Берунийнинг «Хиндистон» асарида юнон эстетикаси тал=ини

 

 

 

ULOSA 

 

 

Beruni y  «Hindiston»  asa rida   ola mning   tuzilishi  haqida 

q a d i m g i   h i n d   m i f l a r i ,   a s o t i r l a r i   b i l a n   q a d i m g i   yu n o n l a r n i n g  

a s o t i r l a r i n i     t a q q o s l a b ,   b u   i k k a l a   h a l q n i n g   q a d i m i y   e ’ t i q o d l a r i d a  

---

 

                                                                                                                                                               

71 

 

turli   da ra jada   o ’xshashlik   va   yaqinliklar  borligini   aniqladi .  Bu 

f i k r  

y u n o n l a r   v a   h i n d l a r n i n g  

Z e v s  

v a   u n i n g   a y o l i - G e r a ,  

«fa rzandla ri»  hisoblan mish  Afina ,  Apollon,  Afrodita,  He rmes, 

Z u h a l - S a t u r n ,  

M i r r i h - M a r s ,  

M u s h t a r i y - M e r k u r i y  

v a  

b o s h q a  

sa yyo ral arning  «tug ’ilish»,  kelib  chiqishiga  qa rab  aloqador. 

L e k i n ,  

a y n i  

v a q t d a  

B e r u n i y  

q a d i m g i  

h i n d  

a s o t i r l a r i -

mi falogi yasida   yunon  va  ru mlikla r  e ’tiqodiga  o ’xsha ma ydigan, 

f a q a t   h i n d l a r g a   x o s   k o s m o g o n i k   a q i d a l a r   b o r l i g i n i     h a m 

ko ’rs atgan.  Beruni y  «Hindiston»  as arining  «Qutb   va   unga  oid 

xaba rlar»  deb   at algan   22 -bobida   bunda y  hind  afsonasini  keltiradi: 

«Ba rohi m  (Qadimg i   hindlar  b archa   ola ml arni   pa ydo   qiluvchi   oli y 

r u h n i ,   o s m o n l a r   m o h i y a t i n i   B a r o h i m   d e b ,   b i r   s h a x s g a   a y l a n t i r i b ,  

t u s h u n a d i l a r - F . B . )   o d a m l a r n i   v u j u d g a   k e l t i r i s h n i   i s t a g a n i d a ,  

o ’zini ,  ikkiga  bo ’lgan .  O’ng   tomo nining  is mi   Viro j  va   so ’l 

to monining  is mi  Manu   bo ’lgan».

2

    E ’ t i b o r   b e r s a n g i z ,   q a d i mg i  

h i n d l a r     b i r i n c h i   i n s o n   – o d a m   a t o   o ’ r n i g a     i k k i t a   o d a mn i n g    

i s m i n i   a y t a d i l a r .   N i m a   u c h u n d i r ,   h i n d   m i f a l o g i y a s i d a     V i r o j   q o l i b  

k e t i b ,  

E r d a g i  

b a r s a  

o d a m l a r n i n g  

b o b a k a l o n i  

M a n u  

d e b  

hisoblanadi.  Manunining  ikki   o’g ’li   bo ’lib,  biri   Pri yor -bota, 

i k k i n c h i s i -   c h o ’ l o q   p o d s h o h   U t t o n a p o d a   e k a n .   S h u   p o d s h o h n i n g  

Dhruba   is mli   o’g ’li   bo ’lgan.  Dh ruba-o ’g a y  onasi   to monidan 

xo ’rl angani    eva ziga  «mukofot»  t arzida   Oli y  Tangri    unga 

o s m o n d a g i   b a r c h a   y o r i t g i c h l a r n i     a y l a n t i r i s h   q u d r a t i n i   b e r g a n .    

 

Q a d i m g i   h i n d l a r d a   M a n u   y a s h a g a n   m i n g   y i l l i k   m a n v a n t a r a  

d e b   a t a l a d i .   K e y i n g i   u z o q   d a v r l a r     h a m   i k k i n c h i ,   u c h i n c h i ,  

to ’rtinchi  va  h .k  ma nv antarala r deb   yuritiladi.  Hindala r Manuning 

ikkinchi   o ’g ’li  shoh   Uttonapodaning   o ’g ’li   Dhrubani   (ya ’ni 

                                                                                                                                                             

1

 Ф.Сулаймонова. Шар= ва /арб. Т., 1997 й. 

2

 Беруний. Щиндистон. Т., «Фан», 1965 й, сащ. 190-191. 

 

---

 

                                                                                                                                                               

72 

 

M a n u n i n g   n a b i r a s i n i )   q a d i mg i   h i n d l a r   Q u t b   yu l d u z i   d e b   a t a y d i l a r ,  

u   o ’z   atrofid agi  barch a  yulduzla rni  a ylantiradi,  deb  tasavv ur 

q i l g a n l a r .   E r d a n   q a r a g a n d a   o s m o n d a g i   b a r c h a   y u l d u z l a r n i   v a  

yu lduz   burjlarini  bi r  o ’q   atrofida  a yl antiruvchi   Qutb   yulduzining 

etti   o ’rtog ’i   bo ’lib,  Etti  q aroqchi   yulduzla r  to ’pla midir.  Qutb 

y u l d u z i n i   t u r l i   x a l q l a r   t u r l i c h a   a t a y d i l a r   ( K a t t a   a y i q   v a   k i c h i k  

a yiq .  Qutb   yulduzi   man a   shu  Kichik   a yiq   to ’pla mida .  Bu  

to ’pla mni  Cho ’mich  yulduzla ri d eb  ha m ata ydilar).  

 

Q a d i m g i   h i n d l a r   m i f l a r i ,   a s o t i r l a r i d a   b u   h a l q n i n g   yu k s a k  

r i v o j l a n g a n   p o e t i k   i j o d i ,   b a d i y - e s t e t i k   t a f a k k u r i   m a x s u l l a r i d a n    

biri   bo ’lgan   quyi dagi   a fso nada  ola mning   tuzulishi  haqidagi 

k o s m o g o n i k   t a s a v v u r   b i l a n   b i r g a   i l m i   h i k m a t   s o h i b l a r i - a v l i yo ,  

z o h i d l a r n i n g  

m a r t a b a s i ,  

i z z a t  

–hurma ti  beniho ya    yuksak 

bo ’lganini     anglash   mu mk in.  «Hindlarning   Suma d attha   no mli 

podshohi  bo’lib   ( Bu  is mga   o ’xshash   jug ’rofi y  ma nzil- Su manatha 

n o m l i   p o yt a x t - s h a h a r   v a   u n i n g   a s o s i y   s a j d a g o h i ,   b u t i - s a n a m i  

haqida   Beruni y  boshqa   bi r  o ’rinda   fikr  bildiradi.),  u   yaxshi 

a ma llari   sababli  jann atga   kirishga   haqli   bo ’lgan ,  lekin  bu 

dun yodan   ko ’chganida   badanining   ruhidan   a jralib  qolishiga 

ko ’ngli   rozi   bo ’lma g an.  Shunda   u  Vasshitha   is mli   rishi -zohidning 

oldiga  borib ,  o ’z   badanini   sevishini  va   undan  ajrashni 

ista masligini   bildirgan ».  (Ya ’ni ,  bu  podshoh  na rigi  dunyoga 

badani   bilan   birag  k et moqchi  bo ’lgan)  Zohid  Vasishtha  unga 

tuproqdan   bo ’lgan   b a danini   jannatga   olib   borishi   yaxshi 

e m a s l i g i n i   t u s h u n t i r g a n .   P o d s h o h   S u n a d a t t h a   z o h i d   V a s i s h t h a n i n g  

a v l o d l a r i ,   s h o g i r d l a r i g a   s h u   i l t i m o s   b i l a n   m u r o j a a t   q i l g a n .   B u l a r  

p o d s h o h n i   m a s h a r a   q i l i b ,   y u z i g a   t u f l a s h g a n .   U n i   j a z o l a b ,   i k k i  

qulog ’iga   zirak  taqilgan   cha ndalaga   (buzoqqa)  a ylantirib 

qo ’yganlar.  Podshoh  shu  holatda   Vishvo - mitra   degan  juda  kuchli 

---

 

                                                                                                                                                               

73 

 

zohidga   uchragan .  Zohid   o ’sha   podshoh  ning   bu   holatiga  achinib, 

(buzoqqa  

a ylanish) 

sababini 

so ’raganida, 

u 

boshidan 

k e c h i r g a n i n i ,   o r z u ,   t i l a g i n i   a y t i b   b e r g a n .   S h u n d a   z o h i d   ( V i s h v o -

mi tra)  zohid  Vasishthaning  va   uning  avlodlari  bo’lgan 

zohidlarini ,  brah ma nlarni   o ’z  huzuriga   chaqirg an.  Zohid 

Vishvo mit ra   brah manla rga   qarab:   «Men   shu  yaxshi  podshoh 

i s t a g i g a  

e t i s h i  

u c h u n  

b o s h q a  

o l a m  

v a  

b o s h q a  

j a n n a t  

ya sa moq chi man » d eb, os m ondagi  janubi y qutbni  va  janubdagi Etti 

q a r o q c h i   y u l d u z l a r   b u r j i n i   y a s a y   b o s h l a g a n .   F a r i s h t a l a r   v a  

ularning   boshlig ’i   Indra   bundan   qo ’rqishib  Vishvo - mitraning 

oldiga   kelib,  bu   ishni  to ’xtatishini  so ’raganlar  va  podshoh 

S u m a d a t t a n i   b a d a n i   b i l a n   j a n n a t g a   o l i b   b o r a m i z   d e b   v a ’ d a  

berg anlar.  Shunda   haligi   zohid   ikkinchi   ola m  ya sashni   to ’xtatgan. 

Lekin   o ’sha   v aqtgacha   ishlangani   qolave rgan.  Beruni y  a ytadiki, 

o s m o n d a g i   s h i m o l i y   q u t b   b i z c h a   E t t i   q a r o q c h i - B a n o t u   N a ’ s h   v a  

j a n u b i y   q u t b   S u h a y l   i s m i   b i l a n   a t a l a d i .    

 

B e r u n i y     H i n d l a r n i n g   b u   a f s o n a s i g a   t a n q i d i y   k o ’ z   b i l a n  

q a r a b ,   h i n d   a s t r o n o m i y a   o l i m l a r i n i n g   s o d d a l i g i   u s t i d a n   k u l a d i .   U ,  

hindlarning  o ’n   to ’rt  yulduzni  bilgan ,  t anigan  odaml a rining  u mri 

(ha r  o y)  o ’n   to ’rt   kunga   uza yadi ,  degan   fikrini  ma sh ara  qilib, 

«Bizda  1020 dan ortiq  yulduzla rni tani ydigan  oda mla r bor.  

  B e r u n i y   yu l d u z l i   o s m o n   h a q i d a g i   a f s o n a l a r n i   h i n d   h a l q i n i n g  

og ’z aki  poetik   i jodi,  badii y  zakovati   meval ari   sifatida   hurmatlab, 

u l a r n i n g   k e l i b   c h i q i s h   s a b a b l a r i n i   t u s h u n i s h g a   h a r a k a t   q i l a d i .    

 

M a z k u r   t a d q i q o t i m i z d a   q u y i d a g i   i l m i y   x u l o s a l a l a r g a   k e l d i k :  

 

1 .  Be runi y  Hindiston,  O’rta   Osiyo ,  Kichik   Osi yo   va   Yaqin 

S h a r q   h a m d a   O v r u p a   ( G r e t s i y a ,   R i m )   h a l q l a r i n i n g   q a d i m i y 

m a d a n i y a t i   v a   x a l q   p o e t i k   i j o d i   B o b i l ,   M i s r ,   S h u m m e r l a r  

( s o m i r i yl a r ) n i n g  

q a d i m i y  

v a  

y a s h i r i n  

( e z o t e r i k ,  

i l o h i y)  

---

 

                                                                                                                                                               

74 

 

b i l i m l a r i d a n  

o z i q l a n g a n l i g i n i ,  

y u n o n  

m i f o l o g i y a s i d a g i  

Z e v s  

( R i m d a - Y u p i t e r ) ,  

G e l i o s ( Q u y o s h ) ,  

U r a n  

( O s m o n ) ,  

M a r s  

( M i r r i h , B a h r o m ) ,   S a t u r n   ( Z u h a l ) ,   A f r o d i t a   ( R i m d a - V e n e r a ,   b i z d a -

Zuhra)k abi  s yyoral arga     va   yulduzlarga     sig’inish -sobi ylik, 

y u l d u z p a r a s tlikning     z a r dushti ylikka   kuc hli   t a ’ sir ini   ko’ r sa tib 

b e r a d i .   U ,   q a d i m g i   h i n d ,   y u n o n ,   y a h u d i y a   d i n l a r i d a g i     x a l q   p o e t i k  

i jodini  chuqur  o ’rganib ,  ma jusi ylikning    ko ’rinishla ridan  bo ’lgan 

b u t p a r a s t l i k ,   s a n a m p a r a s t l i k n i n g     i l d i z l a r i n i ,   m o h i y a t i n i     o c h i b  

b e r a d i .  

2 .  

B e r u n i y   b a r c h a   q a d i m i y   h a l q l a r n i n g   x a l q   p o e t i k   i j o d i d a  

u l a r n i n g  

f a l s a f i y ,  

e s t e t i k ,  

d i n i y ,  

a h l o q i y  

q a r a s h l a r i  

a k s  

etganligini,  bu  qa rashlarning  i jtimo i y  mohi yatini  ochib  ko ’rsatadi 

va   o ’zining    fikrla ri,  il mi y  –na zari y  va   falsafi y  qarashlarini 

b i l d i r a d i .   B e r u n i y   y u n o n   v a   h i n d   m u t a f a k k i r l a r i   ( A f l o t u n ,   S u q r o t ,  

Arastu ,  Epikur,  Fisog ’urs   (Pifagor),  Jolinus  (Galen),  Buqrot 

( G i p p o k r a t ) ,   S a l i s   ( F a l e s ) ,   S o l o n ,   G o m e r   ( O m i r ) ,   D i o n i s ,   Z e v s ,  

X e r m i s ,   B u d h a   ( B u d d a ) ,   V a s u d e v a - K r i s h n a ,   - N o r o y a n a   ,   V i s h n u   ,  

V’yo sa ,  Shiva ,  Barohi m,  Brah magupta ,  Muso ,  Ibrohi m,  Iso, 

Z a r d u s h t ,  

M o n i y ,  

A f r o s i y o b ,  

B i s h t o s f ( G i s h t o s f ) ,  

S i yo v u s h ,  

K u r u s h  

( K i r ) ,  

D o r o ,  

K a y q u b o d ,  

X u s r a v  

A n u s h r v o n ,  

k a b i  

allo mal ar,  podshohlar,  ma ’budlar,  din  va   il m -fan  peshvolarining 

f i k r - m u l o h a z a l a r i   b i l a n   b i z n i   v a   k e l g u s i   a v l o d n i   t a n i s h t i r a d i .        

3 .  

B e r u n i y   q a d i m g i   h i n d l a r n i n g   v e d a l a r   v a   p u r o n a l a r   k a b i  

m u q a d d a s   k i t o b l a r i d a   s a q l a n i b   q o l g a n   i l m i y   v a   i l o h i y ,   e z o t e r i k -

ya shirin     bili mlarni     chuqur  o ’ragnib,  ul arda     i fodalangan   fikrlar, 

g ’o yala r,  ta ’li motlard a  ta rixi y  dini y,  fals a fi y  va   estetik   –badii y 

q a r a s h l a r   b i r l a s h i b ,   x a l q   p o e t i k   e j o d i n i n g     d u r d o n a   a s r l a r i g a  

a ylanganligini ko ’rsatib be radi.  

---

 

                                                                                                                                                               

75 

 

4 .  

Qadi mgi   hindlarning   «Bxag avad -gita »  (Qisqa  va rianti -

«Gita »),  «Mahabhorat »,  «Rama ya n a »  kabi  k eng  ko ’la mli  

e p o s l a r i n i - x a l q   d o s t o n l a r i n i     c h u q u r   o ’ r g a n i b ,   b u   a s a r l a r d a    

h i n d l a r n i n g   d i n i y - m i f o l o g i k ,   f a l s a f i y   ,   a h l o q i y   v a   b a d i i y - e s t e t i k  

ta fakkuri     du rdonala ri   yorqin   aks   etganligini  ko’rsatadi .  Bunda 

B e r u n i y   q a d i mg i   h i n d l a r n i n g     r u h i y   o l a m   k u c h - q u d r a t i n i ,   b u  

k u c h - q u d r a t n i n g   h a m   e z g u l i k k a ,   h a m   y o v u z l i k k a   x i z m a t   q i l i s h i n i ,  

p o d s h o h   v a   r a i y a t ,   h o k i mi y a t   v a   x a l q   m u n o s a b a t l a r i d a   a d o l a t ,  

haqiqat   ustuvorligi   muhi m  aha mi ya tga   ega   ekanligini     ko ’rsatadi. 

B u   s o h a d a   B e r u n i y     h i n d   p o d s h o h l a r i n i n g   t a b i a t i d a g i   j a h o l a t   v a  

takabburlik  xalqning tabiatiga  ham o ’tgan ligini dalilla ydi.  

5 .  

B e r u n i y   q a d i m g i   h i n d l a r n i n g   x a l q   p o e t i k   i j o d i   d u r d o n a l a r i d a  

b u t u n   i n s o n i ya t ,   m o d d i y   b o r l i q ,   z a m i n   o l a m i   b i l a n   a b a d i y   o l a m ,  

koinot   ola mi ,  ruhoni y    ola ml ar  keng   aks   etganligini   ko ’rsatadi   va 

bu   ola mlarni   tushunish  va   tushuntirishda   ba ’zi  h ind  ula molari  

mu bolag ’ag a, ba ’z an ha m xa yolga  berilganligini t anqid qiladi.  

6 .  

Beruni y  «Avesto»  asa rini  z ardushti ylikning  muqaddas  kitobi 

ekanligini   e ’ti rof  etgani   holda,  dinni   ma jusi ylar,  mu shriklar  dini 

deb   biladi .  Shu   bilan   birga ,  Beruni y  «Av esto»da   ezgul iklar  egasi, 

y a g o n a  

A x u r a - M a z d a  

( H u r m u z d )  

e k a n l i g i n i ,  

b o s h q a  

e ’zozlanadigan   ma ’b udlar  iloh  ema s ,  balki  farishtala r  ekanligini 

ha m e ’tirof qiladi .  

7 .  

Beruni y  «Hindiston»  asarining   barcha   bo ’li mla ri ,  boblari, 

q i s m l a r i d a   i l m i y   t a h l i l n i   b a d i i y - e s t e t i k   t a h l i l   b i l a n   u y g ’ u n   h o l d a  

t e k s h i r a d i ,   q a d i m g i   h i n d   m i f o l o g i y a s i n i n g   i j t i m o i y   v a   b a d i i y 

m o h i y a t i n i   o c h i b   b e r a d i .  

 

 

 

---

 

                                                                                                                                                               

76