Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti

So'zlashish-suhbat metodidan
b o l a l a r l u g ‘a tin i fa o lla shtirishda 
foydalanish m a q s a d g a muvofiqdir. Bu m e t o d orq a li bola lug'atidagi 
s o ‘z la rd a n o ‘rinli fo y d a la n ish g a , g a p la r n i t o ‘g ‘ri tuzish g a o ‘rg a n ib
b o ra d i. B u n d a t a rb iy a c h i k ich ik g u r u h d a ta b ii y o b y e k tla r va u l a r ­
n ing m odellari ( o 'y i n c h o q l a r , s u ra tla r )g a t a y a n i s h u s u lla rid a n , 
k a tta g u r u h l a r d a e s a s o ‘zli d id a k tik o ‘y i n l a r d a n foydalanadi.
Qayta hikoya qi/ish metodidan
b e s h y o s h li b o la la r g u r u h i d a
tashkil e tilad ig an ish lard a k en g fo y d a la n ila d i. U n i n g y o r d a m i d a
b o la la r n u t q i n in g leksik, g r a m m a ti k , i n t o n a t s i o n jih atla ri s h a k l- 
lanadi. U l a r b o g 'la n is h li dialogik va m o n o l o g i k n u t q n i badiiy a s a r

---

n a m u n a l a r i y o r d a m i d a a m a liy t o m o n d a n e ga lla b oladilar. Badiiy 
asarlarni q a y t a h i k o y a qilishga o 'r g a t is h d a ta rb iy a c h in in g asosiy 
vazifasi m a z k u r y o s h d a g i b olalarga m o s b o l g a n , m a z m u n i va tili 
j i h a t id a n b o l a l a r g a tu s h u n a r l i b o 'lg a n a sa rla rn i tanlash d ir.
Hikoya o ‘y la b topish (fo'qish) m etodi
b o ia la rn i ijodiy izla- 
nishga: k u z a tg a n l a r i b o 'y i c h a hikoya tu z is h ; x o tira d a n hik o y a 
tuzish; x ayoliy h ik o y a tuzishga o 'rg a ta d i.
„ B o l a l a r b o g 'c h a s i d a t a 'l i m - t a r b i y a d a s t u r i “ liar b i r yosh 
g u r u h id a o n a tilig a o 'r g a t is h b o 'y i c h a ish vazifalarini belgilab b e r ­
gan. T a r b iy a c h i n i n g asosiy vazifasi bir yil m o b a y n i d a n u tq o ’s- 
tirish b o 'y i c h a o li b b o rilad ig an ishlarni, b o la la r n u tq iy m a lak a 
va k o 'n i k m a l a r i n i n g rivojlanganlik darajasin i a n iq hisobga o igan 
h o ld a yillik v a o y li k ish rejasini tuzishdir: m a s h g 'u l o t n i n g turi va 
lining m a q s a d i , ish usullari. d id a k tik m a t e r ia il a r (tabiiy obyek tlar, 
u l a r n i n g m o d e l l a r i , r a s m l a r , b a d i i y a s a r l a r , s o 'z l i d i d a k t i k
o 'y i n l a r va h o k a z o ) .
M a q s a d g a m u v o f i q h iso b lan g an ish re ja laridan biri — bu 
m a s h g 'u l o t n i n g o y lik (4 haftalik) ish rejasidir. Oylik ish rejada 
m a s h g 'u l o t la r n i n g izchilligi, u n d a o n a tilin in g b arc h a k o m p o n e n t -
lari (lu g 'a t ishi, t o v u s h m a d a n iy a tin i ta rb iy a la s h , b o g 'la n ish li 
d ia l o g i k v a m o n o l o g i k n u t q , t i l n i n g g r a m m a t i k q u r i l i s h i) n i
rivojlantirish 
o ‘z ak sin i to p a d i. Bola n u t q i n in g h a m m a to r n o n -
larini b ir v a q t n i n g o ‘zid a parallel ta rz d a rivojlantirib borish kerak, 
c h u n k i b o l a n u t q i n i o 's t i r is h b o ‘y i c h a ish vazifalari b i r - b i r i
bilan c h a m b a r c h a s b o g 'liq d ir. S h u n in g u c h u n b ir m a s h g 'u lo t n i n g
o 'z i d a b o la n u t q i n i o 's ti r i s h n i n g b i r n e c h a vazifalari hal etiladi, 
a m m o u l a r d a n biri asosiy hisoblanib, bosh q asi esa m a s h g 'u lo tn in g
b i r q is m i s i f a t i d a re ja l a s h tir il a d i. M a s a l a n , g a p t o ‘g ‘risidagi 
t a s a v v u r n i s h a k l l a n t i r i s h , y a 'n i s o 'z l a r d a n g a p t u z i s h , g a p n i 
so 'z la rg a ajra tish asosiy vazifa qilib rcjalashtirilsu, m a s h g 'u lo t n i n g
ikkinchi q is m i s if a t i d a gapdagi s o 'z la r tarkibidagi qiyin talaffuz 
e tiladigan t o v u s h l a r talafTuzi u stid a m a s h q qilish rejalashtiriladi.
H a r b ir m a s h g 'u l o t n i rejalashtirishda b o la la r bilan ishlash 
usullari a n i q l a n a d i . U l a r m a s h g 'u l o t n i n g m u rak k a b lik darajasiga 
q a ra b h a r xil b o 'l i s h i m u m k in : tabiiy m a te r ia ila r va u la rn in g
m o d e lla ri ( o ' y i n c h o q l a r ) , k o 'r g a z m a li q u r o ll a r d a n fo y d a la n ish
(rasm la r, illu stra tsiy a la r, diafilm lar va k in o film la r), tarb iy a c h in in g
n u t q n a m u n a s i , b a d iiy m a tn la r; s a v o l-to p sh iriq la r, k o 'r g a z m a li 
q u r o l l a r , t u s h u n t i r i s h , m a g n i t o f o n t a s m a l a r i , s o 'z li d i d a k t i k
o 'y i n l a r , s a h n a l a s h t i r il g a n o 'y i n l a r va h o k a z o la r. Ish usullari

---

n u t q n i rivojlantirish b o ‘y i c h a v a z if a la rn in g m a z m u n i g a (fonetika . 
leksika, g r a m m a tik a ) va n u t q i y m alak a Jarn in g riv o jJa n g a n lik d a -
rajasiga q a r a b tanlanadi.
M a s h g ku l o t rejasida ( k o n s p e k t d a ) testli ( m a t n l i ) d i d a k t ik
m a t e r ia ll a r —ertaklar, s h e ’rla r , hiko y alar, t o p i s h m o q l a r , m a q o l -
lar, t e z aytishuvlar alo h id a o ‘rin n i egallaydi. Bu m a t e r i a l l a r m av zu
j i h a t i d a n m a s h g 'u lo tn in g m a z m u n i , t a ’i i m - ta r b i y a v i y m a q s a d i, 
d i d a k t i k v azifalari b ila n
m o s kelishi, n u t q n i n g ifo d a lilig in i 
belgilovchi vosita sifatida s o ‘z la r n i m o rfologik t o m o n d a n tahlil 
qilish, to v u sh la rn i talaffuz e t i s h u s tid a m a s h q qilish i m k o n iy a tin i 
t a 'm i n l a s h i lozim. Bu m a t e r ia lla r obrazli va b o la la r g a m o s b o l i s h i
k e r a k ( h a jm i , m a z m u n i n i n g m u r a k k a b lig i, y a n g i s o ‘z la r n in g , 
t u s h u n c h a l a r n i n g soni, u l a r n i n g m u r a k k a b lig i v a h o k a z o l a r ) .
R ejada yoki m a s h g ‘ulot i s h l a n m a s i d a quyidagilar o ‘z a k s in i topishi 
k erak : m a s h g ‘u lo t n in g m a q s a d i (tarbiyaviy, t a ’l im i y , a y n iq sa , 
n u t q i y vazifa); m a s h g ‘u l o tn i o 't k a z i s h joyi (g u r u h x o n a s i , b o sh q a
x i z m a tc h i va y o rd a m c h i x o n a l a r yoki b o la la r b o g ‘c h a s i n i n g yer 
m a y d o n i , s h a h a r k o ‘cha si, m a k t a b binosi, x i y o b o n , b o g ‘, dala, 
v a h o k a z o l a r ) ; ish u s u lla ri ( k u z a t i s h , s u h b a t , t a r b i y a c h i n i n g
h ikoyasi, d id a k tik o ‘y in la r v a h o k a z o ) ; did ak tik m a t e r i a l l a r (tabiiy 
o b y e k t, o ‘y i n c h o q la r , r a s m l a r , b a d iiy a s a r m a t n i ) .
M a s h g ‘u lo t rejasi t a r b i y a c h ig a b u t u n b ir m a s h g ‘u l o t n i h a m d a
u n i n g h a r b ir qism i tu z ilis h in i a n i q belgilashga, b i r ish t u r i d a n
ik k in c h isig a o ‘tish v a q tin i a n i q belgilashga, b o l a l a r n i n g e m o -
tsio n al reaksiyalariga, n u t q i y h o la tla rig a e ' t i b o r b e r is h g a , m a s h -
g 'u lo t v aq tid a yuzaga 
kelgan h o latlarn i va vaziyatlarni hal qilishga 
y o r d a m beradi.
Ish rejasida h a m xu d d i m a s h g ‘u lo t is h la n m a si ( k o n s p e k ti ) d e k
m a s h g ‘u lo td a hal qilinadigan n u t q ishi vazifalari b o ‘y i c h a bolalarga 
b erila d ig a n asosiy s av o llarn i, b a d iiy asar m a t n i n i ( q a y t a hik o y a 
qilish, s h e ’rni yod olish, s a h n a la s h ti r is h u c h u n ) y o z ib q o ‘yish 
lozim.
H a r oyga tuziladigan ish rejasi yillik v a k v a r t a l la r b o ‘y ic h a
b o l a l a r b i la n olib b o r i l a d i g a n t a ’i im - ta rb iy a v iy i s h l a r a so sid a
tuziladi.
T a r b iy a c h i o ‘zining i s h c h i dafta rig a o l d i n d a n b o la la r g a yil 
d a v o m i d a ta n ishtirila diga n o b y e k t l a r n i va b e r il a d ig a n b ilim haj- 
m in i y o z ib q o ‘yishi va s h u a s o s d a did ak tik m a t e r i a l l a r ( s o ‘zli va 
k o ‘rg a z m a li) tayyorlashi lo z im .

---

H a r k u n i m a s h g ‘ulo t t u g a g a c h , bo lalar bilan olib borilgan 
ishlarga y a k u n yasaladi (x u lo s a la n ib , hisobot yoziladi). 0 ‘z vaqtida 
va sa v o d li t a rz d a qilin g a n i s h l a r n i hisobga olish q u y idagilarni 
a n i q l a b b e r a d i: belgilangan n u t q i y vazifalarni b o la la r 
0
‘zlashtira 
o l i s h d i m i , b u n i n g u c h u n b o l a l a r n i n g bilimlari yetarli e d lm i , kim 
va n i m a u c h u n berilgan vazifa (to p sh iriq )n i bajara o lm a d i; t a n la n - 
g a n b a d i i y a s a r m atn i t o ‘g ‘ri t a n l a n g a n m i ; ta n l a n g a n ish usullari 
q a n d a y n a t i ja beradi va h o k a z o l a r . B o sh q ach a qilib a y tg a n d a , h i ­
s o b o t — q i l i n g a n is h l a r n i s a n a b o ‘tish e m a s , b alki b o l a l a r
t o m o n i d a n n u t q o ‘stirish b o ‘y i c h a m ateria lla rn in g o ‘zlashtiriiish 
d a ra ja si v a h a j m i n i h isobga o lin ish id ir.
I s h la r n i rejalashtirish v a h iso b g a olish bir-biri bilan uzviy 
b o g ‘liq: savodli rejalashtirilgan v a am alga oshirilgan ish bo lalar 
n u t q i n i n g rivojlanishini n a z o r a t qilishga im k o n b ersa, bajarilgan 
is h la rn i o ‘z v a q tid a savodli h i s o b g a olib borish esa rejalashtiril­
g a n n u t q i y ish ni a m alg a o s h i r i s h d a nafaqat b o la la r n in g yoshini 
h is o b g a o lis h , balki m a z k u r g u r u h b o la la rin in g n u t q i y x u su - 
siy a tla rig a h a m e ’tib o r b e r is h n i ta la b etadi.
M a s h g ‘u l o t d a n ta sh q a r i v a q t l a r d a nutq o'stirish b o ‘v ic h a olib 
b o r i l a d i g a n ish la r h a m m a s h g ' u l o t v a q tid a a m a l q il in a d ig a n
d i d a k t i k ta m o y illa rg a t a y a n a d i , a m m o o ‘ziga xos xususiyatlarga 
ega: q i s q a v a q t ich id a m a s h q l a r o 'y in shaklida ( t o p i s h m o q la r
ay tis h v a t o p i s h , tez a y tis h la r a y tis h ) o 'tkaz ila di; tan ish s h e ’rlar, 
s a h n a la s h t i r i l g a n o ‘y in la r t a k r o r l a n a d i . Bu m a s h q va o 'y i n l a r
u n c h a k a t t a b o 'l m a g a n b o l a l a r g u ru h i 
h a m d a a l o h i d a bolalar 
bilan y a k k a m a - y a k k a ta r z d a o ‘tkaziladi. B u n d a n asosiy m a q sa d , 
b o l a l a r d a m a s h g ‘u lo td a n t a s h q a r i vaqtda olib b o rilad ig an nutq 
o kstirish b o 'y i c h a ishlarga q i z i q i s h , istak va xohish uyg*otishdan 
ib o ra td ir.
1. „ I s h l a r n i r e j a l a s h t i r i s h “ n i m a l a r n i o ‘z ic h i g a o l a d i ?
2. T a r b i y a c h i n i n g ishla rni re jalas h tirish i l'anni v a p e d a g o g ik a m a l i y o t n i
s i n i e z l a s h e k a n l i g i n i i s b o t l a n g .
3. B o l a l a r n u t q i n i r i v o j l a n t i r i s h b o ' y i c h a is h l a r n i m u v a l l a q i y a i l i
r e j a l a s h t i r i s h n i n g s h a r t l a r i n i m a l a r d a n i b o r a t ?
4 . M a s h g ' u l o t l a r n i b i r o y l i k r e j a l a s h t i r i s h n i n g b i r h a f t a l i k , ikki 
h a f t a l i k r c j a l a s h t i r i s h d a n f a r q i va a fz a l li k la ri n i m a l a r d a n i b o r a t ?
5 . M a s h g ' u l o t r e j a s i n i n g m a s h g ' u l o t i s h l a n m a s i d a n f a r q i n i m a ?
6 . D i d a k t i k m a t e r i a l l a r n i t a n l a s h g a q a n d a y t a l a b l a r q o ' y i l g a n ?