Bayonlar totlam I

1.  M atnda  q atn ashu vch ilarnin g  turli  nom lanishini  kuzatish, 
qaysi  so‘z  m atnda  aynan  o‘z  o^rnida  ek an ligin i  aniqlash.
Bu ishni yo‘lga qo‘yish uchun m atnni tahlil qilish paytida o‘quvchilar 
bulardan  qayta  hikoyalashda,  ba’zan  yozm a  ish  vaqtida  foydalanishlari 
uchun  yozuv  taxtasiga  u la r  o‘rn in i  bosa  oladigan  qator  so‘zlarni  yozib 
qo‘yish  kerak.
2.  A lm ash tirish   yo‘li  bilan  tu rg‘un  birikm alarni  tu shuntirish.
Ikki  bo'lak  qildi,  k o ‘p   urindi,  hech  qanday kuch
  kabi  m atndan  olingan 
iboralar  ustida  bayon  yozishdan  oldin  im loga  oid  tayyorgarlik  ko‘rish 
zarur.  Bu  tayyorgarlik  qism an  ona  tili  darslarida  bajariladi.  0 ‘qituvchi 
bayonni  bayon  m atniga  xos  im lo  xususiyatiga  taalluqli  m avzu  o‘tilgach
64

---

yozdirishi  kerak.  Bayon  m atnidagi  yangi  so‘zlarn in g   yozilishini 
darslardagi  m ashqqa  k iritish   m um kin.
B ay o n d ag i  x a to la rn in g   o ld in i  olish  m a sh q la ri  x u d d i  ik k in c h i 
sin fd a g id e k   o ‘tk a z ila d i.  R eja  sa v o lla rid a   u c h ra y d ig a n   q iy in   so ‘z la r 
esg a  so lin a d i.  0 ‘q u v c h ila rn i  sa rla v h a ,  re ja   m a z m u n in i  an g la b  
o lish g a   o d a tla n tiris h   lo zim .  M a ’lum ot  u c h u n   so ‘z n i  c h e g a ra la n g a n  
m iq d o rd a   b e rish   k erak .  H a m m a sid a n   h am   u la rn i  re ja   sa v o lla ri  b ilan  
y o n m a-y o n   jo y la s h tiris h   y o k i  re ja   o stig a   a lo h id a   ro ‘y x a t  q ilib ,  3 - 4  
so ‘z  k iritis h   m u m k in .  M a tn n i  ko‘rish   o rq a li  q a b u l  q ilish   u c h in c h i 
sin fd a   im lo g a  ta y y o rla n ish   u c h u n   q iy in c h ilik   tu g ‘d ira d i,  c h u n k i 
m atn   y o zu v  ta x ta s ig a  y o z ish   uchun  k a tta lik   q ila d i.  S h u n g a  qaram ay, 
q iy in   so ‘z la rn i  im lo v iy   ta h lil  q ilish   u ch u n   m a tn d a n   k a tta   b o im a g a n  
b ir  p a rc h a n i  y o zu v   ta x ta s ig a   y o zish   m u m k in .  X a to la rn in g   o ld in i 
o lish g a  oid  ish  tu g a g a c h ,  y o z u v   ta x ta s id a g i  y o z u v   o ‘c h irila d i. 
B a’za n   b ay o n d a  x a to g a   y o ‘l  q o ‘y g an d a n   k o ‘ra ,  o ‘q u v c h ig a   yozuv 
ta x ta s id a g in i  ko‘c h irib   o lish g a   ru x s a t  b e rg a n   m a ’q u l.  B u  ju d a   kam  
u c h ray d ig an   holdir.  F ik r im iz   ko‘p ro q   k o ‘c h irm a   g a p la rg a   taallu q li. 
M asa la n , 
«K el  bo'talog'im .  Olani  qashlab  tur!»,  -   dedi  buvisi. 
G ap  is h tiro k c h ila rn in g   h a ra k a tla rin i  tu s h u n tir a d i.  0 ‘q u v ch ilar 
q ac h o n k i  ko‘c h irm a   g ap  m a z m u n in i  o ‘z la s h tirm a   g ap  sh ak lid a 
b c rm o q c h i  b o ‘lsalar,  u la r  n u tq d a   p a la p a rtis h lik k a   y o ‘l  qo‘y ad ilar, 
tin ish   b e lg ila rin i  o‘z  o ‘r n id a   ish la ta   b ilm a y d ila r. 
S h u n in g   uchun 
u la r  y o zu v   ta x ta s id a g i  m a tn d a n   fo y d a la n sa la r,  t o ‘g ‘ri  va  savodli 
y o zish g a  e rish a d ila r.
Uchinchi  s in f o‘quvchilarining  bayonlarini  tek sh irg an d a  o‘qituvchi 
barcha  im lo  xatolarini  tuzatish i  sh art  em as,  b alk i  dik tan t  va  boshqa 
nazorat  ishlaridagi 
x atolarni 
ko‘rsatishda 
qo‘llangan  usullardan 
foydalanishi  ham   m um kin.
U chinchi  sin fd a  b a y o n la r  m u h o k am asig a  m a x su s  d ars  ajratm ay, 
navbatdagi  ona  tili  d a rsid a   bayon  m a tn in in g   m a z m u n in i  yoritish d a 
va  gaplarni  tu zish d a  y o ‘l  q o ‘y ilg a n   x a to la rn i  tu z a tis h   ishiga  12-15 
d aqiqa  v aq t  ajratish   k ifo y a   q ilad i.  0 ‘q u v c h ila rn in g   bayonda  yo‘l 
qo‘yadig an   x ato lari  u stid a g i  ish n i  sh u n d ay   re ja la sh tirish   kerak-ki, 
bu  ona  tili  d arsida  n av b a td a g i  g ra m m a tik   im lo v iy   m ash q lar  bilan 
qo‘shilib  ketsin.
65

---

B E R I L G A N   R E J A   A S O S I D A   B A Y O N   Y O Z I S H
U C H U N   M A T N L A R
U chinchi  sinfda  b erilgan  reja  asosida  bayon  yozish  o‘quvchilarning 
m atnni  hikoyalashda  m azm unining  ketm a-ket  bo g ‘lanishi  haqidagi 
m alakalarini  m ustahkam laydi  va  ularga  gap  ustida  ishlash  im konini 
beradi.  Q ayta bayon  qilishda  o‘quvchilar  diqqati  hikoyaning bitta (qiyin 
hisoblangan)  yoki  ikki-uch  qism ini  ta h rir  qilish:  tim solli  ifoda  va  so‘z 
birikm asiga jalb   qilinadi.