A. P. R im k ev ic h

3 3 .  E lek tr  m aydonidagi  oM kazgichlar.
Z aryad langan   sh ar  va  p lastinaning  m aydoni.
E lek tr  m aydonda  dielektriklar
6 8 7 '.  Ip ak   ipga  stan io l  gilza  osilgan.  G ilz a n in g   z a ry a d - 
lan g an lig in i,  ag ar  za ry ad lan g a n   boMsa,  z a ry ad n in g   ishorasi 
q a n d a y   ekan lig in i  an iq lan g .  A n iq lash n in g   b ir  n e c h a   usulini 
ta k lif  qiling.
6 8 8
.  Z ary ad lan g an   elek tro m e trg a  a n c h a   u zo q   m asofadan 
m an fiy   za ry ad lan g a n   bu y u m   y aq in lash tirild i.  B uyum   y aq in - 
lashtirilgani sari  ele k tro m e trn in g  k o ‘rsatishi d astlab  kam ayadi, 
so ‘ngra biror fursatdan so ‘ng yana ortadi.  E lektrom etrda qanday 
ishorali  zaryad  boMgan?
689.  Qaysi h olda zaryadlangan tayoqchaga zaryadlanm agan 
z a r  q o g ‘o z  a n c h a   u zo q   m aso fa d an   to rtilad i:  u  yerga  ulan g an  
poMat  u stid a y o tgan  h o ld am i yoki  q u ru q   shisha  u stid a tu rg a n - 
d am i?
690.  A gar e le k tro m e tr  sterjen i  va  za ry ad lan g an   ta y o q c h a  
o rasiga  sh ish a  p lastin k an i  steijen g a  h a m ,  tay o q ch a g a  h a m  
teg m ay d ig an   qilib jo y lash tirsak ,  e le k tro m e tr strelkasi  o g ‘a d i- 
m i?  A gar  p la stin k a n i  q o ld irib   tay o q c h a n i  o lsa k -c h i?   TY.yoq- 
c h a n i  q o ld irib   p lastin k an i  o lsak -c h i?
691.  Ik k ita  b ir  xil  s h a m in g   m o d u llari  jih a tid a n   b i ;   xil 
boMgan  b ir  xil  ish o rali  va  h a r  xil  ishoraM  z a ry a d la r  b ila n  
z a ry a d la n g a n   h o lla rd a g i  o ‘z a ro   t a ’sir  kucl  ini  taq q o slan g . 
S h a rla r o rasidagi  m asofa  u larn in g   radiusiga  V.ng.
1
  6 8 7 —6 9 6 -   m a s a la la r d a   q a r a la d ig a n   h o d is a la r n i  z a r u r iy   c h iz m a la r  
c h iz ib ,  e le k t r o n   n a z a r i y a   n u q ta y i  n a z a r i d a n   t u s h u n t i r i s h   lo z im . 
B u   m a s a la la r d a n   k o ‘p la r in i s in fd a  y o k i  u y d a  ta jrib a  s ifa tid a  te k s h irib  
k oM gan  m a ’q u l.
99

---

692.  Z ary ad lan g an   ta y o q c h a   bilan  q a n d a y   q ilib  iz o la t­
siyalovchi  taglikka  m a h k am lan g a n   ikkita m etall  sh arn i  m oduli 
jih a tid a n   b ir  xil  va  ishorasi  jih a tid a n   q a ra m a -q a rsh i  b o ig a n  
z a ry ad lar  bilan  zary ad lash   m u m k in ?
693.  B ir jin sli  m ay d o n g a  m etall  sh a r k iritildi.  B unda  sh a r 
sirti  y aq in id a  m ay d o n   b ir jin slilig ic h a  q o lad im i?
694.  Z ary ad lan g an  elek tro m e trg a:  a)  izolatsiyalangan  z a ­
ry ad lan m ag an   o ‘tk azg ich ;  b)  yerga  u lan g an   o ‘tkazg ich   y a q in ­
lashtirildi.  H a r qaysi  holda elek tro m e trn in g   k o ‘rsatishi  q anday 
o ‘z g a rad i?
695.  Z a ry a d la n m a g a n   stan io l  gilzaga  e le k trla n g a n   jism  
yaqinlashtirildi.  B unda shunday  m asofa topish  m um kinki, gilza 
hali jism g a  to rtilm a y d i-y u ,  a m m o   unga  b a rm o q   tek k izg an d a 
gilza jism ga tortiladi.  H odisani  tu sh u n tirin g .
696.  Izolatsiyalovchi tagliklarga joylash- 
Л  В 
С  
tirilgan  m etall  sh a rla r  b ir-b irig a  tekkizildi
\
va  m anfiy  za ry ad lan d i  (9 6 -  ra sm ).  M anfiy 
z a ry a d la n g a n   ta y o q c h a n i  b iro r  m aso fag a 
jo y la sh tirib ,  Л  sh a r su rib   q o ‘yildi  va  ta y o q ­
c h a   olib  q o ‘yildi.  F ik r-m u lo h a z a   y u ritib , 
Л  s h a r   d o im   m a n f iy   z a r y a d l a n g a n i n i, 
В  sh ar esa  B C  m asofaga bog‘liq holda m anfiy
9 6 -   r a s m .  
zary ad lan ish i,  ney tral  qolishi  yoki  m usbat
za ry ad lan ish i  m u m k in lig in i  isbotlang.
697.  R adiusi  3  sm   b o ig a n   m etall  sh arg a  16  n C   zaryad 
b erildi.  Z a ry a d n in g  sirt  zichligini va  sh a r m a rk a z id a n   2  sm  va 
4  sm   naridagi  n u q ta d a   m ay d o n   k u ch lan g a n lig in i  top in g .
6 9 8 .  Z ary ad lan g an   sh a m in g  sirt zichligi ст.  £  m ay d o n n in g  
sh ar sirtidan tashqarida uning diam etriga teng b o ig a n   m asofada 
y o tgan  n u q tad ag i  k u ch lan g a n lig in i  to p in g .
6 9 9 .  Z ary ad lan g an   m etall  list  silin d r q ilib  o ‘raldi.  B u n d a 
z a ry ad n in g   sirt  zichligi  q a n d a y   o ‘zgaradi?
7 0 0 .  C h e k s iz   u z u n lik d a g i  p la s tin k a d a   z a ry a d n in g   sirt 
zichligi  354  n C /m
3
 b o is a ,  shu  p lastinkaning m ay d o n   k u c h la n ­
ganligini  toping.
701.  M oy b ilan  to ld ir ilg a n  a lu m in iy   idish  ku chlang anlig i 
75  kV /m  b o ig a n  b ir jinsli  m aydonga kiritildi.  M oydagi  m aydon 
kuch lan g an lig i  q an d a y ?  A lu m in iy   d e v o rd a -c h i?
100

---

70 2 .  A gar  m o y d a  ikkita  b ir  xil  za ry ad   b ir-b irid a n  
6
  sm 
m aso fad a  0 ,4   m N   k u ch   b ilan   o ‘z a ro   t a ’sirlashsa,  b a r  qaysi 
zaryad  m iq d o ri  q a n c h a  ekan lig in i  top in g .
703.  Ikkita b ir xil  zary ad suvga b o tirilg a n d a  u la r orasidagi 
o ‘z aro   t a ’sir  kuchi  h av o d a  q an d a y   b o ‘lsa,  xuddi  o ‘sh an d a y  
q o lish i  u c h u n   b a r   qay si  z a ry a d   m iq d o rin i  n e c h a   m a rta  
o ‘zgartirish  lozim ?  Ikkala  holda  ham  zaryadlar orasidagi masofa 
b ir  xil.
704.  Ik k ita  zaryad   k ero sin ga  b o tirilg a n d a  u la r  orasidagi 
o ‘z a ro   t a ’sir  k u c h i  z a ry a d la r  xuddi  h av o d a  tu rg a n d a g id e k  
bo 'lish i  u c h u n  u lar orasidagi  m asofani  nech a  m arta o ‘zgartirish 
lozim .
705.  S u y u q   d ielek trik d a  tu rg a n   4  n C   za ry a d d a n   3  sm 
m a so fa d a   m a y d o n n in g   k u c h la n g a n lig i  20  k V /m   g a  ten g . 
D ie le k trik n in g  d ielek trik   singdiru v ch an lig i  q anday?
706. Ju da kichkina zaryadlangan sharcha kerosinga botirildi. 
M ay d o n n in g  sh arch a kerosinga botirilgunga q a d a r sharch ad an  
29  sm   m a so fa d a g i  k u c h la n g a n lig i  q a n d a y   b o ‘lsa,  x u d d i 
sh u n d a y  k u c h lan g a n lik  k ero sin d a  q an d a y  m aso fad a b o ‘ladi?
707.  H ajm i  9  m m
3
  b o ‘lgan  В  p o ‘lat  zarrasi  (9 7 -  rasm ) 
m uvozanatda turishi u c h u n  u  kerosinga botirilgan Л sharchadan 
q anday m asofada joylashishi kerak?  S h archaning zaryadi 7  nC , 
p o ‘lat  z a rra sin in g   zary ad i  esa  -2 ,1   n C   ga  teng.
7 0 8 .  U z u n lik lari  b ir  xil  boMgan  va  n u q ta g a   m ah k am lab  
q o ‘yilgan  iplarga  b ir  xil  sh a rc h a la r  osildi  va  b ir  xil  ishorali 
z a ry a d la r  b ilan   za ry ad lan d i.  S h a rc h a la r  b ir-b irid a n   itarishib, 
ip lar  orasidagi  b u rc h a k   a  =  60°  ga  te n g   b o i d i.
S h arc h alar suyuq dielektrikka botirilgandan keyin 
ip lar  o rasidagi  b u rc h a k   (3 =  50°  g ac h a  kam aydi.
M u h itn in g  d ielek trik  sin g d iru v ch an lig in i  toping.
Ita rib   c h iq a ru v c h i  k u c h n i  hisobga  olm ang.
709.  M assasi  0,18  g va  m o d d a sin in g  zichligi 
1800 k g /m
3
 b o ‘lgan m usbat zaryadlangan sharcha 
zichligi  900  k g /m
3
  b o ‘lgan  suyuq  d ielek trik d a 
m u v o z a n a t  h o la tid a   tu rib d i.  D ielek trik d a  k u c h ­
langanligi  45  k V /m   b o ‘lgan,  y u qoriga  vertikal 
y o ‘n algan  b ir jin sli  e le k tr  m ay d o n i  hosil  qilindi.
S h a rc h a n in g   za ry ad in i  toping.
101

---

710.  Z ary ad lan g an   s h a r  suv  q a tla m i  q o p la n ib   «terladi». 
B unda suv q atlam i  ich id a va u n d a n   ta sh q a rid a   m ay d o n   k u c h ­
langanligi  q a n d a y   o ‘zgargan?