Sh. M. Narziyev sh. X. Kiikbonov


vadro zaryadidan zararlangan



Download 5,18 Mb.
Pdf ko'rish
bet49/137
Sana12.07.2022
Hajmi5,18 Mb.
#783202
1   ...   45   46   47   48   49   50   51   52   ...   137
Bog'liq
2 5192784180064295699

vadro zaryadidan zararlangan 
«o'choq»
d ey ilad i 
U n in g
k a tta -k ic h ik lig i, 
q o 'lla n ilg a n v o sitan in g m iqdoriga, q u w a tig a , p o rtla tish n in g x ilig a, in sh o o tla m in g
x arak terig a, m ay d o n n in g re ly e fig a v a o b -h av o sh a ro itig a q arab h a r xil b o 'la d i. Z arb 
to 'lq in in in g o rtiq c h a bosim i 0,1 k g /sm 2 dan k o 'p b o 'lg a n jo y la r z arar k o 'rg a n
m ay don h is o b la n a d i.
O 'tu v c h i ra d iatsiy a - y ad ro p o rtlash i ja ra y o n id a hosil b o 'lg a n g a m m a -n u rla r va 
n e y tro n la r o q im i. Y a d ro p o rtla s h in in g q u w a tig a qarab 15-20 sek u n d d avom ida
111


ta 's ir qiladi U o d am lar v a h ay v o n la rd a aso siy p a to m a n tiq iy ja ra y o n y a ’ni n u r 
k asallig im k eltirib ch iq arad i, T e x n ik ag a, o a q - o v q a tg a v a y e m -x a sh a k k a t a ’sir 
q ilg a n d a n e y tro n la r h iso b ig a s u n ’iy ra d io ak tiv lik n i k eltirib c h iq a ra d i K o 'r s a tilg a n
n a rsa la rd a g i ra d io a k tiv lik ta b iiy p a r c h a la n is h n a t i j a s i d a x a v f s i z d a r a j a g a
k e lm a g u n c h a o d a m l a r uchun x a v f tu g 'd ira v e ra d i.
O 'tu v c h i ra d iatsiy a yadro portlashi jo y id a n 3-4 km uzoq b o 'lm a g a n m a so fa d a
t a ’sir k o 'rs a ta d i. K u c h li y a rd o p o rtla s h la rid a zarb to 'lq in i v a y o ru g 'lik n urlanishi 
o 'tu v c h i rad iatsiy an in g t a ’sir ra d iu sin i aiich a o s h irib y u b o ra d i
O ch iq joy d ag i o d am lar k atta v a k u ch li y a d ro p o rtla sh la ri n a tija s id a asosan 
sh ik astlan ish i v a k u y is h la n m um kin. U la rd a n u rd a n z a ra rla n ish la r b o 'lm a y d i, 
c h u n k i b u m a s o fa la rd a sh ik a stla n g a n o d a m v a h a y v o n la r zarb to 'lq in i t a ’sirid a 
h alo k b o 'la d ila r.
J o y la rn in g ra d io a k tiv
lflo sla n is h
m a n b a la ri. 
Y e r usti 
v a o sti y a d ro
p o rtla s h la ri n a tija s id a y a d ro z a ry a d in i ta s h k il q ilu v c h i 
u ran v a p lu to n iy
p a rc h a la n a y o tg a n d a
r e a k s iy a g a
k irm a y
q o lg a n
q o ld iq la n jo y la rn i, 
q urol 
k o n stru k siy a sin i v a tu p ro q e le m e n tla rin i s u n ’iy ra d io a k tiv lik b ilan iflo slay d i. 
M a n a sh u k o 'rs a tilg a n o m illa r ra d io a k tiv lik k a e g a b o 'la d i.
P o rtlash n a tija sid a h o sil b o 'lg a n olo v sh a rin in g so v ish i b ilan su n iy 
ra d io a k tiv lik k a eg a u ran p a rc h a la n is h i q o ld iq la ri v a k im y o v iy e le m e n tla r erib, 
z a rr a c h a la r k o n d e n s a ts iv a ja r a y o n i so d ir b o 'la d i. M an a sh u la m in g ham m asi sham ol 
y o 'n a lish id a havo b ilan a ra la s h ib o g 'ir lik k u c h i t a ’s irid a p o rtla sh v a u n d a n a n c h a
u z o q jo y la rd a ham s ig a re t tu tu n i fo rm a sid a k o 'z g a k o 'rin m a y d ig a n ra d io a k tiv
m o d d a (R M ) la r a s ta - s e k in y e r y u z in i q o p la y d i. B u r a d io a k tiv m o d d a la rn in g
lo k a l (jo y li) c h o 'k is h id ir . H a v o d a g i y a d ro p o rtla s h i a so s a n s u n ’iy k u c h s iz
ra d io a k tiv z a ra r la n is h b ila n x a ra k te rla n a d i. B u n d a y ad ro portlashi m a h su lo tla n
tro p o sferag a v a stra to s fe ra g a k o 'ta rila d i, keyin asta-sek m y e r y u z a sig a tushib y adro 
po rtlash i o 'tk a z ilg a n jo y k e n g lig id a g lo b al (k e n g lik ) c h o 'k is h n i h o sil qiladi
Ichki y ad ro o 'z g a ris h ja ra y o n id a 36 kim yoviy e lem en tlam in g ra d io a k tiv
iz o to p ia rin i 
o 'z id a
m u ja s s a m la n tirg a n
ra d io a k tiv
m o d d alar 
hosil 
qiladi 
P o rtlashning q u w a tig a qarab hosil b o 'lg a n r a d io a k tiv m o d d a (R M ) lam in g 60 dan
112


80 % g a c h a lokal (joyli) c h o 'k a d i. N a tija d a y e r usti p o rtla sh id a hosil b o 'lg a n yirik 
e rig an z a rra c h a la r p o rtla sh m a rk a z id a n u z o q b o 'lm a g a n m a s o fa d a c h o 'k s a , sham ol 
y en g il 
rad io ak tiv
changni 
u zo q -u zo q larg a 
olib 
ketishi 
m um kin. 
Y er 
usti 
p o rtlash larin in g 2 0 -4 0 % va h avodagi p o rtlash larn in g h am d a ra d io a k tiv m o d d a
(R M ) Ian tro p o sfe ra g a , h atto stra to s fe ra g a c h a k o 'ta r ilib , y e r shari b o 'y la b tarq alad i, 
o q ib a td a asta -se k in g lo b al c h o 'k is h b ilan y e rg a tushadi R M lar tro p o sferad an 2-4 
oyda, strato sferad an e sa 5-7 yil m o b ay n id a y e rg a tushadi G lobal c h o 'k is h la r jo y la rd a
lokal c h o 'k is h la r b ilan a ra la sh ib , iflo sla n is h z ic h lig in i o sh irad i
Y irik z a rr a c h a la r p o rtla s h jo y id a n u z o q b o 'lm a g a n m a s o fa la rd a 20-45 m inut,
100 km k o 'p ro q m aso fad a b ir n ech a soat m o b a y n id a y e rg a tu sh ad i 
M ay d a 
z a rra c h a la r h a v o d a tu rg a n id a a e ro z o lla r hosil qiladi Y e rg a c h o 'k k a n rad io ak tiv
c h o 'k in d ila r tu p ro q n i v a b o s h q a y e r y u z id a g i h a m m a o b y e k tla rn i iflo sla y d i
R adiatsiyaviy n u r turlari. K im y o v iy e le m e n tla m in g tu r g 'u n va n o tu rg 'u n turlari 
m avjud N o tu rg 'u n e lem en tlard a y ad ro m ustahkam ligini saqlash uchun ichki yadro 
kuchlari yetarli em as, sh u n in g uchun bu elem en t yadrolari davriy tizim n in g boshqa 
elem en t y a d ro la rig a aylanadi Bu aylanish jaray o n lari rad io ak tiv p archalanish deb 
ataladi Y adro larn in g bu aylanishlari rad io ak tiv nurlar chiqarish bilan kechadi Bu 
n urlanishlar elem en tar z a rrach alar va elek tro m ag n it n u rlan ish lard an lborat
R adioaktivlik tab iiy v a s u n ’iy b o 'lish i m um kin T ab iiy rad io ak tiv lik deb, 
tab iatd a uchraydigan n o tu rg 'u n y ad ro larn in g erkin rav ish d a tartib siz parch alan ish ig a 
aytiladi B ularga m assa soni 83 dan yuqori b o 'lg a n kim yoviy elem en tlar kiradi (U ran, 
radiy, radon, p lu to n iy va b.) 40 dan oshiq tab iiy -rad io ak tiv elem en t v a 270 dan oshiq 
rad io ak tiv q o 'sh ilm a la r m avjud
S u n ’iy radioaktivlik esa kim y o v iy elem en t y a d ro sig a protonlar, alfa zarrach alar 
v a neytronlar t a ’sir q ilg an d a p aydo b o 'la d i. Ta sir n atijasid a q o 'z g 'a lg a n holatdan 
tu rg 'u n holatga o 'tis h i yuqori en erg iy an in g alfa. b etta zarrach alar v a

Download 5,18 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   45   46   47   48   49   50   51   52   ...   137




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish