Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet128/268
Sana20.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#826386
1   ...   124   125   126   127   128   129   130   131   ...   268
Bog'liq
7fefd4f9672d6ca871bf2f76729d79e5 -ICHKI KASALLIKLAR

n.vagus
(sa yyor n erv) h a m d a k o ‘krak 
a o r ta s in in g chigali vositasid a in n erv a tsiy a qilinadi.
M e'd a -
h a z m k a n a lin in g e n g k e n g a y g a n joy i b o i i b , q o rin
b o ‘s h l i g 1 n i n g y u q o r i q i s m i d a j o y l a s h g a n . M e ’d a n i n g u z u n lig i
16— 24 s m , kengligi 12 s m b o l a d i . ( T r t a h is o b d a 3 — 3,5 litr h a jm g a
ega (2 2 - ra s m ).
M e ’d a shakli n o k k a , kim yoviy lab o ra toriyalarda gi re to rta g a yoki 
b ir t o m o n i in g ic h k a loviyaga o ‘xshaydi.
206


M e ’d a b esh b o l i m d a n iborat:
1. Q izilo ‘n g a c h n in g m e ’d a g a o ‘tish 
jo y ig a t o ‘g ‘ri k elad ig a n kardial q is­
mi. 2. G u m b a z yoki m e ’dan in g tubi.
3. M e ’d a tanasi. 4. S inus — m e ’d a ­
n in g e n g pastki q ism i. 5. M e ’d a ­
n in g p ilo ru s bilan tu g a lla n a d ig a n
c h i q i s h q i s m in i ta s h k il e t a d i g a n
pilorik kanal.
M e ’d a d e v o r i u c h q a v a t d a n
tash k il to p g a n . Q o r i n p a r d a s in in g
b ir q is m in i tashkil e tu v c h i tashqi
s e r o z q a v a t , b u n i n g q a t l a m l a r i
22_msm
Me-daning sxematik tasviri
katta va kichik charvilardan va boshqa 
q i k k e s m a s i):
q o ‘s h n i o rg a n la r d a n m e 'd a g a
o ‘t a -
/ - m e ’d a t u b in i n g s e r o z p a r d a s i;
di: o ‘rta — m uskul qav a t va ichki— 
2 — m u s k u l p a r d a s i; J — s h illiq
shilliq q a v a td a n iborat. M e ’d a tu b i- pardasi; 
4 — k a tta e g n lig i; 5 —c h iq is h

• . 

• 
1
• j
• 
q is m i; 6 —o ‘n ik k i b a r m o q li ic h a k ;
d a g . b e z h u j a y r a l a n d a n p e p s m v a
/ - p i l o r u s ; t f - k i c h i k e g rilig i;
x l o n d kislota ajraladi. B u n d a n ta s h - 
9
- k a r d i a l q is m i; / f l - q i z i l o ‘n g a c h .
qa ri, m e ’d a d a f e r m e n t a jra ta d ig a n
h u ja y ra e le m e n tla r i h a m b o ‘lib, u la r q o n y a ra lish id a a lo h id a o ’rin 
tutadi.
M e ’d a d a ovqat q ism an h a z m b o l a d i , s o ‘ngra ichaklarga s o ‘riladi. 
M e ’d a n i n g a jra tish va s o ‘rish fu n ksiyalari h a m m av ju d . In g ic h k a
ic h a k m e ’d a n i n g oxirgi, c h iq is h q is m id a n b o s h la n ib , to y o ‘g ‘o n
i c h a k n i n g b o s h l a n g ‘ic h q i s m i g a q a d a r d a v o m e t a d i va h a z m
k a n a lin in g e n g u z u n qism i h isoblanadi. In g ic h k a ic h a k n in g uzunligi 
5 —6 m etr.
In g ic h k a i c h a k n in g b o s h la n is h qism i, o ‘n ikki b a r m o q li ic h a k
b o ‘lib, m e ’d a n i p i l o r u s q i s m i d a n b o s h l a n a d i , u u c h q i s m d a n
ib o ra t, y u q o ri g o r iz o n ta l q is m , pastki g o r iz o n ta l q ism g a o ‘ta d ig a n
tik qism . T ik q is m n in g ichki t o m o n i d a F a te r s o ‘rg ‘ichi b o r, a n a shu 
jo y d a o ‘n ikki b a r m o q li ic h a k k a u m u m i y o ‘t yoNi va m e d a o s ti 
b e z in in g c h iq a r u v y o ‘llari o c h ila d i.
In g ic h k a i c h a k yuzasi j u d a k o ‘p s o ‘rg ‘ic h la r d a n ib o ra t b o ‘lib, 
u la rn in g soni o d a m l a r d a o ‘rta h is o b d a 4 m illio n h is o b id a b o l a d i ,
b o ‘yi 0 ,5 m m . d a n 1,5 m m . g a c h a yetadi.
H a r qaysi s o ‘rg ‘i c h la r n in g ic h id a limfa to m ir la r , q o n to m ir la r
va n e r v la r boN adi, o v q a t b o ‘tq a s id a n y o g ‘la r lim fa to m ir la rig a , 
o qsillar, u g le v o d la r esa v e n a to m ir la rig a o ‘ta d i, u n d a n filtrlanish
207


(to z a la n ish ) u c h u n d a rv o z a venasi orqali jigarga b o ra d i. S o ‘rg‘ic h la r 
o c h ic h a k d a u z u n r o q va k o bp r o q b o l a d i . In g ic h k a i c h a k d e v o r id a
limfa tu g u n la r h a m b o l a d i . Lim fa tu g u n lari y a k k a yoki b ir q a n c h a s i 
t o ‘p la n ib , g ‘u j - g ‘uj boMib tu ra d i.
Y o ‘g ‘o n ich ak h a z m k a n a lin in g in g ich k a i c h a k d a n keyin d a v o m
e tu v c h i q ism i b o ‘lib, o r q a c h iq a r ish teshigi b ila n tug ay d i. In g ic h k a
ich ak y o ‘g ‘o n ic h a k c h a m b a r in in g ic h id a y otadi. Y o ‘g ‘o n ic h a k n in g
uzu n lig i 1 — 1,5 m e tr , y o ‘g ‘o n ic h a k o v q a t ni h a z m qilish, h a z m
j a r a y o n i d a hosil b o ‘lg an m o d d a l a r n i s o ‘rish, u n in g q o ld iq la rin i 
shaklga solish va ajratishga x iz m a t qiladi.
D e m a k , m e ’d a g a t u s h g a n o v q a t o ‘s h a o n d a m e ’d a sh ira si 
y o rd a m id a h a z m b o i a boshlaydi, q ism a n oqsillar h a m h a z m b o l a d i .
H a z m qilish o ‘n ikki b a r m o q li ic h a k d a b i r m u n c h a j a d a l b o ra d i. Bu 
y e r d a m e ’d ao sti bezi shirasi va o ‘t t a ’sirid a oqsil y o g b va u g le v o d la r 
p a r c h a la n is h i b o s h la n a d i. H a z m j a r a y o n i d a hosil b o ‘lgan m o d d a l a r
in g ic h k a ic h a k d a s o ‘riladi, u n in g shilliq qav a ti s h u n g a j u d a h a m
moslashgan.
Y o ‘g ‘o n ic h a k d e v o rid a , aso sa n , su y u q lik s o ‘riladi. Bu esa o v q a t 
q o ld iq la rin i axlat m assasig a s h a k lla n tiris h i m k o n in i b e r a d i. O qsil, 
q a n d va ayrim y o g ‘ m o d d a la r ic h a k d a s o ‘rilgach, d a rv o z a v e n a orqali 
jig a rg a tu s h a d i, jig a r d a te g ish lic h a o ‘z g a r g a n id a n s o ‘ng o r g a n iz m
t o ‘q im a la rig a o ‘tadi. Y o g l a r n i n g asosiy q ism i lim fa y o ‘liga tu s h a d i 
va jig a rn i c h e tla b o ‘tib , u m u m i y q o n o q im ig a tu sh a d i.
I c h a k d a , s h u n in g d e k , suv, v ita m in la r , t u z l a r va b o s h q a m i n e ­
ral m a h s u l o t la r s o ‘riladi.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   124   125   126   127   128   129   130   131   ...   268




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish