O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V



Download 5,05 Mb.
Pdf ko'rish
bet76/434
Sana30.06.2022
Hajmi5,05 Mb.
#718879
1   ...   72   73   74   75   76   77   78   79   ...   434
Bog'liq
Normal Fiziologiya (Alaviya O.T.)

O 'r ta m iya.
O ' r t a m iy a d a t o ' r t te palik y a d ro la ri ( u la r Silviy suv 
y o ' l i n i n g u s ti d a q o p q o q - t e s t u m s o h a s id a j o y l a s h a d i ) , qizil y a d r o
( n u c le u s r u b er), k o ' z n i h a r a k a tla n tir u v c h i va g ' a l t a k n e rv la rn i n g
y a d ro la ri (u lar S ilviy suv y o ' l i n i n g ostida, o ' r t a m iy a n in g m a rk a ziy
q is m id a ) va qora s u b s ta n s iy a - su b stan tia n ig ra ( o 'r t a m iy a asosida) 
bor. T a l a m u s g a , k a tta y a r im s h a rla r g a v a m i y a c h a g a im p u ls olib 
b o r a d ig a n b a rc h a k o 'ta r ilu v c h i y o ' l l a r v a u z u n c h o q m iy a b ila n orqa 
m iy a g a im puls y etk az ib b era digan tushuvc hi y o 'l l a r o ' r t a m iy a orqali 
o ' t a d i . U z u n c h o q m i y a d a g i k a b i , o ' r t a m i y a d a h a m r e t i k u l y a r
f o rm a ts i y a neyronla ri bor.
O 'r ta m iya y a d r o la rin in g fu n k siy a la ri.
O 'r t a m iy a y a d r o la ri bir 
q a n c h a m u h im r eflektor f u nksiyalarni bajaradi.
To ‘rt tepalikn in g o rq a do 'm boqlari birla m ch i esh itu v m arkazlari
b o 'l i b , to vush k e la y o tg a n to m o n n i c h a m a la b bilish r e f le k s la rin in g
y u z a g a c hiqishida : h a y v o n l a r n in g q u l o g 'i n i d in g qilishida , boshi va 
g a v d a s in i yangi to v u sh k e la y o tg a n to m o n g a b u rish id a qatnashadi.
110


fo r m a tio re tic u la ris
l e m n is c u s m c d ia lis
l e m n is c u s la te ra l*
s u b s t a n t ia niitra
tr . c o n i c o s p t n a l t s
a n t e r i o r
i r c o r t i c o s p i n a l i s
la te r a lis
t r c o r t i c o n u c l c a r i s
t r . c o r t i c o p o n t i n u s
1
'r u n ta J ix
32-rasm. O'rta miya (to‘rt tepalik sohasidan kesilgan).
O ' r t a m iy a s i b u tu n q o lg a n h a y v o n d a g i c h a m a l a s h r e f le k s id a
h ara k at rea ksiyalari bilan bir q ato rd a b a ’zi veg e ta tiv ref le k s la r ham 
k uzatiladi; y u ra k faoliyatini ritm in in g o ‘zg a rish i, arterial b o s im n in g
o ‘zgarishi v a h o k a z o la r shu ju m la d a n d ir.
T o ‘rt te palik y adrolari «so q c h ilik » reflek s in in g y u z a g a chiqishida 
q a t n a s h a d i . Bu r e f l e k s n i n g o r g a n i z m u c h u n a h a m i y a t i s h u k i, u 
o rganiz m ni t o ‘satdan yangi t a ’siotga re aksiya k o ‘rsati shga tayorlaydi. 
Bu m u r a k k a b r eflek s n in g m u h im k o m p o n e n ti shuki, m u sk u l to nusi 
q a y t a t a q s i m l a n a d i . Bu e s a b u k u v c h i m u s k u l l a r t o n u s i o s h i b ,
h a y v o n n i n g q o c h i b k etish ig a yoki h u ju m q ilis h ig a y o r d a m beradi. 
T o 'r t te p a lik so ha si z a ra r la n g a n kishi b e x o s t a 's i r g a j a v o b a n te z 
re a k siy a k o 'r s a t a o lm aydi.
Q o r a s u b s t a n s iy a ( s u b s ta n tia n igra) o v q a t y u tis h va ch a y n a s h
reflekslari kabi m u r a k k a b ak tlarn in g k o o rd in a tsiy a la n ish ig a bevosita 
dahldor. Q o ra s u b s ta n s iy a g a e le k tr toki bilan t a ’sir etilg a n d a o vqat
111


yu tis h hara katla ri y u z a g a ch iq ib , nafas o lish te g is h li c h a o ‘zgaradi. 
Q o ra su b sta n siy a p la stik tonusni b o s h q a ris h d a q a tn a sh a d i va q o ‘l 
b a rm o q l a r in in g j u d a aniq b a ja rila d ig a n m a y d a ha r a k a tla rin i y u z a g a
c h i q a r is h d a v a b in o b a rin , to n u s n in g n ozik b o s h q a ril is h d a ah a m iy a t 
kasb etadi, degan k o 'r s a t m a l a r h am bor.
B o s h q a h ay v o n la r g a nisb a ta n o d a m d a q o ra su b sta n siy a k o 'p r o q
riv ojlanganligin i, aftidan, shu bilan tushuntirsa b o'lar. O 'r t a m iyaning 
shu qism i (qora su b sta n siy a ) z a r a r la n g a n d a m u s k u l la r to nusi oshib 
ketadi, y a ' n i gip e rto n u s r o ‘y beradi. A m m o , bu g ip e rto n u sn i faqat 
q o ra s u b s ta n s iy a n in g ah a m iy a ti bilan iz ohlab b o 'l m a y d i , c h unki u 
sh ik a stla n g an taqdirda m u sk u lla r to n u sin in g b o sh q a rilish ig a bevosita 
d a h l d o r b o 'l g a n qizil y a d r o va r e tik u ly a r f o rm a ts iy a bilan aloqasi 
uziladi.
O 'r t a m iy asi b utun tu rg an

Download 5,05 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   72   73   74   75   76   77   78   79   ...   434




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish