Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti

{gul—
guidon, gulzor, gulchi, gulli; suv—suvli, suvchi
va b o s h q a la r ) , 
n u tq d a s i f a t d o s h l a r d a n
(o ‘ynayotgan bola)
foydalanishga o krgatish.
2 - § . B o l a l a r n u t q i d a u c h r a y d i g a n m o rfo lo g ik va
s i n t a k t i k x a t o l a r v a u l a r n i n g s a b a b la ri
B o la la r n u t q n i n g g r a m m a t i k t u z ilis h in i oila a ' z o l a r i n i n g ,
b o g ‘c h a d a t a r b i y a c h i n i n g , a tro fin i q u r s h a b o ig a n k a tta la r n in g
nu tq larig a t a q l i d qilish orqali m u staq il ra v ish d a o 'z la sh tira d ila r. 
U c h y o s h li b o l a o ‘z n u t q i d a k e lishik, s h a x s - s o n va b o s h q a
g r a m m a t i k k a t e g o r i y a l a r d a n f o y d a la n i b , s o d d a va m u r a k k a b
138

---

ju m la l a r tu zad i. J i s m l a r n i n g fazoviy m u n o s a b a t l a r i n i , b a 'z i bir 
ra v ish larn i bilib is h l a t a d i g a n b o ‘ladi, i s h - h a r a k a t n i n g n o m in i 
b ild im v c h i fe 'lla rn i h a m t o ‘g ‘ri ishlata b o s h la y d i . Bu yosh d a 
b o la n in g lug‘ati j u d a te z o ‘s a boradi, n u tq id ag i s o ‘z la r soni 1300 — 
1500 taga yetadi, e n d i u n i n g nutqi ju d a te z riv o jlan ad i, m a z m u n a n
b oyiydi, lug'ati k e n g a y a d i, n u tq i g r a m m a t i k j i h a t d a n shakllanadi. 
U l a r s o ‘z t u r k u m l a r i d a n o t l a r n i t e z o ‘z l a s h t i r a d i l a r , c h u n k i
b o l a l a r n a r s a la rn in g n o m l a r i n i (o tlarin i) o kz n u t q l a r i d a k o 'p r o q
is hlatadilar, u l a r s o kz boyliginíng asosiy q i s m i o t l a r d a n iborat 
b o ‘ladi. Bíroq bu y o s h d a n u t q n i n g g r a m m a t i k shak llarin i egal- 
la s h d a b ir q a n c h a q iy in c h ilik la r g a d u c h k e la d il a r , y a ’ni u la r 
n u t q i d a quyidagi g r a m m a t i k x a to la r u c h r a y d i :
1. K e l i s h i k q o ‘s h i m c h a l a r i n i b u z i b a y t a d i l a r , s o ‘z l a r n i
t u r l a s h d a qiy n alad ilar.
2. S o n la rn i n o t o ‘g ‘ri ishlatadilar.
3. F e 'l sh a k lla rin i ish latish d a q i y n a l a d il a r , fe 'l z a m o n la rin i 
(h o z irg i, o ‘t g a n v a kelasi z a m o n n i ) d a r h o l t o ‘g ‘ri o ‘zlashtira 
o lm a y d ila r, u la rd a o ‘tg an va kelasi z a m o n t u s h u n c h a l a r i hali 
s h a k lla n m a g a n b o 'la d i . S h u n in g u c h u n o ‘z n u t q l a r i d a fe’llarning 
z a m o n q o 's h i m c h a l a r i n i a l m a s h tirib y u b o r a d il a r .
4. O íd q o ‘s h i m c h a va o í d k o 'm a k c h i n i b i r - b i r i g a a ralashtirib 
yu b o ra d ila r. 5 — 6 yoshli b o l a l a r n u tq i g r a m m a t i k j i h a t d a n a n c h a
t o lg ‘ri sh ak lla n g a n b o ‘ladi. U l a r o tla rn i b irlik v a k o ‘pIikda, turli 
kelishiklarda t o ‘g ‘ri ishlata o la d ig a n b o 'l a d i l a r . K a tt a g u r u h b o la - 
larida b o s h q a la r n u tq id a g i k a m c h ilik la rn i p a y q a s h h a m yuzaga 
keladi. S h u n in g u c h u n u l a r o ‘zla rid a n k i c h i k b o l a l a r n u tq la rid a
g r a m m a t i k xato larg a y o l q o ‘y g a n la rid a , u l a r n i n g k am c h ilik la rin i 
tu z a ta d ila r . 0 ‘rta v a k a tta g u r u h b olalari f e ’l l a r n i n g tu slan ish i va 
fe'l z a m o n la r i n i a m a liy t a r z d a o ‘z la sh tirib o la d ita r. Biroq bu 
y o sh d a g i bola n u t q i d a g r a m m a t i k x a to l a r se z ila rli d a r a j a d a ortib
b o ra d i. B uning s ababi s h u n d a k i . bola y angi s o ‘z la r n i o ‘zlashtirish 
j a r a y o n i d a uni y angi g r a m m a ti k s h a k ld a e s la b q o lo l m a y d i, yoyiq 
g a p d a n fo y d a la n g a n v a q t d a u n i n g m a z m u n i v a s h a k lin i tekshirib 
u lg u ra olm aydi.
5 — 6 yoshli b o l a l a r 12 — 15 ta s o ‘z d a n i b o r a t j u m l a l a r tu z a
olad ilar, biroq u la r n u tq id ag i sin tak tik x a t o l a r n i n g m iq d o ri, kichik 
guruhdagi bolalar nutqidagi xatolarga q a ra g a n d a a n c h a k o lp boMadi. 
B u n in g sababi s h u n d a k i , b o l a fikrni b a y o n e t i s h j a r a y o n i d a b ir 
v a q t n i n g o ‘zida u n in g h a m shakli, h a m m a z m u n i g a e ’tib o r b era 
o lm a y d i. B olalar n u tq id a g i m o rfo lo g ik va s i n t a k t i k x a to la r b ir

---

v a q td a y u z a g a keladi. Biroq sin tak tik x a to l a r m orfologik xatolarga 
q a r a g a n d a u z o q s a q la n a d i, h a t t o bu k a m c h ilik bolani m a k ta b g a
o 't i s h d a v r i g a c h a d a v o m e tadi. Bola n u tq id a g i sh u xususiyatlarni 
hisobga olib, quyid ag i vazifalarni a m alg a oshirishni belgilab q o ‘yish 
m u m k in : g a p n i n g t o ‘g ‘ri tu z ilis h in i 
n a z o r a t qilish; ik k in ch i 
darajali va u y u sh iq b o la k li g aplam i tuzishga va u n d a n o ‘z nutqlarida 
f o y d a la n ish g a y o r d a m berish.
Y u q o r i d a b a y o n etilgan b o g 'c h a y o shidagi bo lalar n u tqidagi 
g r a m m a t i k x a t o l a r n i n g s a b a b la r i n i q u y i d a g i l a r d a n k o ‘rsa tish
m u m k i n :
1) 
b o l a l a r o n a tilining m o rfo lo g ik q urilishini hali yaxshi 
o ‘z l a s h t i r m a g a n l i k l a r i d a n ; 2 ) t a r b i y a c h i l a r va k a t t a l a r n i n g
n o t o ‘g ‘ri n u t q l a r i t a ’sirida; 3) p e d a g o g ik ishlarni t o ‘g ‘ri y o ‘lga 
q o ky i l m a g a n li g id a n , y a ’ni k a tta la r b o la n u tqidagi xatolarga e 't i b o r
b e r m a y , x a t o l a r n i o ‘z v a q tid a tu z a tm a s lik la rid a n ; 4) m a h a lliy
(sheva) s o ‘z l a r n i n g t a ’sirida.
T a r b i y a c h i h a r b ir m a s h g ‘u l o t d a , m a s h g 'u l o t d a n ta s h q a r i 
v a q t l a r d a o ‘z g u r u h i d a g i b o l a l a r n i n g n u t q i n i t a ' l i m - t a r b i y a
j a r a y o n i d a o ‘rg a n is h i, n u tq iy x a to la r n i t o ‘g ‘rilab borishi s hart.
Bir g u r u h d a g i b o la la r n u t q i n i o ‘rganish natijalari a so sid a 
s h u n d a y x u l o s a qilin d ik i, b o l a la r n u tq id a g i g r a m m a ti k x a to la r 
h a r xil b o l i s h i m u m k i n e k a n . Bu quyid ag i sabablarga bog'liqligi 
an iqlandi:
1. B o l a n i n g u m u m i y r u h i y - f i z i o l o g i k riv o jla n is h q o n u -
niyatlariga, y a ’ni b o la nutqidagi g r a m m a t i k xato lar u n in g jis m o n iy
ho latig a. d i q q a t i n i n g , ta f a k k u rin in g rivojlanganlik darajasiga.
2. B o l a n i n g o ‘zlashtirish darajasi va lu g ‘atiga, n u t q a p p a ra ti 
va e sh itish a ’z o s i n i n g holatiga.
3 - § . B o l a l a r n u t q i d a g i g r a m m a t i k x a t o l a r n i
t u z a t i s h yoMlari
G r a m m a t i k j i h a t d a n t o ‘g ‘ri n u t q n i s h a k lla n tirish n in g asosiy 
v o s ita la rid a n biri bu — m ax su s tashkil etiladigan m a s h g ‘u lo tla r 
h i s o b l a n a d i . T a r b i y a c h i h a r b i r m a s h g ‘u l o t t u r i d a b o l a l a r
n u tq id a g i g r a m m a t i k x a to la rn i tu z a tish i kcrak. B iroq m ax su s 
tashkil e t i l a d i g a n m a s h g ‘u lo tla rd a b o la n u tq id ag i u yoki bu salbiy 
j i h a t la r n i o g o h l a n t i r i s h b o ‘y ic h a ish olib boriladi, bola n u tq id a
paydo b o ‘lgan g r a m m a tik xatolarni tez va m aqsadga m uvofiq tarzda 
b a r t a r a f e t i s h u c h u n m axsus usul va u slu b iy o tla rd a n foyda la - 
niladi. B ola n u tq id a g i g ra m m a ti k x a to la rn i b a r ta ra f etish b o 'y i c h a
140

---

tashkil e tila d ig a n m ax su s m a s h g ‘u lo t la r o y d a b i r m a r t a , qo lg an
v a q tla r d a esa n u t q o ‘stirish m a s h g 'u l o t i n i n g q o ‘s h i m c h a qism i 
sifatida rejalashtiriladi. M a x s u s tashkil e ti l a d i g a n m a s h g ‘u l o t la r d a
b o la n in g diqq ati fa q a t kerakli g r a m m a t i k s h a k l l a r g a j a lb qilinadi. 
S o ‘z, lining s hakl j i h a t d a n o ‘zgarishi, s o ‘z b i r i k m a s i yoki g a p l a r
u l a r a q l i y f a o l i y a t i n i n g m a z m u n i b o ‘lib q o l a d i . B u n d a y
m a s h g ‘ulotlarni izchillik va k e t m a - k e t li k b i l a n o lib b o rish natija- 
sid a b o l a la r q a n d a y g a p iris h k e ra k lig in i a n g l a y d i l a r , savodli, 
chiroyli gapirishga h arak at qiladilar. Q u l a y is h c h a n l ik ru h id a t a s h ­
kil etilad ig an m a s h g ‘u lo t la r b o la d iq q a t i n i c h a l g ‘ib k e tish in in g
o l d i n i o l a d i , u l a r t a r b i y a c h i n i n g t u s h u n t i r i s h l a r i n i , k o ‘rs a t- 
m a la rin i d iq q a t bilan ting la y d ila r, o ‘r t o q l a r i n i n g n u t q in i k u z a ta - 
dilar. M a s h g ‘u i o t d a n u tq n a m u n a s i n i o l a d i l a r v a o ‘z n u tq la rid a
u n d a n fo y d a la n a d ila r. K o ‘p g in a b o la l a r o ‘z o ‘rto q l a r i n in g x a to - 
larini tu z a tis h d a ta r b i y a c h in in g e n g y a q in y o r d a m c h i s i g a ay lan ib
qoladilar.
B olalar n u tqidagi g r a m m a ti k x a to la rn i o g o h l a n t i r i s h , tuzatish 
m a q s a d i d a tashkil e tila d ig a n m ax su s m a s h g ‘u l o t la r g a rahbarlik 
q ilish d a quyidagi u m u m i y uslu b iy ( m e t o d i k ) k o 'r s a t m a l a r g a a m a l 
qilish kerak:
1. 
M a ' l u m b i r g u r u h d a t a s h k i l e t i l a d i g a n m a s h g ‘u l o t
m a z m u n i n i u z o q m u d d a t g a m o l j a l l a b t a n l a s h kerak . M a s h g ‘ulo t 
u c h u n b o l a l a r n i n g o 'z l a s h t i r i s h l a r i , is h l a t il i s h i q iy in b o ‘lgan 
g r a m m a t i k k a te g o r iy a la rn ig in a t a n la sh kerak. B o la la rn in g o lzlari 
o s o n o ‘zlashtirgan b i r o n t a g r a m m a ti k f o r m a n i (sh a k ln i) q ay ta 
o ‘rgatish m a q s a d g a m u v o fiq em as. T a r b i y a c h i y iln in g b o s h id a
b o la la r q a n d a y g r a m m a ti k sh ak llarn i q o ‘ll a s h d a qiy n alish la rin i, 
x atoga yoM q o ‘yish larin i a n i q l a b olishi k erak . B u n i n g u c h u n b o la 
n u t q i n i k u z a ta d i, a l o h i d a b o l a l a r u c h u n s u r a t l i k a r to c h k a l a r
y o r d a m i d a s a v o l - t o p s h i r i q l a r b e r a d i. B a ’z i d a h a m m a b o l a l a r
n u t q i n i n g h o l a t i n i t e k s h i r u v c h i m a s h g ‘u l o t d a n f o y d a l a n i s h
m u m k i n . B u n d a y m a s h g ‘u l o td a b o la la r t o m o n i d a n ishlatiladigan 
b i r n e c h ta g r a m m a ti k sh a k lla rn in g t o ‘g ‘riIigini tek sh irish m u m k in . 
K atta va m aktabga tayyorlov g u ru h id a b o la la r n u tq id a g i g ra m m a tik
s h a k l l a r n i q a n d a y i s h l a t i s h l a r i n i t e k s h i r i s h u c h u n q u y i d a g i
topshiriqlarni tak lif etish kerak:
1. O. I. S o lo v y o v a n in g , ,T o ‘g ‘ri g a p i r “ a l b o m i d a g i su ra tlarn i 
k o ' rib c h iqish va „ B u k im ? U l a r q a n c h a ? “ ( j o ‘j a la r , tulkilar, 
q o kziq o rin la r) d e g a n savollarga ja v o b berish.
2. S u ra tla r bilan „ N i m a y o ‘q o l d i “ o ‘y in in i o ‘yn ash .

---

3. S u r a t l a r (ra s m la r) bilan „ G a p n i oxiriga y e tk a z “ m a s h q in i 
bajarish: J a v o n d a palto... (o silgan); 
I l m o q d a k o kp... ( s o c h iq la r 
osilgan).
4. „ G a p n i t u g a l l a “ so 'z li m a s h q in i o ‘ynasb: L e n ta u z u n , 
chilvir e sa u n d a n . . . (u z u n r o q ) ; P e c h e n iy sh irin , asa! esa u n d a n
...(s h irin ro q ); Bir q iz k u ylashni x o h la y d i, h a m m a q iz la r kuy- 
lashni ....(x o h la s h a d i) .
5. S u r a t l a r n i k o ‘rib ch iq is h va savollarga ja v o b berish: Q iz c h a
n i m a c h a ly a p t i ? ( d u t o r ) ; O n a q o z o n d a n i m a pishirvapti? (o v q a t); 
Bu b o l a l a r n i m a q i l i s h y a p t i ? ( y u g u r i s h y a p t i ) Bu b o l a - c h i ?
( y u g u r y a p t i ) .
6. A y i q c h a o ‘y i n c h o g ‘i bilan „ T o p s h iriq b e r “ o ‘yinini o ‘ynash: 
A y i q c h a d a n c h o y s h a b n i y ig ‘ish tir is h n i s o 'r a (A yiqvoy, c h o y -
s h a b n i y ig ‘is h tirg in .) Ayiq n i m a q ilyapti? (Yig‘ishtiryapti.) Ayiq 
n i m a qildi? (Y ig ‘ishtirdi.) A yiqqa yotishni aytam iz. (Ayiqvoy, yot!) 
A yiq d an e g ilish in i s o ‘raym iz. (A yiqvoy, p a s tro q , y a n a p astro q
egilgin!) A y iq n i m a qilyapti? (E gily ap ti) va h okazolar. T ek sh irish
m a s h g 'u l o t l a r i 10 — 20 d a q i q a d a v o m e ta d i. B u n d a y m a s h -
g ku l o t la r n i yil d a v o m i d a b ir n e c h a m a r t a o 'tk a z is h m u m k i n . H a r 
b ir te k s h iris h g a b a g ‘ish lan g an m a s h g ‘u l o t u c h u n ta n la n g a n m avzu 
h a r xil b o ‘lishi kerak. A g a r a n i q l a n g a n x a to la r xususiy ( i n d i ­
v i d u a l ) x a r a k t e r g a eg a b o ' l s a , t a r b i y a c h i lin in g s a b a b la r i n i
a n iq lay d i, b o l a n u tq i d a g i x a t o la r n i t o ‘g ‘rilashga o t a - o n a l a r n i ja lb
qiladi, u n i n g h a r kungi n u tq in i k u za tib ( n a z o r a t qilib) boradi. 
T o ‘g ‘ri n u t q n a m u n a s i g a d iq q a tin i j a l b qiladi. A gar k o ‘pchilik 
b o la la r n u t q i d a g r a m m a ti k x a t o l a r a n i q la n s a , u v aq td a xato larn i 
tu z a tish u c h u n m a x s u s m a s h g ‘u l o tla r tashkil etiladi.
M a s h g ‘u lot uchun d a s tu r m ateriallarini tanlash. 
M a s h g 'u lo t 
u c h u n fa q a t b i r g i n a vazifa t a n l a n a d i. M a s a la n , fc’Ining 3 shaxs 
k o ‘plik s h a k l in i m u s t a h k a m l a s h u c h u n