O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi

S h axsn in g  ustanovkasi  yoki  anglanm agan 
mayllari
P sixologiva  f a n i d a   x u lq -a tv o r  va  faoliyatga  q aratilg a n  
a n g l a n m a g a n   m a y l l a r   o ra sid a   m u a y y a n   d a r a j a d a   ta d q iq  
c tilg a n i  u s t a n o v k a   ( k o ' r s a t m a   b e r is h ,  y o ‘l - y o ‘riq  k o ‘r- 
satish)  m u a m m o s i   h i s o b la n a d i.  U sh b u   u m u r n i y   psixologik 
m asala  g ru z in   p six o lo g i  D . N .U z n a d z e  va  u n i n g   shogirdlari 
t o m o n i d a n   k e n g   k o l a m d a   o'rganilgan.
U s ta n o v k a  
sei
  i n g l iz c h a   sol7. b o klib. 
u ko'rsatm a berish, 
anglanm agan  m a v lla r,  y o 'l- y o ‘riq  k o ‘rsatish
  m a 'n o l a r i d a
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

q o 'l l a n i b   k e lin a d i.  Biroq  keying!  a t a m a l a r   u n i n g   h a q i q i y  
m a ’n o sin i,  m o h i y a t in i  m u k a m m a l   a k s   e tt i r m a y d i,  s h u n i n g  
u c h u n   u s h b u   a t a m a n i   o £zg a ris h s iz   q o l d i r s a   h a m   b o 'l a d i .
O d a t d a ,   u s t a n o v k a   d e g a n d a ,   b i l i s h   f a o li y a ti  b i l a n  
b e v o s i t a   b o g ' l i q   b o ' l g a n   c h t i y o j n i   m a ' l u m   u s l u b d a  
q o n d iris h g a   ruhiy jih a td a n   ta y y o rlik  tu s h u n ila d i.  U s ta n o v k a  
s h a x s n i n g   o ' z i   a n g l a b   y e t m a g a n   m u a y y a n   ru h iy   h o l a t i  
yoki  m a y lid ir.  B u n d a y   h o l a t d a   s h a x s   b i r o n - b i r   e h tiy o jn i 
q o n d i r i s h   m u m k i n   b o 'lg a n   m a ’l u m   fa o liy a tg a   r u h a n   t a y y o r  
t u r a d i .   U s t a n o v k a n i n g   m a v j u d l i g i .   u n i n g   q o n u n i y a t l a r i  
c k s p e r i m e n t a l   ta rz d a   t a 'k id ia b   o 't i l g a n   v a   ilm iy  m a k t a b  
n a m o y a n d a l a r i   t o m o n id a n   a n i q l a n g a n .   M a z k u r   t a jrib a d a  
s in a lu v c h ig a   ikkita —  bittasi  k a t t a ,   ik k in ch isi  esa  k ic h ik ro q  
s o q q a c h a n i   k o 'z i  y u m u q   h o ld a   u z l u k s i z   b ir  n c c h a   ( 1 0 — 
15)  m a r t a   p ay p a sla b   ta q q o s la s h   t a k l i f   qilin a d i.  E k s p e r i-  
m e n t n i n g   n av b a td a g i  b o s q i c h i d a   s o q q a c h a l a r   b a r a v a r ig a  
a l m a s h tirila d i,  b u n d a   qiziq  h o la t   y u z   b e rib ,  b a r a v a r  j i s m l a r  
h a m   h a r x i l   tu y u la d i,  y a 'n i  s i n a l u v c h i d a   (illuziya)  n o t o ‘g ‘ri 
aks  e ttirish   h o lati  yuzaga  keladi.  B u n d a y   psixologik  v o q e a -  
ning v u ju d g a   kclishiga asosiy s a b a b   s h u k i ,  obyektiv j i h a t d a n  
o ' z a r o   t e n g   s o q q a c h a l a r   t a q q o s l a n g a n d a   f a v q u l o d d a  
su byektiv  s h a r o i t d a   ular  b i r - b ir i g a   t e n g   e m a s ,   d e g a n   inayl 
b i l a n   ish  t u t i l g a n l i g i d i r .   U s h b u   h o l a t   o d d i y r o q   q i l i b  
t u s h u n t i r i l a d i g a n   b o l s a ,   t a q q o s l a s h   j a r a y o n i   u s t a n o v k a  
( k o ‘rs a tm a   b e ris h ,  y o 1 - y o ‘riq  k o 'r s a t i s h )   aso sid a  a m a l g a  
o shirilganligi  u c h u n   s h u n d a y   n a t i j a g a   kelindi.
D . N . U z n a d z e n i n g   t a ’k i d l a s h i c h a ,   in s o n d a   u s t a n o v k a  
b ila n   b o g i i q   psixofiziologik  h o l a t   m a r k a z iy   nerv  s i s te -  
m a s in in g g in a   e m a s ,  balki  u n i n g   p e r if e rik   qism i  fa o liy a tin i 
h a m   m a h s u l i   b o  "lib  h i s o b l a n a d i .   D . N . U z n a d z e n i n g  
ta jrib a la rid a   sin alu v c h in in g   o ' n g   q o 'l i g a   n a v b a t  bilan   a w a l  
k atta,  k eyin  k ich ik   s o q q a c h a la r   b e r i b   tu rila d i  va  bu  v a z iy a t  
1 0 —  15  m a r t a   tak ro rla n ad i.  T a j r i b a n i n g   oxirgi  b o s q i c h i d a  
s in a lu v c h in in g  c h a p  q o 'liga b ir-b irig a  t e n g  s o q q a la r b e rila d i. 
B u n in g   n a tija sid a   unin g   c h a p   q o l i d a   h a m   illuziya,  y a ’ni 
n o to 'g 'ri  id rok qilish vujudga  keladi.  K o 'z  bilan  id r o k q i l is h d a  
ikkita  o ' z a r o   t e n g   o b y ek tlarn i  q a y d   qiiishdagi  u s t a n o v k a  
o 'n g  k o 'z g a   h a m   o ‘z ta'sirini  o 't k a z g a n .  Eksperim ental  t a r z d a
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

o ‘rg a n il g a n   u s t a n o v k a l i   v a z iy a tla rn i  t a k r o r l a s h   ev a zig a 
in s o n n i n g   o kzig a  s e z il m a g a n   h o ld a   m u a y y a n   o b y e k tla rd a  
s u b y e k t g a   t a a l l u q l i   „ fik sa l  u s t a n o v k a l a r “  ( q a y d   c tilg an  
k o ‘r s a t m a l a r )   v u j u d g a   k e lg a n lig i  a n i q l a n g a n .   D e m a k ,  
u s t a n o v k a n i   e k s p e r i m e n t a l   t a d q iq   e tis h   n a ti j a s i d a   a n g -  
l a n m a g a n   m a y l l a r   a s ta - s c k i n   t a d q iq   q ilin u v c h i  darajasiga 
o ‘sib  o ‘tishi  m u m k i n .
D . N . U z n a d z e n i n g   natijalariga 
0
‘x sh a sh   q a t o r   m a ’Iu- 
m o tla r  shaxsda  m u s t a h k a m l a n ib   qolganligi  tufayli  ijtimoiy 
t u r m u s h d a   u s t a n o v k a   fu n k s iy a la r in i  b a j a r i b   k e lm o q d a :
1)  b o s h l a n g ‘ich  s i n f   o ‘q u v ch ilarin in g   o ld id a   t u rg a n   u sta ­
novkalar  xuddi  s h u n d a y   toifaga  kirganligi  sababli  o ‘quvchi- 
lar o ‘q ituvchining b a r c h a  topshiriqlarini d arhol  bajarishga tay- 
y o r  turadilar;  2)  hiso b ch ilarg a  nisbatan  q o 'r s ,   rasmiyatchi 
deyishlik;  3)  o lim la r g a   nisbatan  parishonxotirlik;  4)  savdo 
xodim lariga  n isb a ta n   uddaburonlik,  d a r o m a d   qilishga  ustasi 
faranglik;  5)  b o la n in g   h a q g o ‘yligi,  sir  tutmasligi;  6)  qariya- 
ning  so‘zi  t u g a g u n c h a   — o ‘salning  jon i  uzilishi  t o ‘g ‘risidagi 
fik r-m u lo h a z a la r u s ta n o v k a g a  yaqqoi  misol  b o l a  oladi.
S h u n i n g d e k ,  j a m o a l a r d a ,   b a 'z i d a  g u r u h l a r d a ,   o ilalarda 
u s t a n o v k a g a   a s o s l a n i s h   v a   i s h o n i s h   b a ' z i d a   n o x u s h  
o q ib a tla rg a   o lib   k e la d i.  A v toritar  ta fa k k u r,  m illiy  sterc o - 
tip ,  e t n i k  
r a s m - r u s u m l a r   ham   u s ta n o v k a g a   misol  b o ‘la 
oladi.  D a v o lo v c h i  s h i f o k o r n in g  u s ta n o v k a la rig a   b e m o r n i n g  
r i o y a   q i l i s h i ,   i r q c h i l i k   m u n o s a b a t l a r i ,   i l m i y   u n v o n l i  
ziyolilarga  b e r ilg a n   (s u p e r)  orttirm a  b a h o l a r   va  b o sh q alar 
u s t a n o v k a n i n g   a n g l a n m a g a n   sh a k lin i  o ' z i d a   m u j a s s a m -  
la sh tira d i.  S h u n i   t a ’k id la s h   joizki,  b a ’z i d a   shaxs  u c h u n  
a n g la n m a g a n   u s t a n o v k a   o ‘z  pozitsiyasini  a n i q   n a m o y is h  
qilishda  e 'ti q o d  s ifa tid a  gavdalanadi  va a n g la n m a g a n   om illar 
tariqasida aks etadi.
G r u z i n   p s ix o lo g la ri  to m o n i d a n   u s t a n o v k a n i n g  tu rlic h a  
xislatlari  ( q o ‘z g ‘a l u v c h a n l i k ,   d i n a m i k li k ,   s ta tiklik,  plas- 
t i k l i k —  d a g ‘a l l i k ,   l a b i l l i k  —  s t a b i l l i k ,   i r r a d i a t s i y a   — 
g e n e r a l i z a ts i y a )   v a  
t ip la ri  (diffuz,  d iff e r e n s i a l l a s h g a n , 
ilk sa ts iy a la sh g a n )  a n i q l a n g a n .   U la r n in g   fik rich a ,  u s t a n o v ­
k a n i n g   b a ’zi  b i r   x i s l a t la r i   m u t a n o s i b lig i   u n i n g   h a r   xil 
tiplarini v u ju d g a  keltiradi.  Psixoz va  n e v r o z la r ustanovka- 
102
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

n i n g   p a t o l o g i k   o ' z g a r i s h l a r i d a   t / z   i f o d a s i n i   t o p a d i .  
S h u n i n g d e k ,   u sta n o v k a   i n s o n   h u k m r o n l i g in i   va  q u d r a t i n i  
tashkil  q ilish n in g  yuksak darajasi  s a n a la d i.  U  x u l q - a t v o r n i n g  
b a ta r tib lig i  va  izchilligining  a s o s i   h is o b la n a d i.  U l a r n i n g  
n u i l o h a z a l a r i c h a ,   u s ta n o v k a   i n s o n n i n g   m u a y y a n   s h a k l d a  
m u n o s a b a t   b i l d i r i s h g a   y u k s a k   y o ‘s i n d a   u m u m i a s h g a n  
t a y y o r g a r l i k   h o l a t i ,   r c a k s i y a n i n g   y a q q o l   n a t i j a s i n i n g  
k o d l a s h t i r i l g a n   n c y r o d i n a m i k   n i o d e l i ,   m a z k u r   r e a k s i y a  
v a q t i n i   o l d i n d a n   p a y q a s h ,  q o l a v e r s a   y a x lit  f a o liy a t  t u z i -  
l i s h i n i n g   a j r a l m a s   q i s m i d i r .   S h u n i n g   u c h u n   u s t a n o v ­
ka  o ‘z g a r u v c h a n l i k   va  b a r q a r o r l i k n i   a n i q l a s h g a   x i z m a t  
q i l a d i.
U s t a n o v k a n i n g   y a n a d a   y u k s a k   b o s q i c h i   a n g l a n i s h  
k o 'r in i s h i g a   ega  b o 'lishi  m u m k i n .   G u r u h i y   va  j a m o a v i y  
m u n o s a b a t l a r d a   un in g   a ’z o la r i n i   is h o n tir is h   (ularga  t a ' s i r  
o ‘t k a z i s h )   o r q a l i   m u a y y a n   y o ' n a l i s h g a   s a f a r b a r   q i l i s h ;  
fik rla r d a   u m u m iy l i k n i   v u j u d g a   k e l t i r i s h   h o la tla ri  b u n g a  
y o r q i n   m i s o l d i r .   I s h o n is h   v a   i s h o n t i r i s h   o d a m l a r n i n g  
x a r a k t e r   xislatiga,  x u lq -a tv o rig a   b e v o s i t a   bogMiq.  Bu  h o l a t  
p s i x o l o g i y a d a   e k s p e r i m e n t a l   t a d q i q   e t i l g a n .   M a s a l a n ,  
s i n a l u v c h ila rg a   m a ’lum  v a q t  o r a l i g 'i d a   soatiga  q a r a m a y ,  
s e k u n d l a r in i   o ‘z  ichida  s a n a s h   o r q a li   b ir  m i n u t n i n g   q a n -  
c h a d a  o 't i s h i n i   aniqlash to p s h irilg a n .  K ey in c h alik  b u   s a n a s h  
signal  b c r is h   b ila n   t e k s h irib   t u r i l g a n ,   b a ’za n   „ y o l g ' o n “ 
sig n a lla r  b i l a n   tajriba  b o 'l in is h ig a   y o ‘l  q o 'y ilg a n .  Q a t n a s h -  
c h ila r  e k s p c r i m e n t a t o r g a   i s h o n g a n l a r i   u c h u n   shu  x a t o l a r g a  
y o kl  q o 'y g a n la r .
I s h o n u v c h a n l ik n i   a n i q l a s h d a   „ k o n f o r m i z m “  (k c lis h u v , 
m u r o s a - y u   m a d o r a )   d a n   f o y d a l a n i lg a n .   Ichki  va  t a s h q i  
k e lis h u v c h a n lik   ichdan  k e l i s h m o v c h i l i k   ( n o k o n f o r m i z m )  
g u r u h i y   is h o n u v c h a n lik n in g   m o h i y a t i n i   o 'r g a n i s h   u c h u n  
o b y e k t  sifa tid a   foydalanilgan.  B i r g u r u h   o d a m l a r n in g   o c h i q  
o v o z   b c r is h i  k o n f o r m i z m n i n g   n a m o y o n   b o i i s h i d i r .   L e k i n  
k o n f o r m i z m   ,,soxtalikuni  h a m   k e l t i r i b   ch iqarishi  m u m k i n ,  
u n i n g   aks  ettiru v ch isi  esa  k o n f o r m i s t   d e b   ataladi.
X u l q - a t v o r   va  f a o l i y a t n i n g   a n g l a n m a g a n   o m i l l a r i  
q a to rig a   m a y l l a r   kiradi.  H ali  d i f f e r c n s i a l l a s h m a g a n ,  y e t a r l i  
d a r a ja d a   a n g l a n m a g a n  c h t i y o j d a n   t a s h k il  to p g a n   x u l q - a t v o r
H)3
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

v a   faoliyatni  a m a l g a   o s h iris h g a   u n d o v c h i  o m i l   m ayl  deb 
a tala d i.  M ayliik  h o l a t i g a   kirib  b o ra y o tg a n   sh a x s  u c h u n  ja lb  
q ila y o tg a n   o b y e k t i d a   u n i   n im a  q iz iq tir a y o tg a n i  va  qaysi 
a l o m a t   o ‘ziga t o r t a y o t g a n i n i n g s a b a b i   noaniqligidir.  Faoliyat 
m aqsadi subyektga  n o m a 'l u m l i g i   tufayli  m ayl  ustunlik  qiladi. 
B u n d a y   psixik  h o l a t   i n s o n la rd a   t e z - t e z   u c h r a b   tu rs a - d a , 
lek in   o ‘zin in g   t e z k o r   o ‘tu vchanligi  bilan  b o s h q a   v o q ea la r- 
d a n   ajralib  tu ra d i.  O d a t d a ,   ushbu  m o h iy a tli  psixik  h o la tn i 
h a r a k a t l a n t i m v c h i   e h t i y o j  s o 'n d irish i  yoki  o rz u g a   a y lan - 
tirishi  m u m k i n .   B i n o b a r i n ,   u  xohish,  n iy a t,  o r z u ,  fa n ta - 
ziy a   kabi  s h a k l l a r g a   a y la n is h i  tufayli  s h a x s   t o m o n i d a n  
anglanadi.  B u n d a y  shak ld ag i  mayllarning o d a m la r d a   m avjud 
boMishi  u la rn in g   y a q i n   v a   uzoq  kelajakka  in tilishlaridan 
d a lo la t  beradi.
Z .F r e y d   m a y l la r g a   o ‘ziga xos  n a z a riy a   y a r a t g a n   boMib, 
u   a k sa riy a t  h o l a t d a   j i n s i y   instin k tiv   m a y l l a r   t o ‘g ‘risida 
m u l o h a z a  
y u r i t a d i   ( l ib id o   — jin siy   m a y l ) ,  „ e d i p   k o m -  
p l e k s “  ( „ S h o h   E d i p “  a s a r i   b o ' y i c h a ) ,   „ p s i x o a n a l i z “ 
a ta m a la ri  orq a li  q o ‘rq is h ,  him oya,  b e g o n a la s h i s h   singari 
instin k tiv   m o y illik n i  ta l q i n   qiladi.
S luini  t a 'k i d l a s h  
0
‘rinliki,  h a r   q a n d a y   a n g l a n m a g a n  
m a y l l a r   o ‘z i d a n   o lzi  y o 'q o l i b   k e t m a y d i ,   b alki  u l a r   b ir 
b o s q ic h   k o 'r i n i s h i d a n   ikkinchisiga  a l m a s h a d i   va  m u tla q o  
b o s h q a c h a ,  yangi sifatga  ega b o ‘ladi.  U l a r  m a q s a d g a ,  talabga 
o lsib 
0
‘tishi  b i la n   a n g l a n g a n l i k d a r a j a s i g a  e ris h a d i.  K.o‘ngil 
g 'a s h lik ,  r u h a n   b e z o v t a l a n i s h ,   n o m a ' l u m   x a t t i - h a r a k a t -  
larn in g   sababi  i n s o n g a   n o m a ’lum  b o l s a ,   u l a r   a n g l a n m a ­
g a n   d a r a j a d a   e k a n l i g i n i   b ild irad i  va  m a y l  fu n k s iy a s in i 
bajaradi.