Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet120/268
Sana20.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#826386
1   ...   116   117   118   119   120   121   122   123   ...   268
Bog'liq
7fefd4f9672d6ca871bf2f76729d79e5 -ICHKI KASALLIKLAR

Klinikasi.
B e m o r la r , a s o s a n , y u ra k s o h a s id a va t o ‘sh o rq a s id a
siq a d ig a n , b o s a d ig a n q a ttiq o g lriq xurujlari h a m d a b u o g ‘riq n in g
c h a p y e lk a c h a , k o ‘k r a k la r a r o b o ‘s h liq q a , c h a p q o ‘lga, k a m r o q
o ‘ng yelkaga, o ‘ng k o ‘k ra k k a, en sa g a b erilishidan shik o y at qilishadi.
191


O g ‘riq x u rujlari, a s o s a n , su tk asig a b ir n e c h a m a r o t a b a , h a r kuni 
y o k i k a m d a n k a m boMishi, k o ‘p i n c h a t u n d a , t i n c h t u r g a n d a ,
b e m o r ishga o tla n a y o tg a n p a y td a b ir n e c h a s e k u n d la r d a n b ir n e c h a
d a q iq a g a c h a d a v o m etishi bilan n a m o y o n b o i a d i .
B e m o r l a r x u ruj p a y d o b o i i s h i n i h a y a jo n l a n is h , r u h iy a s a b , 
z o ‘riqish, x a v o tirla n ish , k o ‘p o v q a t yeyish, q o r i n n i n g d a m b o i i s h i
b ila n b o g i a y d i l a r . X u ru j p a y tid a iz tiro b c h e k is h , o i i m v a h im a si 
b o i i s h i , h a r a k a t s i z b o i i s h , t e r i n i n g o q a r ib k e tg a n lig i, k o ‘ngil 
a y n is h i, q ay t qilish, n itro g litse rin yoki valid o l q a b u l q ilg a n d a n
k eyin o g ‘riq x u ru jla rin in g o i i b ketishi x a sta lik n in g asosiy klinik 
b e lg ila rid a n h iso b la n a d i.
S te n o k a r d iy a n in g klinik shakllari:
1. Z o ‘riqish sten o k ard iy a si.
2. T i n c h dav rd ag i ste n o k a r d iy a .
3. S te n o k a rd iy a n in g a lo h id a turi.
4. K e ch ish i b o ‘yicha:
a) b a r q a r o r s te n o k a r d iy a ;
b) b e q a r o r s te n o k a r d iy a ;
d ) avj olib b o r a d ig a n s te n o k a r d iy a ;
e) x a v f so la d ig a n m io k a r d infarkti holati.
5. S te n o k a rd iy a n in g atipik turi.
Z o ‘riq ish ste n o k a r d iy a s i j i s m o n i y z o ‘riqish saba bli, m i o k a r d ­
n in g k islo ro d g a eh tiyoji o sh ish i n atijasid a toj t o m ir la r s p a z m i yoki 
u la r n in g o r g a n ik t o r a y is h id a n hosil b o i a d i . Y u r a k s o h a s id a yoki 
t o ‘sh o r q a s id a q a ttiq o g ‘riq p a y d o b o i i b , u k ishiga xav o tirlik 
q o ‘rq u v h o la tin i b erad i. B e m o r n i rangi o q a r a d i , b a d a n i d a n sov u q
t e r c h iq ib , siyish k o ‘pay a d i. B a ’z a n o g ‘riq bilan b irga, k o ‘kra k 
qisishi, h a n s ira s h , h a v o y e tishm asligi kabi h o l a tn i sezishi m u m k in .
Puls s e k in la s h a d i, b a ’z a n ta rtib siz urishi q a y d q ilin a d i. Q o n
bosim i q ism a n k o ia rilis h i m u m k in . Y ura gida tipik b o i m a g a n tovush 
eshitiladi. S te nokardiya kasalligi 2—3 yil d a v o m etadi, b a ’z a n 10—20 
yilga c h o ‘ziladi.
T i n c h d a v rd a g i s t e n o k a r d i y a - z o ‘riqish s te n o k a r d iy a s i k e y in ­
c h a lik kasallik z o ‘rayishi n a tija sid a o g ’riq xurujlari o r g a n iz m n in g
ti n c h h o la tid a h a m p a y d o b o i a d i . T i n c h h o la td a g i s te n o k a r d iy a
kec h asi, o d a m u x la b y o tg a n d a y u z b e rish i m u m k i n . S te n o k a r d iy a
xuruji 1—2 m in u t d a v o m etib, nitroglitserin s h im ilg a n d a o i i b ketadi. 
A y rim h o llard a ste n o k a r d iy a n in g o g i r xuruji y a rim s o a td a n k o ‘p ro q
d a v o m e tib, nitro g litserin fo y d a b erm a slig i va m io k a r d in farkti yuz 
berishi m u m k in .
192


S te n o k a r d i y a n in g a l o h i d a turi — b u xil s te n o k a r d iy a d a o g ‘riq 
xurujlari 5 — 15 m i n u t d a n 30 m i n u t g a c h a d a v o m e ta d i. K o ‘p i n c h a
k ec h asi yoki s a h a r d a b o l a d i . O g ‘riq n in g o g l r - y e n g il l i g i , u n in g
j o y la s h is h i, ta rq a lis h i j i h a t i d a n z o briqish s te n o k a r d iy a s id a n farq 
q ilm a y d i. B e m o r so v u q q o t g a n d a , n itro g litse rin d o risin i b ird a n
t o ‘x ta tib q o ‘y g a n d a o g ‘riq xuruji tu tib qolishi m u m k in .
B a r q a r o r s t e n o k a r d i y a — x u r u jla r i p a y d o b o ‘lg a n ig a k a m i d a
1 o y v a k o ‘p r o q b o ‘lg an s te n o k a r d iy a . Bu b e m o r l a r a h v o lig a b a h o
b e rish u c h u n u la r n in g j i s m o n i y h a r a k a tla r n i b ajarish qobiliy a tig a 
k o ‘ra, t o ‘rt faol sinfga ajratiladi:
I s i n f — y a sh irin s te n o k a r d iy a ;
II s i n f — s t e n o k a r d iy a n in g yengil darajasi;
III s i n f - o ‘rta o g l irlikdagi s te n o k a r d iy a ;
IV s i n f — o g ‘ir s te n o k a r d iy a .
B e q a r o r s te n o k a r d iy a — b ir in c h i m a r t a p a y d o b o ‘lgan s t e n o ­
k ard iy a kasallikning ilk m a r t a p a y d o b o i i s h i avval nisbiy x a ra k te rd a
b o i i b , fa q at j i s m o n i y m a s h g ‘u lo t p a y tid a (y u r a k m u s k u lla rin in g
o z iq m o d d a l a r va k islo ro d g a eh tiy o ji o s h g a n d a ) n a m o y o n b o l a d i .
Davolash va profilaktikasi.
S te n o k a r d iy a x u ru jin in g o ld in i olish 
m a q s a d i d a j i s m o n i y h a r a k a t q ilm a slik , m a s a la n , t e z y u rm a slik , 
b a l a n d l i k k a k o ‘t a r i l m a s l i k , h a y a j o n l a n t i r u v c h i m a n z a r a l a r g a
q a r a m a s lik , asa b n i to liq tirm a s lik lo z im , b u t u n l a y y o tib o lm a slik
h a m k erak . O z - o z d a n m e h n a t qilish, o g ‘riq b o l m a s a , k o ‘p r o q
s h u g ‘u lla n is h lo zim .
P a r h e z g a rio y a q ilis h , y o g 6 b o s i s h in i n g o ld in i o lis h , ru h iy
z o 6r i q i s h l a r n i b a r t a r a f e t i s h , c h e k i s h n i t a s h l a s h b e m o r b i l a n
sh ifokorning bir-birini tu sh u n ish i, oila va j a m o a d a n o rm a l psixologik 
s h a r o it y a r a tilis h id a n iborat.
S h if o k o r k o 6rs a tm a s ig a b i n o a n , n itro g litse rin 0 ,0 0 0 5 g.li ta b -
le tk a d a (0 ,5 m g ) 1 % — 10 m l fla k o n la rd a : V 2— 1 t a b le tk a d a n til 
tagiga ta s h la n a d i yoki 0 , 5 — 1 % li e ritm a si 1— 2 t o m c h i d a n beriladi. 
V alidol 0 ,0 6 g t a b le tk a la r d a , 5 m l fla k o n la rd a , 0 ,0 5 g k a p su la la rd a ; 
0 ,0 6 g va 0,05 g.li tab letk alari til tagiga ta s h la n a d i yoki b ir c h a q m o q
q a n d g a 4 —5 t o m c h i eritm a si t o m iz ib ichiladi. T r in itro lo n g (plastin- 
kasi) tish ildiziga q o ‘yiladi. S ustak 1 ta b le tk a d a n 2— 3 m a r ta ichiladi, 
n i tr o n g 1 ta b l e t k a d a n o v q a t d a n o ld in ic hiladi; e r in it 0 , 0 1 —0 ,0 2 g 
(10 va 20 m g ) o v q a t d a n b i r so a t o ld in 1 ta b l e t k a d a n ichiladi; 
nitrosorbit 0,005 va 0,01 g (5 va 10 m g) kuniga 3—4 m a rta 1 ta b l e t ­
k a d a n b u y u rila d i. A m iln itr it 0 ,5 ml k a tta la rg a 2 — 3 t o m c h i paxtaga 
yoki dokaga tom izib hidlatiladi. N atriy nitrat 0,1—0,2 g (0,5 % li e r it-
193


m asi) b ir m arta lik d ozasi 0 ,3 g, b ir k e c h a - k u n d u z lik d ozasi 1 g .d a n
b u y u rila d i. A n a p rilin (o b z id a n , in d e ra l) 0 , 0 1 —0 ,0 4 g ( 1 0 —4 0 m g) 
o v q a t d a n 15— 30 m i n u t o ld in 0,01 g . d a n k u n ig a 4 m a r t a ichiladi. 
O k s p r e n o l o l ( t r a z i k o r , k o r e ta l) 0 ,0 2 g (20 m g ) k u n i g a 3 m a r t a
20 m g .d a n ichiladi. B e n z o d ik sin 0 ,0 2 5 g o v q a t d a n 15— 30 m i n u t
o ld in , dastavval 0 ,025 g, k u n ig a 3 m a r ta , k eyin 0 , 0 5 —0,1 g .d a n
k u n ig a 3—4 m arta beriladi. Talinolol (k o rd a n u m ) 0,05 g (50 mg) 
k u n ig a 1 d r a je d a n 3 m a r t a b e r ila d i. U x l a t a d i g a n v o s i t a l a r d a n — 
n a tr iy b r o m , kaliy b r o m , b r o m k o m f o r a , v a lo k o r m id , v o lo s e d a n
b erila d i. A T F , fo sfa d e n , rib o k sin , n ia la m id p r e p a r a tla r i s h ifo k o r 
k o ‘rsa tm a si a so sid a b u y u rila d i.
A te r o s k le ro z , a rte ria l g ip e r to n iy a h a m d a s te n o k a r d iy a p a y d o
b o ‘lishiga im k o n b e r a d ig a n o m illa r n i b a r t a r a f etish va o ‘z v a q tid a
d a v o la s h , iq tisodiy so gM om lashtiruvchi t a d b ir la r o ‘tk a z is h , k o ‘p 
o v q a t iste’m o l q ilishga q a rsh i k u ra s h , is h x o n a va o ila d a h a m n o r ­
m al ru h iy s h a r o it y aratish va b o s h q a l a r d a n iborat.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   116   117   118   119   120   121   122   123   ...   268




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish