Ensiklopediyasi

IBN SINO
(980-1037)
B u x o r o v a S a m a r q a n d , X o r a z m v a
N ish o p u rd a uni A b u AN ibn S in o d e b a ta s h - 
g an. Y e v ro p a d a e sa A v its e n n a n o m i bilan 
mashhur.
K o ‘p m a n b a la rd a Ibn S in o a w a lo ta b ib si­
fa tid a ta lq in e tila d i, h o lb u k i ta b o b a t unin g il­
m iy so h a la ri o ra s id a e ng m u h im la rid a n biri, 
xolos. S hu bilan birga, u m a sh h u r faylasufdir, 
uning ilm iy m e ro sid a fa ls a fiy m a s a la la r katta 
o'rinni egallaydi. Shu sababli uni S harqda fay- 
lasuf, ta b ib m a ’n o la rid a g i hakim nom i va u n ­
d a n ham h u rm a tliro q b o 'lg a n S h a y x u r-ra is
(o lim la r b o s h lig ‘i) la q a bi bilan a ta g a n la r. Ibn 
S ino A fsho n a (hozirgi B uxoro viloyati V o b ke n t 
tu m a n id a g i L a g 'la q a ) q is h lo g 'id a tu g 'ilg a n .
O 's h a z a m o n la rd a h a tto e n g o 'q im is h li 
k is h ila r h a m y e r y a s s i, h a r a k a ts iz d e b
o 'yla g a n la r, oltinni « h ik m a tto s h i» yo rd a m i bi­
lan olish m um kin, « h a yo t suvi» esa o d a m la r- 
ni har q a n d a y d a rd la rd a n ham davo la yd i, qa- 
rilarn i y o s h a rtira d i, d e b ish o n g a n la r. O 's h a
p a y tla rd a a s tro n o m iy a , g e o g ra fiy a , fiz ik a , 
kim y o kabi fa n la r hali « y o 'rg a k » d a edi.
T a s a v v u r q ilib k o 'rin g -a , o ltin n i b o s h q a
m e ta lla rd a n o lish m u m k in e m a s lig in i, inson 
a q l-z a k o v a ti unin g «ru hi» bilan e m a s, balki 
m iya s i bilan b o g 'liq e k a n lig in i, k a s a llik la rg a
q a ndaydir yulduzlarning joylashishi em as, bal­
ki iflos a riq la rd a b ijg 'ib yo tg a n m itti jo n iv o rla r 
s a b a b c h i e k a n lig in i y e tu k o lim e m a s, balki 
o 'q im is h li yig itc h a a ytib o 'tg a n .
Ibn S ino iste ’dodli, xotirasi zo'r, zehni o 'tkir 
bo'lganligidan o 'z d avrida m a ’lum bo'lgan ilm - 
larni te z d a e g a lla y boshladi.
Ib n S in o o 'n y a s h a r lig id a a lg e b r a , 
g e o m e triy a va h a tto fa ls a fa n i o 'rg a n d i, h a m ­
m a yu ld u z turkum larining q a n d ay atalishini bi- 
lar va aniq ko 'rsata olardi. S a vollari bilan m u- 
darrisla rin i e sa n kira tib qo 'ya rd i. B u xo ro da 12 
y a s h a r bu b o la n i q o n u n la r b ilim d o n i d e b tan 
o lis h g a n ig a is h o n g in g k e lm a y d i. K e k s a la r 
u ning o ld ig a m a s la h a t s o 'ra b k e lish a rd i. B i­
roq Ibn S in o n i m a te m a tik a v a fiz ik a , a s ­
tro n o m iya va fa lsafa d a n ko'ra tib b iyo t ko'proq 
o 'z ig a t o r t a r e d i. M a m la k a td a v a b o va
c h e c h a k ka s allig i ke n g ta rq a lg a n , bu d a rd - 
dan m inglab kishila r halok b o 'lm o q d a edi. Ibn 
S in o bu d a h s h a td a n x u lo s a ch iq a rib , o d a m - 
larni d a vo la ym a n , d e g a n q a ro rg a keldi.
O 'sha zam onlarda S harqning tajribali tabib- 
la ri h a m o d a m y u r a g i, jig a r i, o 'p k a s in i 
k o 'rish m a g a n , qon ayla n ish siste m a si haqida 
ta s a w u rg a ham ega em as edilar, chunki odam
m u rd a sin i yo rib ko 'rish ta q iq la n g a n edi. Ibn 
S ino o d a m n i te k sh irib ko 'rm a s d a n davo la sh
m um kin em asligini tushunardi. S huning uchun 
u m u rd a la rn i y o rib , o d a m ta n a s i tu z ilis h in i 
o 'rg a n a boshladi.
M ana, B u xo ro va X o ra z m d a yo sh ta b ib - 
hakim ning nomi el og'ziga tushdi. Uning huzuri- 
ga m adad so 'ra b h a r to m o n d a n o d a m la r kela 
boshladi, ular hakim hech kim dan o 'z yordam i- 
ni ayam asligini bilishardi. K o'pchilik unga sho- 
gird tushishni orzu qilardi. Ibn Sino o 'z shogird- 
lariga fa q a t davo la sh sirlarinigina em as, balki 
inson dardini tushunishni ham o 'rgatardi.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

Ibn S ino tib b iyo td ag i ulkan ta jrib a si va fal- 
safa, algebra, astronom iya, kim yo ham da fa n ­
ning boshqa sohalaridagi beqiyos bilim ini «Tib 
qonunlari», «S hifo kitobi», «B ilim la r kitobi»da 
bayon etgan. Ibn S ino a sa rla rin in g ham m asi 
280 dan oshadi. Lekin bizgacha fa q a t 160 ga 
yaqin asari ye tib kelgan. U s h e ’riyatda ham
ijod etgan, ruboiy (to‘rtlik)lar yozgan.
Ibn S in on in g ja h o n fani o ld ida g i xizm a tla ri 
tan o lin ga n . Lining yu b ile y i o 'tk a z ib tu rila d i. 
D u n yo d a b irin ch i m a rta re s p u b lik a m iz d a to ­
pilgan m a ’dan Ibn S in o nom i bilan a v its e n it 
d e b ata lg a n . O 'z b e k is to n d a ko 'ch a , m aktab, 
nashriyot, kasalxona, m uzey, kutubxona uning 
n o m ig a q o 'y ilg a n . Ib n S in o x a lq a r o
ja m g 'a rm a s i ta sh kil etilgan (1999). U N E S K O
Ibn S in o xa lq a ro oltin m edali ta ’sis etgan.
ILD IZ
K o 'c h a la r c h e k k a s id a , a riq la r b o 'y id a
k o 'm -k o 'k b o 'lib o 's ib y o tg a n o 't-o 'la n la rd a n
to rtib , b o 'yi b ir n e ch a m e trg a ch a c h o 'z ilg a n
h a r xil d a ra x tla r q a y s i o rg a n id a n oziq o lib
k o 'k a r is h in i h e c h o 'y la b k o 'r g a n m is iz . 
O 's im lik la rn in g bu o rg a n i n im a ? U ildiz. Ildiz 
tu p r o q q a y o k i b o s h q a y a s h a s h m u h iti 
(s u b s tra t)g a m a h ka m jo y la s h ib , un d a n su v 
h a m d a o z u q a m o d d a la rn i sh im ib , p o ya va 
sh o xla rn in g nay to 'q im a la rig a o 'tka zib turadi. 
U b a ’zi o rg a n ik m o d d a la rn i sin te z qiladi.
Ildiz ko 'p in ch a silin d rs im o n yo ki ip sim o n
bo 'la d i. U ru g ' ye rg a tu s h g a n d a n keyin m ur- 
ta k d a g i ildiz rivojlanib, a s o s iy ildizga a yla n a ­
di va u ta rm o q la n ib , b irinchi ta rtib , b u la r o 'z 
n a v b a tid a ta rm o q la n ib , ik k in c h i ta rtib va
hokazo yon ildizlar hosil qiladi. A so s iy va yon 
ild iz la rd a n ta s h q a ri, k o 'p g in a o 's im lik la rd a
p o y a v a b a r g la r d a n o 's ib c h iq a d ig a n