Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet76/267
Sana19.04.2022
Hajmi11,34 Mb.
#563787
1   ...   72   73   74   75   76   77   78   79   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

5 .7 . 0 ‘pka yiringlashi
5 . 7 .1 . 0 ‘pka a b sse ss i va g an gren asi
0 ‘p k a abssessi
d e b , o ‘p k a t o ‘q im a s in in g c h e g a ra la n ish ig a m oyil 
b o i g a n yiringli c h irish ig a aytiladi.
0 ‘p k a gangrenasi
d e b , o ‘p k a t o ‘q i m a s i n in g c h e g a r a l a n m a y
yiringli ch irishiga aytiladi.
Etiologiyasi.
( У р к а a b s s e ss in i, a s o s a n , s t r e p t o k o k k l a r , s t a -
filo k o k k la r keltirib c h iq a r a d i. B u n d a n ta s h q a r i, F r i d l e n d e r t a y o q ­
c h a s i, i c h a k ta y o q c h a s i, viruslar, b a k te r iy a la r keltirib c h iq a r g a n
o ‘c h o q li z o tilja m d a n k eyin rivojlanadi.
0 ‘p k a g a n g r e n a s i esa, a n a e r o b flora: spirallar, a n e r o b s t r e p ­
t o k o k k l a r tufayli riv ojlanadi. S o v u q q o tis h , ta m a k i c h e k is h , spirtli 
i c h i m li k l a r n i i s t e ’m o l qilish kasa llik riv o jla n ish ig a m o y il q ilib 
q o ‘yadi.
0 ‘p k a abssessi b ilan g a n g r e n a s i kelib c h iq is h id a o ‘tk ir k r u p o z
p n e v m o n i y a l a r , y u q u m li n a r s a la r n in g — sh ilim s h iq yiring, q u s u q
m assalari va s h u kabilarn i m a y d a b ro n x la rg a tu sh ib qolishi k a tta rol 
o ‘y n a y d i. Bu k a s a llik la r q o n o q i m i b ila n o ‘p k a g a in fe k s iy a la r 
tu s h g a n d a h a m d a k o ‘krak qafasi ja ro h a tla n g a n d a h a m p a y d o boMishi 
m u m k in . Abssess keltirib c h iq a r u v c h i sab a b la rg a va in feksiyaning 
o ‘p k a t o ‘q im a s ig a kirish y o l l a r i g a q a r a b a s p ira ts io n , o b tu r a ts io n ,
m e t a p n e v m o n i k , g e m o t o g e n , e m b o l i k , lim f o g e n va t r a v m a ti k
abssesslarni farqlaydilar.
A spiratsion abssessning rivojlanishiga y o r d a m beruvchi om illarga 
h u sh s iz h o la t, m a s a la n , ogMr y u q u m li kasalligi boMgan b e m o r -
123


lar, spirtli ic h im lik la r ic h ib m a s t b o ‘lish, b a ’z a n u m u m i y n a r k o z
o s tid a o ‘tk a z ilg a n o p e r a ts iy a la r kiradi. M e t a p n e v m o n i k abssesslar 
k e y in g i y illa r d a a n c h a k a m u c h r a y d i , c h u n k i p n e v m o n i y a l a r
su lfanilam id p re p a ra tla r va a n tib io tik la r bilan yaxshi d a v o la n m o q d a .
G e m o t o g e n - e m b o l ik abssesslar k o ’p i n c h a s e p tik o p iy e m iy a bilan 
birgalikda k e c h a d ig a n kasalliklarda kuzatiladi. K o ‘p i n c h a o ‘p k a n in g
e m b o lik yirin g lan ish i t r o m b o f le b itd a , se p tik e n d o k a r d i t d a , o s te o -
m iy e litd a , t u g ‘is h d a n keyingi se p sisd a u c h r a y d i.
L im fo g en abssesslari — k o bks o rg a n la rin in g yiringli y a llig ia n is h i 
b i l a n o g ‘r i y o t g a n s h a x s l a r d a , s h u n i n g d e k , o ‘p k a g a i n f e k s iy a
lim f o g e n y o ‘l b ila n k irgan yiringli fib rin o z p le v ritla rd a y u z berishi 
mum kin.
Klinikasi.
0 ‘p k a y irin g la g a n d a ikki d a v r farq qilinadi: b irinchisi, 
abssess y o r ilg u n c h a b o i g a n d av r, ik k in c h i, abssess y o r ilg a n d a n
keyingi davr.
B irin ch i d a v r abssess y o r ilg u n c h a b o i g a n d a v r o g i r k e c h ish i 
b i l a n x a r a k t e r l a n a d i . Bu d a v r d a b e m o r t a n a h a r o r a t i 4 0 ° C ga 
k o ‘tarilish i, q a ltir a s h , h a n s ir a s h , b o ‘s h a s h is h , is h ta h a y o ‘q o lishi, 
b o s h o g ‘r i g ‘i, b a ’z a n y o n b o s h d a o g ‘riq p a y d o b o l i s h i k a b i 
belgilardan noliydi, te z - t e z y u z a nafas oladi. Kasal t o m o n i n a fa sd a n
o r q a d a q o la d i. P e r k u s s i y a d a s h i k a s t l a n g a n s o h a u s t i d a o g ‘riq 
a n i q l a n a d i, b u s o h a d a g i q o v u r g ‘a la r o ra s in i s te to s k o p b ila n bosil- 
g a n d a y o l a l refleksi kuchayadi. Bu plevraning y a llig la n is h ja ra y o n ig a
to rtilish in in g ilk belgisidir. Puls tezla sh g an — m in u tig a 120 ta g a c h a , 
y u r a k t o n la r i b o ‘g ‘iq ro q , a u s k u lta ts iy a d a q a ttiq , b a ’z a n b ro n x ia l 
nafas, q u r u q va n a m xirillashlar eshitiladi. R e n tg e n o lo g ik y o ‘l bilan
te k s h irib k o ‘rilg an d a , infiltratsiyasi b o r j o y q o r a y ib tu ra d i.
Ik k in c h i d a v r yiringli b r o n x l a r b o ‘sh lig 1 g a y o r ilis h id a n b o s h ­
lanadi. B e m o rla r d a n b ir talay (1 l.ga cha va b u n d a n k o ‘p ro q ) yiringli 
yoki c h ir ik b alg ‘a m c h iq a d i. A bssessda b a lg ‘a m yashil rangli, hidsiz 
b o l a d i . G a n g r e n a d a esa b a lg ‘a m s h o k o la d tu s id a va q o l a n s a hidli 
b o l a d i . S u tk a ic h id a ajralib c h i q a d ig a n b a lg ‘a m m iq d o r i ortish i 
b ila n b e m o r l a r n i n g u m u m i y ah v o li sezilarli d a r a j a d a y a x sh ila n ib
b o r a d i, t a n a h a r o r a ti esa p a sa y a d i, in to k sik a tsiy a h o la tla ri a s ta - 
sekin p asayib, is h ta h a asl h o lig a k elad i, q o n d a le y k o tsitla r soni 
k a m a y a d i va E C h T se k in la sh a d i. A y rim h o lla r d a k u c h li y o l a l d a
o ‘pka ichidagi bosim a n c h a g in a oshishi natijasida abssess plevra b o ‘sh - 
l i g l g a yorilib p le v r o p u lm o n a l sh o k ( p io p e v m o t o r a k s ) yoki yiring
124


k o ‘ks o r a l i g i b o ‘s h l i g 4 g a y o r i l g a n d a ( k a m d a n k a m ) y irin g li 
m ediasten it rivojlanishi m u m k in . Balg‘a m m iq d o ri va unin g xarakteri 
b o ‘shliq h a jm ig a , y irin g m i q d o r ig a , q o ‘z g ‘a tu v c h isig a va abssess 
j o y la s h g a n so h a g a bogMiq boMadi.
0 ‘p k a g a n g r e n a s i ogMr k a s a llik h i s o b l a n a d i . U n i n g k lin ik
k e c h ish i, a s o s a n , oMkir abssessni e sla ta d i, b iro q h a m m a a lo m a tla ri 
b i r m u n c h a y a q q o l ifo d a la n g a n . Balg‘a m «ogMz toMib» ajra lad i, u 
b a d b o ‘y h id g a ega, g u n g u r t - s h o k o l a d rangli, s u y u q , k o lp m i q d o r d a
t u r l i - t u m a n , j u m l a d a n , a n a e r o b m i k r o b l a r n i s a q l a y d i . 0 ‘p k a
a b s s e s s i d a g id e k x a r a k t e r g a e g a boM gan h a r o r a t r e a k s i y a s i d a n
tash q ari, o^pka g angrenasi ning dastlabki a lo m a tla rid a n biri jara y o n g a
plevra h a m ja lb etilganligini k o ‘rsatuvchi y o n b o s h d a n o g lriqni p ay d o
boMishidir. O g ‘riq u z o q vaqt saq la n ib qoladi. A yniqsa, yoMal paytida 
ogMzdan k e lu v c h i qoMansa h id g a n g r e n a n i n g d o im iy va d astlabki 
alom atlaridir.
T u f d o n d a b a lg ‘a m u c h q a v a tg a ajraladi: y u q o rid a g isi su y u q , 
k o ‘p iru v c h i, o ‘rtadagisi — s e r o z , pastdagisi — u v o q s im o n , u n d a n
D itrix p ro b k a la ri va o ‘p k a t o ‘q im a s i p a r c h a la r i to p ila d i. Balg‘a m ,
a y n iq sa , e r ta la b k o ‘p m i q d o r d a ajra lad i (sutkasiga 5 0 0 —800 ml). 
G a n g r e n a b o ‘shligMdagi narsa b ronxga tu sh a y o tg a n d a b e m o r k o ‘krak 
q a fa sin in g kasal boMagidan q a ttiq o g ‘riq bilan oMuvchi yoMal p a y d o
boMadi. B alg‘a m m i k r o s k o p o stid a te k s h ir ilg a n d a p a r c h a la n g a n
h o la td a g i yiring h u ja y ra la ri, y o g ‘ kislotasi ignalari, y o g 1 to m c h ila r i, 
elastik tolalari va turli ba k te riy a la r k o ‘p m iq d o r d a topiladi. O byektiv 
t e k s h i r i l g a n d a o ' p k a n i n g s h i k a s t l a n g a n j o y i u s t i d a p e r k u t o r
t o v u s h n i n g o M m aslashganligi, to v u s h titr a s h in in g k u c h a y is h i va 
k o ‘p m iq d o r d a g i q u r u q va hoM xirillash e shitila di.
R e n tg e n o lo g ik te k sh rish
o 'p k a abssessidagi d astlab k i d av rid a
b u t u n , yaxshi c h e g a r a la n g a n o ‘p k a to 'q i m a s i n i k o 'r sa ta d i. Ik kinchi 
d a v r d a qorongM lashgan jo y n in g y u q o ri q ism id a yorish g an yer, unin g
p a s tid a e sa t a n a h a r o r a t l a n g a n d a o 'z g a r a d ig a n e r k in s u y u q lik n in g
g o r iz o n ta l j o y la s h g a n o 'r n i k o 'r in a d i. A n c h a k e y in ro q y o rish g a n
y e r y a n a h a m a n iq boMadi, atrofdagi soya halqasi y a n a h a m torayadi.
X ro n ik abssess 
0
‘zg a rg an o ‘pka t o 'q i m a s i a tro f id a fibroz tolalari 
soyasi k o 'r in a d i. R e n tg e n d a abssessni o ‘p k a g a n g r e n a s id a n farqlash 
deyarli m u m k i n e m a s . P a r c h a la n a y o tg a n b o ‘sh liq ichki d e v o r n in g
n o t e k i s , s h o k i l a s i m o n q i r r a l a r i a t r o f i d a s e k v e s t r l a r b o r l i g i n i
k o 'r s a t a d i v a a y n i q s a , zaif, b i r o r ogMr kasa llik b ila n o g 'r i g a n
shaxslarda g a n g r e n o z abssess borligini ta x m in qilishga im k o n beradi.
125


B e m o r n i n g 2 — 3 oy d a v o m i d a tu z a lm a slig i o ‘p k a abssessi x ro n ik
tu s o lg a n in i k o ‘rsatadi.
0 ‘p k a n in g yiringli k a sa lliklarida q u y id a g i a s o r a tla r kuzatilishi 
m u m k in : abssessning plevra b o ‘shlig‘iga te s h ib ch iq ib , p i o p n e v m o -
to ra k s hosil b o ‘lishi, g a n g r e n a d a — o g i r ix o ro z plevrit, o ‘p k a n in g
sh ik a s tla n g a n j o y id a yangi ab sse ssla rn in g p a y d o b o ‘lishi, o ‘p k a d a n
q o n ketishi, m i y a n in g m e ta s ta tik abssesslari.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   72   73   74   75   76   77   78   79   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish