A. P. R im k ev ic h

2 0 .  E n ergiyan in g  saqlanish  qonuni.
Ish qalan ish   kuchi  ish  bajarishi  tufayli 
en ergiyan in g  aylanishi
3 6 3 '.  M assasi 0,5  kg b o ‘lgan jism   4  m /s  tezlik d a yuqoriga 
vertikal otildi. Jism   m aksim al balandlikka ko‘tarilishida ogNrlik 
k u ch in in g   ishini,  poten sial energiyasining va kinetik energiya- 
sin in g   o ‘zg arish in i  to p in g .
3 6 4 .  5  m   b ala n d lik d a n   erk in   tu sh ay o tg an   m assasi  3  kg 
b o ‘lgan  jism n in g   Y er  sirtid a n   2  m   b alan d d ag i  p o ten sial  va 
kin etik  en e rg iy alarin i  top in g .
3 6 5 . T o sh   yuqo rig a  vertikal  ravishda  10  m /s   tezlik   bilan 
otild i.  Q a n d a y   b a la n d lik d a   to sh n in g   k in etik   energiyasi  uning 
p o ten sial  energiyasiga  te n g   boMadi?
3 6 6 .  K a m o n d a n   yuqo rig a  vertikal  ravishda  30  m /s  tezlik 
b ilan   o tilg a n   o ‘q n in g   m assasi  50  g.  H a ra k a t  b o sh la n g a n d a n  
keyin  2 s oM ganda o ‘q n in g  p o ten sial  va  kin etik  energiyasining 
qiy m ati  q a n d a y   boMadi?
3 6 7 .  K o p to k   y e rd a n   q ay tib   2/z  b a la n d lik k a   koM arilishi 
u c h u n   u n i  h  b a la n d lik d a n   pastg a  q a n d a y   u0  boshlangM ch 
tezlik   b ilan   ta sh la sh   lozim ?  Y erga  urilish in i  absolut  elastik 
urilish  d eb   hisoblang.
36 8 . Jism  gorizontga b u rc h ak  ostida  u0 tezlik bilan  otilgan. 
U n in g   h  b alan d lik d ag i  tezligini  an iq lan g .
3 6 9 .  0 ‘q n in g  boshlangM ch tezligi 600  m /s ,  u n in g   m assasi 
10  g.  A gar  tra y e k to riy a n in g   en g   y u q o ri  n u q tasid a  o ‘q n in g  
kin etik  energiyasi  450  J  ga  te n g   boMsa,  u  m iltiq n in g   o g ‘zid an  
g o rizo n tg a  q a n d a y   b u rc h a k   o stid a  u c h ib   ch iq q a n ?
3 7 0 * .  R a d iu s i  R  boM gan  s h a r   Y e rd a   t in c h   tu r ib d i. 
S h a m in g  yuqorigi n u q ta sid a n  oM chami  sh a m in g  oM cham idan 
a n c h a   kichik jism   tin c h   h o la td a n   sirp a n m o q d a .  Y er  sirtid an  
q a n d a y   h  b a la n d lik d a   jism   sh a rd a n   ajraladi?
3 7 1 .  M assasi  25  kg boMgan yuk 2,5  m  uzunlikdagi sh n u rd a 
osilib  tu rib d i.  Y ukni  o ‘n g  yoki  c h a p   to m o n g a   q an d a y   eng 
y u q o ri  b alan d lik k a  to rtib   tu rib   q o ‘yib  y u b o rg a n d a,  u  erkin
1  U s h b u   p a r a g r a f n in g   b u   v a   b u n d a n   k e y in g i  m a s a la la r id a ,  a g a r  
a lo h id a   a y tilm a g a n   boM sa,  h a v o n in g   q a rs h ilig in i  h is o b g a   o lm a n g .
59

---

te b ra n ib   s h n u rn i  u z ib   y u b o rm a y d i?   S h n u rn in g   u zilish g a 
m ustah k am lig i  550  N .
3 7 2 * .  M assasi  m   boMgan  m a y a tn ik   v e rtik a ld a n   a   b u r- 
ch ak k a  o g ‘dirilgan.  M ay atn ik   m u v o z a n a t v az iy a td an   o ‘ta y o t- 
g an id a  ip n in g   taran g lik  kuchi  q a n d a y   boMadi?
3 7 3 * .  M ak tab d a  bajariladigan  «oMik  sirtm o q »   tajribasida 
( 6 9 - rasm )  m assasi  m   boMgan  sh a rc h a   h = 3 R   b a la n d lik d a n  
q o ‘yib yuborildi (b u n d a  R — sirtm o q n in g  radiusi).  S irtm oqning 
pastki  va  yuqo rig i  n u q ta la rid a   sh a rc h a   asosni  q a n d a y   k u ch  
bilan  bosadi?
3 7 4 * .  M assasi  m   boMgan  jis m n i  ipga  bogMab,  vertikal 
tekislikda  ay lan tirilm o q d a.  Y uqorigi  n u q tad ag ig a  q a ra g a n d a  
pastki  n u q ta d a   ipn in g   tara n g lik   kuchi  q a n c h a   o rtiq   boMadi?
3 7 5 .  CVyinchoq  to ‘p p o n c h a n i  o tish g a  tay y o rla sh d a  b ik r­
ligi  800  N /m   boMgan  p ru jin a  5  sm   ga  siqildi.  B u n d a  m assasi 
20  g  boMgan  o ‘q  g o riz o n ta l  y o ‘n a lish d a   o tilg a n d a   q an d a y  
tezlik  oladi?
3 7 6 .  Q uyidagi  h o lla rd a   g o rizo n ta l  y o ‘n a lish d a   o tilg a n d a 
p ru jin a li  t o ‘p p o n c h a   « sn a ry a d i» n in g   te z lig i  n e c h a   m a rta  
o ‘zgaradi:  a) p ru jin an in g  siqilishi  2  m a rta  o rtg an d a ;  b)  prujina 
bikrligi  2  m a rta   k a tta   boMgan  b o sh q a  p ru jin a  b ilan   a lm a sh ti- 
rilganda;  d)  «snaryad»  m assasi  2  m a rta   o rttirilg a n d a ?   H a r 
qaysi  h o ld a  tezlik   bogMiq  boMgan  b o sh q a  b a rc h a   k attalik lar 
o ‘zgarishsiz  qoladi.
3 7 7 .  M assasi  160  g  boMib  20  m /s   te z lik   b ila n   u c h ib  
bo ray o tg an   xokkey  shaybasi  d arv o zag a  u ch ib   kirdi  va  t o ‘rga 
u rild i,  b u n d a   to ‘r   6,4  sm   ga  egildi.  S h ay b a  t o ‘rga  tek k an d ag i 
m aksim al  k u ch   q a n c h a ?   T o ‘rn in g   elastiklik  k u ch i  u n in g   egi- 
lishiga  bogMiq  ravishda  (G u k   q o n u n ig a   k o ‘ra)  o ‘zg arad i  deb 
hisoblang.
3 7 8 .  P ru jin ali  t o ‘p p o n c h a  
p r u ji n a s in i n g   b ik rlig i  к   g a, 
siqilish i  x   ga  ten g .  Y u q o rig a 
v e rtik a l  o tilg a n d a   m   m assali 
« s n a r y a d » n i n g   t e z l ig i  и  n i 
top in g .  G o riz o n ta l va yuqoriga 
v e rtik a l  o tilg a n d a   «sn ary ad »
69-  rasm. 
b ir  xil  tezlik  o lad im i?
60

---

3 7 9 .  K o n k id a  tu rg an   60  kg  m assali  b o la  1  kg  m assali 
b u y u m n i  6  m /s  tezlik  bilan  g o rizo n ta l  y o ‘n alish d a  o td i.  A gar 
p o ‘la tn in g   m u z d a   ish q a la n is h   k o effitsiy e n ti  0 ,0 2   g a  te n g  
b o ‘lsa,  b o la   q a n c h a   m asofa  o rq a g a  sirp an ib   ketadi?
3 8 0 .  A g a r  m iltiq n in g   m assasi  z a ry a d   m a ssa sid a n   100 
m a rta   k a tta   b o ‘lsa,  o ‘q   o tilg a n d a   u c h ib   ch iq a d ig a n   so c h m a  
o ‘q  (p itra )n in g   (p o ro x   gazi  b ilan   b irg a)  k in etik   energiyasi 
bilan  m iltiqning kinetik energiyasi orasidagi  m unosabat q anday 
b o ‘lishini  an iq lan g .
3 8 1 .  H a ra k a tla n a y o tg a n   s h a r  x u d d i  s h u n d a y   m assali 
tin c h   tu r g a n   sh a rg a   k e lib   u rilg a n id a n   k e y in   s h a r la r   b ir 
b u tu n d e k   h arak atlan ad i.  B u n d a  m exanik energiyaning q a n c h a 
qism i  ichki  energiyaga  aylangan?
3 8 2 .  M assalari  1  kg  va  2  kg  b o ‘lgan  n o elastik   sh a rla r 
b ir-b irig a   to m o n ,  m os  ra v ish d a ,  1  va  2  m /s   te z lik   b ilan  
h a ra k a tla n m o q d a .  T o ‘q n a s h g a n d a n   k ey in   siste m a   k in e tik  
en erg iy asin in g   o ‘zgarishini  top in g .
3 8 3 .  P ru jin a sin in g   bikrligi  k  =  100  N / m   b o ‘lgan  d in a ­
m o m e tr   y o rd a m id a   o ‘q u v c h i  m assasi  m = 800  g  b o ‘lgan 
y o g ‘o c h   b ru so k n i  ta x ta d a   / = 1 0   sm   m aso fag a  tek is  su rd i. 
Ish q a la n ish   koeffitsiyenti  p  = 0 ,2 5 .  Ish q a la n ish n i  yengishga 
s a r f b o llad ig an  A x ishni  h a ra k a t  b o sh lan g u n g a q a d a r prujin an i 
c h o ‘zish d a  bajarilg an   A 2  ish  b ila n   taqqoslang.
3 8 4 .  M assasi  15  t  boMgan  trolley b u s  jo y id a n   1,4  m /s 2 
te z la n is h   b ila n   q o ‘z g ‘a ld i.  Q a rs h ilik   k o e ffits iy e n ti  0 ,0 2 . 
D astlabki  10  m  yoMda to rtish   kuchi  bajargan  ishni  va qarshilik 
kuchi  b ajargan  ishni  to p in g .  B u n d a  trolley b u s q a n c h a   kin etik  
energiya olgan?
3 8 5 .  7 0 -  ra sm d a  m assasi  20  t 
boMgan  av to b u sn in g   tezlik   grafigi 
b e r ilg a n .  A g a r  q a r s h ilik   k o e f ­
fitsiyenti  0 ,0 5  ga te n g  boMsa,  d a s t­
labki  20  s ichida tortish kuchi bajar­
gan ishni hisoblang. A vtobus kinetik 
en e rg iy asin in g   o ‘zgarishi  q an d a y ?
3 8 6 .  M assasi  2 t boMgan  a v to ­
m o b il  g o riz o n ta l  yoMda  to rm o z - 
langanda  50 m  yoMni oMib to ‘xtadi.
v ,  m /s
20
10
0
Ж
10
7 0 -  rasm .
20  /,  s
61

---

A gar  ish q alan ish   koeffitsiyenti  0,4  ga te n g  b o ‘lsa,  ishqalanish 
k u c h i  b ajarg an   ishni  va  a v to m o b il  k in e tik   en e rg iy a sin in g  
o ‘zgarishini  toping.
3 8 7 .  M assasi  1500  t boMgan  poyezd  150  kN   to rm o zlo v ch i 
kuch  ta ’siri o stid a to rm o z la sh  b o sh la n g a n d a n  to  t o ‘x tag u n ch a 
500  m   yoMni  o ‘tgan  boMsa,  u  q a n d a y   tezlik   b ilan   h a ra k a t­
lan ay o tg an   edi?
3 8 8 .  E le k tro p o y e z d n in g   to k n i  u zish   p a y tid a g i  tezlig i 
20  m /s   boMgan.  A gar  to rm o z   ishga  tu sh irilm a sa ,  g o rizo n ta l 
yoMda to 'x ta g u n c h a  poyezd q a n c h a  yoMni bosib oMadi?  Ish q a­
lan ish   koeffitsiyenti  0,005.
38 9 .  A gar  to rm o z la n ish d a   ish q alan ish   koeffitsiyenti  b ir 
xil  boMsa,  b ir  xil  tezlik  b ilan   h a ra k a tla n a y o tg a n   yuk  o rtilg an  
va  b o ‘sh  a v to m o b illa rn in g   to rm o z   yoMlarini  taqqoslang.
3 9 0 .  M assasi  9,6  g  boMgan  o ‘q  K alash n ik o v   pulem y o ti 
stvolidan  825  m /s  tezlik b ilan   u c h ib  c h iq a d i.  100 m   d a n   keyin 
o ‘qning  tezligi  746  m /s   gach a,  200  m   d a n   keyin  esa  675  m /s  
g ac h a  kam ayadi.  YoMning  b irin c h i  y uz  m etri  va  ik k in ch i  yuz 
m etrid a  h av o n in g   q arshilik  k u ch i  bajargan  ishni  top in g .
3 9 1 . A gar  A =  1,4  m  b ala n d lik d a n   tu sh a y o tg a n ,  m assasi 
m  = 6  t  boMgan  q o ziq o y o q   q o q ad ig an   k a tta   b o lg ‘a n in g   zarb 
beruvchi  qism i  t a ’siri  o stid a  q o ziq o y o q   yerga  / =   10  sm   kirsa, 
q o ziq   yerga  k iray o tg a n d a  y e r  u n g a   k o ‘rsa ta d ig a n   o ‘rta c h a  
qarshilik  kuchi  F n i  to p in g .  Q o ziq o y o q n in g  m assasini  hisobga 
olm ang.
3 9 2 .  Jism   uzunligi  /   va  qiyalik  b u rc h ag i  a   boMgan  qiya 
tekislikdan sirpanib tu sh m o q d a. A gar ishqalanish  koeffitsiyenti 
p  ga te n g  boMsa,  tek islik n in g  aso sid a jism n in g  tezligi  q an d a y ?
3 9 3 .  G h a n a  balandligi  A = 2  m   va  asosi