Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti

uzun, keng, ko'cha, qatorda, chapda, o ‘ngda, orqada,
oldinda
kabi so‘zlarni kiritish va m ustahkamlashni qanday amalga 
oshirasiz va bolalarga qanday savollar bcrasiz? Bularni mashg‘ulot 
ishlanmasida ko'rsating.
19. Maktabga tayyorlov guruhi uchun „B uyum larni taqqoslash“ 
mavzusida mashg'ulot ishlanmasini tuzing. Taqqoslash uchun 
buyumlar tanlang. Mashg‘ulot ishlanmasida quyidagilarni ko'rsating:
a) dastur mazmuniga asosan, bolalarga qanday bilim berasiz, qaysi 
bilimlarni aniqlaysiz va mustahkamlaysiz; bolaiar lug‘ati qaysi 
so'zlar bilan to'ldiriladi; tarbiyaviy vazifalar;
b) taqqoslash uchun buyumlar ro'yxati; d) mashg'ulotning borishi.
20. „Nigora sovuqdan q o'rqm aydi“ dcgan surat bo'yicha suhbat 
mashg'uloti ishlanmasini tuzing. Suratni ko‘rib chiqish va u haqda 
suhbat mashg'ulotini o'tkazish tanibiga amal qiling.
21. Kichik va o ‘rta guruh uchun „Top-chi nim a yashirdik?“ , „Qara va 
esda saqla"; katta va maktabga tayyorlov guruhi uchun „Top, nima 
o'zgardi?“ kabi ta'limiy o ‘yin m ashg'ulotining ishlanmasini tuzing 
va uning birontasini bog'chada o'tkazing.
22. U y-ro‘zg‘o r buyumlari haqidagi topishm oqlarni topish bo'yicha 
mashg'ulot ishlanmasini tuzing va uni bog'chada mashg'ulot sifatida 
o'tkazing (mudira, katta tarbiyachi, amaliyot rahbari, tarbiyachi 
hamkorligida), tahlil qiling, tahlil mazm unini majlis bayoni sifatida 
izohlang.
Turli yosh guruhlari uchun topishmoqlar to'plami albomini tuzing. 
Buning uchun ,,Daslur“ dan foydalaning.

---

V
B O B
N U T Q N I
G R A M M A T I K J I H A T D A N
S H A K L L A N T IR I S H U S L U B IY O T I_________
1 - § . N u t q n i g r a m m a t i k j i h a t d a n s h a k ll a n ti r i s h -
n i n g v a z if a la ri va m a z m u n i
„ G r a m m a t i k a “ t e r m i n i tilsh u n o slik d a ikki m a ’n o d a ishlati- 
ladi: b i r i n c h i d a n , u t i ln i n g g r a m m a t i k q u r i l i s h in i belgilaydi 
ik k in c h id a n , u fa n sifatida tu sh u n ilib , s o 'z sh a k lin in g o kzgarishi 
va u ia rn in g g a p d a m o s la sh u v i to*g‘risidagi q o id a la r n i tu s h u n tir ib
be rad i.
G r a m m a t i k a tils h u n o s lik n in g s o ‘z s h a k lin in g o kzgarishi, s o lz 
b i r i k m a l a r i n in g tu r l a r i va g a p n i n g tip la rin i o ‘rg a n u v ch i qism i.
G r a m m a t i k a : 1) s o ‘z b irik m a la ri va g a p l a r n i ; 2) s o ‘z la r 
o ra sida gi l e k s i k - s e m a n t i k a lo q a la rn i t c k sh ira d i. G r a m m a t i k a s o ‘z 
t u r k u m l a r i va g a p tu zilis h in i, y a ’ni t i ln i n g g r a m m a ti k tuzilishini 
o 'r g a n a d i . G r a m m a t i k qurilish esa tiln in g aso sla rid a n biri: tilning 
negizi u n i n g g r a m m a t i k qurilishi bilan leksikasidir. G r a m m a t i k a
ikki q i s m d a n — m o rfo lo g iy a va s in ta k sis d a n iborat. M o rfologiya 
s o kz la r n in g tu z ilish i va o ‘zgarishini, s o ‘z l a r n i n g n u t q d a o ‘za ro
birikishiga x i z m a t q ila d ig a n s tru k tu ra o ‘z ga rishia rini, s o ‘z la rn in g
tuzilishi, u i a r n i n g t u r k u m l a r g a ajralishi v a b u n d a g i q o n u n iy a tla rn i 
o ‘rganadi. S in ta k s is esa s o ‘z birikm asida va g a p d a so 'z la rn in g biri- 
kisli yoMlarini, g a p n i n g stru k tu rasin i, tip la rin i, g a p b o 'la k la r in i 
teksh irad i. B o l a l a r tiln in g g ra m m a ti k tuzilishini kattalar bilan 
m u l o q o t d a b o ‘lish va taqlid qilish asosida a sta - s e k in o ‘zIashtirib 
boradilar.
M a k t a b g a c h a t a rb iy a yoshidagi b o l a l a r atrofdagi kish ila rd an
taq lid qilish y o ‘li bilan turli g r a m m a t i k shakllardagi s o ‘zlarni 
o ‘z l a s h tirib o l a d i l a r va u l a r d a n a s t a - s e k i n m u staq i! ra v ish d a
fo y d a la n a b o s h l a y d i l a r . Biroq n u t q n i n g g r a m m a t i k tu zilish in i 
o 4z l a s h tiris h m u r a k k a b va u z o q d a v o r n e t a d i g a n j a r a y o n d i r .
B olalarni m a k t a b t a ’lim iga t a y y o rla s h d a , y a ’ni u ia rn in g n u tq
m a l a k a la r i n i t a k o m i l l a s h t i r i s h d a o g ‘zaki n u t q n i n g g r a m m a t i k
qurilishini s h a k ll a n t ir i s h g a a l o h id a a h a m iy a t beriladi. M a k t a b d a
b o la h a r d o i m o ‘q i t u v c h i n in g talablari b ila n t o ‘q n a sh keladi, 
q o ‘yilgan s a v o l l a r g a m u s ta q il ja v o b b e r a d i , n i m a n i d ir h ik o y a

---

q ila d i, t u s h u n t i r a d i , isb o tla y d i. B u l a r n i n g h a m m a s i b o l a d a n
tilning leksik va g ra m m a ti k jihatlarini, u n i n g frazeologik boyligini, 
ad a b iy til q o i d a la r in i c h u q u r e g a lla sh la rin i t a l a b etadi.
Bola m a k t a b d a n u tq in i g r a m m a t i k j i h a t d a n sh a k lla n tiris h d a
g r a m m a ti k a q o id a l a r in i o ‘rganishga a s o s l a n a d i. M a k t a b g a c h a t a r -
biya yoshidagi b o l a l a r esa n a z a riy b i l im l a r g a ta y a n m a y , balki 
a tro fd a g ila r b ila n o ‘z a ro m u lo q o tg a a s o s l a n a d il a r . B o g 'c h a y o s h i ­
dagi b o la la r g r a m m a t i k q o id a la r n i t u s h u n i b , y o d la rid a s a q l a b
q o lm a y d ila r. U l a r o t , fe'l, sifat, o l m o s h , k e lish ik kabi g r a m m a ti k
kateg o riy alarn in g borligini h a m , n i m a e k a n lig in i h a m bilm aydilar. 
S h u n in g u c h u n u l a r g r a m m a ti k a n i o g ‘z a k i n u t q orqali a m a l i y
ravishda o ‘z la sh tirib b o ra dila r.
B o l a l a r b o g ‘c h a s i d a e g a l l a n g a n g r a m m a t i k m a l a k a l a r ,
b o sh lan g 'ich sinfda n u tq n in g g ra m m a tik tu zilish in i nazariy ji h a t d a n
egallashlariga aso s b o ‘lib x iz m a t qiladi.
Y ilning b o s h i d a ta rb iy a c h ila r b o l a l a r n u tq i d a g i g r a m m a ti k
x a to la rn i m a s h g ‘u l o t la r d a va m a s h g ‘u l o t d a n t a s h q a r i v a q t l a r d a
a n iq ia b olad ilar. Bu t a rb iy a c h ila r u c h u n b a ja rila d ig a n ish m a z -
m u n i n i b e lgilashda y o r d a m beradi.
N u t q n i g r a m m a t i k j i h a t d a n s h a k l l a n t i r i s h ishlari i k k i n c h i
kichik g u r u h d a n b o s h la n a d i. U sh b u g u r u h d a „ B o l a la r b o g ‘c h a s id a
t a ’lim - ta rb iy a d a s t u r i “ n in g „ N u t q »o‘s t i r i s h “ b o l i m i d a n u t q n i
g r a m m a ti k j i h a t d a n sh a k lla n tiris h b o ‘y i c h a q u y id a g i ish v a z ifa - 
lari va m a z m u n i belgilab berilgan. O tla rn i k elish ik q o ‘s h im c h a la r i 
b ila n t o ‘g ‘ri t u rla s h g a , fc 'lla rn i s h a x s - s o n v a z a m o n q o ‘s h i n i -
c h a la ri bilan t o ‘g ‘ri tu slash g a o ‘rgatish. B u y u m l a r n i va n a r s a -
h o d is a la rn in g n o m l a r i n i birlik va k o 'p l i k d a ifo d a la sh g a o 'r g a t is h ,
n u t q n i n g s in ta k tik t o m o n i n i sh a k lla n tiris h v a tak o m illa s h tirish . 
B olalarga v o q e a n in g s o d ir b o ‘lgan v a q t i n i , j o y i n i ifodalaydigan 
s o ‘zlarni, s o d d a v a q o 's h m a g a p l a r n i n g t u z ilis h in i o ‘z la sh tirib
olish la rid a y o r d a m berish, ularn i u y u s h iq boMakli g a p la r tu z is h g a
o 'r g a tis h .
KATTA VA MAKTABGA TAYYORLOV G U R U H ID A
N UTQ NI G R A M M A T IK JIH A T D A N S H A K L L A N T IR IS H
B irinchi y a r im yillik. B o lalar n u t q i n i g r a m m a t i k j i h a t d a n
sh ak lla n tirish n i d a v o m ettirish. B o la la rd a o ‘z n u t q i va b o s h q a l a r
n u tq ig a n i s b a ta n t a n q i d i y m u n o s a b a t n i t a r b i y a la s h , u la rd a t o ‘g ‘ri 
j u m l a tuzish m a la k a la rin i m u s t a h k a m l a s h . O t , sifat, fe 'lla rn in g

---

m u ra k k a b g r a m m a t i k s h a k lla rid a n f o y d a la n ish n i m a s h q qildirish. 
A yrim j o n i v o r l a m i n g , n a r s a la rn in g , u y - r o ‘z g ‘o r b u y u m la rin in g , 
turli kasb e g a l a r i n i n g n o m la rin i a n iq a y tis h g a o ‘rgatish. B olalar 
n u t q i d a u y u s h i q b o l a k l i , yoy iq va q o ‘s h m a g a p l a r n i n g turli 
xillaridan ( b o g l a n g a n q o ‘s h m a gap, e r g a s h g a n q o 's h n i a g ap) 
foyda la nish m a la k a s in i m u s t a h k a m l a s h . M a s a la n :