O‘zbekiston respublikasi oliy va o‘rta maxsus ta’lim vazirligi o‘rta maxsus, kasb-hunar ta’limi markazi a. G. G‘aniyev, A. K. Avliyoqulov

21- rasm.
F
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

32
vujudgà kåltiràdigàn tåbrànishlàr àmplitudàsi. Ifîdàdàn ko‘rinib
turibdiki, tirqishdà jîylàshàdigàn zînàlàr sîni juft bo‘lsà, 
Ì
nuq-
tàdà qîrîng‘i dîg‘, tîq bo‘lsà – yorug‘ dîg‘ hîsil bo‘làdi. Òirqishdà
bittà zînà jîylàshganda, 
Ì
nuqtàdà màksimum intånsivlik hîsil bo‘làdi.
Sinîv sàvîllàri
1. Difràksiya so‘zi qàndày mà’nîni ànglàtàdi? 2. Òo‘lqinlàr difràksiyasi
dågàndà nimà nàzàrdà tutilàdi? 3. Òîvushning pànà jîydà eshitilishini
qàndày tushuntiràsiz? 4. 20-
à
ràsmdàgi mànzàràni tushuntiring. 5. 20-
b
ràsmdàgi mànzàràni tushuntiring. 20-
b 
ràsmdàgi mànzàrà vujudgà kålishi
uchun qàndày shàrtlàr bàjàrilishi kåràk? 7. Gyuygåns prinsipi nima?
8. Frånål Gyuygåns prinsipigà qàndày qo‘shimchà kiritdi? 9. Frånål màv-
hum mànbàlàr hàqidà qàndày fikr bildirgàn? 10. Frånål zînàlàri qàndày
prinsipgà àsîsàn bo‘lingàn? 11. Qo‘shni zînàlàrdàn kålàyotgàn to‘lqinlàr-
ning yo‘l fàrqi nimàgà tång? 12. 21- ràsmni tushuntiring. 13. Qo‘shni
zînàlàrdàn kålgàn tåbrànishlàr àmplitudàlàri bir-birlàrigà qàndày munî-
sàbàtdà bo‘lishàdi? 14. 
Ì
nuqtàdàgi nàtijàviy àmplitudà nimàgà tång?
15.
Ì
nuqtàdà qàchîn qîrîng‘i, qàchîn yorug‘ dîg‘ hîsil bo‘làdi?
16. Òirqishdà bittà zînà jîylàshgàndà nimà bo‘làdi?
Pàràllål nurlàr dàstàsining yakkà
tirqishdàgi difràksiyasi. Difràksiîn pànjàrà.
Difràksiyadàn fîydàlànish
Ì à z m u n i : pàràllål nurlàr dàstàsining yakkà tirqishdàgi
difràksiyasi; màksimumlàr và minimumlàr shàrti; difràksiîn
pànjàràning tuzilishi; difràksiîn pànjàràdà difràksiya; difràksiyadàn
fîydàlànish.
Pàràllål nurlàr dàstàsining yakkà tirqishdàgi difràksiyasi.
Nåmis
fizigi I.Fràungîfår (1787–1826) kàttà àmàliy àhàmiyatgà egà
bo‘lgàn pàràllål nurlàr dàstàsining difràksiyasini o‘rgàndi. Shuning
uchun hàm bu difràksiyagà bà’zàn 
Fràungîfår difràksiyasi 
dåyilàdi.
Yassi mînîõrîmàtik yorug‘lik to‘lqini kångligi 
a
bo‘lgàn tirqish
tåkisligigà tik tushàyotgàn bo‘lsin (22-
à 
ràsm). Òirqishdà 
j
bur-
chàkkà îg‘ib hàràkàtlànàyotgàn chåkkà 
MC
và 
ND
nurlàr îràsidàgi
îptik yo‘l fàrqi
d = 
NF
= 
a
×
sin
j
(10.1)
gà tång bo‘làdi. Bu yerdà 
F
nuqta – 
M
nuqtadàn 
ND
nurgà tushi-
rilgàn pårpåndikularning àsîsi.
10-§.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

33
MN
tirqish tåkisligidàgi
to‘lqin sirtining îchiq qismini
tirqishning 
Ì
qirràsigà pàràllål
bo‘lgàn tàsmà ko‘rinishidàgi
Frånål zînàlàrigà bo‘làmiz. Hàr
bir zînàning kångligi ulàrning
chåkkàlàri uchun yo‘l fàrqi 
l
2
gà tång bo‘làdigàn qilib tànlànàdi.
(10.1) ifîdàdàn ko‘rinib turib-
diki, tirqishdà jîylàshàdigàn
zînàlàr sîni 
j
burchàkkà bîg‘-
liq bo‘làdi. O‘z nàvbàtidà, ikki-
làmchi to‘lqinlàr qo‘shilishining
nàtijàsi esà Frånål zînàlàrining
sînigà bîg‘liq. Bizgà mà’lumki,
hàr bir juft qo‘shni Frånål zî-
nàlàri vujudgà kåltiràdigàn tåb-
rànishlar àmplitudàsi nîlgà tång, chunki qo‘shni zînàlàrning
tåbrànishlàri bir-birlàrini so‘ndiràdi.