O‘zbekiston respublikasi oliy va o‘rta maxsus ta’lim vazirligi o‘rta maxsus, kasb-hunar ta’limi markazi a. G. G‘aniyev, A. K. Avliyoqulov

2- rasm.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

10
Yorug‘likning õàràktåristikàlàri.
Fîtîmåtriya elåmåntlàri
Ì à z m u n i : yorug‘lik mànbàlàri; nuqtàviy mànbà; fîtîmåt-
riya; yorug‘likning õàràktåristikàlàri.
Yorug‘lik mànbàlàri. 
Yorug‘lik mànbàlàri dågàndà, istàlgàn
turdàgi enårgiyani yorug‘lik enårgiyasigà àylàntiruvchi, ya’ni
yorug‘lik chiqàruvchi moddalàr nàzàrdà tutilàdi. Ulàr tàbiiy va
sun’iy bo‘lishi mumkin.
Òàbiiy yorug‘lik mànbàlàrigà Quyosh, yulduzlàr và bîshqà
turli õil ràzryadlàr misîl bo‘làdi. Îlàmning àsîsiy yorug‘lik mànbà-
làri yulduzlàr hisîblànib, ulàrdà tårmîyadrî enårgiyasining
yorug‘lik enårgiyasigà àylànishi ro‘y båràdi.
Sun’iy yorug‘lik mànbàlàrigà cho‘g‘lànmà elåktr làmpàlàri,
gàzli làmpàlàr và h.k. misîl bo‘làdi. Ulàrdà elåktr enårgiyasining
yorug‘lik và issiqlik enårgiyasigà àylànishi ro‘y båràdi.
Nuqtàviy mànbà. 
Fizika kursining måõànikà bo‘limidà –
mîddiy nuqtà, elåktr bo‘limidà – nuqtàviy zàryad tushunchà-
làridàn fîydàlànilgàni kàbi, îptikàdà hàm nuqtàviy yorug‘lik
mànbàyi, ya’ni nuqtàviy mànbà tushunchàsidàn kång fîydàlànilàdi.
Õususiy o‘lchàmlàri chiqàràyotgàn yorug‘ligining tà’siri o‘rgànilàyot-
gàn joygacha bo‘lgan màsîfàgà nisbàtàn e’tibîrgà îlinmàydigàn
dàràjàdà kichik bo‘lgàn yorug‘lik mànbàyi 
nuqtàviy mànbà 
dåyilàdi.
Nuqtàviy mànbà hàm idåàllàshtirilgàn tushunchà bo‘lib,
yorug‘lik nurini hàmmà yo‘nàlishdà bir tåkis yo‘nàltiràdi, dåb
qàbul qilingàn.
Fîtîmåtriya. 
Îptikàning yorug‘likning enårgåtik õàràktåristikà-
làrini o‘rgànuvchi bo‘limi
fîtîmåtriya
dåyilàdi.
Fîtîmåtriyadà quyidàgi kàttàliklàrdàn fîydàlànilàdi:
– enårgåtik kàttàliklàr: bundà yorug‘likning enårgåtik
õàràktåristikàlàri uning qàbul qiluvchigà tà’sirini e’tibîrgà îlinmày
qàràlàdi;
– yorug‘lik õàràktåristikàlàri: bundà yorug‘likning ko‘zgà yoki
bîshqà qàbul qiluvchilàrgà fiziîlîgik tà’siri e’tibîrgà îlinib, uning
kuchi àynàn shu tà’sirgà àsîsàn bàhîlànàdi.
Fîtîmåtriyaning àsîsiy enårgåtik kàttàligi 
nurlànish îqimidir.
Nurlànish îqimi
dåb
,
nurlànish quvvàtigà, ya’ni vàqt birligidàgi
nurlànish enårgiyasigà àytilàdi
(17- § gà qàràng). Nuqtàviy mànbà-
ning istàlgàn yo‘nàlishdàgi, ya’ni istàlgàn fàzîviy burchàk îrqàli
nurlànish îqimi bir õil bo‘làdi.