A b d u m a jid m a d r a im o V g a V h a r fu z a IL o V a manbashunoslik


 .9 . «Ravzat ur-rizvon va hadiqat u l-g‘ilmon»



Download 6,96 Mb.
Pdf ko'rish
bet75/264
Sana27.01.2022
Hajmi6,96 Mb.
#414487
1   ...   71   72   73   74   75   76   77   78   ...   264
Bog'liq
madraimov a. manbashunoslik fuzaelova

8.2 .9 . «Ravzat ur-rizvon va hadiqat u l-g‘ilmon»
«Ravzat u r-rizvon va ha d iq at u l-g ‘ilm on» («Jannat bog'i va c h a n g a lz o r 
m a h ra m la ri» ) asari B a d rid d in K ashm iriy q alam ig a m a n s u b b o ‘lib, u n d a
76


X V I —X V II asrlarda 0 ‘z b e k isto n d a va q o 's h n i m a m la k a tla r , X u ro so n , 
S h im o liy H i n d i s t o n va K o s h g ‘a r n i n g ijtim o iy -s iy o s iy h a y o tid a k a tta
n u fu z g a ega b o i g a n J u y b o r xojalari, x u su sa n xoja M u h a m m a d Islom
(1 4 9 3 —1563), xoja S a ’d ( 1 5 3 1/3 2 — 1589) va xoja T o jid d in H a s a n (1574— 
1 646)lam ing hayoti va faoliyati h aq id a hikoya qilinadi. K itob XVII asm ing 
b irin ch i y a r m id a yozib ta m o m la n g a n .
A sar muallifining t o ‘liq ismi B a d rid d in ibn A b d u ssalo m ibn sayyid 
I b r o h im a l-H u s a y n iy al-K ashm iriydir. A sa r m u q a d d im a s id a o ‘zi keltirgan 
m a ’lum otlarga qaraganda, asli kashmirlik bo'lib, 1554-yiIi Buxoroyi sharifga 
k o ‘c h ib kelg an va xoja M u h a m m a d I s lo m n in g shaxsiy kotibi sifatida 
xizm atiga kirgan. U n in g vafotidan keyin o ‘g ‘illari xoja S a ’d va xoja Tojiddin 
H a sa n la rn in g xizm atida (uning faoliyatining b oshida) b o i g a n .
A s a r m a z m u n i , uslubi va u n d a tu r l i m a v z u b o ‘y ic h a t o 'p l a n g a n
m a ’lu m o tla rd a n k o ‘rinishicha, Badriddin K ashm iriy keng m a ’lumotli, tarix, 
s h e ’riyat, in sho ilmlarini c h u q u r egallagan kishi b o i g a n . U «Ravzat ar- 
rizvon»dan b o s h q a « S h a m ’i dilafro‘z» (« D iln i ravshan qiluvchi ch iro g 1», 
1568/69-yili yozilgan), “ M e ’roj u l-k o m ilin ” ( “ K om il kishilaming m e ’rojga 
k o ‘tarilishi” , 1573/74-yili yozib ta m o m la n g a n ), “ Ravzat ul-jam o l” ( “ G o ‘zal 
b o g ‘” , 1 5 7 5 /7 6 -y . yozib t a m o m l a n g a n ) , “ B a h r u l - a v z o n ” ( “ V a z n la r 
o l c h o v i ” , 1583-y.) va “ R a s u ln o m a ” (1593) kabi n a z m iy va nasriy asarlar 
yozib qoldirgan. S o ‘nggi asarining t o ‘rtinchi q ism i “ Z a f a m o m a ” s h e ’riy 
d o s to n b o l i b , u n d a Shayboniy A bdullaxon soniyning tarixi b ay o n qilingan.
“ R a v z a t u r - r i z v o n ” — 5 5 2 v a r a q d a n i b o r a t k a t t a a s a r b o ‘lib, 
m u q a d d i m a , x o tim a va yetti b o b d a n tashkil t o p g a n .
M u q a d d i m a d a xoja M u h a m m a d I s l o m n i n g a v l o d - a j d o d i , h a z r a t 
e s h o n n i n g x u lq - a t v o r i , x o riq o d a tla r i va o l i j a n o b fazilatlari h a q i d a
m a ’lu m o tla r keltiriladi, B adriddin K ash m iriy n in g Buxoroga k o 'c h ib kelish 
sabablari, m a z k u r a sarning t o ‘rt yil ic h id a y o z ib ta m o m la n g a n lig i va 
b u n in g evaziga h a z ra t e s h o n d a n 2.500 A b d u lla x o n iy k u m u s h ta n g a va 
b o s h q a i n ’o m l a r olgani h aq id a g a p boradi.

b o b d a M o v a r o u n n a h r n in g XVI a s m i n g b irin c h i yarm idagi ijtim oiy- 
siyosiy hayoti, 1556-yili B u x oroning A b d u lla x o n s o n iy t o m o n i d a n ishg‘ol 
etilishi, A b d u lla x o n n in g g ‘alabalari va b u n d a xoja M u h a m m a d Islo m n in g
ishtiroki va o ‘rni h a q id a q im m a tli, k o ‘p o ‘r in l a r d a tarixiy a sa rla rd a
u c h ra tis h qiyin b o i g a n m a ’lu m o tla r mavjud.
A sa rn in g ikkinchi bobi o ‘ta q im m a tli. U n d a S h a y b o n iy s u lto n la r — 
M u h a m m a d A m i n s u l t o n , D i n m u h a m m a d s u l t o n , X is ra v s u l t o n ,
A b d u q u d d u s su lto n la rn in g xoja M u h a m m a d ls lo m va xoja S a ’d n o m ig a
y o l l a g a n a r z n o m a l a r i va B u xoro, S a m a r q a n d , M a r v va B a d a x sh o n
77


shoirlari Mushfiqiy, M a h ra m iy , Shuuriy, Vosifiy, Sabriy va bo s h q a la m in g
h a z ra t e sh o n — xoja M u h a m m a d Islo m va xoja S a ’d la r sharafiga bitgan 
s h e ’rla rid a n n a m u n a l a r keltirilgan. Bu y e rd a keltirilgan a r z n o m a l a r , 
shuningdek xon va sultonlam ing farm onlari, asosan u c h masala: 1) Buxoro 
xonligining XVI asrdagi ichki ahvoli, y a ’ni m ark aziy h u k u m a t bilan ulus
viloyat, o ‘lka h okim lari o'rtasidagi m u n o s a b a t, 2) x o n lik la m in g ijtimoiy- 
iqtisodiy ahvoli, 3) Buxoro xonligi bilan E ro n , S him oliy H in d is to n va 
K o s h g 'a r o'rtasidagi m u n o sa b a tla ri masalasiga t^ 'x ta lin g a n . A r z n o m a la r
va s h e ’rlar O 'z b e k is to n n in g XVI asrdagi ijtim o iy -iq tiso d iy h a y o ti va 
m ad an iy atin i o 'rg a n is h d a k atta a h a m iy a tg a ega.
Asarning III va IV boblarida xoja M u h am m ad Islomning XVI asr 60-yillari 
boshidagi hayoti va faoliyati bilan bog'liq m a ’lumotlar keltiriladi, shuningdek, 
Juybor xojalarining mamlakatning ijtimoiy-iqtisodiy hayotidagi ishlari haqidagi 
m a ’lumotlar o'rin olgan. Bu m a ’lumotlarning ko'pchiligi hatto shu masalalami 
maxsus o'rgangan tadqiqotchilaiga h a m m a ’lum bo'lmasa kerak1.
“ Ravzat u r-riz v o n ” ning V bobi h a m yozishm alarga bag'ishlangan. Bu 
b o b d a A bdullaxonning xoja M u h a m m a d Islom va xoja S a ’dga yo'llagan 
100 d a n ortiq m aktubining nusxalari, Shayboniy sultonlar, yirik o lim la r va 
v i l o y a t h o k i m l a r i , s h u n i n g d e k , H i n d i s t o n , E r o n v a K o s h g ' a r
h u k m d o rla rin in g J u y b o r xojalariga yo 'llag an m ak tu b la rin in g nusxalari 
keltirilgan. Bular orasida hazrat xojalarga in ’o m etilgan mulklar, hazrat 
eshonning yerlarini ob o d qilish y um ushiga aholini majburiy safarbar qilish 
va d e h q o n lam i yerga biriktirish haqidagi farm oniam ing nusxalari keltirilgan.
Ju y b o riy xojalarga s h e ’r, qasidalar, masnaviylar, tarixlar bag'ishlagan 
shoirlar M eh riy Buxoriy, R ahim iy S a m a rq a n d iy , M asiho, F oniy, Hofiz 
H usayn, M ehriy, Hofiz Ib ro h im va bo sh q alarg a asarning oltinchi bobi 
b ag'ishlangan. Tarixda A bdullaxon va Juyboriy shayxlar qurdirgan b in o la r 
haq id a m u h im dalil va m a ’lu m o tla r keltirilgan.
A s a r n in g s o 'n g g i, V II b o b i d a B u x o ro x o n lig in in g x o ja S a ’d va 
A b d u llax o n davridagi ijtim oiy-siyosiy ahvoli h a q id a m u h i m , d iq q a t-
e ’tiborga sazovor m a ’lu m o tla r keltiriladi.
“ Ravzat u r - r i z v o n ” n in g yaxshi va y a g o n a q o 'ly o z m a s i O ' z R FA
Sharqshunoslik insititutining xazinasida 2094 raqam i ostida s a q lan m o q d a. 
A s a r hali b i r o n xorijiy tilga ta rjim a q i l i n m a g a n . U n i n g t o 'g ' r i s i d a
B .A h m e d o v va l.S a id a h m e d o v m aqolalari e ’lon qilingan.
1 И з а р х и н а ш е й х о н Д ж у й б а р и . М а т е р и а л ы п о з е м е л ь н ы м и т о р г о н ы м о т н о ш е н и я м
С р е д н е й А з и и XVI и ск а. П о д р е д а к ц и е й Е .Е .В е р т е л ь с а . —М . —L.: 1938; И в а н о в
П .П . Х о з я й с т в а Д ж у й б а р с к и х ш е й х о в . К и с т о р и и з е м л е в л а д е н и я С р е д н е й А з и и
X V I - X V I I nu. - М . - Л . , 194.1
78


« J o m i’ u l - m a q o m a t i M a x d u m i A ’z a m K osoniy» (« M a x d u m i A ’z a m
K o so n iy m a q o m o t l a r i m a j m u ’i») asari N a q s h b a n d i y a ta riq a tin in g yirik 
n a m o y a n d a la r id a n biri xoja A h m a d ibn M a v lo n o J a lo lid d in K osoniy 
( 1 4 6 1 /6 2 —1542)ning h a y o ti va faoliyatiga b a g ‘ishlangan.
M a x d u m i A ’z a m K o so n iy yirik ta riq a t yetakchisi b o ‘lishi bilan bir 
q a to rd a , s e rm a h s u l o lim edi. U axloq, siyosat va ilo h iy o tg a oid « T a n b e h
u s-salo tin » (« S u lto n la rg a n a sih a t» ), «A sror u l- n ik o h » (« N ik o h siriari»), 
«R isolayi s a m o ’iya» ( « D a r v e s h l a r u c h u n ix tiro e tilg a n m u s iq a la r» ), 
«Risolayi vujudiya» (« C h in h a q iq a t h a q i d a risola»), « O d o b us-solikin» 
(«Darveshlar odobi haqida»), «O d o b us-siddiqin» («Sodiq kishilar odobi»), 
« G a n jn o m a » , «Risolayi b a q o ’iya» ( « K o ‘z y o sh i t o ‘kib ta v b a qilish h a q id a
risola»), « N a s ih a t u l-so lik in » ( « S o ‘fiylik y o i i d a n b o r u v c h i l a r u c h u n
n asihat»), «Risolayi zikr» (« Z ik r ha q id a risola»), «Risolayi b a y o n i silsila» 
(« N a q s h b a n d iy a tariq ati boshliqlari silsilasi»), «Risolayi c h a h o r kalima» 
(«A bduxoliq G ‘ijduvoniy aytgan t o ' r t k a lim a h a q id a risola»), «Risolayi 
botixiya» ( « 0 ‘zini narigi d u n y o d a g i h a y o t g a h o z irla sh h a q id a risola»), 
« M i r ’ot us-safo» («P oklik k o ‘zgusi»), « Z u b d a t us-so lik in va t a n b e h us- 
salotin» («SoTiylik y o 'lid a n b o ru v c h ila r u c h u n z u b d a v a s u lto n la r u c h u n
ta n b e h » ) , «Risolayi B oburiya» kabi 30ga y aq in a s a r yo zib q o idirgan. 
M a x d u m i A ’z a m K o so n iy n in g ilmiy m e ’rosi yaxshi o ‘i]ganilmagan.
Bu u lu g ‘ z o t n i n g h a y o ti va fa o liy a tig a b a g ‘is h la n g a n « J o m i ’ ul- 
m a q o m a t» asarini o lim n in g nabirasi xoja A b u lb a q o ibn B a h o u d d in yozgan. 
A sa r M a x d u m i A ’z a m K o so n iy n in g y a q in xalifalaridan Ali Axsikatiy, 
m a v lo n o D o ‘st s a h h o f, m a v lo n o Boboyi h u jra d o r, H o fiz Ib ro h im va 
b o s h q a la m in g Ь е щ а п m a ’lu m o tlarig a aso slan ib yozilgan.
A sarda keltirilgan b a ’zi m a ’lu m o tla rg a q a ra g a n d a , xoja A b u lb a q o keng 
m a ’lu m o tli va o ‘ziga t o ‘q o d a m b o ‘lib, s a v d o -s o tiq bilan h a m m a s h g ‘ul 
b o 'lg a n . U n i n g k a rv o n la ri M o v a r o u n n a h r b ila n Balx, H i n d i s t o n va 
K o s h g 'a r o ‘rtasida q a t n a b tu rg an . 0 ‘zi S h a y b o n iy A b d u la z iz x o n (1 5 4 0 — 
1549)ning q o 'lid a m a s ’ul, h u k m g a r lavozim ida turgan. K eyincha F a rg ‘o n a
h u k m d o r i M u h a m m a d s h o h n o m i d a n Q o z o q sultoni h u z u rig a elchi b o ‘lib 
bo rg an , s o ‘ng 1556-yili, A bdullaxon soniy B uxoroni q a m a l qilib tu rg a n id a
B u x o ro h o k im i B u rx o n s u lto n va n o m i y u q o r i d a z i k r e tilg a n , xoja 
M u h a m m a d I s lo m n in g iltimosi bilan u n in g o 'rd a s ig a elchi b o ‘lib b organ 
va sulh tuzish xususida xon bilan m u z o k a r a olib b organ.
« J o m i ’ u l - m a q o m o t » q isq ach a a n ’an av iy s o ‘zb o sh i, x o tim a va uch 
b o b d a n iborat.
B i r i n c h i b o b d a M a x d u m i A ’z a m K o s o n i y n i n g M u h a m m a d

Download 6,96 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   71   72   73   74   75   76   77   78   ...   264




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish