Tarix-7 2017.(Uzb). indd

15-§. YEVROPADA O‘RTÀ ÀSR SHAHARLÀRI

Õo‘jàlik tàràqqiyoti. Yevropadà Õ–ÕI àsrlàrdà ishlàb chiqàrish yuksàlgan. Bu, eng àvvàlî, hunàrmàndchilikdà kuzàtilà- di. Måhnàt qurîllàrining tàkîmillàshuvi, ustàlàr màhîràtining îshishi hunàrmànd- chilikni dåhqînchilikdàn àlîhidà sîhàgà àylàntiràdi.

Dåhqînchilikdà ikki dàlàli àlmàshlàb ekish o‘rnini uch dàlàli àlmàshlàb ekish egàllàydi. Undà ekinzîr uchgà bo‘li- nib, birinchi qismigà kuzgi, ikkinchisigà bàhîrgi g‘àllà ekilsà, uchinchi màydîn shudgîr holidà qîldirilib, yerga dàm bårilgàn. Bu usuldà yerning yarmi emàs, uchdàn ikki qismi bànd bo‘lishi, màh-

49. 
    rasm. Plug bilan yer haydash
    

sulît yetishtirishni ko‘pàytirish imkînini yaràtàdi.

Îg‘ir g‘ildiràkli plugning tàrqàlishi g‘àllàni ekish- dàn îldin yerni 2–3 màrtà hàydàsh uchun imkoniyat yaratgan. Bo‘yinturuqning kàshf etilishi esà plugni îtgà qo‘shib yerni hàydàshni tåzlàshtirgan. Hîsildîrlikning îshishi dåhqîn õo‘jàligidà îrtiqchà màhsulîtning ko‘pa- yishiga va uni hunàrmàndchilik buyumlàrigà àyirbîshlàsh- ga yo‘l ochgan.

Jahon tarixi uchun o‘rta asrlarning rivojlangan davri XI – XV asrlar hisoblanadi.
5 — Jahon tarixi 7

49. 
    
    uchinchi yili
    
    ikkinchi yili
    rasm. Uch dalali almashlab ekish
    

Hunàrmàndlàr tàyyorlàydigàn buyumlàrning turi, sîni, sifàti îshib bîrgan. Låkin qishlîqdà fåîdàl hukmronligi ta’sirida hunàrmàndning erkinligi chåklàngàn. Nàtijàdà ulàr qishlîqlardàn qîchib, o‘z buyumlàrini tàyyorlàsh và sîtish imkîniyati bo‘lgàn jîylàrgà kåtà bîshlàganlar.

O‘rtà àsr shaharlàri. Yevropadà shaharlàrning pàydî bo‘lishi và yuksàlishi turli màmlàkàtlàrdà turli- chà bo‘lgan. Dàstlàb Itàliya và Fransiyaning jànubidàgi: Vånåtsiya, Gånuya, Flîrånsiya, Màrsål, Tu- luzàlàr IX–X àsrlàrdàyoq yuksàlà bîshlàgan. Bu shaharlarning dångiz

49. 
    rasm. O‘rta asr
    

shahri

îrqàli sàvdî yo‘lidà jîylàshgàni ular- ning taraqqiyotida muhim ahamiyat

birinchi yili
kasb etgan. Yangi shaharlàr X–XI àsrlàrdà Fransiyaning shimîlidà, Nidårlàndiya, Àngliya và Gårmàniyadà, XII– XIII àsrlàrdà Vångriya, Bîltiqbo‘yi, Rus yerlàridà yangi shaharlar vujudgà kålà boshlagan. Yevropa shaharlàrining turli àsrlàrdà paydo bo‘lishining àsîsiy sàbàbi mamlakat- lardagi ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànishdàgi fàrqlàr bo‘lgan.

Shaharlàr, eng àvvàlî, xàvfsizlik, dushman hujumidan himoyalanish- ga qulay, qîlàvårsà hunàrmàndlàr o‘zlàri yasàgàn buyumlàrni sîtà îlish imkîniyati bo‘lgàn jîylàrdà tashkil topgan.