M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet194/220
Sana02.03.2022
Hajmi7,92 Mb.
#478135
1   ...   190   191   192   193   194   195   196   197   ...   220
Bog'liq
Гинекология, Зияева, 2008

O g'riqsizlan tirish . 
O p e r a ts iy a d a o g ‘riqsizlantirish ( a n e s te -
z iy a) m a q s a d i d a u m u m i y in g a la ts io n n a r k o z va m a h a l l i y
a n e ste z iy a qoMlaniladi. B a ’z a n o r q a m iy a an e steziyasi q ilin a d i
b u n i n g u c h u n s e z u v c h a n l i k n i falaj q ila d ig a n e r i t m a l a r — 
n o v o k a in , lid o k a in o r q a m iy a kanaliga yub o rilad i.
M a h a lliy a n e ste z iy a v a o r q a m iy a a n e ste z iy a sid a b e m o r ­
la rn in g h u s h i j o y i d a boMadi, bu q a y d e tilg a n u s u lla r n in g
kam chiligi h is o b la n a d i. C h u n k i o r q a m iy a an e steziyasi bilan
q ilin a d ig a n o p e r a ts iy a ogMr o p e r a tsiy a h iso b lan ib , j u d a to q atli 
b e m o r la r g in a yaxshi koMarishadi. A n e s te z iy a n in g h a r b ir turi 
— m a h a lliy a n e s te z iy a h a m , u m u m iy s i h a m m a la k a va k o ‘p 
tajriba ta la b qiladi.
U m u m i y n a r k o z
U m u m i y in g alatsio n n a r k o z k o ‘p ro q qoMlaniladi, b u n d a
b e m o r n a r k o t i k m o d d a l a r n i n g bugMari b i l a n n a f a s o lad i. 
O d a td a , n a r k o z sifatida efir ishlatiladi, k ich ik o p e r a ts iy a la r 
u c h u n esa b a ’z a n xloretil qoMlaniladi.
Efir tin iq suyuqlik boMib, g ‘alati hidi b o r, u j u d a tez 
bugManib, b a d a n n i q a ttiq sovitadi; efir o s o n a la n g a la n a d i, sh u
sababli u n i o l o v d a n e h tiy o t qilish kerak. Efir o c h iq b a n k a d a
va y o r u g ‘d a t u r g a n d a te z p a r c h a la n a d i.
N a r k o z g a 2 0 — 30 m i n u t q o lg a n d a b e m o r n i tin c h la n tiris h va 
y a x s h i r o q u x l a t i s h u c h u n t e r i s i n i n g o s t i g a m o r f i n y o k i 
p a n t o p o n y u b o r is h , s h u n i n g d e k , n a fa s yoMlari shilliq p a r ­
d a s i n i n g s e k r e t o r fu n k s iy a s in i k a m a y t i r i s h u c h u n a t r o p i n
b erish kerak. U m u m i y n a r k o z d a n ilgari b e m o r la r g a v e ro n al 
b erish tavsiya etiladi. V e ro n a l y u r a k k a yaxshi t a ’sir e ta d i va tez 
u x la ta d i. 
B e m o r o p e r a ts iy a x o n a s ig a gMldirakli a r a v a c h a d a
keltiriladi.
N a r k o z b e r is h n i b o s h l a s h d a n o l d i n n a r k o z s to lc h a s id a
h a m m a n a rsa tay yorligini, y a ’ni efir (yetarli m i q d o r d a ) , n i- 
q o b la r, to m c h i lo v c h i idishlar, ogMzni k e n g a y tirg ic h , m etall 
n a p a lc h n ik , k o rn s a n g , t o g ‘o r a c h a la r , fo n e n d o s k o p , inyeksiya 
shprisi, v a z e lin , s h u n in g d e k , teri ostiga y u b o rila d ig a n dorilar: 
k a m fo r a , k o fe in , a d r e n a lin , s tro fa n tin , lobeli borligini t e k ­
sh irish kerak.
S o ‘nggi y illa rd a n a r k o z b erish u c h u n m ax su s m u k a m m a l -
242


ro q a p p a r a tla r ishlab c h iq a r ilm o q d a , b u a p p a r a tla r d a efir kis­
lo ro d bilan aralash tirib beriladi.
K islo ro d -e fir n a rk o z i, s o f efir n ark o z ig a n isb a ta n quyidagi 
a f z a l l i k l a r g a
ega:
— efir ikki b a r a v a r k a m yutiladi;
— b e m o r o rg a n iz m i k islorodga t o ‘yinadi;
— o p e r a ts iy a d a n keyingi d a v r d a nafas yoN larining k asa l­
liklari k a m u c h ra y d i;
— n a r k o z b e m o r n i k a m r o q b e z o v ta qiladi.
Ic h k i a ’z o l a r
( o ‘pk a, y u ra k , jig a r, b u y ra k ) n in g ogfir
k asalliklarida efir 
n ark o z i tavsiya etilm a y d i.
X loretil hidsiz 
b o ‘lib, n a r k o z te z b o s h la n a d i va b u g ‘lari
k irish d a n t o ‘xtashi bilan n a r k o z te z y o ‘q o la d i. X loretilni u z o q
m u d d a t ishlatish y a r a m a y d i, c h u n k i nafas m a rk a z i falajlanishi 
va y u r a k 1о‘х1аЬ qolishi e h tim o li bor. X loretil bilan ingolatsiya 
qilish u c h u n o d d iy n iq o b ishlatish m u m k in ; b u n d a xloretilli 
s h i s h a a m p u l a o g ‘z in i 
n i q o b n i n g d o k a q a v a t i g a y a q i n
t u t in i s h i g a q a r a b
tu r is h kerak. 
E fir n a r k o z i kabi xlo retil
n a r k o z id a h a m o l o v d a n e h tiy o t b o ‘lish lo z im , c h u n k i xloretil 
b u g ‘lari o s o n a la n g a la n ib ketadi.
B a rb itu ra tla r g u r u h ig a o id gek se n al v a tio p e n ta l — natriy, 
s o ‘nggi y illa rd a k e n g ra s m boNdi. 
Bu p r e p a r a tl a r o d a t d a
n a r k o z b e r a b o s h l a s h u c h u n , s h u n i n g d e k , b a ’z a n a so siy
n a r k o z u c h u n h a m qoMlaniladi. 
O d a td a , v e n a g a yuboriladi,
lekin u la rn i ichirish, t o ‘g ‘ri ic h a k orqali va m u s k u lla r orasiga 
y u b o rish h a m m u m k in . Z a r u r a t
tu g 'ilg a n id a n a r k o z n i t o ‘x-
t a t i s h n in g iloji y o ‘qligi sababli 
s o ‘nggi u s u lla r k e n g rasm
boMmadi.
G e k s e n a l a m p u l a l a r d a ish lab c h i q a r i la d i.
B u a c h c h i q ,
kristalik o q k u k u n . H a v o te k k a n d a g ek se n a l t e z p a r c h a la n a d i, 
s h u sababli e ritm a si z a ru riy a tg a q a r a b ta y y o rla n ish i kerak. 
G e k s e n a ln i to m c h i la t ib y u b o rish u c h u n 1% li 200 ml eritm asi 
ta y y o rla n is h i lozim .
H o z ir m u r a k k a b xirurgik o p e r a ts iy a la rd a p o te n s ia lla n g a n
n a r k o z t o b o r a k e n g q o M la n ilm o q d a . 
Bu 
n a r k o z d a o g l riq 
q o l d i r u v c h i tu rli 
m o d d a l a r n e y r o p l e p t i k va k u r a r e s i m o n
m o d d a l a r bilan birga ishlatiladi.
P o te n s i a l la n g a n
n a r k o z d a n a r k o z m u d d a t i u z a y a d i va 
n a r k o z c h u q u r r o q boMadi, sh u sababli sh o k kelib c h iq is h xavfi 
kam ay a d i.
243


G a z n a rk o zi n in g b o s h q a tu rlari h a m ishlatiladi (a z o t (1)- 
oksid N 20 , f to r o t a n , s ik lo p r o p a n ) . 
In tra tr a x e a l n a r k o z n in g
y u q o r id a s a n a b o ‘tilgan tu rla rin i, o d a td a , a n e s te z io lo g iy a d a n
m ax su s o lq itilgan s h if o k o rla r berish lari kerak.

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   190   191   192   193   194   195   196   197   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish