Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti


m ushuk- ch a la r, ip k a la v a s i, p a n ja , m o 'y lo v , ich ya p ti, c h a p illc itib



Download 6,53 Mb.
Pdf ko'rish
bet55/142
Sana14.07.2022
Hajmi6,53 Mb.
#796675
1   ...   51   52   53   54   55   56   57   58   ...   142
Bog'liq
Q.shodiyeva. bolalar-nutrini-ostirish

m ushuk-
ch a la r, ip k a la v a s i, p a n ja , m o 'y lo v , ich ya p ti, c h a p illc itib ,
ch u va lash ib , i/a sh ib , d u m a io q k m ib , kulrang, ta r g
7/, 
so c h ib
yubori/gan, m iyoviaydi, xurillaydi
v a b o s h q a s o kzlarni ki ri t ad i .
Sur at lar n i k o ‘z d a n kechirish va u h a q d a s uh b at m a s h g ‘u l o t i n i n g
o' z i ga xos xususiyati s h und a ki , m a s h g ‘u l o t d a k o ‘p o ‘ri nni h i k o y a ,
yangi m a ' l u m o t l a r va s o ' z l a m i m a ' l u m qilish, ularni b o l a l a r g a
o l d i n d a n t a n i s h boMgan t u s h u n c h a l a r b il an taqqos l as h e ga ll aydi .
B u n d a y m a s h g ‘u l o t l a r d a b o l a l a r g a m a ’l u m b o ' l g a n s o ‘z l a r n i
faollashtirish, yangi s o ' z l a m i m u s t a h k a m l a s h c lc me nt l ar i m a v j u d .
B a' z a n kat ta va makt abga t ay y or l o v g ur uh l a r i bol al ar iga m a s h -
g ' u l o t d a r a s s o m l a m i n g rcpr odu ks i ya s urat l ar i ni k o ‘r s a t i shdan h a r n
foydal ani l adi ; b u n d a y m a s h g ' u l o t l a r b ol al ar ga estetik va a x l o q i y
t arbi ya b e r i s h d a m u h i m vosita b o ‘lib hi so bl anadi . U n d a n t o ‘g l ri 
foyd a l a ni sh nat i j asi da t arbi yachi b o l a l a r l ug‘atini sezilarli d a r a -
j a d a boyitishi m u m k i n . M a k t a b g a c h a tarbi ya p c d a g o g i k a s i d a va 
t as vi ri y f a o l i y a t u s l u b i y o t i d a m a k t a b g a c h a t a r b i y a y o s h i d a g i
b o l a l a r y o s h i g a m o s b o M g a n s u r a t l a r r e p r o d u k s i y a s i n i n g
r o ‘yxatlari ishl ab chiqilgan. M a s a l a n , b o l a l a r b o g ' c h a l a r i u c h u n
d as t u r l a r d a (Tasvir iy s an' at b o l i m i d a ) R. A h m e d o v n i n g „ T o n g “ , 
0 \ T a n s i q b o y c v n i n g „ K u z “ , A. A b d u l l a y e v n i n g „ S h a h l o “ , 
P. B c n k o v n i n g „ D u g o n a l a r “ a s a r l a r i d a n foydalani sh b e l g i l a n g a n .
R e p r o d u k s i y a l a r bilan g u r u h x o n as i bezaladi. Yo ki h a r b i r
bol aga u l ar n i n g must aqi l k o ‘rib ch i qi sh l ar i va estetik zavq ol ishl a ri


u c h u n t a r q a t i b c h i q i l a d i . B o l a l a r m a s h g ' u l o t d a b u r e p r o -
d u k s i y a l a m i k o ' r i b c h i q i s h g a va lining m a z m u n i n i , tasvi rni ng 
x a r a k t e r va vositasini t o ‘g ‘ri k o krishga o krga nadi lar . B u n d a y su- 
r a tl a r bilan m a s h g ‘u l o t t ashki l et is hdan a w a l t ar b i y a c h i n in g o ‘zi 
s u r a t n i d i qq at b i lan k o krib chiqishi, a g a r i m k o n b o' l sa, u n i n g
asl nusxasi ni tasviriy s a n ’a t k o ‘rgazmasiga b o r i b k o ‘rib kelishi. 
s u r a t n i k o krsatishni n i m a d a n boshl ashi ni , qaysi so 'z la rn i bol al ar 
l ug‘atiga kiritishni, b o l a l a r n i n g o ' z l a r i d a n n i m a l a r h a q i d a s o ‘rash 
m u m k i n l i g i n i va b o s h q a l a r n i belgilab q o ‘yishi kerak. Surat janri ga 
q a r a b s hunga m o s ish us l ubi yoti t anlanadi. B u n i n g u c h u n bevosita 
b o l a l a r n i n g idroki ga t a y a n i b , ul arni ng h i s - t u y g ‘ul arini uyg' ot is h 
ker ak. Bu bo l a l ar l ug‘a t i n i boyitishga va faoll asht i ri shga y o r d a m
beradi .
Ma s al an , R. A h m e d o v n i n g „ T o n g “ n o m l i reproduksi yasi ni
k o ‘r i s h d a b o l a l a r „ M u d r o q q i s h l o q “ , „ T o n g g i s h u d r i n g “ , 
„ S o k i n va g o kzal y o z t o n g i " va hokaz o s ur a tl ar b il an t anishadilar. 
S u r a t n i n g j o z i b a s i n i , i f o d al i l i g i n i t a r b i y a c h i q a n c h a l i k o ‘z 
h i k o ya s id a ber a olish m a h o r a t i g a ega b o klsa, s u r a tn i di qqat bilan 
k o krib chi qi sh or qa l i b o l a l a r d a o n a - V a t a n g a b o ‘lgan m u h a b b a t
hissini vuj udga kel i shi ga 
y o r d a m beradi. Bu t urdagi suratlarni 
k o ' r i b ch i qi sh m a s h g ' u l o t i d a tarbiyachi r a s s o m l a r n i n g me h na t l ar i
h a q i d a , ul ar q a n d a y qi l ib b u n d a y s uratl ar ni b u n y o d qilishlari 
( u l a r ni al oh i da b o ky o q l a r bilan j u d a u z o q v a q t — oylar, h at to 
yi l lar i chi da chi zi shl ar i) h a q i d a gapirib berishi m u m k i n . Keyingi 
m a s h g ' u l o t d a esa r a s s o m l a r t o m o n i d a n c hi zi lga n b u n d a y suratl ar 
m u z e y l a r d a s aq l an i s h i n i , u n i j u d a chtiyot qilib asrashl ari ni , uni 
t o m o s h a qi l ish, u n d a n z a v q l a n i s h u c h u n j u d a k o kp ki shi lar 
kelishini hi koya qilib b e r a d i . agar i m k o n i y a t b o i s a , m uz e yga
b or i b, s ura t l ar gal er eyas i ni t o m o s h a qildirib kelishi h a m m u m k i n .
Mash g' ul o t d a n keyin surat bi r n ec ha kun g ur u h xonasida qoldiriladi 
va bolalar uni y an a bi r b o r diqqat bilan k o krib chiqadilar.
Bol al ar lug‘atini f aoll asht i ri sh, ani ql ash va m u s t a h k a m l a s h d a
s u r a tl a r d a n keng f oyda l a ni la di . S urat l arni ng turlari j u d a xilma-xil. 
Ma s a l a n , p r e d me t l i s ur a t l a r , voq ei y suratl ar va h ok a z o. Suratlarni 
k o ‘z d a n k e c h i r i s h da g i l u g ‘a t ishi bev osi ta k u za ti shda gi l ug‘at 
i s h i d a n a n c h a f a r q q i l a d i . B o l a l a r s u r a t d a p r e d m e t l a r n i n g
( b u y u m l a r n i n g ) tasvirini k o ‘r a d i l a r v a biz b ol al ar ga s h u tasvirdagi 
b u y u m l a r n i bilishga, y a ' n i ilgari ularga m a ' l u m b o i g a n l a r i bilan 
t aqqo sl as hga o kr ga t a mi z . S ur at dagi tasvirni k o ' r i b chi qi sh va u n d a
n i m a l a r t asvi rl anganli gi ni ayt i sh u c h u n bol a ilgari k o ‘rgan, idrok 
qi lgan s o kzni, p r e d m e t n i ( b u y u m n i ) esga keltirishi kerak.


S u r a t d a t ipik o br a z berilib, a n i q n a r s a l a r t as vi rl ana di , s h u n i n g
u c h u n bo l a suratdagi tasvirni o s o n l i k c h a bilib oladi. C h i r o y l i s urat
bo l a l ar d i q q a t i n i o ‘z i g a j a l b q il adi v a u s uratni d i q q a t b i l an k o krib 
c h i q i s h b i l a n bi rga, ovoz c h i q a r i b , t as vi rdagi b u y u m , h o d i s a
n o m i n i a y t ad i , u nga o kz m u n o s a b a t i n i bildiradi. D a st l ab k i c h k i n -
t o y s ur a tda gi tasvirlarning n o m l a r i n i ( d i q q a t i n i o kzi ga t o r t u v c h i ,
o kziga yaxs hi t ani sh yoki q i zi qar li boMgan n a r s a l ar ni ) t ar t ib si z 
s a n a b o ktadi. T ar b i ya ch i n i n g vazifasi b ol al ar ni s urat m a z m u n i n i
i drok q i l ishga, izchillik ( k e t m a - k e t l i k ) b il an k o ‘rib c h i q i s h g a ,
asosiy bel gi l arni ajratib k o kr s a ta o l i s h g a o ' r g a t i s h d a n i bo r at d i r .
S ur a t l ar ni t o kg kri k o krib c h i q i s h m a l a k a l a r i t a ' l i m j a r a y o n i d a ,
t arbi yachi rahbarl i gi da shakl lani b b o r a d i . U b u y u m va h o d i s a l a r n i
s u r a t d a n d a r r o v t a n i b o l i s h g a , h a y o t d a k o ‘r g a n l a r i b i l a n
t a q q o s l a s h g a , t a s vi r l an g an la r n i t o kg ‘ri a s o s l a s h g a o kr g a t a d i va 
b o l a l a r n i n g h i s - t u y g ‘u l a r i n i t a r b i y a l a y d i . S u r a t d a g i t a s v i r l a r
y u za si da n beril adigan u m u m i y s av o l l ar ( N i m a t a s v i r l an g an ? Y a n a
n i m a d e y i s h m u m k i n ? ) b o l a l a r n i i d r o k qi li s hga o kr g a t m a y d i .
Suratdagi m a z m u n n i aniq yori t i shga y o r d a m ber uvchi a n c h a t o “g kri 
savol b u — S u r a t n i ma h aq i d a ? d e g a n savoldir. T a r b i y a c h i b o l a ­
larni s ek i n -a s ta l ik bilan b u s avol ga j a v o b ber ishga o krgati b b or a d i.
B u n d a u s h b u usul l ardan f o y d a l a n i l a d i : I) o kzi s ur a t m a z m u n i n i
q i s q a c h a y o r i t i b beradi ; 2) m a r k a z d a g i b u y u m n i ( p r e d m e t n i
k o krsatki ch t a y o q c h a bilan k o ' r s a t a d i va s h u v a q t n i n g o kzida: „ B u
n i m a , b u k i m ? kk) d e b s o ' r a y d i ( y a ' n i b i r i n c h i s a v o l a n i q
j a r a n g l a y d i ) ; 3) surat k o mp o z i t s i y a s i h a q i d a b e r i l a d i g a n savol 
tuzilishiga di qqat ini yo'naltiradi: „ O n a m u s h u k q a y e r d a y ot ibdi va 
u ki mlarga q ar ayapt i ?" . Katta g u r u h bolalariga suratga n o m o ' y l a b
t o p is hni (f aqat m a s hg ' ul o t o x i r i d a e m a s , balki m a s h g ' u l o t n i n g
b o s h i d a h a m ) takl i f etadi. S u r a t l a r n i k o krib c h i q i s h va u h a q d a
s u h b a t m a s h g kul ot i u m u m i y t a ’l i m i y ( d i d a k t i k ) p r i n s i p l a r g a
b o ky s un a d i , bu h aq d a bevosita k u z a t i s h m a s h g kulotlari h a q i d a fikr 
yu ri t i l ga nd a yori t i b o' t i l gan ( s u r a t n i b ol al ar ga k o kr s a t i s h d a n a w a l
d i q q a t l a r i t o kp l a n a d i , t a s v i r n i k o ‘r i b c h i q i s h l a r i u c h u n v a q t
beriladi, s o kngra tarbiyachi r a h b a r l i g i d a s ura t da gi t as vi rl ar b i r i n -
ketin k o krib chi qi l adi , kokrib c h i q i s h j a r a y o n i d a u l a r o krtasidagi 
m a z m u n l i bog*liqlik an i q l a n a di ) . Bu m a s h g ku l o t d a l u g ' a t i s hi ni ng
asosiy usuli savoldir. Bunda t url i s h a k l d ag i s a vo l l ar da n f o y d a l a ­
niladi: I . S u r a t n i n g u m u m i y m a z m u n i n i ani ql ash u c h u n — S ur a t
n i m a h a q i d a ? U n i biz q a n d a y a t a y m i z ? 2. B u y u m l a r n i t asvi rl ash 
u c h u n — N i m a ? , Qa nd ay ?, Q a y e r d a ? , N i m a qi l yapt i? , N i m a g a
8 — Q. Shodiycva
1 13


o ‘x s h a y d i ? 3. S u r a t n i n g t a r k i h i y q i s m l a r i o ' r t a s i d a g i o ‘z a ro
b o g l i q l i k l a r n i ani ql as h u c h u n — Nega?, N i m a u c h u n ? , N i ma g a ? ,
K i m n i k i ? , N i m a s i b i lan o ' x s h a s h ? 4. S u ra t d a t a s vi rl anga nl a r da n 
c h e t g a c h i q i s h u c h u n — K e y i n n i m a b o ' l a d i ? B u n g a c h a n i m a
b o l g a n edi ? Buni s en q a n d a y t opdi ng ? 5. Surat m a z m u n i g a yaqin 
b o ‘lgan, bol al ar shaxsi y t aj ri bas i ga oid savol l ar — S e n d a s h u n d a y
o ' y i n c h o q b o r m i , y a q i n d a b i z n i n g g u r u h i m i z g a ki m keldi? Bu 
ya n g i bol an i q a n d a y k u t i b ol di k ? 6. Ka t t a g u r u h b ol al ar ini ng 
l u g ‘at l a r in i faollashtirish m a q s a d i d a s i n o n i m l a r n i t anl as h u c h u n
s avol lar Buni yana qaysi s o ‘zlar bilan aytish m u m k i n (kun — oftob — 
qu yos h, yordamlashyapti — k o ‘maklashyapti — qarashyapti, tiniq — 
beg‘ub or , iliq — issiq, g o ‘zal — k o ‘rkam va boshqalar).
Beri ladi gan s avol l ar d o i r n o h a m j a v ob be r is hn i t al ab etuvchi 
b o ' l m a s d a n , balki y o r d a m b e r uvc h i (ve t a kl ovch i ) h a m boMishi 
m u m k i n . B u n d a y s a v o l l a r d a n k o ‘p r o q k i c h i k g u r u h l a r d a
f oy d a l a n i l a d i — Bu m u s h u k c h a m i ? Bu k o p t o k m i ?
K a t t a g u r u h l a r d a Y. I. Ti xeyeva t o m o n i d a n ishlab chiqilgan 
u s u l l a r d a n foyda l a ni sh m u m k i n . Bu usul „ K i m k o ‘p r o q k o ‘radi “ 
n o m l i o ‘yin shakl i dagi m a s h q d i r . Bolalar bu o ‘yin m a s h q i d a s u ­
r a t d a t a s v i r l a n g a n b u y u m n i n g belgilarini b i r - b i r l a r i n i t a k r o r -
l a m a g a n h o l d a ayt adi l ar . B u n d a y usul b ol al ar da k uz a tu vc ha n l i k-
ni, d i q q a t n i rivojlantirish v a ul arni ng l ug' at ini boyi t ish u c h u n
j u d a m u h i m d i r . B u n d a n t a s h q a r i , s u r a tl ar ni t a q q o s l a s h h a m
( n i m a s i b il an o ‘xs haydi , n i m a s i bilan o ‘x s h a m a y d i ) j u d a yaxshi 
u su l h i s obl ana di . S u r at l a r n i k o ' z d a n k e c hi r i s h n i n g va beriladigan 
s a v o l l a r n i n g m a q s ad i r a s m n i n g asosiy m a z m u n i n i an i q l a s hd an ,
m a ’l u m bi r g u r u h s o ‘z l a r n i faoll asht i ri shdan iborat di r. S h u n i n g
u c h u n s ur a t ni k o ‘z d a n k e c h i r i s h m a s hg ‘u l o t i d a b o l al a r d a n asosiy 
b o ‘lgan narsal arni s o ' r a s h g a har akat qilish kerak.
B o l a l a r l u g' at ini f a ol l a sh t i r i s hd a stol yoki x o n t a x t a ustida 
k o ' z d a n k ec hi r i la di ga n m a y d a suratlar h a m yaxshi k o l rgazmali 
ma t er i a l b o ‘lib hi sobl anadi . Tar biyachi m as h g‘ul ot u c h u n t ar q at ma
s u r a t l a r t o ’p l ami ni , i llust ratsi yalarni , ot kri tkal arni t anl as hi zarur. 
K i c h i k g u r u h l a r d a b u n d a y suratl arni k o ' z d a n kechir i sh 5 — 10 
d a q i q a d a v o m etadi. Bol a b u vaqt i chida bi r q a n c h a suratlarni 
k o ‘z d a n kechiri b, u l a r n i n g n om l a r i n i ayt i shga ulguradi . Ushbu 
m a s h g ‘u lot turini t a r b i y a c h i qu yi dagi cha tashkil etishi m u m k i n .
A w a l b o l a l a r s h u n d a y o ‘tqazi l adi ki , ul ar t ar bi y a ch i t o m o n i d a n
b e r i l g a n t ops hi ri qni q a n d a y bajarilayotganligini k o ‘rib turadilar. 
S h u n d a n s o lng t ar b i ya chi b o l a l a r g a juft s ur a tl a r d a n birini t arqatib


chi qadi (i kki nchi si stol ustiga yoyi b q o ' y i l a d i ) va t o ps hi ri q b c r ad i :
q o l i n g i z d a g i r a s m belgisiga q a r a b ( r a n g , shakl va h o k a z o l a r ) ,
s u r a t n i n g j uf t ini t ani ab olasiz. S o ' n g r a t arbi ya chi b o s h q a s u r a t -
larni t a r q a t i b c h i q a d i yoki q o ' l l a r i d a g i s ur a tn i a l m a s h t i r i s h n i
tashki! et adi . B u n i n g u c h u n t a r b i y a c h i „ K e t d i k - k e t d i k “ o ' y i n i d a n
foydalani shi m u m k i n . T a r b i ya ch i „ k e t d i k - k e t d i k “ deyishi b i l a n
bol a qoMidagi s ur a t n i teskari t o m o n i b i l a n q o ‘yib, stol u s t i d a t u r -
gan (teskari t o m o n i bilan q o ' y i l g a n ) s ur a t qarshisiga y a q i n l a -
shadi, t a r b i y a c h i n i n g , ,Tokxta!“ d e g a n b u y r u g ‘i b o ky i c h a h a r a k a t n i
t o ' xt at ib, s h u s ur a t ga yaqi n b o l g a n (t eska ri t o m o n i b il an q o ‘yib 
q o ‘yi lgan) s u r a t n i n g o ‘ng t o m o n i n i o ‘gi ri b q o ‘yad i va u n i n g
n o m i n i , belgilarini va h o k a z o la r n i a y t i b beradi.
S h u n i n g d e k , yangi o ' y i n l a r , y a ' n i l ot o, kubi kl ar b il an o ky- 
n a s h d a n a w a l ( o kyin!arni o kyi n b u r c h a g i g a q o ‘y i s h d a n o l d i n )
ularni k o ‘z d a n kechirish m a s h g ‘u l ot i t ashki l etiladi. Bu m a s h -
g ' u l o t d a b o l al a r bilan h a m m a s u r a t l a r n i n g n om l ar i a n i q l a n a d i va 
bu o ' y i n l a r d a n (l ot o va k u b i k l ar d a n ) f o y d al an i sh q oi dal ar i, u l a r n i
saqlash va h o k a z o l a r t o' g' r i s id a t u s h u n c h a l a r beriladi.
K a t t a g u r u h l a r d a s u r a t l a r n i k o ' z d a n k e c h i r i s h b i l a n b i r
v a q t d a , o ‘x s h a s h b u y u m l a r n i g u r u h l a s h g a , u l a r t o kg kr i s i d a
t o p i s h m o q l a r t uzi shga va s h u n g a o ‘x s h a s h m u r a k k a b t o p s hi r i q la r n i
ba j ar ishg a o krgatiladi. M a s a l a n , „ H a r b i r q u s h n i o kz j o y i g a “ 
( m a k t a b g a t ayyor l ov g uruhi u c h u n ) , „ T e z j a v o b b e r “ , „ A t e l y e “ 
(tikuv u s t a x on as i ), „Yangi uy ga k o ‘c h a m i z “ va h o k a z o o ' y i n l a r .
Q u y i d a turli y o s h g ur uh l a r i d a s u r a t l a r n i k o ‘z d a n kec hi r i sh v a u 
h a q d a s u h b a t m a s h g ‘u l o t l a r i n i n g i s h l a n m a l a r i d a n m i s o l l a r
keltiramiz.
I K K T N C H I K I C H I K G U R U H
M a s h g ‘u lo t mavzusi. „ Q i s h d a s a y r d a “ d e g a n s ur a t n i k o kz d a n
kechirish. ( „ 2 — 3 yoshli b o l a l a r n i n g t a s a w u r l a r i n i k e n g a y t i r i s h
va n ut q i n i rivojlantirish u c h u n s u r a t l a r “ n o m l i seriyali s u r a t l a r .
Mualliflar: Y. R a d i n a va V. Ye zi keyeva . )
N a r i m o n Ori f jonovni ng „ Q i s h d a “ s h e ’rini y o d d a n aytib b e r i s h .
M a q s a d . B o l a l a r t o m o n i d a n s u r a t n i k o ‘z d a n k e c h i r i s h ,
savollarga j a v o b berish, o d d i y x u l o s a l a r c h i q a r i sh , p e d a g o g n i n g
s urat b o ' y i c h a t u z g a n hi k o ya s ig a

Download 6,53 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   51   52   53   54   55   56   57   58   ...   142




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish