A. P. R im k ev ic h

3 2 6 . N im a   u c h u n   o g ‘ir yuk  (ru k zak )  o rq a la b   olgan   o d am  
o ld in g a  b iro z  engash ad i?
3 2 7 . 6 6 -  a,  b,  d  rasm da  m etall  h a lq a la r  kiydirilgan  u c h ta  
b ir  xil  yo g ‘o ch   silin d r  tasv irlan g an .  U la rn in g   tu rg ‘unligini 
taq q o slan g .
3 2 8 . G o riz o n ta l  sirtd a  b alan d lik lari  va  asos  y uzlari  bir 
xil  b o ‘lg a n   b ir  jin s li  y ax lit  s ilin d r  va  k o n u s  tu rib d i.  Bu 
jism la rn in g   qaysi  biri  tu rg ‘u n ro q ?
V bob. 
Saqlanish qonunlari
18.  Jism n in g  im pulsi.
Im pulsning  saqlanish  qonuni
3 2 9 . 
H ajm lari  b ir  xil  boMgan  poMat  va  q o ‘rg ‘o sh in  jis m ­
lar b ir xil tezlik bilan  h arakatlanm oqda.  Bu jism larn in g  im puls- 
larin i  taqqoslang.
3 3 0 '.  M assasi  2000  t  boM gan  p o y e z d   t o ‘g ‘ri  c h iz iq li 
h a ra k a tla n a y o tib ,  te z lig in i  36  d a n   72  k m /s o a tg a   o sh ird i. 
Im p u lsn in g   o ‘zgarishini  toping.
1  A g a r  m a s a la d a   jis m   im p u ls in in g   o ‘z g a ris h in i  to p i s h   ta la b   q ilin s a , 
c h iz m a  c h iz is h  v a  b u   c h iz m a d a  g e o m e tr ik   y a sa s h   y o ‘li b ila n   im p u ls ­
n in g   o ‘z g a ris h   v e k to r i  y o ‘n a lis h in i  a n iq l a s h   lo z im .
54

---

3 3 1 .  M assasi  100  g  boMgan  sh a rc h a   g o rizo n ta l  m a y d o n - 
ch ag a  erkin  tushdi.  U rilish  paytida  sh arch an in g  tezligi  10 m /s. 
A bso lu t  noelastik   va  ab so lu t  elastik   u rilish la rd a  im p u lsn in g  
o ‘zg arishini  to p in g 1.
A gar  noelastik   urilish  0,05  s,  elastik  urilish  esa  0,01  s 
d av o m   etg an   boMsa,  urilish   v aq tid a  sh a rc h a g a   t a ’sir  etu v ch i 
o ‘rta c h a   k u c h n i  hisoblang.
3 3 2 .  M od d iy   n u q ta n in g   h arak ati x  = 5 -  8 f + 4 / 2 ten g lam a 
b ilan   ifo d alan ad i.  U n in g   m assasini  2  kg  ga  te n g   d eb   qabul 
qilib,  vaq t  hisobi  b o sh la n g a n d a n   keyin  2  s  va  4  s  oMgach 
im p u lsn i  to p in g .
3 3 3 .  20  m /s  tezlik bilan  u chayotgan  m assasi  100 g boMgan 
k o p to k   g o rizo n ta l  tekislikka  urildi.  T u sh ish   b u rch ag i  (tezlik 
y o ‘nalishi  b ilan   tekislikka  p e rp e n d ik u la r  orasidagi  b u rc h ak ) 
60°  ga  ten g .  A gar  urilish   ab so lu t  elastik ,  qaytish  b urchagi 
tu sh ish  burchagiga ten g  boMsa,  im pulsning o ‘zgarishini toping.
33 4 .  M assasi  1  kg  boMgan  m o d d iy   n u q ta   ay lan a  b o ‘ylab 
10  m /s  tezlik  b ilan  tekis  h a ra k a tla n m o q d a .  D a v m in g  to ‘rtd an  
b ir  u lu sh id a;  d av rn in g   y a rm id a ,  b u tu n   d a v rd a   im p u lsn in g  
o ‘zgarishini  to p in g .
3 3 5 2.  R elslarga parallel  ravishda v  tezlik b ilan   uchayotgan 
/7 Z , 
m assali  sn ary ad   m assasi  m 2  boMgan  tin c h   tu rg an   qu m li 
p latfo rm a g a  uriladi  va  q u m g a  kirib  q oladi.  S h u n d a n   keyin 
p la tfo rm a   q a n d a y   tezlik   b ilan   h arak atlan a d i?
3 3 6 .  M assalari  2  va  6  kg  boMgan  ikkita  n o elastik   jism  
b ir-b irig a   q a ra b   2  m /s   tezlik   b ila n   h a ra k a tla n m o q d a .  Bu 
jis m la rd a n   h a r   b irin in g   t o ‘q n a sh u v d a n   keyingi  tezlig in in g  
m o d u li  va  y o ‘n alish in i  an iq lan g .
1  A b s o lu t  n o e la s tik   u r i li s h d a   ji s m l a r   o ‘z a r o   t a ’s i r la s h g a n d a n   s o ‘ng 
b i r   b u t u n d e k   h a r a k a t l a n a d i la r ;   m e x a n i k   e n e r g i y a n in g   b i r   q is m i 
ic h k i  e n e rg iy a g a   a y la n a d i.  A b s o lu t  e la s tik   u r ilis h d a   j i s m la r   o ‘z a r o  
t a ’s ir la s h g a n d a n   s o ‘n g   o ‘z   s h a k lin i  tik la y d i  ( o ‘z   s h a k lin i  o la d i) ; 
ji s m la r n i n g   toM a  m e x a n ik   e n e rg iy a s i  s a q la n a d i.
2  M a z k u r   b o b d a g i  b u   v a   b u n d a n   k e y in g i  m a s a la la r d a ,  a g a r   a lo h id a  
a y tilm a g a n   boM sa,  te z lik   Y e rg a   n is b a ta n   k o ‘r s a tilg a n   boM ib,  is h q a ­
la n is h   k u c h i  h is o b g a   o lin m a y d i.
55

---

2 
3 3 7 .  O vchi  suzib   b o ra y o tg a n
q ay iq d a  tu rib   h a ra k a t  y o ‘nalishida 
m iltiq o td i. A gar ikki  m arta  k etm a- 
ket tez o ‘q  u zilg an d a  qayiq  to ‘xtab 
qo lsa,  qayiq  q a n d a y   tezlik k a  ega 
boM gan?  Q a y iq   b ila n   o v c h in in g  
m assasi 200  kg,  zaryadning massasi 
20 g.  P itraning va o ‘q -d o ri gazining 
u c h ib   ch iq ish   tezligi  500  m /s.
338.
  0,3  m /s   tezlik  b ilan   h a ra k a tla n a y o tg a n   m assasi  20  t 
boMgan  vagon  0 ,2   m /s   tezlik   b ilan   h a ra k a tla n a y o tg a n   30  t 
m assali  vagonni  quvib  yetadi.  A gar  urilish  noelastik   boMsa, 
u la r  o ‘z a ro   u rilg a n id a n   keyin  v a g o n la m in g   tezligi  q an d a y  
boM adi?
339.
  M assasi  200  kg  boMib,  1  m /s   tezlik  bilan  h a ra k a t­
lan ay o tg an   q ay iq d an   m assasi  50  kg  boMgan  b o la  g o rizo n ta l 
yo‘nalishda 7 m /s  tezlik bilan sakradi.  Bola qayiqning quyrugM- 
d an  qayiqning harakatiga q aram a-q arsh i  to m o n g a sakragandan 
keyin  q ay iq n in g   tezligi  q a n d a y   boMadi?
340*. 
M assasi  750  t  boMgan  k em a d a   tu rib   u n in g   h a ra ­
katiga  qarshi  y o ‘n alish d a g o rizo n tg a 60° b u rc h a k  o stid a   z a m - 
b a ra k   o tild i.  A gar  m assasi  30  kg  boMgan  sn ary ad   kem aga 
n isb atan   1  k m /s  tezlik   b ilan   u c h ib   c h iq q a n   boMsa,  k em an in g  
tezligi  q a n c h a   o ‘zgaradi?
341*. 
10  m /s   tezlik  b ilan   h a ra k a tla n a y o tg a n   /   bilyard 
shari  tin c h   tu rg an   xuddi  o ‘sh a n d a y   m assali  2   sh arg a  urildi. 
S h a rla r u rilg an d a n   keyin  6 7 -  ra sm d a  k o ‘rsatilg an d ek   h a ra k a t- 
landi.  S h a rla rn in g   u rilg an d a n   keyingi  tezligini  top in g .