O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi

Qiziqishning  p six o lo g ik   tavsifi
Q i z i q i s h   sh a x s n in g   m u h i m   p s i x o l o g ik   j a b h a l a r i d a n  
h iso b la n ib ,  u n d a   bevosita  i n s o n n i n g   individual  x u s u s iy a ti 
m u j a s s a m la s h g a n   b o l a d i .   Q i z i q i s h   —  in s o n la r n in g   d u n y o -  
q a r a s h i,  e ’tiq o d la ri,  idcallari,  y a ' n i   u n i n g   oliy  m a q s a d l a r i ,  
ezgu  n iy a tla ri,  o r z u - u m id l a r i  b o ‘lib,  u n i n g   s h a k l l a n i s h i d a  
bevosita  m u h i m   rol  o lynaydi  h a m d a   u la rn in g   m u vaffaqiyatli 
k e c h is h in i  t a ’m in la sh   u c h u n   x i z m a t   qiladi.
Q iz i q is h   bilim larn i  o n g l i ,   p u x t a ,   b a r q a r o r   a n g l a g a n  
h o ld a   o ‘zlashtirishga,  ko‘n i k m a   v a   m a la k a la rn i  s h a k l l a n t i -  
ri s h g a ,   s h a x s n i n g   q o b i l i y a t i n i   r i v o j l a n t i r i s h g a ,   o l a m n i  
m u k a m m a l r o q  tushunishga,  b ilim   saviyasining k e n g a y is h ig a  
y o r d a m   b erad i.
Q iziq ish   m o tiv   singari  b o r l i q n i n g   m o ‘j i z a k o r   t o m o n -  
larini  bilishga,  fan  asoslarini  eg a lla s h g a ,  faoliyatning  t u r l i -  
t u m a n   shakllariga  ijodiy  y o n d a s h i s h n i   vujudga  k e l t ir i s h g a  
y o r d a m   b e r a d i,  m ehnatga,  t a 'l i m g a   m a s ’uliyat  bilan  m u n o -
93
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

sab a td a   boMishni  sh a k lla n tira d i,  h a r qaysi  y a k k a h o l  shaxsda 
ishchanlik,  g 'a y r a t - s h i j o a t ,   egilmas  irodani  ta rk ib  toptirishga 
pu x ta   psixologik  s h a r t- s h a r o i tl a r   yaratadi.
Q i z i q i s h n i n g   p s i x o l o g i k   m o h i y a t i d a n   k e l i b   c h i q i b  
a y ta d ig a n   b o ‘lsak,  q i z i q i s h ,   insonda  intilish,  faollik,  ichki 
tu rtk i,  e h tiy o jn i  r o ‘y o b g a   chiqarish  m a n b a y id ir.
J a h o n   p s i x o l o g i y a   f a n i n i n g   y i r i k   n a m o y a n d a l a r i  
sh a x s n in g   q i z i q i s h i n i   lin in g   yaxlit  r u h i y   d u n y o s i   b ilan , 
b i n o b a r i n ,   o d a m n i n g   a q l i y   faoliyati,  b ilis h   j a r a y o n l a r i ,  
i r o d a s i ,   x a r a k t e r i ,   t c m p e r a m e n t i ,   h i s s iy o t i ,   q o b i l iy a t i  
b ilan ,  u m u m a n   o l g a n d a ,   inson  tuzilishining b a r c h a  qirralari 
b ila n   b o g l i q   t a r z d a   tu s h u n tir is h g a   h a ra k a t  q ilganlar.
Q i z i q i s h   m u a m m o s i   p s ix o lo g ik   n u q t a y i   n a z a r d a n  
h o z i r g a c h a   N . A . R i b n i k o v ,   N . F . D o b r i n i n ,   N . D .L e v i to v ,  
M .F . B e ly a y e v ,   L . A . G o r d o n ,   L . I .B o j o v i c h ,  N . G . M o r o ­
z o v a ,   M . G . D a v I e t s h i n ,   M . V .V o h i d o v ,   V . A . T o k a r e v a ,  
E . G ‘. G ‘o ziy e v   va  b o s h q a l a r n i n g   n a z a r i y a l a r i d a   h a m d a  
m a x s u s  e k s p e r i m e n t a l   ta d q iq o tla r id a   riv o jla n tirilm o q d a .
H o z i r g i   z a m o n   p s i x o l o g i y a s i d a   q i z i q i s h   o b y e k t i v  
borliqning  in so n la r o n g i d a   subyektiv tarz da aks etishi  sifatida 
t a n   o l i n a d i .   Q i z i q i s h   s h a x s n i n g   m u a y y a n   v o q e l i k d a g i , 
m u a y y a n   v a z i y a t d a g i   t u rli  narsa  va  h o d i s a l a r g a   t a n l a b  
m u n o s a b a t d a   b o l i s h i d a ,   in so n n in g   o ‘ziga  x o s  q a r o r   q abul 
q ilish id a,  o ‘zini  o 'z i   n a z o r a t   eta  bilishida,  m a q s a d g a   intili- 
s h id a ,  yuzaga  k elg a n   o b y e k tiv  va  subyektiv  t o ‘siqlarni  y e n - 
gishida  ifodalanadi.
P s ix o lo g iy a  f a n i n i n g   k o ‘zga  k o 'r i n g a n   o ii m l a r i n i n g  
t a ’l i m o t i c h a ,   q i z i q i s h   o d a m l a r n i n g   e h tiy o jJ a ri  neg izid a 
y a q q o l  ijtim oiy  ta r i x i y   s h a r t- s h a r o i t d a ,  v a z iy a td a   yuzaga 
keladi,  s h a k lla n a d i,  b a r q a ro rla s h ib   b o ra d i  h a m d a   u la rn in g  
sh a x s iy   t u r m u s h   s h a r o i t i   va  fa o liy a tid a ,  i jtim o iy   ishlab 
c h i q a r i s h d a   q a t n a s h i s h i   singari  o m i l l a r d a   g a v d a la n a d i .  
U m u m i y   t a l q i n l a r g a   a s o s l a n i b   m u l o h a z a   b i l d ir ila d ig a n  
b o ‘lsa, u a lo h id a  j a r a y o n ,   a m n i o   m a ’lum  psixologik funksiya 
e m a s ,   c h u n k i   u   h i s - t u y g ‘u,  iroda,  o n g ,  q o la v e rs a   jan iik i 
p six ik   h o l a t l a r ,   h o d i s a   va  ichki  k e c h i n m a l a r n i   o ‘z id a  
m u ja s s a m la s h tirg a n   m u r a k k a b   tizimli  ru h iy   voqelikdir.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

Q iziq ish   psixologik  m o h i y a t in in g   dastlabki  k o krinishi  — 
b u   uni  o d a m l a r   t o m o n i d a n   a n g l a b   yetishi  yoki  t u s h u n i s h  
im k o n iy a tid ir.  S haxs  qiziqish  m a h s u l i n i ,   u n in g   o q i b a t in i 
a n g la sh ,  t a s a w u r  etish  o r q a li g i n a  o b y e k tiv   boiiiq d a g i  n a r s a  
va  h o d isa la rg a   ongli,  ta n la b   m u n o s a b a t d a   b o l a d i .   L e k in   b u  
v o q e l i k n i   a n g l a s h ,   t u s h u n i s h   i n s o n d a   b i r d a n i g a   s o d i r  
b o M m a y d i,  b alki  m u a y y a n   v a q t   d a v o m i d a   u n d a   b i l is h  
j a r a y o n l a r i ,   shaxsiy  fazilatlari  i n d iv id u a l - t i p o l o g i k   x u s u -  
siyatlar  rivojlanishi  tufayli  y u z a g a   keladi.  S h u n i  t a ’k id la s h  
joizki,  qiziqish  psixologik  m o h i y a t i n i n g   n a m o y o n  b o l i s h i d a  
aqliy  j a r a y o n l a r   m u h i m   o ‘r i n d a   tu rish i  h o d is a s in in g   q a y d  
qilinishi  u  fa q at  in telle k td an   t a s h k il  t o p a d i ,   d e g a n   m a ’n o n i  
a n g l a t m a y d i,  albatta.  Shu  b o is,  q iz iq ish   psixologik  m o h i y a ­
t i n i n g   i k k i n c h i   k o 'r in i s h i   —  u n i n g   h i s - t u y g 'u l a r ,   e m o -  
t s i o n a l   h o l a t l a r   b i l a n   u y g ' u n l a s h g a n ,   m u j a s s a m l a s h g a n  
t a rz d a   ifo d ala n ish id ad ir.  M a ' l u m k i ,   his-tuyg*ular,  s h u n i n g -  
d e k ,  e m o t s i o n a l   h o la tla r  ( e m o t s i o n a l   t o n ,   kayfiyat,  s h i -  
j o a t ,   e h t ir o s  va  b o sh q alar)  s h a x s n i n g   b o rliq d ag i  a n i q   v o q e -  
likka,  n a r s a   va  hodisalarga,  m u a y y a n   faoliyatga  in tilis h in i, 
s a ’y - h a r a k a tl a r i n i   k u c h a y ti r a d i,   ja d a l l a s h t i r a d i ,   s a f a r b a r -  
likni  o b y e k t g a   y o 'n a ltira d i.  I n s o n   o ‘z  shaxsiy  q iz i q i s h in i  
q o n d i r g a n d a n   keyingina  u n d a   y o q i m l i   h i s - t u y g 'u i a r   u y -  
g l o n a d i ,   r u h i y   q o n i q i s h ,   o ‘z   n a v b a t i d a ,   l a z z a t l a n i s h  
(p rak sik )  hissi  vujudga  keladi.
Q i z i q i s h n i   psixologik  m o h i y a t i n i n g   u c h i n c h i   k o ^ ri- 
nishi  —  b u   u n i n g   iroda  s ifatlari,  i r o d a   akti  bilan   u n u i m -  
la s h g a n   t a r z d a   vujudga  k c li s h i d ir .  Ir o d a v iy   z o ‘r  b e r i s h ,  
m u a y y a n   q a r o r   b o 'y i c h a   i n t i l i s h ,   b a ’zi  q i y i n c h i l i k l a r n i  
y e n g i s h ,   m u s t a q i l l i k   n a m o y o n   q i l is h   q i z i q i s h n i   q a r o r  
t o p t ir a d i ,  shaxsni  niaqsad  sari  y e ta k la y d i.
Q i z i q i s h n i   psixologik  m o h i y a t i n i n g   t o ‘rtin c h i  k o ‘r i -  
n i s h i   —  b u   u n i n g   oliy   n e r v   f a o l i y a t i   x u s u s i y a t l a r i   v a  
t e m p e r a m e n t   tiplari  bilan  b irg a ,  m u ja s s a m la s h g a n   h o l d a  
n a m o y o n   boMishidir.
Q i z i q i s h n in g   n erv -fizio lo g ik   m e x a n iz m la r i   t o ‘g ‘r i s i d a  
m u l o h a z a   y u ritilg a n d a,  d astav v a l  r u s   o lim i  I . P . P a v l o v n i n g  
oliy  n e rv   faoliyati  haqidagi  t a ' l i m o t i n i   eslab  o ‘tish  j o i z .  
U n i n g   „ b u   n i m a ? “  refleksi,  y a ' n i   o riy e n tiro v k a   ( m o ‘ljal
95
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

olish)  refleksi  q i z i q i s h n in g   m o d d iy   n e g iz in i  tu s h u n t ir is h d a  
m u h i m   a h a m i y a t   k a s b   e tadi.  A w a l   I . P . P a v l o v ,   s o ‘ngra 
P .K . A n o x i n ,   N . A . B c r n s h t e y n ,   B .M . T e p lo v ,   V .S .M e rlin , 
V .D .N e b i l it s i n   va  b o s h q a l a r   in sondagi  q iz iq is h n in g   ncrv- 
fiziologik  m ^ x a n i z m l a r in i   bosh  m iy a  k a tta   y a rim s h a rla ri 
p o ‘s t l o g ‘id a   o r i y e n t i r o v k a   re flek si  n e g i z i d a   m u r a k k a b  
m u v a q q a f ' b o g ‘l a n i s h l a r n i n g   v u j u d g a   k e l i s h i d ir ,   d e g a n  
y o ‘s i n d a   t a l q i n   q i l m o q d a la r .   Q i z iq is h n in g   m o d d i y   asos- 
lari  I . P . P a v l o v n i n g o ‘z a r o   induksiya  q o n u n i ,   p o lstloqdagi 
o p tim a l  q o ‘z g ‘a!ish  o ‘c h o g ‘i  va  d in a m ik   stere o tip larg a  oid 
q a r a s h la rid a ,  A .A .U x to m s k i y n i n g   d o m i n a n t   q a ra s h la rid a  
h a m d a  Y .N .S o k o l o v n i n g   oriyentir m u ra k k a b   psixofiziologik 
h odisa ekanligi  h a q id a g i  tadqiqotlarida o ‘z  aksini topgan.
H ozirgi  d a v r d a   q iz iq ish   shaxsning  individuai-psixologik 
x u s u s iy a t i d a n   i b o r a t ,   d e g a n   x u lo sa   o d a t i y   boMib  qoldi. 
S h u n g a  q a ra m a y ,  b a ’zi  m an b a la rd a  qiziqishga  m uay y an  solía 
b o ky i c h a   t o ‘g ‘ri  moMjal  olishga,  yangi  o m i l i a r   b ila n   ta n i-  
shishga,  v o q e lik n i  t o l a   va  c h u q u r   aks  e ttirish g a   y o rd a m  
b erad ig an   m otiv d ir,  d e g a n  t a 'r i f  h a m   beriladi.  S h u n g a   m u ta - 
no sib   ta rz d a   q i z iq is h   bilish  ja ra y o n i  sifatida  o ‘rin  egallab, 
u   ijobiy  h i s - t u y g ‘u l a r d a   y o 'n a ltirilg a n   o b y e k t   bilan   c h u -  
q u r r o q   t a n is h is h ,  u  h a q d a   k o ‘p ro q   m a ’l u m o t g a   ega  b o l i s h ,  
u n i n g   m o h i y a t in i  a n g l a b   yctish  b o ra sid a  sh a x s n in g   istagida 
n a m o y o n   b o i a d i ,   d e g a n   m u lo h a z a la r  h a m   m a vjuddir.
S h u n i  a l o h i d a   ta 'k i d l a s h   lozim ki,  sh a x s n in g   ishtiyo- 
q in i  q o n d i r i s h g a   y o ‘naltirilg an lig in i  aks  e tti r u v c h i   q iz i­
q i s h n i n g   q o n d i r i l i s h i   h e c h   q a c h o n   u n i n g   s o ‘n i s h i n i  
i fo d a la m a y d i,  a k s i n c h a ,   o b y e k tn in g   n o m a ’l u m   qirralarini 
a n iq la s h   u c h u n   ish n i  d a v o m   ettirishga  u n d a y d i.   S h u   bilan 
b irg a ,  q i z i q i s h ,   b i l is h   v a   u n i n g   j a r a y o n l a r i   f u n k s i o n a l  
h o la tin in g  d o im iy  q o ‘z g ‘atuvchi  m e x a n iz m i  sifatida vujudga 
keladi v a  aks etadi.
P s i x o l o g i y a d a   q i z i q i s h   q u y id a g i  t i p l a r g a   a j ra tila d i: 
1)  m a z m u n ig a   k o ‘ra:  shaxsiy va  ijtimoiy;  2)  m aq sad ig a  k o ‘ra: 
bevosita va bilvosita;  3)  k o l a m i g a  ko‘ra:  ken g  va  tor;  4)  qizi- 
q is h la r   d arajasig a  k o kra:  b a r q a r o r  va  b e q a ro r.
Q i z i q i s h   m a z m u n   j i h a t i d a n   q u y i d a g i l a r d a :   b ilish  
e h tiy o jla rin in g   o b y e k t l a r i   qaysilar,  b ilish n in g   m a z k u r   fao-
96
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

liyat  m a q s a d i   bilan  m u t a n o s i b li g i,  s h ax sn in g   y a s h a y o t g a n  
m u h i t g a   m u n o s a b a t i   k a b i l a r d a   m u ja s s a m l a s h a d i .   S h a x s  
n i m a l a r g a   q iz iq a d i,  u n i n g   b i l is h   ehtiy o jla ri  o b y e k t i n i n g  
ijtim o iy   q iy m a ti  q a n d a y ?   I n s o n n i n g   shaxsiy  q i z i q i s h i n i n g  
kclib  c h iq is h i  birlam ch i  b o 'l i s h i g a   q a r a m a y ,  u  b i r d a v r n i n g  
o ' z i d a   i j tim o iy lik   a h a m i y a t i g a   h a m   cga.  U n i n g   k a s b i y  
faoliyatiga  qiziqishi  o x i r - o q i b a t   j a m i y a t   u c h u n   n a f   k e l t i -  
ris h i,  r a v n a q i   u c h u n   q i m m a t l i d i r .   I jt i m o iy   x u s u s i y a t l i  
q i z i q i s h la r   k c y in ro q   b o rib   s h a x s i y   a h a m i y a t   k asb   c t i s h i  
m u q a r r a r .   C h u n k i   u m u m i y ü k   —  ijtim o iy lik   b i l a n   x u s u -  
siylik  —  shaxsga  oidiik  b i l a n ,  u y g fcu n la s h g a n   h o l d a   m a v j u d  
b o l a d i   va  u lar b i r b o s q i c h d a n   b o s h q a   b i r b o s q i c h g a  a v t o m a -  
tik  ravishda o ‘taveradi yoki  u l a r  d o i m o  o ‘rin a lm a sh ib  t u r a d i .  
Sh ax s  o Lz  qiziqishi  tufayli  b i r o n - b i r   n a rsa n i  k a s h f   e t s a ,  
in d iv id u a l  chtiyojini  q o n d i r a d i ,   s h u n d a y   b o ‘ls a -d a ,  j a m i ­
y a t,  j a m o a   u c h u n   ishlab  c h i q a r i s h n i   t a k o m i l l a s h t i r i s h g a  
xizm at qiladi.  S hu  bois, j a m i y a t n i n g ,  ja m o a n i n g  e n g  d o l z a r b  
v a z i f a l a r i d a n   biri  — y o s h l a r n i   m u s t a q i l ,   fa o l  b i l i s h g a ,  
i j t i m o i y   a h a m i y a t g a   e g a   m c h n a t   f a o l i y a t i g a   q i z i q i s h  
u y g ' o t i s h d a n   ib o ra td ir.  T o k i   u l a r d a   j i d d iy ,   m a z m u n l i ,  
j a m i y a t   t o m o n i d a n   r a g 'b a t l a n t i r u v c h i ,   m e h r - m u h a b b a t g a  
sa z o v o r   q iz iq is h la r  s h a k lla n s in .
Q iz iq ish n in g   maqsad j i h a t i d a n   farqi  bevosita va b ilv o s ita  
n a m o y o n   b o 'lish ig a   q a ra b   a n i q l a n a d i .   Bevosita  q i z i q i s h l a r  
v o q e lik n in g ,  jis m   va  h o d i s a l a r n i n g   e m o t s i o n a l  j o z i b a l i lig i ,  
h is-tu v g lularga ega bo'Iishligi,  ta s h q i  ta'sirlarga  b e r i l u v c h a n -  
ligi  tufayli  vujudga  keladi.  ß u   q iz iq ish   y a n a   o 'r g a n i l a y o t g a n  
n a r s a n i n g   m a ’nosi  b ila n   u n i n g   s h a x s   fa o liy a ti  u c h u n  
a h a m i y a ti  m o s   tu s h g a n d a   p a y d o   b o l i s h i   m u m k i n .   P s i x o -  
logiyada  b evosita  q iz iq ish n in g  y u z a g a   kelishini  f a o li y a t n i n g  
m a q s a d i n i   anglash  bilan  b o g 'l i q   b o 'I g a n   bilishni  e h t i y o j  
d e b  atash  qabul  qilingan.  M c h n a t  va o 'q ish   faoliyatida  h a m i -  
sha  h i s - t u y g 'u g a ,   jo zib ag a  t a y a n i b   ish  tu tish   i m k o n i y a t i  
m av ju d  bo'lm aslig i sababli j i s m o n i y  va aqliy  m c h n a tn i   o n g l i  
id o ra   q i lis h d a   m u h i m   a h a m i y a t   k asb   e t a d i g a n   b e v o s i t a  
q i z i q i s h l a r n i   t a r k i b   t o p t i r i s h   m a s a l a s i   ish lab   c h i q a r i s h  
h a m d a   t a 'l i m  tizimi oldida  t u r g a n   m u h i m   vazifa h is o b l a n a d i .
S h u n d a y   qilib,  u  yoki  b u   n a r s a l a r n i,  h o d is a la r  m o -  
h iyatini  bilish,  k o 'rish ,  i d r o k   q i lis h ,  an g la b   yetish  u c h u n
7  Psixologiya 
97
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

q iz iq a rli  tu y u lg a n   i c h k i   k c c h in m a la r   b e v o s ita   q iz iq is h n i 
i fo d a   c tadi.  B ilvosita  q iz i q i s h la r   esa  m e h n a t   faoliyati  yoki 
t a i i m   olish j a r a y o n i n i n g   m u a y y a n   ijtim oiy  a h a m i y a ti  bilan 
u n i n g   s h a x s   u c h u n   s u b y e k t i v   a h a m i y a t i   o ' z a r o   m o s  
t u s h g a n id a  bilvosita  q i z i q i s h  yuzaga  keladi.  B in o b a rin ,  shaxs 
m a z k u r   j a r a y o n d a   b u   n a r s a l a r   m e n i  q i z iq tir g a n i  u c h u n  
j u d a   qiziqarlidir,  d e g a n   xulosaga  keladi.  Bu  esa b o la  shaxsini 
m e h n a t   faoliyati  v a   t a ' l i m   ja ra y o n in i  ongli  tash k il  etish, 
v e ta k c h i  va  u s tu v o r o ‘rin   cgallaydigan  bilvosita qiziqishlarni 
t a r k i b   to p tiris h   h a m d a   m a x s u s  tre ninglarga,  o m i l k o r   y o ‘1- 
y o ‘riq l a r g a   o ' r g a t i s h   o r q a l i   a m a lg a   o s h i r i s h   m a q s a d g a  
m u v o fiq d ir.
O d a m l a r n i n g   q i z i q is h la r i   o 'z in i n g   k o ‘la m i   b ila n   bir- 
b i r i d a n   farq qiladi.  S h u n d a y  shaxslar toifasi  h a m   m avjudki, 
u l a r n i n g   q i z i q i s h l a r i   b i r g i n a   s o h a g a   q a r a t i l g a n   b o 'l a d i .  
B o s h q a l a r i d a   e sa   q i z i q i s h l a r   q a t o r   s o h a l a r g a ,   f a n la rg a , 
o b y c k t l a r g a   y o ‘n a l t i r i l g a n   b o 'l a d i .   L e k i n   t u r l i   s o h a g a  
q i z i q is h la rn in g   biri  i k k in c h is ig a   salbiy t a 's i r  etishi  m u m k i n  
c m a s ,   a g a r d a   u l a r n i   o q i l o n a   b o s h q a r is h   i m k o n i   b o 'l s a . 
Q i z i q i s h n i n g   t o r l i g i   k o ' p i n c h a   s a l b i y   h o d i s a   s i f a t i d a  
b a h o l a n i s h i   m u m k i n ,   l e k i n ,   a y n i  c h o g ' d a ,   u l a r n i n g  
h a d d a n   o rtiq   kengligi  h a m   n u q so n   ta riq a sid a   ta hlil  qilinsa 
b o 'l a d i .   B iro q   s h a x s n i n g   b a r k a m o l  s h a x s   boMib  k a m o l 
to p is h i  q iz iq ish la r k o M a m in i  t o r  em as , balki  k e n g   m iq y o s d a  
boMishini  t a q o z o   e ta d i.
Q iz i q i s h l a r   o ‘z l a r i n i n g   darajasiga  q a r a b   b a r q a r o r   va 
b e q a r o r   tu rlarg a  a j r a t il a d i .   B arq a ro r q iziqishga  ega  b o l g a n  
sh a x s  u z o q   vaqt  d a v o m i d a   yoqtirgan  b u y u m l a r i g a ,  o b y c k t- 
lariga,  h o d is a la rg a   o ' z   m ay lin i  h e c h   o 'z g a r i s h s i z   saqlab 
t u r a   oladi.  S h u   b o i s ,  i n s o n   ehtiyojlarini  o ‘z i d a   m u ja s s a m - 
la sh tiru v c h i,  s h a x s n i n g   ru h iy   fazilatiga  a y l a n a   b o sh la g a n  
q i z iq is h la r  b a r q a r o r   q iz i q is h la r   deyiladi.  B a r q a r o r   qiziqish 
sh a x s   q o b i l iy a ti n in g   riv o jlanganligidan  d a r a k   b eradi.  S hu 
n u q t a y i   n a z a r d a n   m a z k u r   qiziqish  ta sh x is  q i l u v c h a n l ik  
xususiyatiga h a m   ega.  B iro q   insonlarda b a r q a ro r qiziqishning 
m a v ju d   yoki  m a v j u d   em aslig in i  a niqlash  u c h u n   u la rn in g  
m e h n a t   fa o liy a ti  v a   o ‘q u v   j a ra y o n id a g i  q iz i q i s h la r in i n g  
tas h q i  ifodasini  a t r o f l i c h a  o 'rganishga t o 'g 'r i   keladi.  O d a td a ,
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

q i z i q i s h n i n g   t a s h q i   ifodasi  s h a x s n i n g   o ‘ziga  o ‘zi  b a l i o  
b e r is h ,   o ' z i n i   o ‘zi  tahlil  q i l is h   f a o l i y a t l a r i d a   n a m o y o n  
b o ’ladi.  B a rq a ro r qiziqish  t o ‘g ‘risid a  m u l o h a z a y u r i t i l g a n d a ,  
u n i n g   b o s h q a   tark ib iy   q is m   v a   q i r r a la r i n i   hisobga  o l i s h  
lo zim ,  c h u n k i   bu  narsa  k o ‘p  j i h a t d a n   sh a x sn in g   i r o d a v i y  
sifatlari,  x a r a k te rin in g   v az m in lig i  b i l a n   b o g ‘liq.
Q i z i q i s h n in g   barqarorligi  u n i n g  j a d a l   ta rz d a   n a m o y o n  
b o 'l i s h i   h a m d a   u z o q   d a v o m   e t i s h i   b i l a n   i f o d a l a n a d i .  
S h a x s n in g   z a ru riy   eh tiyojlarini  y u k s a k   d a r a ja d a   aks  e t t i -  
r a d i g a n ,   s h u n i n g d e k ,   u n i n g   p s i x o l o g i k   t u z i l is h ig a   x o s  
xislatlarga  a y la n ib   b o ra d ig a n   q i z i q i s h la r i   b a r q a r o r   q i z i q i s h  
d eyiladi.  B a r q a r o r   qiziqish  q o b i l i y a tn i n g   b ir  k o 'r i n i s h i g a  
o 'x s h a s h   b o l i b ,   m aqsadga  y o ‘n a lg a n lig i  bilan  h a m   m u h i m  
in d iv id u a l,  h a m   ijtimoiy  a h a m i y a t g a   egadir.
Q i z i q i s h la r n in g   b a ’zi  h o l a t l a r d a   b c q a r o r   b o ‘lishligi  i n -  
s o n l a r n i n g   y o sh ,  jin s,  tip o lo g ik   x u s u s iy a tig a   h a m   b o g l Iiq - 
dir.  B u n d a y  toifadagi  kishilarda  q i z iq is h la r g 'o y a td a  eh tiro s li 
k c c h a d i,  b iro q   u  qisqa  m u d d a tli  b o l i s h i   m u m k in .  M a s a l a n ,  
b ir v a q t n i n g   o kz id a   u l a r b i r   n e c h t a   fa n la rg a ,  ta b ia t  h o d i s a -  
lariga  q iz iq a d ila r,  b arc h a   n a r s a g a   ish tiy o q   b ilan  y o n d a s h i b ,  
m u a m m o n i n g   m o h iy atig a  c h u q u r   kirib  b o r m a y ,  b o s h q a  
h o la tla r b ila n   m a s h g ‘ul b o 'lib   k e t a d i l a r .   B u n d a y   xususiy atli 
sh a x sla r  m a s h g ‘ulotIarga  q a n c h a l i k   t e z   kirishgan  boM salar, 
qiz iqishla ri  s h u n c h a li k   tez  s o kn a d i .   Q iz iq is h la r  sa lo h iy a tli 
voyiiga  y e t g a n   y o s h la rn in g   o ‘z   i s t e 'd o d l a r i n i   m a q s a d g a  
y o ‘n a ltirg a n   ta rz d a   am alga  o s h i s h i n i   t a ’m inlaydi.
Shaxsdagi qiziqishlarni  rivojlantirish va b arqarorlashtirish 
u c h u n   u l a r n i n g   negizini  ta s h k i l   e t a d i g a n   fa oliyat  b i l a n  
m a s h g ‘ul  b o l i s h g a ,   m aqsadga  m u v o flq   shug'u llanishga  m a y l 
uyg‘o tis h g a   p uxta  zam in  h o z i r la s h   z a ru r,  toki  q iz i q is h la r  
motiv,  ehtiyoj,  e ’tiqod  funksiyasini  bajarishga  aylansin.
S h u n d a y   qilib,  q i z i q i s h l a r — s h a x s   faoliyati  a s o s l a r i -  
n i n g   t a n h o   y o ‘na!ishi  b o ‘l m a s a - d a ,   a m m o   u n i n g   e n g  
m u h i m   j i h a t i   hisoblanadi.
Psixologiya  f a n in m g s o 'n g g i   m a ’lu m o tla r ig a  a s o s l a n g a n  
h o ld a   q iz iq is h n i  b ir  n e c h a   d a r a j a l a r g a   ajratish  m u m k i n :  
a)  s i n c h k o v l i k ;   b)  q i z i q u v c h a n l i k ;   d )   b i l is h g a   q i z i q i s h ;  
e)  t u r g ‘u n   y oki  kasbiy  q iziqish.