Ensiklopediyasi


Toshkent hayvonot bog'ida



Download 32,5 Mb.
Pdf ko'rish
bet130/200
Sana09.06.2022
Hajmi32,5 Mb.
#648406
1   ...   126   127   128   129   130   131   132   133   ...   200
Bog'liq
Bolalar ensklopediyasi (1)

Toshkent hayvonot bog'ida.
O lim lar uchun hayvonlar hayotini erkinlikda- 
g ig a q a ra g a n d a h a y v o n o t b o g 'id a o 'rg a n is h
q u la y . S ilo v s in y o k i u s s u riy y o 'lb a rs i ka b i 
h a y v o n la rn i o 'rm o n d a o 'rg a n ib b o 'la d im i? U 
ye rd a y o 'lb a rs bilan y u z m a -y u z u ch ra sh ish
a m ri m ah o l. H a y v o n o t b o g 'id a e sa e ng ehti- 
y o tk o r va xavfli yirtqich hayvonning ham xatti- 
ha raka tin i d iq q a t bilan kuzatish m um kin.
S h u n in g uch u n h a y v o n o t b o g 'ig a b o rga - 
ningizda u faqat tom osha uchun tashkil etilm a- 
g a n lig in i, bu y e rd a o lim la r m e h n a t q ilish in i 
h a m d a n o y o b h a y v o n la rn i s a q la b , u la rg a
h a y o t b a g 'ish la yo tg a n likla rin i yo d d a n ch iq a r- 
m ang.
HASHAROTLAR
B og'lar va dalalarda uchib yurgan kapalak- 
lar, gullarga bir-bir qo'nib asal yig'adigan asal- 
ari, k o 'c h a -k o 'y d a v a s o 'q m o q la rd a o yo q o s ­
tid a o 'r m a la s h ib y u r a d ig a n c h u m o lila r , 
kechqurunlari qon so'raverib ham m aning jo n i- 
ga te g a d ig a n c h ivin la r, x o n a d o n la rd a g i xira 
p a s h sh a la r-u , n o n x o 'r s u v a ra k la r h a sh a ro t- 
lardir. Tuzilishi, turi va soni jihatidan hasharot- 
la r ju d a x ilm a -xil. E ng yirik h a s h a ro t - tro p ik 
c h o 'p s im o n in in g u z u n lig i 2 0 - 2 3 s a n tim e tr 
b o 'lsa , eng m a yd a h a s h a ro tla rd a n u zu n lig i
a tig i 0,2 m illim e tr k e la d ig a n tri- 
xo g ra m m a n i fa q a t m ikro sko p o s­
tida ko 'rish m um kin.
H a s h a ro tla rn in g z ic h q o b iq
p o 's t c h a d a n
ib o r a t 
ta n a
q o p lo g 'ic h i ic h k i o rg a n la ri v a
m ush a kla ri uchun ta yanch ske le t 
v a z if a s in i b a ja r a d i. H a m m a
h a s h a ro tla r ta n a si bosh, k o 'k ra k
v a q o rin b o 'lim la rid a n ib o ra t. 
K o 'k r a g id a u c h ju f t o y o q la r i 
b o 'la d i. S h u n in g u c h u n u la rn i 
b a ’z a n o ltio y o q lila r h a m d e b
a ta s h a d i. K o 'p c h ilik h a s h a ro tla r­
n in g k o 'k ra g id a 2 ju ft, b a ’z a n
fa q a t bir ju ft q anotlari bo'ladi. B oshida bir ju ft- 
d a n m u ra k k a b k o 'z la r va o d d iy ko 'z c h a la r, 
m o 'y lo v la r ham da o g 'iz o rganlari jo yla sh g a n . 
M u ra k k a b k o 'z la r ju d a k o 'p m a y d a o d d iy
k o 'z c h a la rd a n iborat. H a r b ir o d d iy ko 'z ch a
b u y u m n in g fa q a t b ir q ism in i k o 'ra d i. B a rch a
o d d iy k o 'z c h a la r b ir g a lik d a b u y u m n in g
u m u m iy ta svirini hosil qiladi. H ash a ro tla rn ing
ko'zi ham rangni ajratsa -d a , lekin o d a m la rn i- 
kiga n isb a ta n b o s h q a c h a ko 'ra d i. O g 'iz or- 
g a n la rin in g tu z ilis h i o z iq la n is h xilig a bo g 'liq . 
Q attiq oziq iste ’m ol q iladigan hasharotlarning 
ja g 'la ri k e m iru v c h i, q o n x o 'r h a s h a ro tla rn ik i 
s a n c h ib s o 'ru v c h i, g u ld a n n e k ta r y ig 'u v c h i 
a s a la rila r va ka p a la kla rn ik i s o 'ru v c h i b o 'ladi. 
H a s h a ro tla r ju d a x ilm a -x il o z iq la n a d i. U la r 
o ra s id a o 's im lik la rn in g bargi, p o ya si, ildizi, 
guli, doni va m evasi, hayvonlar m urdasi, go'ng 
va ch iriyo tg a n o 's im lik la r bilan o ziq la n a d ig a n
va boshqa hasharotlarni tutib yeydigan yirtqich 
tu rla ri bor. B archa h a s h a ro tla r tra xe y a orqali 
a tm o s fe ra h a vo si bilan n a fa s o ladi. M a yd a
traxeya naychalar orqali havo hasharotlarning 
ba rch a to 'q im a va o rg a n la rig a y e tk a z ib b e ri­
ladi.
H asharotlarning hid, m um , z a h a r yoki ipak 
ish la b ch iq a ra d ig a n be zla ri rivo jla n g a n . T u t 
ip a k q u rti va b o sh q a b ir q a n ch a k a p a la k la r 
ip a k be zla ri s u y u q lig id a n pilla ya s a s h uch u n
www.ziyouz.com kutubxonasi


ip to'qiladi. A sala rila rn in g so 'la k bezi suyuqligi 
g ul n e kta rin i a s a lg a a y la n tira d i. A rila r q o rni 
u c h id a g i n a s h ta ri a s o s id a jo y la s h g a n bezi 
z a h a r is h la b c h iq a ra d i. H a s h a r o tla m in g
m o ‘ylo vi hid bilish o rg a n i h is o b la n a d i. E rka k 
h a sh a ro tla r u rg 'o ch isin i ch iq a ra yo tg a n hidiga 
b in o an q id irib to p a d i. A y rim k a p a la k la rn in g
e rka g i u rg 'o c h is in i 11 k ilo m e tr n a rid a n to p ib
keladi. H a s h a ro tla m in g o vo z ch iq a rish , eshi- 
tish, ta ’m bilish, tu y g 'u kabi se zgi o rg a n la ri 
ham riv o jla n g n . O v o z ch iq a ris h va e sh itish
o rg a n la ri b o s h id a e m a s, balki ta n a n in g turli 
q is m la rid a b o 'lis h i m u m kin . M a sa la n , e rk a k
c h ig irtk a la r tis h c h a li orq a o y o q la rin i ust q a ­
n o tla ri c h e tig a is h q a la b o v o z c h iq a ra d i, 
u rg 'o c h ila rin in g e s h itis h o rg a n i q o rn id a jo y ­
lashgan.
D eyarli barcha h a sh a ro tla r u ru g'lan g a n tu ­
x u m q o 'y ib k o 'p a y a d i. A y rim h a s h a ro tla r 
urug'lanm agan tuxum qo'yib ko'payish xususi- 
y a tig a ega. A s a la rin in g u ru g 'la n m a g a n tu x u -
m idan fa q a t e rka kla ri, sh ira b itla rin in g xu d d i 
s h u n d a y tu x u m la r id a n fa q a t u r g 'o c h ila ri 
ye tis h ib ch iq a d i.
H a s h a r o tla r tu x u m d a n c h iq q a n li- 
c h in k a la rin in g riv o jla n is h ig a b in o a n c h a la
o 'z g a ris h va to 'liq o 'z g a ris h bilan riv o jla n a - 
yo tg a n g u ru h la rg a a jratila di. C h a la o 'z g a ris h
orqali rivojlanadigan h a sh a ro t (chigirtka, qan- 
da la , n in a c h i)la rn in g tu x u m d a n c h iq q a n li- 
chinkalari vo yag a ye tg an d avriga o 'xs h a b ke­
ta d i. T o 'liq o 'z g a ris h o rq a li riv o jla n a y o tg a n
h a s h a ro t (k a p a la k , a ri, q o 'n g 'iz , p a s h s h a , 
c h iv in ) la r n in g lic h in k a s i v o y a g a y e tg a n
da vrig a o 'xs h a m a yd i.
H a sh a ro tla r b o sh q a h a yvo n la rg a nisbatan 
xilm a -x il bo'lib, 1,5 m illio n g a ya q in tu rn i o 'z
ic h ig a o la d i. T a b ia td a m o d d a la r a y la n is h
ja ra y o n id a o 's im lik va h a y v o n la r q o ld ig 'i va 
m u rd a si bilan o z iq la n a d ig a n h a s h a ro tla m in g
a h a m iy a ti a y n iq s a k a tta . U la r o 's im lik va
h a yvo n q o ld iq la rin i p a rch a lab , m in e ra lla s h ti- 
rib berishi bilan tuproq unum - 
d o rlig in i o s h iris h g a y o rd a m
b e r a d i. 
O 's im lik x o 'r
h a s h a ro tla r q is h lo q x o 'ja lig i 
e k in la r i, b o g 'd o r c h ilik v a
o 'r m o n c h ilik x o 'ja lik la rig a , 
o m b o rx o n a d a g i o z iq -o v q a t 
z a x ira la rig a ka tta ziy o n ye t- 
kazadi. Bir q a n ch a h asharot­
la r o d a m va h a y v o n la rn in g
tu rli xil k a s a llik la r q o 'z g 'a -

Download 32,5 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   126   127   128   129   130   131   132   133   ...   200




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2025
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish