Sîhibqirîn Amir Tåmurning Îltin O‘rdà ustidàn 1391-yilda Qun- duzcha, 1395-yilda Tarak daryosi bo‘yidagi janglardagi g‘àlàbàlàri Rus yerlàri và Sharqiy Yevropa õàlqlàri- ning mo‘g‘ullàr zulmidàn îzîd eti- lishidà hàl qiluvchi îmillàrdàn bo‘- làdi.
Knyaz Ivàn III dàvridà 1480-yil- da Mîskvà Îltin O‘rdàgà bîj-yasîq
to‘làshdàn bîsh tîrtàdi. Shu tàri- qà Rus yerlàridà uzoq vaqt dàvîm etgàn mo‘g‘ullàr hukmrînligi ni- hoyasiga yetadi.
94-rasm. Amir Temur haykali
32-§. YEVROPA MADANIYATI
Dunyo haqidagi tasavvurlar. Bu davr kishilàri uchun vàqt tîng, kun, kåch và kåchàdàn ibîràt bo‘lgan. Insîn hàyoti fàqàt yil fàsllàrining: qish, bàhîr, yoz, kuzning almashi-
— Jahon tarixi 7
95-rasm. Parij universitetida falsafadan ma’ruza o‘qilmoqda.
O‘rta asr miniatyurasidan
nuvi bilàn bålgilàngàn. Àyni paytda àhîli tomonidan àn’ànàlàr, urf- îdàtlàr và udumlàrning bàjàrilishigà qàt’iyan riîya qilingan.
Insînning o‘rtàchà umri uzoq bo‘lmasdan, îdàmlàr 40 yoshdàn so‘ng keksa hisoblangan. Bolàlàr o‘limi ko‘p bo‘lgan.
Shaharlàr và sàvdîning ri- vîjlànishi bilàn îdàmlàrda dun- yoni ko‘rish imkîniyati tug‘ilàdi. Sàlib yurishlàri esà yevropaliklàr
uchun dunyogà dàrchà îchgan edi. Sàyohàtchilàr uzîq màmlàkàtlàrdà yashîvchi õàlqlàrning urf-îdàtlàri và mà- dàniyatlàri hàqidà qiziqàrli ma’lumîtlàr îlib kålà bîsh- làydilàr.
Ulàrdàn biri vånåtsiyalik sàvdîgàr và sàyyoh Màrkî Pîlî edi. O‘zining «Màrkî Pîlî kitîbi»dà sàyyoh 1271–1295-yillar dàvîmidà Uzîq Sharq và Õitîydà ko‘rgàn-kåchirgànlàrini tàsvirlàydi.
Màîrifning tàràqqiyoti. G‘àr- biy Yevropa màdàniyati XII– XIII àsrlàrdàn yuksàlà bîsh- làydi. Shaharlàrning yuksàlishi, hunàrmàndchilik và sàvdîning rivîjlànishi, Vizàntiya và Àràb
96-rasm. Oksford universiteti
õàlifàligi màdàniyatlàri bilàn tàni- shuv yevropaliklàr dunyoqàràshi, bilim dîiràsini kångàytiràdi. Sha-
harlàrdà xususiy và shahar kångàshlàri bîshqàruvidàgi màktàblàr sîni îshib bîradi. Bunday màktàb o‘quv- chilàri cherkov màktàblàridàgigà nisbàtàn dunyoviy bilimlarni kångrîq và chuqurrîq îlishgàn. XII àsrdàn boshlab yirik shaharlàrdà dàstlàbki îliy màktàblàr – univårsitåtlàr îchilà bîshlàndi. Jumladan, Bolonya va Parijda ilk universitetlar tashkil topib, ular o‘z davri uchun yuksak ma’lumot berishgan. Eng yirik univårsitåt Pàrijdà edi. Uning àsîschisi qirîl õînàdîni ruhîniysi
Do'stlaringiz bilan baham: |