A. P. R im k ev ic h

3 5 .  K ondensatorning  elek tr  s ig im i.
Z aryad langan   k ond en satornin g  en ergiyasi.
E lektr  m aydon  en ergiyasi
729.  B irinch i  k o n d e n s a to rn in g   sig‘im i  0,5  p F ,  ikkinchi 
k o n d e n sa to rn ik i  5000  p F .  Ikkala k o n d e n sa to rd a   b ir xil  zaryad 
t o ‘p la sh   u c h u n   k o n d e n s a to rla rg a   b e rish   lo zim   boM adigan 
k u c h la n ish la rn i  taqqoslang.
730.  B ir  k o n d e n s a to rn in g   sig‘im i  200  p F ,  ik kinchisiniki 
1  p F .  S hu  k o n d e n sa to rla r  ayni  b ir  d o im iy   k u ch lan ish   m a n - 
b ay in in g   q u tb larig a  u la n g a n d a   u lard a  to ‘p lan g an   za ry ad lam i 
taq q o slab   k o ‘ring.
73 1 .  A gar  k o n d e n s a to r  1,4  kV  k u c h la n ish g a c h a   za ry ad - 
la n g a n d a   u  28  n C   za ry ad   olsa,  sh u   k o n d e n sa to rn in g   sig‘imi 
q a n c h a ?
73 2 .  M ak tab   k o n d e n sa to rin in g   en g  k a tta   sig‘im i  58  p F . 
S hu k o n d e n sa to r d o im iy   k u chlanishi  50 V b o ig a n   m an b an in g  
q u tb larig a  u lan sa,  u  q a n c h a   zaryad  t o ‘playdi?
73 3 .  K o n d e n sa to rg a   100  p F ;  300  V   d eb  yozib  q o ‘yilgan. 
S hu  k o n d e n sa to rd a n   50  n C   zaryad  t o ‘plash   u c h u n   fo y d a- 
lan ish   m u m k in m i?
734.  K o n d e n sa to r p lastinkalarin ing ishch i yuzi  2  m arta va 
u lar orasidagi  m asofa 3  m arta  kam aytirilsa,  u n in g  sig im i  nech a 
m a rta  o ‘zgaradi?
735.  A gar  k o n d e n s a to r  p lastin k alari  q o p lam alari  sifatida 
o rasiga  p arafin   sh im d irilg an   q o g ‘o z  o ‘m ig a   xuddi  sh u n d ay  
qalinlikdagi  slu d a  q a tla m d a n   foyd alan ilsa,  k o n d e n sa to rn in g  
s ig im i n e c h a  m a rta  o ‘zgaradi?
73 6 .  H av o  k o n d e n sa to ri  orasidagi  fazoga q attiq   d ielektrik  
kiritilganda konden sato rd ag i  k u ch lan ish  400 V  d an   50 V  gacha 
kam aydi.  D ielek trik n in g  dielek trik  sin gdiruvchanligini toping.
105

---

737.  M aktab yassi  kondensato rin in g  b itta plastinkasi elekt- 
ro m e tr steijeniga,  ikkinchisi  esa yerga  ulangan.  Q a n d ay  usullar 
b ila n   e le k tro m e trn in g   k o ‘rsa tish in i  k a m a y tirish   m u m k in ?  
Q a n d ay   qilib  o rttirish   m u m k in ?
738.  Q alinligi  1  m m   boMgan  p arafin   q a tla m i  b ilan   b ir- 
b irid an  ajratilgan diam etrlari 
2 0
 sm   d an  b o ig a n   ikkita doiraviy 
p la stin k a d a n   ib o rat  yassi  k o n d e n sa to rn in g   s ig im in i  toping.
739.  Yassi  k o n d e n sa to rn in g  b a r qaysi  p lastinkasining yuzi 
520 sm
2
 ga teng.  K ondensatorning sig im i 46 p F  ga teng b o iis h i 
u c h u n   p lastin k alarn i  h av o d a  b ir-b irid a n   q a n c h a   m aso fad a 
jo y lash tirish   lozim ?
740. Yassi k ondensator bir-biridan 2 m m   m asofada joylash­
g an   h a r b irin in g  yuzi 
2 0 0
  sm
2
 d a n   b o ig a n   ikkita p la stin k a d a n  
ib o rat  b o i i b ,   u la r  o ra sid a   slu d a  q a tla m i  b o r.  A gar  ruxsat 
e tilad ig an   k u ch lan ish   3  kV  b o i s a ,  k o n d e n sa to rg a   eng  k o ‘pi 
b ilan  q a n c h a   zaryad  b erish  m u m k in ?
7 4 1 .  Yassi  k o n d e n sa to r ikkita p la stin k a d a n  tashkil  to pgan 
b o ii b ,  h a r qaysisining yuzi  50 sm 2.  P la stin k a la r o ra sid a shisha 
q atlam i  bor.  M ay d o n   kuchlan g an lig i  10  M V /m   b o ig a n d a  
sh ish a,  y a ’ni  k o n d e n s a to r  «teshilishi»  r o ‘y  b ersa,  a n a   shu 
kondensatorda eng ko‘pi bilan q an ch a zaryad to ‘plash m um kin?
742.  Yassi  k o n d e n s a to r  p lastin k alari  o rasidagi  m asofa 
3  m arta  kattalashtirildi. A gar kondensator:  a)  kuchlanish  m an - 
b ay id an   uzib  q o ‘yilsa;  b)  o ‘zg a rm as  k u ch lan ish   m anb ay ig a 
u la n g a n ic h a   q o ld irilsa,  za ry ad ,  p la stin k a la r o rasidagi  k u c h la ­
n ish va  m ay d o n   kuchlan g an lig i  n e c h a   m a rta  o ‘zgaradi?
7 4 3 * .  Z a ry a d la n g a n   yassi  k o n d e n sa to rn in g   plastin k alari 
orasiga dielektrik singdiruvchanligi e boMgan dielektrik shunday 
kiritildiki,  u p lastin k alar y uzlarining y arim lari  orasidagi  hajm - 
ni b u tu n la y  toMdirdi.  B unda  k o n d e n sa to rn in g  sigMmi,  p lastin - 
kalardagi  zaryad  va  u la r  orasidagi  k u ch lan ish   n e c h a   m arta 
o ‘zg a rg an ?
744.1m pulsli  fo to ch a q n ag ich d a g i  la m p a   300  V  k u c h la ­
n ish g ach a za ry ad lan g a n ,  sigMmi  800  m k F  boMgan  k o n d e n sa ­
to rd a n   t a ’m in la n a d i.  A gar  ra zry a d la n ish   2,4  m s  d a v o m   etsa, 
c h a q n a sh   energ iy asin i  va  o ‘rta c h a   q u w a tin i  to p in g .
745. 
K o n d e n sa to r k u ch lan ish i 4  m a rta  o rtsa ,  u n in g  e n e r ­
giyasi  n e c h a  m a rta  o ‘zgaradi?
106

---

746.  Bir k o n den satorn in g sigMmi  ikkinchisinikidan  9  m arta 
k atta.  Bu  k o n d e n sa to rla rn in g  energiyasi  b ir xil  boMishi  u c h u n  
qaysi  k o n d e n sa to rg a   k o ‘p ro q   k u ch lan ish   berish  lozim ?  N e ch a 
m a rta   k o ‘p   b erish  lozim ?