O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi


bet31/291
Sana27.09.2021
Hajmi
#187097
1   ...   27   28   29   30   31   32   33   34   ...   291
Bog'liq
Psixologiya (E.G'oziyev)

ongli zotdir. 
B i z n i n g c h a ,   b u   d a r a ja g a   b a r c h a   fu q a ro la r  erish ish   i m k o -  
n iy a tig a   ega em a s ,  c h u n k i   b u n in g   o ‘ziga  xos  h a m   obyektiv, 
h a m   s u b y e k t i v   o m i l l a r i ,   s h a r t - s h a r o i t l a r i   m a v j u d .   S h u  
s a b a b d a n   s h u n c h a k i   in tilish ,  m ayl,  lay o q at  bilan   y uksak 
k a m o l o t   c h o ‘qqisiga  e r is h i b   b o l m a y d i ,   m a z k u r   ijtim oiy 
h o l a t n i   c h u q u r r o q   t a d q i q   qilish  fa raz la rim iz ni  y o   ta sd iq - 
lay d i,  yoki  in k o r  qiladi.
X X I   a s r   o d a m l a r i   i n s o n p a r v a r l i k   g ' o y a l a r i n i   a k s  
e t t i r u v c h i   kish ila rn in g   tim s o l i   sifatida  h a y o t  va  faoliyatda 
o * z - o ‘z in i  n a z o ra t  q ilish ,  o ‘z - o ‘zini  b a h o la s h ,  o kz - o ‘ziga 
b u y r u q   b erish ,  o lz - o ‘z in i  ifodalay  olish,  o ‘z - o ‘zini  k a m o l 
t o p t i r i s h ,   o ‘z - o ‘z i n i   k a s h f   q ilis h   i m k o n i y a t l a r i g a   e g a  
b o M m o q la ri  lo z im ,  b u ,   o ‘z  n a v b a tid a ,  m u a y y a n   tarixiy 
d a v r n i   t a q o z o   etadi.
M u sta q illik   va  u n i n g   n e 'm a tl a r i   re s p u b lik a m iz   fuqa - 
r o la r id a  t u b   o ‘zgarishlarni  vujudga  keltirishga  m u h i m   z a m in  
h o z i r la s h d a  d a v o m   e tadi.  Milliy tu y g ‘u,  milliy qiyofa,  milliy 
x a r a k te r ,   m illiy t a ’b,  m illiy   kuy  va  raqs,  m illiy  m a 'n a v iy a t , 
q a d r iy a t   t a ’siri  o s tid a   o 'z i n i n g   tu b   m o h iy a tin i  aks  ettira 
b o s h l a y d i .  L ekin  b u   i m k o n i y a td a n   t o ‘la  fo y d a la n ish   u c h u n  
b a r c h a   xalq  yetarli  d a r a j a d a   tayyor  e m a s ,  c h u n k i   h a r   bir 
s h a x s   ru h iy a tid a   e h tiyoj  b il a n   im k oniya t o ‘rtasid a  m u a y y a n  
q a r a m a - q a r s h i l i k l a r  h u k m   suradi.  O lza ro   m u n o s a b a t d a   h a r  
b i r   i n s o n   b ird a n ig a   o ‘zig a  teng lik   alo n ia tin i  q o ‘ya o lm a y d i, 
c h u n k i   s h a x s l a r   o r a s i d a   t a f o v u t l a r   m a v j u d   b o 'l g a n l i g i  
tu fa y li  „ s u n ' i y ' l i k k a   y o l   q o ‘yish  o d a tiy   tu s   oigan.
www.ziyouz.com kutubxonasi


0 ‘t m i s h n i n g   b o y   m e r o s i ,   u n i n g   i j t i m o i y - t a r i x i y  
a n ’a n a l a r i ,   r a s m - r u s u m l a r i ,   m a r o s i m l a r i   m i l l i y   is tiq lo l 
tufayli  o ' z   egalariga  q a y ta r ilis h ig a   q a r a m a y ,   x a lq   u n i n g  
h u k m d o r i g a   a y la n is h ig a   r u h i y   j i h a t d a n   t a y y o r   e m a s d i r .  
L e k in   v aq t  o ‘tg an   s ayin  f u q a r o l a r n i n g   ijtim o iy   o n g i   a s t a -  
s e k in   o 'z g a r i b   borish i  n a tija s id a   ulardagi  e t n o p s i x o l o g i k  
x u s u siy a tla r  tik la n a  b o s h la y d i,  milliylik,  u m u m b a s h a r i y l i k  
xislatlari  o ‘rta s id a   a d o l a t l i l i k ,   t e n g   h u q u q l i l i k   a l o q a l a r i  
o ‘r n a t i l a   b o r a d i.  B a y n a l m i l a l l i k   m illiy lik ,  m i l l i y   b ir l i k  
x u s u s i y a t la r i   b i l a n   u y g ' u n l a s h i s h d a   d a v o m   e t s a ,   b o r a -  
b o r a   m illiy   b irlik  x u s u s i y a t la r i   m i l l a t l a r a r o   n i u n o s a b a t  
o ‘z a r o   t u s h u n i s h ,   o ‘z a ro   y a q i n l i k ,   o ' z a r o   m o s l i k   n c g i z i g a  
q u r i l a d i.
X X I   a s r d a   s h a x s n i   s h a k l l a n t i r i s h d a ,   a x l o q - o d o b  
q o id a la r in i  ijtim oiy  t u r m u s h d a   q a r o r   t o p t ir i s h d a   d i n ,   s h u  
j u m la d a n ,   isloni dini  h a m   o ‘zin in g   ijobiy t a ’sirini  o 't k a z i s h d a  
d a v o m   etadi.  D iniy b ilim la r n in g   m o h iy atig a t u s h u n u v c h i l a r  
safi  kengayadi,  ularga  rioya  qiluvchilar,  ito a tg o ‘y !a r  k o 'l a m i  
o r t a d i ,   u n in g   atrib u tlari  (h a r a k a tla r i ) n i   q a b u l  q i l u v c h i l a r  
m i q d o r i   k o ‘payadi.  Q u r ' o n i   K a r i m ,  H a d is la r t a ’siri  sh a x s n i 
shakllantirishda  m u h im   vositaga va h arakatlantiruvchi  k u ch g a 
a y l a n a d i ,   i m o n   f a o ll ik   t u s h u n c h a s i d a n   h a r a k a t ,   x u l q  
reg u la to ri  vazifasini  b a ja rish g a   o 's i b  
0
‘ta d i,  i n s o n l a r   o ' r t a -  
s id a   pok lik ,  ro s tg o ‘ylik,  s a m im iy lik ,  h a m d a r d l i k ,   o ‘z a r o  
y o r d a m   tuyg'ulari  h a m d a   nisbiy tcnglikni  kcltirib c h iq a r ish g a  
x i z m a t   q iladi.  S h a x s l a r a r o   m u n o s a b a t d a   t e n g l i k ,   j i n s i y  
t a f o v u t n i   odil  b a h o l a s h ,   h a q c h i l l i k   k ab i  u m u m i n s o n i y  
x u su siy atlarn i  ta rk ib   t o p t i r i s h d a   d in iy   a d a b i y o t l a r n i n g   roli 
y a n a d a  o rtad i,  t o b o r a  o m m a v iy la s h a v e r a d i.  L e k i n   d i n   b ila n  
fa n n i  bir-b irig a  q a r a m a - q a r s h i   q o ‘yish  v a z iy a tig a   b a r h a m  
b e rish   ijtim oiy-tarixiy  ta r a q q i y o tn i n g   k afolati  h i s o b l a n a d i ,  
b u n g a   a j d o d l a r i m i z   ( I b n   S i n o ,   A l - F o r o b i y ,   B e r u n i y ,  
U l u g ‘b e k   va  b o s h q a l a r ) n i n g   tajribasi  y o r q i n   m is o ld ir.
Y e r  k u rrasid a  ijtim o iy   m u v o flq la s h u v n in g   m a v ju d lig i, 
y o s h l a r   o ' r t a s i d a   g ‘a r b   s i v ili z a ts i y a s ig a   ( k i y i n i s h ,   r a q s  
t u s h i s h ,   q o 's h i q   a y t is h ,  h i s s iy o t g a   b e r i l i s h g a )   n i s b a t a n  
m u v a q q a t   q iziqish,  in tilish ,  e h ti y o j n in g   m a v j u d   b o ‘lishi 
m illiylikni  25  —  30  yilga  k e c h ik tiris h   xavflni  t u g ‘d i r a d i .
www.ziyouz.com kutubxonasi


M i l li y l i k n in g   k u c h a y is h i  y e tu k lik   d avriga  t o ‘g*ri  keladi, 
lek in  s h u  vaqt o ra lig 'id a  k o ‘p  n arsalar boy berilgan  bo'lad ik i, 
s h u n d a   m a z k u r   uzilishni  tiklash  u c h u n   avlodlar  o 'r ta s id a  
u m u m i y   birlik,  milliy  ste re o tip   yaratilishi  z a ru r  b o l a d i .
X X I   a s r   b o s h i d a   h a m   re s p u b li k a m i z   f u q a r o l a r i n i n g  
o n g i d a g i ,   fikrlash  v o s i t a s i d a g i ,   t u r m u s h   ta r z i d a g i   ta f o -  
v u t l a r   m a v j u d lig i   o ‘l a r o q ,   u l a r   o ‘rt a s i d a   t a b a q a l a n i s h  
s a q l a n i b   qoladi.  Ekologik  m a d a n iy a t,  biosfera va  neosferaga 
x a v f  k e ltiru v c h i  i l m i y - t a d q iq o t l a r   in so n   a q l-z a k o v a ti  bilan  
b o s h q a r i l a d i ,   ajal  q u r o l l a r i   o ‘m i n i   x a y r ix o h li k ,  o ‘z a r o  
y o r d a m ,   u m u m b a s h a r i y   x u s u s i y a t l a r   eg a lla y d i,  j a m i y a t  
v a   t a b i a t n i   asrash  o d a m l a r n i n g   e 'ti q o d i g a   a y la n a   b o ra d i. 
M a m l a k a t l a r a r o   fazoviy  a lo q a l a r   kengayishi  n atijasid a  fan 
v a   t e x n i k a   m a h s u l l a r i g a   m u a y y a n   a n i q l i k l a r   k i ritila d i, 
u l a r n i n g   riv o jlanishida  integ ra tsiy a j a ra y o n i  y u z a g a   keladi, 
t a d q i q o t l a r   g u r u h iy   v a   j a m o a v i y   faoliyat  negizida  a m a lg a  
osh irilad i,  bu esa  m illatlarning o ‘za ro  yaqinlashishiga m u h im  
i m k o n   y a r a t a d i ,   m i ll a t l a r a r o   m u n o s a b a t   t e n g lik   asosiga 
q u r i l s a ,   b i r   m illat  sa lo h iy a ti  ikkinchisiga  t a 's i r   o ‘tk aza d i, 
m a ' n a v i y a t   n a m u n a l a r i   b il a n   x a l q l a r n in g   b o y is h i  shaxs 
k a m o l o t i   u c h u n   m u h i m   ncgiz  hozirlaydi.
M il la tl a r a r o   ru h iy   m u h i t n i n g   yaratilishi  fa n   va  tex - 
n i k a n i n g   rivojiga  ijobiy  t a 's i r   e ta d i,  m utaxassislar  ta y y o r- 
la s h   sifatin i  z a m o n   talab i  d arajasiga  k o ‘taradi.  M illa tla ra ro  
f i k r   a l m a s h i s h ,   t a j r i b a l a r   b il a n   o ‘rt o q l a s h i s h   X X I  a s r 
o d a m l a r i n i n g   m u k a m m a l l i k   darajasi  yuksalishiga  b e m i n n a t  
x i z m a t   qiladi.
X X I  a s r d a   h a m   o d a m l a r n i n g   kam o lo ti  negizi  sifatida 
o i la ,  m a k t a b ,   ijtim oiy  m u h i t ,   ishlab  ch iq a rish   o ‘z  m av - 
q e y in i  s a q la b   q o la v e ra d i.  S haxsni  tarbiyalanishi  quyidagi 
m a n b a l a r   asosida:
1)  m u a y y a n   tizimli,  uzluksiz  tarbiyaviy,  d a sturiy  ta'sir;
2 )  i d e a l   n a m u n a   t i m s o i i d a   o ‘z - o ‘z in i  t a r b i y a l a s h ,  
t a k o m i l l a s h ti r i s h ;
3)  ijtim o iy   m u h i td a g i  sh ax slararo   m u n o s a b a t d a   tahlil 
q i l i s h ,   i b r a t   o lish   v o s i t a l a r i   y o r d a m i   b i l a n   x u l q - o d o b ,  
fik rla s h   m a la k a la rin i  egallash;
4 )  a j d o d l a r im i z   y a r a t g a n   b adiiy,  falsafiy,  s a n ’at  asar-
www.ziyouz.com kutubxonasi


larini,  y angi  xislatlarni 
0
‘z la sh tiris h   o r q a li  a m a lg a   o sh iris h i 
m u m k i n .
T a ' l i m - t a r b i y a j a r a y o n i d a   r e s p u b l i k a n i n g  tarixi,  m a d a -  
niyati,  u z o q   a jd o d la r im iz d a n   y e t i s h i b   c h i q q a n  j a h o n g a s h t a  
kishilar,  i l m - f a n   arboblari,  m u t a f a k k i r ,   m a 'r i f a t p a r v a r l a r  
t o ‘g ‘risida  b ilim la r n i  yoyish  y o s h l a r d a   g ' u r u r v a   iftixor t u y -  
g 'u l a r in i   v u ju d g a   keltiradi.  O kz b e k i s t o n n i n g   fan  va  t e x n i -  
kasi,  u n u m d o r   t u p ro g 'i,  saxiy,  z a h m a t k a s h   xalqi,  fo y d a li 
q a z iim a la r i,  j a h o n   bozoridagi  p a x ta s i,  ipagi,  qorakoMi  sal- 
m o g 'i   h a q i d a   m a ’Iu m o tn in g  b e rilish i  —  u l a r d a   milliy o n g n i 
o ‘s t ir a d i ,  m i ll i y   o ‘z - o ‘zini  a n g l a s h n i   t a k o m i l l a s h t i r a d i ,  
ijtim oiy  faollikni  ja d a lla s h tira d i,  u l a r n i   ijodiy  iz la n is h la r 
sari  y etak la y d i.
Y o s h l a r   o 'r t a s i d a   milliy  o r a s t a l i k   — s o c h   o 'stiris h ,  t a -  
rash,  o ‘rish,  kiyinish  m a d a n iy a ti  h a m d a   vorislik  m a s ’u -  
liyati,  m illiy  t a ' b   va  didga  m u v o f i q   ra v ish d a   ish  y u ritish  
h a q i d a   m a s la h a tl a r ,  k o 'r s a t m a la r   b e r is h   yuk sak   n a tija la rg a  
e r is h is h n in g   s a m a ra li  y o l i d i r .
O ta - b o b o l a r i m i z d a n   x a lq im iz g a   m e r o s   q o lg a n   saxiylik, 
m e h m o n d o kstlik,  ro s tg o ^ I ik ,  t a n t i li k ,   sad o q a tlilik ,  p o k lik , 
o d o b lilik   fazilatlari  milliy  x a r a k t e r n i n g   e n g   m u h i m   j i h a t i 
hisoblanadi.  U s h b u  xislatlarni  t a 'l i m - t a r b i y a j a r a y o n i d a   yosh 
avlod  o n g i d a   shakllantirish,  u l a r   r u h i y a t i n i   xalq  m a ’n a v iy  
d u r d o n a la r i  bilan   boyitish,  m illiy   q a d r iy a t la r d a n   o q i l o n a  
f o y d a la n ish g a   e ’tib o rn i  q a r a tish   m a q s a d g a   m uv o fiq d ir.
A x lo q - o d o b li   b o 'lish ,  o t a - o n a l a r  v a   k a tta la rg a   h u r m a t ,  
sa m im iy lik ,  in oqlik,  vijdonlilik,  iffatlilik,  o ‘za ro   y o r d a m  
kabi  in so n iy   x islatlar  o lzbek  xalqi  m a ’n a v iy a tin in g   ra m z i 
s an a la d i.  M illiy  m a 'n a v iy   b o y lig im iz n i  o 'q u v c h i l a r   c h u q u r  
e g a ll a s h l a r i   u c h u n   u n i n g   b e b a h o   d u r d o n a l a r i n i   k e n g  
k o 'l a m d a   n a m o y i s h   q ilis h im iz ,  b u l a r   t o ' g ‘risida  y o s h l a r  
ong ig a  m u a y y a n   bilim larni  y e t k a z i s h i m i z   zarur.
O d a m l a r n i n g   bir-biriga  m e h r - o q i b a t i ,   o q i lo n a   m u n o -  
sa b a ti,  t o ‘g ‘ri  m u l o q o ti,   iltifo ti,  e h t i r o m i   x a l q i m i z n i n g  
i c h k i   g o ‘z a l  1 i g i n i ,  b o y   m a ' n a v i y   v a   r u h i y   q i y o f a s i n i  
ifo d ala y d i.  X a lq i m i z n in g   i n s o n p a r v a r l i k   j i h a t i   m a ’n a v iy  
g o ‘zalligi,  v a t a n ,   ja m iy a t  m a n f a a ti   y o l i d a j o n   fido  qiíishi,
6  Psixologiya 
81
www.ziyouz.com kutubxonasi


in so n   o so y is h ta lig i,  b a x t-s a o d a ti  u c h u n   q a y g 'u r i s h id a   o ‘z 
ifodasini  t o p a d i .   P o k   qalbii,  sofdil,  d i y o n a t l i   x a lq im iz n in g  
oliyjanobligi,  u n i n g   t a n i s h g a   h am ,  b e g o n a g a   h a m   b e g 'a ra z  
y o r d a m   q o 'li n i   c h o ‘z is h id a  n a m o y o n   b o ‘ladi.  X a lq im iz n in g  
ajoyib  f a z i l a tla r id a n   biri  —  d o lstlikka  s a d o q a tid ir.  D o lstlik 
b o r  jo y d a   m e h r - m u h a b b a t ,   vafo,  s a d o q a t,   a d o l a t ,   haq iq at 
q a r o r  to p a d i.  Bu  e sa ,  o kz  navbatida,  i n s o n n i n g  m a 'n a v iy a ti 
v a   r u h i y a t i g a ,   a q l - z a k o v a t i g a   t e t i k iik   b a x s h   e t a d i ,   u n i 
yaxshilik,  s a m i m iy l i k   sari  yetaklaydi.
O lzb e k  oilasidagi  tarbiyaning  m o h iyati,  m a z m u n i ,   uning 
kundalik  va  is tiq b o l  rejasi,  bolalarga  t a ’sir o 't k a z is h   vosita- 
larini  ta n l a s h ,   u l a r d a n   foydalanish  o ‘zig a  xos  xususiyatga 
ega,  c h u n k i   u n i n g   a so sid a   xalq  a n ’a n a la r i   y o tadi.
O ' z b e k   x a l q i n i n g   e t n o p s i x o l o g i k   x u s u s i y a t l a r i d a n  
u n u m l i   f o y d a l a n i s h   —  X X I  a s r d a   y a s h a s h   n a sib   e tg a n  
o d a m la r n i  b a r k a m o l   shaxs sifatida tarkib t o p tir is h d a   m u h im  
o ‘rin  egallaydi.  S h u   b o is   x alq im iz n in g   m illiy  ruhiyatidagi 
b u n d a y   u r f - o d a t l a r ,   a n ’a n a la r,  u d u m l a r   kelajak  avlodga 
m e r o s   t a r i q a s i d a   q o ld irilish i  m u q a d d a s   b u r c h d ir .
Y u q o r id a  s a n a b   o ‘tilgan ajoyib  m illiy  fa zilatlarim izning 
b arc h a s i  kelaja k  a j d o d l a r im i z n i n g   u lu g ‘v o r   czgu  niyatidir, 
u alb atta r o ‘y o b g a  c h iq a d i.

Download

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   27   28   29   30   31   32   33   34   ...   291




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish