Берунийнинг «Хиндистон» асарида юнон эстетикаси тал=ини


j u d a   u z o q   p o e t i k     v a q t   o b r a z i



Download 412,88 Kb.
Pdf ko'rish
bet16/20
Sana05.01.2021
Hajmi412,88 Kb.
#54962
1   ...   12   13   14   15   16   17   18   19   20
Bog'liq
abu rajhon berunijning estetik qarashlari

j u d a   u z o q   p o e t i k     v a q t   o b r a z i     o l t i   k a l p a   v a   e t t i n c h i   k a l p a d a n    

o l t i   m a n v a n t a r a ,   e t t i n c h i   m a n v a n t a r a d a n   y i g i r m a   u c h   t r e t o j u g a  

vaqt  i chida    yashagan ».  Hind  kitobida  afsonavi y    q ahramonning  

yo shi  million   yillar  bilan     o ’lchanishi   ha yratlana rlidir.  Faraz 

qila ylik,  shu   qada r  uzoq   (ya ’ni ,  bir  n echa   million   yo ki   bir  necha 

mi llia rd  yil)  ya shagan   qahra mon  oddi y  inson   bo’l ma y,  farishta 

yo ki   hindlar  e ’tiqodicha ,  ma ’bud  bo ’lsa ,    u   ancha   u zoq     yashab, 

so ’ng     o ’lib   k etishi   mantiqsiz   ko ’rinadi .  Chunki,  hinduviylik, 

xristianlik  v a  islo m  dinlariga   ko’ra     fa rishtalar  yo ki  ma ’budlar  

o ’l ma ydi .  Beruni y,    aniqlashicha ,  bir  k alpa   100   ch aturjugadir. 

Juga   esa   chaturjuganing  to ’rtdan  bir  qis midir.  «Shunda y    qilib, -

d e y d i   B e r u n i y ,   -   B a r o h i m   u m r i   b o s h i d a n   m i s o l i m i z   v a q t i g a c h a  

(ya ’ni,  Ra m  yashagan   vaqtgacha   2642545620 0000  yil  (26 

mi llia rd,  425   trillion,  456   million,  200   ming   yil)  o ’tgan. 

B i z n i n g c h a ,   b u n c h a l i k ,   o l i s   t a r i x i y   d a v r l a r n i     B o b i l ,   M i s r ,  

G r e t s i y a ,   R i m   o l i m l a r i   h a m   t a s a v v u r   q i l o l m a y d i l a r .    

Beruni y  «Hindiston»  kitobining   «Tarixla r  haqida »  deb 

no mlangan     qi rq  to ’ qqizinchi   bobida   yozishicha ,  «Agar  hindlar 

t a r i x i y   h o d i s a l a r   j a r a y o n i d a   t a r t i b   b i l a n   i s h   o l i b   b o r i s h d a   b e p a r v o  

bo ’l mas alar  edi,  podshohlarning  ket ma -ket   kelishi   ta rixida   g’ofil 

bo ’lib,  zaru rat  vaqtlarida   h ayratd a   qolib,    tah min  bilan 



 

                                                                                                                                                               

41 

 

(bo ’l ma g ’ur  nars alarni )  hisobla ma ganlarida   edi,  biz  hind 



ta rixchilarining so ’zl arini k eltirgan  bo ’lar edik»

1

 



Beruni y  «Hindiston »  asa rining   «Ta rixlar  h aqida»  deb   atalgan  

bobida  yana   Shiroq   rivo yatiga  juda     o ’xsha ydigan     bir  tarixi y 

v o q e a n i   a d a b i y   t a r z d a - h i k o y a   q i l i b   k e l t i r a d i . A m m o ,   b u   h i k o ya  

S h i r o q   a f s o n a s i d a n   f a r q i   s h u n d a k i ,   b u   e r d a   E r o n   i s t i l o c h i l a r i g a  

k u r a s h   h a q i d a   e m a s ,   b a l k i ,   t u r k   ( t u r o n l i k )   i s t i l o c h i l a r   b i l a n   h i n d  

ro jasi     o ’rtasidagi  nozik  v a  qaltis  diplo matik   munosabatla r haqida 

so ’z   boradi .    «Ayt adilarki ,  Kanav j  rojasini ng  Turon  podshohi 

Kanik   (ehti mol  Kanishka)  ga    yu borgan   sovg ’al ari   orasida 

ko ’rk a m  ishlangan   va   maqt ashga     a rzi ydigan  kiyi ml ik   bo ’lgan. 

Kanik   undan   o ’ziga   lo yiq   ki yi m  qilishni  xohlab,  tikuvchiga    ish 

b u yu r s a ,   t i k u v c h i :    

«Bunda  oda m  qadi mining    suvrati    bor ,    qanda y  bichib  

ko ’rs a m  ha m  u   (  oda m  qad a mi       libos   ki yuvchining   )  ikki  kifti  

o ’rtasiga  to ’g ’ri keladi », deb  tikishga  rozi  bo ’l magan  … Shunda y 

qilib,  Kanik  bilsa ,  Kanavj  hoki mi  uni   xo ’rlash  v a  pastga  urishga  

q a s d   q i l g a n   e k a n .    

U   ( p o d s h o h   K a n i k )   t e z l i k d a     a s k a r i   ( q o ’ s h i n i )   b i l a n     o t l a n i b ,    

K a n a v j   t a r a f g a   y u r i s h   q i l g a n .   R o j a   u n i n g   b o s t i r i b   k e l i s h i   x a b a r i n i  

e s h i t i b     h a y r a t g a   t u s h a d i .   C h u n k i   u n i n g     T u r o n   p o d s h o h i g a    

q a r s h i   t u r i s h g a   t o q a t i   ( q u d r a t i - F . B )   y o ’ q   e d i » .

2

 

H i n d   r o j a s i     d o n o   v a z i r i   b i l a n   k e n g a s h a d i .   V a z i r   r o j a g a :   « S e n  



o ’zinga     lozi m  bo ’l ma gan   (noloi yq )  ishni   qilib ,  tinch  turgan  

yo vni    qo ’zg ’ab  qo ’yding!  Endi  me ning   burni mni   va   labi mni 

k e s i b ,   q i y n a g i n ,   a n a   s h u n d a n   k e y i n   b u     i s h g a   h i yl a   q i l i s h   u c h u n  

                                                 

1

 Беруний . «Щиндистон». Т. «Фан», 1965, сащ. 311. 



2

 Беруний . «Щиндистон». Т. «Фан», 1965, сащ. 312. 

 



 

                                                                                                                                                               

42 

 

yo ’l   topa man .  Oshkora   qarshilik   ko ’rs atishga  yo ’l  yo ’q(kuchi miz 



et ma ydi )» de ydi .  

Hindlar  ro jasi   uning  a ytganini  qiladi     v a   uni  o ’sha   erga  

tashlab , (o ’zi  lashkari  bilan) ma mlakatning uzoq  joyl ariga  ketadi .  

Nogoh  Kanik  qo’shinlari   va zirga  yo ’liqib,  uni  tanishadi,  uni 

T u r o n   p o d s h o h i   K a n i k   h u z u r i g a   o l i b   k e l i s h a d i .   K a n i k   r o j a n i n g  

v a z i r i d a n   h o l - a h v o l   s o ’ r a y d i .     V a z i r   b u n d a y   d e yd i :    

«Men   ro jaga   ha yrihohlik   qilib,  sizga   q arshi  turishdan 

q a y t a r i b ,   i t o a t   q i l i s h g a   c h a q i r g a n   e d i m .     U   ( r o j a )   e s a ,   m e n g a  

tuh mat   qilib  (  «Sen  sotqinsan»,  deb ),  quloq  va   burunlari mni 

k e s i b ,   r o s a   q i y n a d i .     O ’ z i   e s a     b o s h i n i   o l i b ,   j u d a   o l i s   j o yl a r g a  

ketdi.  Lekin,  o ’zi miz   bilan   bir  necha   kunga   suv   olib,  yu rishi miz 

mu mk in   bo ’lsa ,  u   bilan   bizning   o ’rta mizdagi   og ’ir  ma shaqatlar 

bilan bosib o ’tiladigan bi yobonni kesib o ’tish oson bo ’ladi ».  

B u n g a   j a v o b a n   ( T u r o n   p o d s h o h i )   k a n i k   « B u   i s h   o s o n »   d e yd i .  

K e y i n   p o d s h o h   K a n i k   v a z i r   a y t g a n i d e k   q i l i b   s u v   o l i s h g a   b u yu r d i .  

Vazi r  uni  o ’sha  (cho ’l,  bi yobon)  ta rafga   boshladi  va  qo’shinning  

o l d i g a  

t u s h i b ,  

c h e k s i z  

b i r  


b i yo b o n g a  

k i r g i z d i - o l i b  

b o r d i .  

Mo ’l jallangan kunlar  o ’tsa  ha m yo ’lla r tuga ma di.  

Ke yin     (Turon   podshohi)  Kanik  v azirdan   «Suvimi z   tugadi, 

d u s h m a n   i z i n i   t o p o l m a d i k ,   e n d i   n i m a   q i l i s h   k e r a k ?   -   d e b   s o ’ r a d i .  

S h u n d a   v a z i r   p o d s h o h   K a n i k k a     b u n d a y   j a v o b   b e r d i :   -

Podshohi mning    (rojaning)  dush manla rini   yo ’qotib,  o ’zin i   hi mo ya 

qilish  yo ’lida     yu rgani mdan     ke yin     meni   ke chirgaylar.  Bu 

bi yobondan  chiqadigan   eng  yaqin  yo ’l -sening  kelgan  yo ’lingdir, 

m e n i   n i m a   q i l a m a n   d e s a n g ,   q i l .   B u   b i y o b o n d a n   h e c h   k i m   q u t i l i b  

chiqqan   e mas !»  Hiko yaning  shu   jo yigach a    Shiroq  afsonasi 

v o q e a s i g a   o ’ x s h a y d i .   A m m o ,   k e yi n …    



 

                                                                                                                                                               

43 

 

«(Turon   podshohi)  Kanik   bir  pastlik   e r  atro fida  otini 



choptirib  chiqdi.  Ke yin   borib,  nayz asini   o ’sha   joyn ing  o ’rtasiga 

s a n c h d i .   U   e r d a n   s u v   o t i l i b   c h i q a     b o s h l a d i .     U   s u v d a n   a s k a r l a r  

ichib, yo ’lga  g ’aml ab  oldilar. Buni ko ’rib va zir:   

- M e n     x i y l a m d a n   o j i z   b o ’ l a d i g a n     i n s o n l a r n i   ( h a l o k   q i l i s h g a )  

qasd   qilgan  edim,  a mmo   bunda y  ishga   (cho ’l  o ’rt asida  suv 

chiqa rishga)  qodir  bo ’lgan     farishtala rga     qasd     qilgani m  yo ’q 

edi .  Ish   shunday  b o ’lgandan   ke yin ,    me nga   ne ’ma t     bergan  

p o d s h o h i m   h a q i d a   m e n i n g   i l t i m o s i m n i     q a b u l   q i l i b ,   u n i n g  

gunohidan o ’tgin,-de ydi. 

S h u n d a   ( T u r o n   p o d s h o h i )   K a n i k   u n g a :    

- M e n   b u   e r d a n     o r q a g a   q a y t a m a n ,   i l t i m o s i n g n i   q a b u l   q i l d i m ,  

podshohing o’z qil mishiga lo yiq ja zoni oldi» de ydi.  

K e y i n   p o d s h o h   K a n i k   o r q a s i g a   q a y t d i .   V a z i r   p o d s h o h i   o l d i g a  

borib   qa rasa ,  uning   ikki   qo ’li   va   ikki   o yog ’i ,  Kanik   na yzasini 

e rga s anchgan kuni yoq , yo ’q  bo ’lib   qolgan ekan».

1

 



N i m a   u c h u n d i r ,   B e r u n i y   b u   q a d i m g i   r i v o y a t n i n g   i l d i z i n i ,  

qa ysi  d avrlarda ,  qa ysi  qabila     yo ki  el atda  to ’qib  chiqarilgani 

h a q i d a   m a ’ l u m o t   b e r m a g a n .   B e r u n i y   a y t m a s a   h a m ,     m a n t i q i y   f i k r    

y u r i t i b ,   t a h m i n   q i l i s h   m u m k i n k i ,   b u   h i k o ya   t u r k   p o d s h o h l i g i  

mu hitida,  hind  ro jala ri   turklar  bilan   urushda   engilgan   bo ’lsa   h a m,  

takabburligi   va  o ’jarligi   sababli   holokatga    u chraganligi 

g ’o yasiga   ko ’ra,  g ’oliblar    manfatiga   hiz mat   qiladi .  Hiko yada 

hind  ro jasi   vazirining    (Shiroq  kabi)  o ’z   vatani  dush manlariga  

qarshi   hi yla   ishlatib ,  o ’z   must aqilligini  s aqlab   qolishga     intilishi 

i jobi y  baholan magan .  Shunga   qara ma y,  hiko yada  o ’z  podshohini, 

v a t a n i n i   h i m o y a   q i l g a n   d o n o   v a z i r g a     B e r u n i yn i n g     h a yr i h o h l i g i  

s e z i l i b   t u r a d i .  

                                                 

1

 Беруний . «Щиндистон». Т. «Фан», 1965, сащ. 313. 



 


 

                                                                                                                                                               

44 

 

S h u   b i l a n   b i r g a ,   B e r u n i y   h i n d   r o j a l a r i   t a r i h i g a   d o i r   b u  



h i k o y a n i   b a yo n   q i l i s h d a   t u r k   p o d s h o h l a r i n i   f a r i s h t a l a r   t o mo n i d a n  

hi mo ya   qilinishida   ha m  Beruni yning  g ’olibla r  ta rafda  turgani 

s e z i l a d i .   S u l t o n   M a h mu d   G ’ a z n a v i yn i n g   g ’ o l i b   l a s h k a r l a r i   b i l a n  

birga   Hindistonga     kirib   kelgan  Beruni y  g ’olibla rda y  fikrlashi 

t a b i i y   h o l   e d i .  

Bu   a jo yib   rivo yat ,  hiko yaning  g ’o yavi y,  ma fku ravi y,  si yosiy 

aspektla rini  bir  chetga     qo ’yib     turils a,  uning   badii y -estetik 

qi mma ti   birin chi   o ’ringa     ko ’ta riladi.  Hiko yada     ta rixi ylik , 

h a q q o n i yl i k - r e a l i s t i k   t a s v i r l a r   b i l a n   b i r   q a t o r d a       x a y o l i y -

fantastik   yoki   sirli ,  g ’aro yib   hodisalar  tasviri  (mi stika)  h a m 

uchra ydi .  Ilohiy 

k aro ma t  

yoki  

mo ’jiz a    



hisoblanuvchi -

f a r i s h t a l a r n i n g   c h o ’ l d a     s u v s i z   q o l g a n   o d a m l a r n i   h a l o k a t d a n    

qutqarib ,  cho ’lda   suv   chiqarishla ri   haqida   dini y -islo mi y  e’tiqodi 

mu stahka m  bo ’lgan   Be runi y  xa yrihohlik  bilan  yo zishi  ha m 

t a b i i y d i r .     A y n i   v a q t d a   b u n d a y   x a yo l i y - s i r l i ,   d i n i y - m i s t i k  

t u g a l l a n m a - h i k o ya n i n g   e s t e t i k   q i m m a t i n i   h a m   b e l g i l a y d i .  

A g a r   B e r u n i yn i n g   b u   h i k o ya s i n i   y a n a d a   t e r a n r o q ,   n o z i k r o q  

e s t e t i k   t a h l i l   q i l s a k ,   s h u   n a r s a   r a v s h a n l a s h a d i k i ,   q u d r a t l i   t u r k  

p o d s h o h i   K a n i k   ( e h t i mo l   Q o n i q )   j a n g d a   e n g i l g a n   h i n d   r o j a s i g a    

j a b r - z u l m   q i l m a y ,   s u l h   t u z g a n   v a   d o ’ s t o n a   a l o q a l a r   o ’ r n a t g a n .  

Shuning    oqibatida ,  hind  ro jasi  g ’olib  turk   podshohiga  sovg ’a -

salo mla r  yuborib   turgan.  O’z  navbatida  tu rk  podshohi  bu 

sovg ’ala rni   qadrlab ,  xatto   roja     yu borgan   g azla ma dan   o ’ziga 

ki yi m  tikish   uchun    tikuvchiga   ish   bu yurgan .  Mana   shu    o ’ri nda 

h i k o y a     v o q e a s i n i n g   y a n a   i k k i   e s t e t i k   a s p e k t i ,   q i r r a s i g a   e ’ t i b o r  

b e r a y l i k :  




 

                                                                                                                                                               

45 

 

1 .  



Hiko ya   voqeasidan   ko ’rinadiki,  hind   xalqi   qadi m 

z a m o n l a r d a y o q   g a z l a m a g a   g u l   b o s i s h   yo k i     s u v r a t   s o l i s h  

dara jasida  estetik  ong va estetik faoli yat  sohibi bo ’lganla r.  

2 .  


H i n d   r o j a s i   g a z l a m a n i n g   e s t e t i k   q i m m a t i n i   ya x s h i  

b i l i s h i d a n   t a s h q a r i ,   y a n a   b a d i i y   i j o d     m a x s u l i d a n   s i yo s a t ,  

ma fkura ,  diplo mati ya   sohasida   g ’olib   kelish  u chun   fo ydalanishni 

b i l g a n .  

3 .  

H i k o ya d a   t u r k ,   t u r o n l i k   p o d s h o h   h i n d   r o j a s i g a     n i s b a t a n    



soddaroq, oqko ’ngilroq inson  si fatida   tasvirlangan. Oqko’ngilligi 

s h u n d a k i ,   u   h i n d     r o j a s i n i   a v v a l g i   d u s h m a n i   d e b     b i l m a y ,  

do ’stida y  ko ’rgan   va   u  yuborgan     sovg ’a   gazla ma dan   ki yi m 

t i k t i r i b   k i y m o q c h i   e d i .  

4 .  

T u r o n l i k   p o d s h o h n i n g   x i z m a t k o r i -   t i k u v c h i   u s t a n i n g  



e s t e t i k   o n g i   v a   e s t e t i k   d i d i     h a m   h i n d   r o j a s i n i n g   o n g i   v a   d i d i d a n  

ka m  bo ’l ma gan .  U,  hind  rojasining   hi ylasini ,  ichi  qoraligini 

sezib ,  anglab  etgan    va   usa  o ’z    podshohining  izz at -hurmatini 

h i m o y a   q i l g a n .  

5 .  

Turon   podshohla ri     oqko ’ngil,  ma rd,  bag ’rikeng 



bo ’lgani   sababli ,  hiz matkorining   fik ri   bil an  hisoblashgan. 

Hiz matkori   podshohga     o ’z   ko ’nglidagi     gapini    b e malol   a yta 

olgan  (hozirgi  z a mon    tiliga  ko ’chirs ak,  turk  podshohligida  

d e m o k r a t i y a   t a m o y i l l a r i g a   a m a l   q i l i n g a n ) .  




Download 412,88 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   12   13   14   15   16   17   18   19   20




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish