Ichki kasallikiar


 .1 2 .1 . M iok ard in farktid a b em orlarni b a v o la sh , parvarish qilish



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet123/268
Sana20.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#826386
1   ...   119   120   121   122   123   124   125   126   ...   268
Bog'liq
7fefd4f9672d6ca871bf2f76729d79e5 -ICHKI KASALLIKLAR

6 .1 2 .1 . M iok ard in farktid a b em orlarni b a v o la sh , parvarish qilish.
M io k a rd in farktin in g p rofilak tik asi
M io k a r d in fa r k tid a s h o s h ilin c h d a v o c h o r a la ri kasallik b o s h -
lan g a n jo y n i n g o ‘z id a , u y d a , k o ‘c h a d a k o ‘riladi v a z u d lik b ila n te z
tib b iy y o r d a m m a s h in a s in i c h a q ir ib , b e m o r e n g y a q in s h ifo x o n a g a
197


yuboriladi. M io k ard infarktida u ch rag an b e m o rg a o ‘rin d a q im irla m ay
y o tish rejim i, r u h iy va j i s m o n i y o so y ish ta lik y a r a tish , p a r h e z g a
a m a l qilish, u la rn i te g ish lic h a p arv arish qilish b u y u rila d i.
A g a r xuruj u y d a t u tg a n b o l s a , b e m o r g a b ir in c h i y o r d a m k o ‘r- 
satilgach, u n i tezlikda k asa lxona ga yotqizish kerak. Xuruj u y d a tu tib
q o lg a n d a o g briq a lo m a ti t o ‘x t a g a n id a n s o ‘n g — o ‘tk ir y u ra k va q o n
t o m i r y e tis h m o v c h ilig i yoki r i t m n i n g o ‘t k i r avj o lg a n buzilish i 
b a r t a r a f q ilin a d i. M i o k a r d in fa r k tid a s h o s h ilin c h y o r d a m :
• jis m o n i y va ru h iy osoyish ta lik ;
• o k sig e n o te ra p iy a ;
• n itro g litse rin 0 ,5 m g til ostiga 3 m a r t a h a r 5 m i n u t d a n s o ‘ng;
• a n a l g e t i k l a r d a n t r a m a d o l y o k i m e t a m i z o l n a t r i y , m o r f i n
g id r o x lo rid ;
• n e y r o le p ta n a lg e z iy a : f e n ta n il — p r o m e d o l - n a tr iy xlorid 
e r itm a s i;
• asetilsalitsilat kislotasi 300 m g c h a y n a s h u c h u n ;
• k a sa lx o n a g a y otq izish .
M i o k a r d in fa r k tig a d u c h o r b o l g a n b e m o r l a r n i d a v o l a s h d a ,
a yniqsa, rejim ga e ’tib o r berish kerak. B u n d a y b e m o r l a r jis m o n iy va 
ru h iy osoyishtalikni b u tu n la y t a ’m in la y d ig a n o ‘r in d a y o tish rejimiga 
u z o q v a q tg a c h a q a ’tiy rioya qilishlari lozim .
U z o q v a q tg a c h a q i m ir la m a y y o tish re jim id a n m a q s a d s h u k i, 
b u n d a y u r a k m u s k u lin in g jo n s i z l a n g a n s o h a s id a c h a n d i q vujudga 
k e lis h i k e r a k , a k s h o l d a , a n e v r i z m a p a y d o boM ishi v a y u r a k
m u s k u lin in g uzilishi r o ‘y b erishi e h tim o l.
B e m o r p a rv a ris h in in g b o s h q a c h o r a la r in i k o ‘rish — u n i y u v in - 
tirish, b a d a n in i artish , tu v a k t u t is h d a h a m n i h o y a t d a e h tiy o tk o rlik
ta la b etiladi. 2 - h a f ta d a n bosh lab , tiz z a la m i bukishga va b o ld ir-to v o n
b o bgMnida aylantirishga, sh u n in g d e k , ularn i asta -se k in q im irlatishga 
ruxsat etiladi. K e y in c h a lik q a n d a y re jim g a a m a l qilish k asa llik n in g
ogMr-yengilligiga, y oshiga va q o ‘shilib k elgan kasalliklariga bogMiq. 
A g a r kasallik n o r m a l oM ayotgan boMsa, bu h o ld a 4 - h a f t a d a n b o s h ­
lab, b e m o r l a r g a o z - o z d a n (5 — 10 m i n u t d a n ) y o n b o s h la b yotish g a 
ruxsat etiladi. B e m o rn i u n g a q a r a b tu r a d ig a n x o d im la r y o n b o sh la tib
y o tq iz is h a d i.
B e m o r n i n g b ir v a z iy a td a n ik k in c h is ig a oM k az ish n in g b a y o n
e tilg a n usuli h u q n a q ilis h d a va s h if o k o r b e m o r g a m u s ta q il ra v ish d a 
y o n b o s h l a s h g a r u x s a t b e r g a n d a n k e y i n g i d a s t l a b k i v a q t l a r d a
198


qoMlanishi lozim . G a v d a vaziyatini sh u tariqa o ‘zgartirish b e m o r n in g
o rq a s in i va d u m g ‘a z a s in i h o ‘lla n g a n s o c h iq b ila n a rtis h yengil 
u q a la sh i m k o n in i b erad i. 4 h a f ta d a n k e y in g in a m u sta q il y o n b o s h ­
lashga ruxsat etiladi.
M o n e l i k q ila d ig a n s a b a b la r b o i m a g a n t a q d i r d a 3 - h a f t a d a n
b o s h la b , d a v o b a d a n ta rb iy a s i ta y in la n a d i. In fark t b o i g a n b e m o r l a r
u c h u n s h u n d a y m a x su s b a d a n ta r b iy a k o m p le k sla ri ishlab chiqilgan.
K a sa llik n in g d astlab k i k u n la r id a b u n d a y b e m o r l a r n i n g ovqati 
subkalo riy ali (su tk asig a 80 0 — 1000— 1200 kalo riy a ) b o i i s h i kerak. 
Q o r i n n i n g d a m b o i i s h i g a y o i q o ‘yilm ay, o s o n singiydigan o v q a tla r 
beriladi. B e m o r la r d a m e t e o r iz m p a y d o b o i i s h i g a s a b a b b o i m a s a ,
u n g a m e v a suvlari, sut, kefir, ilitilgan tu x u m , m o y d a q ovurib o lingan 
o q n o n , b o i q a l a r , e z ilga n tv o ro g , q a y n a tilib m a y d a la n g a n sa b - 
z a v o tla r b erish tavsiya etilad i. T u z m iq d o r in i c h e g a ra la s h kerak, 
b e m o r g a o v q a t n i o z - o z d a n , k u n i g a 4 — 5 m a h a l b e r is h lo zim . 
S u y u q lik n i b e m o r n i n g a h v o lig a k o ‘ra, b i r s u tk a d a 1200— 1500 ml 
ich ish g a ruxsat etiladi. B e m o r n i n g ah v o li y a x sh ila n a b o rg a n sari
p a r h e z o v q a tla r soni k o ‘pay tirilib b oriladi.
M io k a r d in farktini b o s h d a n k e c h ir g a n b e m o r l a r kasal k u n id a n
h i s o b l a n g a n d a 3 — 4 o y d a n k e y in b a j a r a d i g a n v a z if a la r i o g i r
j i s m o n i y yoki ru h iy z o ‘riq ish g a a l o q a d o r b o i m a s a , ishga tu sh ib
ketishlari m u m k i n . M io k a r d infarkti b o i i b o i g a n b e m o r l a r n i n g
h a m m a s i d i s p a n s e r k u z a tu v id a b o i i s h l a r i kerak.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   119   120   121   122   123   124   125   126   ...   268




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish