M. Y. Ayupova

r

,  /),  sirg‘aluvchi  (í, 

z

,)  va  shovqinli 

(sh, j, 

ch),

  til  o rq a   (

k ,  g)

  to v u s h la rid a   uchraydi.

86

---

Bolalarga to v u sh lar talaffuzining b uzilishi tovushlam i  n u t q d a  y o 'q l i g i ,  

u l a m i   b u z ib   ta la ffu z   etish  va  b ir-b iri  b ila n   alm ashtirish  h o lla ri  b i l a n

n a m o y o n   b o l a d i .

B u   h o l a t l a r n i n g   h a r   b irin i  b a t a f s i l   k o ‘rib   c h i q a m i z .   N u t q d a  

to v u sh larn in g   y o ‘qligi  u lam in g   s o ‘z n i n g   b o s h id a   (m asalan,  r a n d a   s o   zi 

0

‘rniga  b o la  "anda"),  so ‘zning  o 'r t a s i d a   (tarv u z  -   "tavuz"),  s o ‘z i n i n g  

oxirida  ( q o r   -   "qo")  tushib  qolishida  ifodalanishi  m u m k in .

T o v u s h la m i  b u z ib   ( n o to ‘g ‘ri)  ta la f f u z   etish  sh u n d a   i f o d a l a n a d i k i ,  

b u n d a   to v u sh la rn in g   t o ‘g‘ri  talaffuzi  o ‘rn ig a ,  shu  to vushga  y a q in   le k in  

o n a   tili  fo n e tik a   tiz im id a   ifoda  e t i l m a y d i g a n   tovush  ta la ffu z   e t i l a d i .  

M asalan,  tish  a r o   sigmatizm,  y o n   s i g m a tiz m ,  valyar 

r

  ( b u n d a   til  u c h i  

tebranishi  o ‘m ig a   y u m sh o q   tanglay  t e b r a n a d i ) ,   uvilyar 

r

 ( b u n d a   til  u c h i

o 'rn ig a   kichik  tilc h a   tebranadi).

T o v u sh la r tiln in g  fonetik tizim ida  m a v ju d  b o ‘lgan b o sh q a  t o v u s h l a r g a  

alm ashtirilishi  m u m k in .  U lar q u y id a g ic h a   n a m o y o n   bo'lishi  m u m k i n :

1)  hosil  b o 'lis h   usuliga  ko‘ra  o ‘x s h a s h ,  artikulatsiya  o 'r n i g a   k o ‘ra 

farq  qiladigan  to v u s h la m i  alm ashtirish,  m a s a la n ,  portlovchi  til  o r q a  

k

  va 

g,  portlovchi  til  oldi  / va  d to v u sh la ri  ( m a s a l a n ,  kitob so ‘zi  o 'r n i g a  " tit o b " ,

gul  so ‘zi 

0

‘rniga  "d u l”);

2)  hosil  b o ‘lish  o ‘m iga  ko‘ra  o ‘x sh ash ,  hosil  b o ‘lish  u su lig a   k o   ra

farq  qiladigan  to v u sh la m i  alm ashtirish,  m a s a la n ,  sirg'aluvchi  til  o l d i   .9 

tovushi,  p ortlovchi  til  oldi 

t

  tovushi  b ila n   (soat  o 'rn ig a   "toat");

3)  hosil  b o 'lis h   usuliga  k o 'ra   o 'x s h a s h   va  artikulatsiya  o r g a n l a r i n i n g  

ishtirokiga  k o ‘ra  farq  qiladigan  t o v u s h l a m i   a lm ash tirish ,  m a s a l a n ,   5 

tovushi,  lab-tish a ’zolari  ishtirokida hosil  b o ‘ladigan /'tovushi  bilan  ( s u m k a

so*zi  o 'rn ig a   "fu m k a”);

4)  hosil  b o ‘lish  usuli va o 'rn ig a   k o ‘ra  o ‘xshash,  ovoz  is h tiro k ig a  k o ‘ra

farq  q ila d ig a n   to v u s h l a m i   a l m a s h tir is h ,  m a s a la n ,  ja r a n g li  t o v u s h l a r  

jarangsiz to v u sh lar bilan almashtiriladi  (bola -   "pola", p aypoq -   " b a y b o q " ,

zina  -   "sina",  gul  -   "kul").

Buzilgan tovushlarning soniga q a ra b  dislaliya yana oddiy va  m u r a k k a b  

turlarga  b o 'lin a d i.  Agarda  to ‘rtta  t o v u s h   talaffuzida  k am c h ilik   boM sa, 

oddiy  dislaliya,  a g a r b eshta  va  u n d a n   o r tiq   to v u sh   talaffuzida  k a m c h i l i k  

b o ‘lsa,  bu  —  m u ra k k a b   dislaliya  d e b   ataladi.

Agar b ir  fo n e tik  gruppaga  kiruvchi  to v u s h la r talaffuzida  k a m c h i l i k l a r  

b o ‘lsa  ( m a s a la n ,  sirg‘aluvchi