O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi


 ‘q u v   fa o liy a ti  m otivlari


bet38/291
Sana27.09.2021
Hajmi
#187097
1   ...   34   35   36   37   38   39   40   41   ...   291
Bog'liq
Psixologiya (E.G'oziyev)

0 ‘q u v   fa o liy a ti  m otivlari
P sixologik  m a 'l u m o t l a r g a   k o ‘ra,  h a r   q a n d a y   faoliyat 
m u a y y a n   m o tiv l a r   t a ’sirid a   vujudga  keladi  va  yetarli  sh a rt- 
sharoitlar y a ra tilg a n d a g in a   ro ‘yobga chiqadi.  S h u   bois,  ta'lim  
j a r a y o n i d a   b ilim la r n i  o ‘zlashtirish,  m alak a v a   k o 'n ik m a la r n i 
e ga lla sh.  u m u m a n ,   b i r o r   narsani  o ‘rg a n ish   u c h u n   o ‘q u v - 
c h ila r d a   o ‘q u v   m o t iv la r i  m avjud  b o l i s h i   shart.
104
www.ziyouz.com kutubxonasi


B ilish  m o tivlari  s h a x s n in g   g n o s e o l o g i k   m a q s a d ,   y a ' n i  
bilish  m a q s a d i n i   q a r o r   t o p t i r i s h   b ilim   va  k o ‘n i k m a l a r n i  
e g a lla s h   sari  y o ‘naltirilad i.  O d a t d a ,   b u n d a y   t u r d o s h   v a  
j i n s d o s h   m o t iv la r   nazariy  m a ’l u m o t l a r n i n g   k o ‘r s a t i s h i c h a ,  
tashqi
 v a  
ich ki
,  dcg a n   a t a m a l a r n i   y u z a g a   keltiradi.
Tashqi
  m o tiv lar  ja z o la s h   v a   ta q d irla s h ,  x a v f - x a t a r   v a  
t a la b   q ilis h ,  g u r u h iy   tazyiq,  e z g u   niyat,  o r z u - i s t a k   k a b i 
q o ‘z g ka t u v c h il a r  ta'sirida v u ju d g a   keladi.  B ularning b a r c h a s i  
b e v o s ita   o ‘q u v   niaqsadiga  n i s b a t a n   ta s h q i  o m illa r,  s a b a b l a r  
b o ‘lib  h is o b la n a d i.  M a z k u r  h o l a t d a   b ilim   va m a l a k a l a r  o kt a  
n u i h i m r o q   b o ‘lgan yetakchi  m a q s a d l a r n i   a m alg a  o s h i r i s h n i  
t a ’m i n la s h   vazifasini  bajarad i  ( y o q i m s i z   h olat  va  k e c h i n -  
m a l a r   yoki  n o x u s h ,  n o q u la y   v a z i y a t d a n   q o c h is h ,  i j t i m o iy  
yoki  shaxsiy  muvaffaqiyatga  c ris h is h )  va  hokazo.  Bu  t u r d a g i  
ta s h q i   m o t i v l a r   t a ’siri  b i l a n   t a ’lim   j a r a y o n i d a   b i lim   v a  
k o 'n i k m a l a r n i   egallashda  q i y i n c h i l i k l a r   kelib  c h iq ib ,  u l a r  
asosiy  m a q s a d n i am alga oshirishga to 'sq in lik  qiladi.  M a s a la n , 
k ich ik   m a k t a b   yoshidagi  o ‘q u v c h i l a r n i   o ‘qish  e m a s ,   b a l k i  
o 'y i n   faoliyati  k o 'p r o q   q iz iq tir a d i.  M a z k u r   v az iy a td a   o ‘q i -  
tu v c h i n in g   ularni  o ‘qishga j a l b   qilish   niyati  o ‘q u v c h i l a r n i n g  
o*yin  m a q s a d i  ushalishiga  x a l a q i t   b erishi  m u m k i n ,   l e k i n  
b u n d a   i z o h ta la b   dalillar  y e t i s h m a y d i .
M o ti v la r n i n g   n avbatdagi,  y a ' n i   ichki  m o tiv la r  t u r k u -  
m ig a  in d iv id u a l  xususiyatli  m o t i v l a r   kiradiki,  u l a r o ‘q u v c h i  
s h ax sid a  o ‘qishga  nisbatan  in d i v id u a l   m a q s a d n i  r o ky o b g a  
c h iq a r u v c h i  q o ‘zg‘alish  negizida  p a y d o  b o l a d i .   C h u n o n c h i ,  
bilishga  q iz iq ish n in g   vujudga  kelishi  sh ax sn in g   m a ’n a v i y  
d arajasin i  o sh irish   u c h u n   u n d a g i   in tilis h la rn in g  y e tilis h id ir. 
B u n g a   o ‘xsh ash   m o t iv la r n in g   t a 's i r i d a   o ‘qu v   j a r a y o n i d a  
nizoli,  ziddiyatli  h o latlar y u z a g a   k e lm a y d i.  A lb atta,  b u n d a y  
toifaga  taalluqli  m o tiv lar p a y d o   boMishiga  q a r a m a y ,   b a ’z a n  
q iy in c h ilik la r  vujudga  kelishi  e h t i m o l ,   c h u n k i  b i l i m l a r n i  
o 'z la s h ti r i s h   u c h u n   irodaviy  z o “r  b c rish g a   t o ‘g ‘ri  k e l a d i .  
B u n d a y  x ossalarga ega  irodaviy  z o ' r  b e r is h la r tashqi  x a l a q i t  
b e r u v c h i   q o ‘z g ‘a t u v c h i l a r n i n g   k u c h i   v a   i m k o n i y a t i n i  
kam aytirishga qaratilgan  b o l a d i .   U s h b u  jara y o n g a  p e d a g o g ik  
p s i x o l o g iy a   n u q t a y i   n a z a r i d a n   y o n d a s h i l g a n d a   b u n d a y  
t o l a q o n l i   v az iya tni  o q ilo n a  d e y is h   m u m k i n .
www.ziyouz.com kutubxonasi


T a ’l i m   j a r a y o n i d a   b u n d a y   v a z i y a t l a r n i   y a r a t i s h  
o ‘q itu v c h in in g   m u h i m   vazifasi  h isobíanib,  u n i n g   faoliyati 
ichki  a n g l a n g a n   m o t i v l a r ,   ya'ni  o ‘q u v c h i l a r   x u lq -a tv o rin i 
s h u n c h a k i   b o s h q a r i s h   b i l a n   c h e k l a n m a s d a n ,   balk i  u l a r  
s h a x s in i  s h a k l l a n t i r i s h g a ,   ularga  m a q s a d   q o ‘y a   o lish g a , 
q iziq is h   uy g ‘o t i s h g a   q a r a t i lg a n   b o l a d i .
A n iq   n a rs a la r,  h o d i s a l a r   va  x a t t i - h a r a k a t l a r   i n s o n n i n g  
faolligi  m u a y y a n   m a n b a l a r   bilan  uzviy  bogM anishga  ega 
b o l s a   v a   u y g ‘u n l a s h i b   b o rs a ,  faoliyat  m o tiv la ri  darajasiga 
o ‘sib  o ‘tadi.  P s ix o lo g i y a d a   m a n b a la r  o ‘z  m o h i y a t ig a   k o ‘ra, 
t u r k u m l a r g a   ajra tib   t a l q i n   qilinadi.

Download

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   34   35   36   37   38   39   40   41   ...   291




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish