O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V

T a rg 'il ta n a fu n k s iy a la r i.
O x irg i m iy a n in g p o ‘stlo q o s tid a g i 
m arkazlaridan ta rg ‘il tana (corpus striatum )ning aham iyati kattaroq.
S utem izu v ch i h ay v o n lard a yarim sh a rla r p o ‘s tlo g ‘idan keladigan 
va ichki kap su la deb atala d ig a n nerv to lalari tu tam i ta rg 'il tanani ikki 
qism ga: dum li yadro (nusleus caudatus) va p o 'c h o q q a (putam en) ajratib 
turadi.
T a rg 'il ta n a g a aso san ta la m u sd a n , q ism an p o 's tlo q d a n a fferen t 
im pulslar keladi, efferent im pulslar esa ta rg 'il tanadan asosan oqim tir 
y a d r o g a b o ra d i. T a r g 'il ta n a g a m u s ta q il h a r a k a t f u n k s iy a la r in i 
o 'tam ay d ig a n , am m o filogenetik jih a td a n qadim giroq harakat yadrosi- 
pallidum funksiyalarini nazorat qiladigan effektor y adro deb qarashadi. 
T arg'il tana o qim tir y adroning shartsiz reflektor faoliyatini boshqaradi 
va qism an torm ozlaydi, y a ’ni o qim tir y adro qizil yadroga qanday ta ’sir 
etsa, ta rg 'il tana o qim tir yad ro g a o 'sh a n d a y ta ’sir etadi.
D u m li y a d r o g a p a s t c h a s to ta li e le k tr to k i b ila n t a ’s ir e tils a , 
hayvonning x ulq-atvori o 'zg a rish i, y a ’ni hayvon m udrab uyquga ketishi 
va katta yarim sharlar po'stlo g 'id ag i neyronlarning reaksiya vaqti uzayishi 
y a q in g in a d a k o 'rs a tib b eriladi. Bu n a tija la r ta lam u sn in g n o sp esifik
y ad ro la rig a dum li y ad ro n in g t a ’sir etish ig a b o g 'liq ; talam u sn in g bu 
yadrolari bosh m iya p o 's tlo g 'in i faollashtiradi.
O d am n in g ta rg 'il tanasi z a ra rla n g a n d a
a te to z
(q o '1 -o y o q la rn in g
stereotip ritm ik harakatlari) v a xoreya (hech qanday tartib va izchillik 
bilan davom etm aydigan kuchli va n o to 'g 'r i harakatlar deyarli ham m a 
m uskullam i o 'z ichiga oladi - «avliyo Vitt raqsi») kuzatiladi. A tetos ham, 
x o re y a h am ta r g 'il ta n a n in g o q im tir y a d ro g a to rm o z lo v c h i t a ’sir 
k o 'rsa tm a y q o 'y ish i natijasidir, deb hisoblanadi.
T arg'il tana zararlanganda him oyalanish, oriyentirovka va shu kabi 
shartsiz reflekslar ham xiyla kuchayadi. H ar bir asosiy harakatga yo'ldosh 
b o 'la d ig a n y o rd am ch i h ara k a tla r ham ancha k uchayadi (y o rd am ch i 
harakatlam ing kuchayishi giperkinez deb ataladi). Ayni vaqtda m uskullar 
tonusi o 'z g a ra d i, odatda esa pasayadi (gipotonus). B uning sababi shuki, 
ta rg 'il tana zararlanganda pallidum torm ozlanish protsessidan qutiladi. 
T a rg 'il ta n a z a ra rla n g a n d a k u z a tila d ig a n h o d is a la r (g ip e rg in e z va 
g o p o to n u sjg a o q im tir y ad ro za ra rla n g a n d a k u z a tila d ig a n h o d isa la r 
(gipokinez va gipertonus) qaram a-qarshidir.
H ozir ta rg 'il tanani apparatining p o 'stlo q ostidagi oliy boshqaruvchi 
— koordinatsion m arkazi deb hisoblashadi.
140

---

B a’zi eksperim ental m a ’lum otlarga qaraganda, m odda alm ashinuvi 
issiqlik hosil b o ‘lishi va chiqarilishi, to m ir reaksiyalarini idora etiuvchi 
oliy vegetativ koordinatsion m arkazlar ham targ‘il tanada ekan. Jum ladan, 
ta rg 'il ta n a n in g t a ’s irla n is h i n a tija s id a b ir q a n c h a ic h k i o rg a n la r 
f u n k s iy a s in in g o 'z g a r is h in i k u z a tg a n V .Y a .D a n ile v sk iy n in g esk i 
m a’lum otlari shundan guvohlik beradi. S hartsiz reflektor harakatlam i va 
v e g e ta tiv rea k siy a la rn i in te g ra tsiy a la y d ig a n , ularni x u lk -a tv o rin in g
yagona butun akti qilib birlashtiradigan m arkazlar ta rg 'il tanada b o 'lsa
kerak. T arg 'il tana gipotalam us bilan b o g 'la n g a n i tufayli, vegetativ nerv 
sistem asidan innervatsiyalanadigan organlarga ta ’sir etadi.