Rivojlantirish instituti

47-rasm . 
Besh ipli y o ‘rm ab tik ish m a sh in a la rid a ustki va ostki iplarni
o ‘tk azish tartibi.
aylantiriladi va teshik 
21
ga kiritiladi. S o 'n g ra yuqoridan ip tarang- 
ligini sozlash qurilm asi 2У plastinasining teshigi 7 9 g a kiritiladi, 
sozlash qu rilm a sin in g shaybalari orasidan soat mili y o ‘nalishida 
aylantiriladi, y u q o rid a n pastga teshik 
18
orqali o ‘tkaziladi, simli 
iptutqich y o r d a m id a ip y o ‘naltiruvchi q u v u rch a lar 7 7 va 
16
ga
90

---

kiritiladi. S h u n d a n s o ‘ng ip ip u za tg ic h
15
ning o r q a ilgagiga, 
i p y o ‘n a lt ir g i c h
14
n in g o r q a a r i q c h a s i g a , y u q o r i d a n p a stg a
ip y o ‘n a ltirg ich
12
ning c h a p kesim iga, ig n a tu tq ic h qu lo q ch a si 
/ 9 ga kiritiladi, tik u v c h id a n teskari y o ‘n a lis h d a igna 5 7 q u l o q ­
chasiga o ‘tkaziladi. U stki, o ‘ng t o m o n d a g i ipni igna 5 5 ga o ‘tka- 
zish x u d d i s h u n d a y ta rtib d a bajariladi, lekin ip tes h ik
26
o rq ali, 
tara n g lik n i sozlash q u rilm a si 
62
sha y b ala ri o r a s id a n aylantirib 
o ‘tkaziladi.
I p n i b i r i k t i r u v c h i c h a l i s h t i r g i c h g a o ‘t k a z i s h u c h u n u n i 
m a s h i n a n i n g i p y o ‘n a l t i r u v c h i b u r c h a k l i k
2 5
te s h ig i 
2 8
ga, 
s il i n d r s i m o n i p y o ‘n a ltirg ic h
2 3
teshigi 
3 3
ga y u q o r i d a n pastga 
o ‘tk a z ila d i, s h u ip y o ‘n a ltir g ic h a tr o f id a n s o a t m ili y o ‘n a lis h id a
a y l a n t i r i l a d i va t e s h i k
3 2
ga k i r i t i l a d i . I p o l d t o m o n d a n
ta r a n g lik n i rostlash q u rilm a s i 5 5 p l a s tin a s in in g teshigi 5 7 g a
kiritiladi va shu rostlash qurilm asi shaybalari o rasid a n soat miliga 
te s k a r i y o ‘n a l i s h d a a y l a n t i r i l a d i va t e s h i k
3 8
ga k i ritila d i. 
I p t u t q i c h y o r d a m i d a ip i p y o ‘n a l t i r g i c h q u v u r c h a s i
11
ga 
k iritila d i, ip y o ‘n a ltir u v c h i b u r c h a k l ik
61
n in g ikkita teshigi 
10
va 
6 0
ga o r q a d a n o ld in g a q a r a b o ‘t k a z i l a d i , o ‘n g d a n c h a p g a
sim ip y o 'n a l t ir g ic h
5 8
ostiga k e ltirila d i, i p u z a tg ic h
8
u s tid a n
b u rila d i, ik k in c h i sim ip y o ‘n a ltirg ic h 9 ostiga kiritiladi, c h a p d a n
o ‘ngga ip y o ‘n a lt ir g i c h n i n g ikkita teshigi 7 va 
6 5
ga kiritila di, 
differensial tishli reyka 
6
ning o ynasiga va p in s e t b ila n c h a p d a n
o ‘ngga b irik tiru v c h i c h a lis h tir g ic h 5 n in g ikkita q u lo q c h a s ig a
o ‘tk a z ila d i.
C h a p cha lish tirg ic h
4
ning pastki ipi quyidagi t a r tib d a o ‘tk a- 
ziladi. Ip b o b i n a d a n ip y o ‘n a ltiru v c h i tes h ik 2 9 ga, s ilin d rs im o n
ip y o ‘n a ltir g ic h
2 3
n in g teshigi 
31
ga y u q o r id a n p a stg a kiritiladi, 
shu ip y o ‘n a ltirg ic h a tr o f id a n soat m ili y o ‘n a lis h id a a y la n tirila d i 
va te s h ik 5 9 ga c h iq a r ila d i. S o ‘ng ip i p y o ‘n a ltir u v c h i q u v u r c h a
4 0
ga o ‘tk a z ila d i, ta r a n g lik n i ro stla s h q u r ilm a s i 
42
s h a y b ala ri 
o rasid a n soat mili y o ‘nalishida aylantiriladi, ip tu tq ic h y o rd a m id a
ip y o ‘n a ltir u v c h i q u v u r c h a l a r
4 4
va 
4 5
o rq a li y u q o r i d a n pastga 
n a v b a t i b i l a n o ‘t k a z i l a d i , q u v u r s i m o n i p y o ‘n a l t i r g i c h
46
q u lo q c h a s i 4 7 g a kiritilib, ip y o ‘n a ltiru v c h i b u r c h a k l ik 4 5 teshigi 
4 9 o r q a li o ‘n g d a n c h a p g a y o ‘n a ltir ila d i va i p y o ‘n a ltirg ic h
50
teshigi 
51
ga kiritila di. Keyin te s h ik 2 ga, c h a p c h a lis h tirg ic h
r ic h a g in in g teshigi 
3
ga p a s td a n y u q o r ig a t o m o n kiritila d i va 
p in s e t y o r d a m i d a c h a p k i c h a lis h tir g ic h 4 n in g teshigiga o ‘tk a- 
ziladi.
91

---

0 ‘ng to m o n d a g i c halishtirgich 
54
ning pastki ipini o ‘tkazish 
u c h u n ip b o b in a d a n ip y o ‘naltiruvchi teshik 2 7 o r q a l i y u q o rid a n
pastga, s o ‘ngra silindrsim on ipyo‘naltirgich 
2 3
ning teshigi 3 5 ga 
o ‘tk a z ila d i, s h u i p y o ‘n a ltirg ic h a tr o f id a n s o a t m iliga teskari 
y o ‘nalishda aylantirilib va teshik 
3 4
d a n chiqariladi. S o ‘ngra ip 
q u v u r s i m o n i p y o ‘n a lt ir g i c h
3 9
ga y u q o r i d a n p a s tg a t o m o n
o ‘tkaziladi, taranglikni rostlash qurilm asi 
41
shaybalari orasidan 
soat mili y o ‘nalishida aylantirilib, ip tu tq ic h y o rd a m id a q u v u r ­
sim on ipyo‘naltirgichlar 43 va 4 6 ga k e tm a -k e t kiritiladi, ipyo‘nal- 
tirgich 
50
ning teshiklari 
5 2
va 
1
orasidan o ‘tkaziladi, m ashina 
korpusiga qotirilgan ipyo‘naltirgichning teshigi 5 3 ga old to m o n d a n
kiritiladi va o ld in d a n orqaga — o ‘ng to m o n d a g i chalishtirgich 5 
ning quloqchasiga o ‘tkaziladi.
1. M a s h i n a v a m e x a n i z m l a r n i q i s m l a r g a a jr a tish q a n d a y t a r t i b d a a m a l g a
o s h i r i l a d i ?
2. K r i v o s h i p p o l z u n l i m e x a n i z m n i y i g ' i s h t e x n o l o g i y a s i n i t u s h u n t i r i b
b e ring.
3. T i k u v m a s h i n a s i n i n g ig n a s i q a n d a y t a r t i b d a o ‘r n a t i l a d i ?
4. D etallarni tozalashning qaysi usullarini bilasiz?
5. P o ‘la t v a c h o ‘y a n d a n y a s a l g a n d e t a l l a r q a n d a y y u v il a d i?
6. M o k i baxyali tik u v m a s h in a l a r id a igna v a m o k i ora sidagi tirq ish q a n d a y
o ' r n a t i l a d i ?
1. K o r r o z i y a g a u c h r a g a n r e z b a l i b i r i k m a l a r q a n d a y q i l i b q i s m l a r g a
a j r a t i l a d i ?
A . M o s k e l a d i g a n a s b o b b i l a n q i s m l a r g a a j r a t i l a d i .
B. K o r r o z i y a g a u c h r a g a n j o y l a r i a r t i l a d i .
C . R e z b a l i b i r i k m a l a r s u v b i l a n y u v i l a d i .
D . R e z b a l i b i r i k m a l a r k e r o s i n b i l a n y u v i l a d i .
2 . M a s h i n a l a r n i y i g ‘ i s h j a r a y o n i d a u z e l l i y i g ‘i s h b i l a n u m u m i y
y i g ‘i s h n i n g q a n d a y f a r q i b o r ?
A . U m u m i y y i g ' i s h d a a l o h i d a d e t a l l a r d a n u z e l y o k i a g r e g a t l a r
y i g ‘il a d i , u z e l l i y i g ‘i s h d a u z e l v a a g r e g a t l a r d a n m a s h i n a l a r y i g ‘iladi.
B. U z e l l i y i g l s h d a a l o h i d a d e t a l l a r d a n u z e l y o k i a g r e g a t l a r y i g ‘iladi, 
u m u m i y y i g ‘i s h d a u z e l v a a g r e g a t l a r d a n m a s h i n a l a r y i g ‘i l a d i .
N a zo ra t savollari
Testlar
92

---

C . U zelli yig‘ish d a a lo h id a d e ta lla r y ig 'ila d i, u m u m iy yigNshda 
u z e lla r yig‘iladi.
D. U zelli va u m u m iy yig‘ish o rasid a farq y o ‘q.
3. M a sh in a la rn i yig‘ish m e h n a t h ajm i t a ’m irlash u m u m iy m e h n a t 
h a jm in in g n e c h a foizini tash k il qiladi?
A. 40 % ni.
B. 60 % ni.
C . 50 % ni.
D. 5 0 - 6 0 % ni.
4. 
M a sh in a n i q ism la rg a a jra tis h d a n o ld in t a ’m irlo v c h i-c h ila n g a r 
m a sh in a h a q id a n im a la rn i bilishi kerak?
A. M ashina rusum ini.
B. M ash in a n e c h a yil ishlagani haqidagi m a ’lum o tn i.
C . M a sh in a yasalgan m etall tark ib in i.
D . M a s h in a n in g v a z ifa si, tu z ilis h i, m e x a n iz m la rin in g o ‘za ro
h a rak ati va so zlan ish in i.
5. 
M oki baxyali tik u v m a sh in a sid a m o k i u c h i qaysi p a y td a igna ipi 
h alq asin i ilib o ladi?
A. Igna ostki h o la td a n 5 m m k o ‘tarilg an d a.
B. Igna ostki h o la td a n 2 - 2 , 5 m m k o ‘ta rilg an d a.
C. Ignaning eng pastki holatida.
D. Igna m aterialga sanchilganda.
93

---

Ш
/
V I