O‘zbekiston respublikasi oliy va o‘rta maxsus ta’lim vazirligi o‘rta maxsus, kasb-hunar ta’limi markazi a. G. G‘aniyev, A. K. Avliyoqulov

Vîdîrîd àtîmining spåktri
Ì à z m u n i :
 
atîmning tuzilishi và uning nurlànish spåktri;
Bàlmår såriyasi; Pàshån và Làymàn såriyalàri; Bàlmårning umum-
làshgàn fîrmulàsi; kîmbinàtsiîn prinsi p; àtîmlàr spåktri và
Råzårfîrd mîdåli.
Àtîmning tuzilishi và uning nurlànish spåktri.
Yuqîridà qàyd
etilgànidåk, àtîmning o‘lchàmlàri judà kichik bo‘lgàni uchun
(
» 
10
-
10
m) uning tuzilishini båvîsità o‘rgànish judà qiyin. Shuning
uchun uning tuzilishini bilvîsità, ya’ni ichki tuzilishi àkslànuvchi
õàràktåristikàlàr yordàmidà o‘rgànish màqsàdgà muvîfiqdir.
Shundày õàràktåristikàlàrdàn biri – àtîmning nurlànish spåktri.
Àtîmning nurlànish spåktri, ya’ni àtîm elåktrîmàgnit nurlàr
chiqàrishidà (yoki yutishidà) hîsil bo‘làdigàn îptik spåktrlàr ànchà
26-§.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

97
bàtàfsil o‘rgànilgàn. Òàjribà nàtijàlàrigà àsîslànib, ulàrni tushuntirib
båruvchi bà’zi qînunlàr hàm yaràtilgàn. Ìàsàlàn, bàrchà elåmånt-
làrning spåktràl chiziqlàrini bir qànchà såriyalàrgà (dàstàlàrgà)
bo‘lish mumkin. Òurli kimyoviy elåmåntlàr mîs såriyalàrining
tuzilishlàri esà bir-birlàrigà judà hàm o‘õshàshdir. Àytgànlàrimizni
eng sîddà àtîm – vîdîrîd àtîmi misîlidà ko‘ràylik.
Bàlmår såriyasi.
Shvåysàriyalik fizik I.Bàlmår 1885- yildà
vîdîrîd spåktrining ko‘zgà ko‘rinuvchi qismidàgi spåktràl
chiziqlàrning tàqsimîti (chàstîtàsi) uchun quyidàgi
n
æ
ö
=
-
ç
÷
è
ø
2
2
1
1
2
n
R
(
n
= 
3, 4, 5, ...) (26.1)
fîrmulàni tîpdi. Bu yerdà 
R
= 
3,29
×
10
15
s
-
1
– Ridbårg dîimiysi
(shu kàttàlikni fàngà kiritgàn shvåtsiyalik fizik I.Ridbårg (1854–
1919) shàràfigà shundày nîmlàngàn). Àgàr 
n
l
=
c
ekànligini
nàzàrdà tutsàk, Bàlmår fîrmulàsini quyidàgi ko‘rinishdà yozish
mumkin:
1
1
2
1
1
2
1
2
2
2
2
l
=
-
æ
èç
ö
ø÷ = ¢
-
æ
èç
ö
ø÷
R
c
n
n
R
(
n
= 
3, 4, 5, ...) . (26.2)
¢ =
=
×
-
R
R
c
110 10
7
1
,
m gà hàm Ridbårg dîimiysi dåyilàdi.
n
ning turli qiymàtlàrigà qàràb chiziqlàr guruhi hîsil bo‘làdi
và ulàrgà 
Bàlmår såriyasi
dåyilàdi. 50- ràsmdà Bàlmår såriyasi
ko‘rsàtilgàn bo‘lib, H
a
, H
b
,H
g
, H
d
làr bilàn ko‘zgà ko‘rinuvchi
chiziqlàr bålgilàngàn bo‘lsà, H
¥
ga Bàlmår såriyasining eng so‘nggi
chizig‘i mîs kålàdi.
H
a
H
b
H
g
H
d
l = 
0,656 
m
m
0,486 0,434 0,410
0,364
H
¥
Qizil
Havo-
rang
Binaf-
sha
Ultra
binafsha
Seriya
chegarasi
50- rasm.
7 Fizika, II qism
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

98