Ichki kasallikiar


LABORATOR T E K S H IR IS H USULLARI



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet36/267
Sana01.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#727371
1   ...   32   33   34   35   36   37   38   39   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

LABORATOR T E K S H IR IS H USULLARI
4 .1 . Qonni laboratoriya tekshiruvi.
Qon tizimining fiziologiyasi
Qon, qon yaratish tizimi.
T o m i r l a r d a b e t o ‘xtov h a r a k a tla n u v c h i 
su y u q t o ‘q im a : h u ja y ra va t o ‘q im a la r g a yetib b o rib , u la rn in g h a y o t 
faoliyatini h a m d a fiziologik fu n k siyalarini b ajarilishini ta 'm in la y d i.
Q o n o r g a n i z m d a x ilm a -x il v a z ifa la rn i b a ja ra d i: u h u ja y ra la rg a
kislo ro d y e tk a z ib b e r a d i va k a r b o n a t a n g id rid g a z in i olib ketadi 
(n a fa s funksiyasi); o vqat h a z m qilish o r g a n la r id a n o ziq m o d d a la r n i 
b u t u n o r g a n iz m g a t a r q a ta d i (o z iq m o d d a l a r n i ta s h is h funksiyasi); 
m o d d a l a r a l m a s h in u v i m a h s u l o t in i c h iq a r is h o r g a n la r ig a ( b u y -
r a k k a ) olib b o ra d i.
Q o n o r g a n la r n i n g g u m o r a l a lo q a sin i y u z a g a c h i q a r a d i , u g a z
a lm a s h in u v i, n afas, s u v - t u z a l m a s h in u v i, k is lo ta - is h q o r m u v o z a -
n a t i d a ish tir o k e ta d i. Q o n o r g a n iz m n i za rarli m o d d a l a r va yot 
j i s m l a r d a n h im o y a qiladi. U g a v d a h a r o r a tin i d o i m b ir m e 'y o r d a
sa q la sh d a m u h i m a h a m iy a tg a ega.
E rk a k la rd a o ‘rta c h a 5 V2, a y o lla rd a 4 ' / , l.ga q o n b o ‘ladi. Q o n
su y u q q ism - (55 % ) va shaklli e l e m e n t l a r (45 
%)
d a n iborat. 
Q o n n i n g shaklli e l e m e n tl a r i q o n y aratish o r g a n la r id a ishlanadi. 
Q o n va q o n y a r a tish o rg a n la ri - q o n y a r a tish s iste m a sin i tashkil 
e ta d i. Q o n m a x su s m e x a n iz m la r orq a li regulatsiya qilin a d i, s h u n in g
u c h u n so g ‘l o m o d a m d a q o n n i n g tarkibi o 'z g a rm a y d i. O rg a n izm d ag i 
h a r q a n d a y o ‘zg a rish la rg a n is b a ta n q o n ja v o b reaksiyasi q a y ta r a d i
y a ’ni o ‘z ta rk ib in i o ‘zga rtirad i. A y rim k asalliklarni, x u su s a n , q o n
sistemasi kasalliklarini a n iq la s h d a q o n tark ib in in g o kzgarishi m u h i m
ah a m iy a tg a ega.
Q o n p la z m a si v ita m in la r , f e r m e n tla r , t u z l a r v a m o d d a l a r a l m a ­
shinuvi n in g oxirgi m a h s u lo tla rid a n iborat. P la z m a d a erigan oqsillar, 
jig a r hujay ra lari va re tik u lo e n d o te lia l sis te m a hosil b o ‘ladi. P la z m a
oqsillari t r a n s p o r t vazifasini b a ja r a d i, k is lo ta - is h q o r m u v o z a n a tin i 
re g u la tsiy a la sh d a ish tiro k etad i.
55


Q o n n i n g shaklli e le m e n tla r i, a s o s a n , e r itro tsitla r, leykotsitlar, 
t r o m b o t s it l a r d a n iborat.
Q o n ta rk ib id a g i u g le v o d la r g a g lu k o z a va u n i n g a l m a s h i n u v
m a h s u l o t l a r i k i r a d i . Q o n d a 8 0 — 100 m g % g a c h a g l u k o z a ,
s h u n in g d e k , glikogen, fru k to z a va o z m iq d o r d a g lu k o z a m in b o l a d i .
U g le v o d la r v a o q silla rn in g a l m a s h i n u v m a h s u lo tla r i (g lu k o z a va 
b o s h q a m o n o s a x a r id la r , kislotalar, t u z l a r va suv) ic h a k k a p illa r- 
la r id a n o q a y o t g a n q o n g a s o ‘riladi. G l u k o z a n i n g b ir q ism i o r g a n va 
t o ‘q im a la rd a tarqaladi. B oshqa qism i esa jig ard a glikogenga aylanadi.
Q o n d a lipidlar a r a la sh m a si neytral y o g ‘lar, e r k in y o g 1 kislotalari 
va u l a r n i n g p a r c h a l a n i s h m a h s u l o t l a r i d a n e r k in va b o g ‘la n g a n
x o le s te r in d a n , s h u n i n g d e k , ste ro id g o r m o n l a r i d a n ib o rat. N e y tr a l 
yogMar, glitse rin , y o g ‘ kislotalari ic h a k shilliq q a v a ti d a n q o n g a
s o ‘riladi. Q o n y o g ‘ e m u lsiy a sin i y o g ‘ t o ‘q im a la r ig a y e tk a z a d i v a u 
y e r d a z a x ira h o ld a s a q la n a d i. Q o n ta r k ib id a m in e r a l m o d d a l a r
(a s o sa n , n a triy va xlor) h a m bor.
Qon yaratish organlari.
Bu o rg a n la rd a q o n n in g shaklli elem e n tlari 
s h a k lla n a d i. Qizil k o ‘m ik , ta lo q va lim fa tu g u n la r i q o n y aratish
o rg a n la ri h is o b la n a d i. Qizil k o ‘m ik asosiy q o n y a r a tu v c h i o rg a n .
e r it r o t s i t
b a z o fil
t r o m b o ts it
n e y tr o f il
lim f o ts it
m o n o ts it
e o z in o f il

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   32   33   34   35   36   37   38   39   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish