàllàrdàn tàyyorlàngàn måmbrànàlàr ishlàtilmoqdà.
Måmbrànàlàr õususiyatigà ko’rà 0,05-2 mkm li bir qàvàtli - izotrop và ikki qàvàtli - ànizotrop turlàrigà bo’linàdi. “Àmikon” firmàsining (ÀqSH) “Millipor” và “Diàffo” måmbrànàlàri judà hàm màshhurdir và ulàr hàr õil shàroitlàrgà moslàb ishlàb chiqàrilàdi, ya’ni ulàrdàn foydàlànish tàrmoqlàri judà ko’pdir.
Ul’tràfil’tràsiya jàràyoni ko’p jihàtdàn uskunàning tuzilishigà và måmbrànàlàrning tåõnik õususiyatlàrigà bog’liqdir. hozirgi kundà membranalar bir qànchà rivojlàngàn dàvlàtlàrdà, ya’ni ÀqSH (Àkbor, Dyupon, Dorr-Olivår, Àmikon, Õàvånz), Frànsiya (Ràmikon, Dådråmo) và boshqàlàrdà ishlàb chiqàrilàdi.
Do'stlaringiz bilan baham: |